Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ya estás perdút! Pio. Cóm es... Amalio. Lo dit ya no	marra	; pronte sentirás els cólps, está el cólera en Italia. Llicho.
en dues