Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
marrà A 38 oc.
marrà M 140 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb marra Freqüència total:  178 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense parar la cursa. Els efebus atlètics l'invoquen i el veneren, el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així s'anomena— és un
havíem de cridar. Camí del Pujolar, a la tarda, sentim el ramat: els marrans de veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar humaníssim, infantil,
. La vella Pigada els renyava: —Tu, vés, que ta mare et moque, primer, marrà! Després torna. Els altres reien, burlant-se'n, encara que no gaire, poc
tira cap a un caoba cendrós, tota recollida i cargolada com una banya de marrà sobre una mica de somni. Les dues mosses han tastat dos glops de
després els alemanys i portuguesos, incloent entre aquests els marranos conversos, i més tard els holandesos, francesos i anglesos, saberen
el dels llops i els pins. L'escut consistia en una creu i un cap de marrà amb unes grans banyes, perquè sembla que els antics Lloberola s'havien
la del marit de la Quica fornera increpa els importuns. —Fora d'aquí, marrans!... —Però és una veu una mica sigil·losa, com en complicitat, del qui sap
plegats, ens posarem en camí cap al nord. Jo marxaré al davant, com el marrà que guia les ovelles." "Patriarcal emigració d'un poble a través de
pati un taronger florit embaumava l'aire. Prop d'ell, d'un antic cap de marrà esculpit en marbre, brollava, mormolant, l'aigua. Vaig posar el cap sota
amb cors i sirenes; es disfressava, diuen, i es tornava brau, cigne, marrà, ruc —amb perdó— i tot allò que atreia el desig de cada barjaula.
assalt! El xicot sacsejà el cap; llançà un crit, belant, inhumà, com un marrà engelosit: —Toca, Fanúrios! —cridà—. Toca, i que mori la Mort! La
s'encaminaven cap al nord, i el meu amic que marxava al davant, com el marrà guia-ramats. Però aviat el meu cervell s'ennuvolà i m'agafà una son
meu, he de dir, que si jo me havia portat amb ella com un garrí o com un marranet, tampoc la seva conducta havia sigut de bugada. De suplents meus en sabia
llengua, els presents, els absents; topen de front i de costat com els marrans: ¿demana ningú als marrans que no tinguin banyes?, així mateix hom no
absents; topen de front i de costat com els marrans: ¿demana ningú als marrans que no tinguin banyes?, així mateix hom no espera de reformar amb aquesta
Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix. La Pelifeta petà d'esquena i estigué
un pastor que amb les ovelles era per aquests indrets, va veure sortir un marrà de dintre l'aigua, que les hi va marrir totes i va tornar a desaparèixer
hi va tornar l'any següent; però llavors va sortir del gorg Negre el marrà, i, en veure'l, ovelles i anyells varen desaparèixer dins l'aigua darrera
d'aigualera; jo al darrera de tots. Aquell que porta la trompa marrana en bandolera, enfundada dins una carcassa de cuiro groc, obre el camí. El
alt, Elie? —Bé, però encara no m'has dit quin dia. —Aquell que el marrà de la Peters espera per caure'ns damunt com un corb: 1 de juliol
valencians... Hi ha quatre cabres, mitja dotzena de xais i un magnífic marrà banyut. La bèstia és pigada de cara i té un cap fi. Els corns, cisellats,
en tenia un que feia cent dos quilos. —Al meu país —fa un valencià— els marrans els volen moixos i "palomos". —Moix, ja ho era aquell. Però era pigat,
només en quedaren uns quants a Mallorca. Són els que nosaltres anomenem "marrans", mot al qual vosaltres, com al mot "jueu", heu donat un sentit
gendre, nora; cavall, egua; ase, somera; boc, cabra; porc, truja; marrà, ovella; toro, vaca. Un mateix nom, masculí o femení, serveix molt
Tanmateix, es perden els atributs finíssims de persona i hom es torna marrà. Aixecar-se de taula amb gana, fer com els americans que sovint, molt
adorarem i Jesús adorarem\. I tornà a cridar amb la mateixa veu de marrà: —/Massa hi ha neu\! I així, brandant la llanterna, canviant-se-
i diu: —Ja ho veieu; tenim un públic de cuidado; tossut com un marrà. Innocenci no respon. Pensa que ni un sol amic —cert que no en té gaires,
contra d'altres déus blasfèmies inèdites i més cargolades que banyes de marrà. En aquesta tasca em trobava, quan dues senyores exòtiques tustaren la
família ho som tots. Si ens veus tan espellifats és per culpa d'aquesta marrana guerra. T'asseguro que... —No m'asseguris tantes coses. Vas tenir una
A causa de les toxines escampades per l'organisme. El nostre ofici és ben marrà: toxines i porqueries. —¿Haurem d'avisar en Lluís? —Ca, home, ¿quines
però amb esquelles més petites. Més enrera venien els moltons i els marrans, esquellats amb trucs i truquets, i després les ovelles, amb llurs
ovines que hi han a Catalunya, són races poc voluminoses. Important un marrà d'una raça precoç i de molt pes, unint-lo amb les ovelles catalanes,
a la naixença foren ja d'un pes molt superior als xais produïts amb un marrà de raça catalana. Aquest animal, fill d'un marrà estranger, si durant la
als xais produïts amb un marrà de raça catalana. Aquest animal, fill d'un marrà estranger, si durant la lactància estigués alletat copiosament, pesaria
però escullint les menys fadigades, se les feu cobrir totes per un mateix marrà jove i vigorós, donant per resultat una cria de 79 individus,
a apoiar els fets que acabem de citar: les ovelles joves, cobertes per un marrà molt vigorós i ben nutrit produiren 25 mascles i
o sigui el 72 per cent a favor del sexe masculí. Aquest mateix marrà, fecundant ovelles que estaven en l'últim període de lactació, en que
de l'acoblament del toro i la vaca se'n diu atorí; de la unió del marrà amb l'ovella amarrí. Doncs, engarà voldria dir cobrir una
heteròleg seguida d'èxit. Voronoff, després d'assajar damunt dels marrans vells i dels bous decrèpits, amb excel·lents resultats, l'empelt de
aspecte. Duien els bigotis gruixuts i cargolats com les banyes d'un marrà, portaven corbates de setí lluent pintades de sang de toro, i, pel luxe
cap a la passió d'unes volutes grandioses; d'unes cargolades banyes de marrà, d'unes immenses curculles de somni. Era com un misteri concebut al fons
acusat de pòmuls, guarnit de dos bigotis negres en forma de banyes de marrà i vestit tot ell amb robes d'ocasió com els ganduls de les sarsueles
pujant els ramats cap a muntanya, però abans passaven carnissers amb un marrà capó, per fer seguir les ovelles que compraven. Aquest marrà rebia el nom
amb un marrà capó, per fer seguir les ovelles que compraven. Aquest marrà rebia el nom de botxí. Continuaven tractes de conllog i de la
ramat hi feien anar les ovelles forres (que no crien), moltons i marrans defectuosos. L'objecte de la baciva era evitar naixements de xais en
però algunes ovelles, dretes, guaytavan el llum ab ulls encantats. El marrà llensà un llarch bel trèmol y feu alguns passos ab ayre inquiridor. —¿Què
pastor, aturantse un moment pera gratarli'l frontal bonyegut. El marrà baixà'l cap ab delectació, y la Mila pogué admirarli la fortalesa de
con te l'hajas menjat penjarèm la clova, com un cascabey, a la banya del marrà.— La flamarada comensava d'anar de baixa, escaixalantse assí y allà, y
la bocassa!... Mes, compte a malmètrel, que ha d'éssere l'esquellinch del marrà, ja t'ho hay dit...— Tots s'havían acomodat y quatre mans, cada una per la
pelava les vergelles de lladoner que més tart serían collars pels marrans aixaliats, vergues de tortellatge pels minyons presumits de les masíes y

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »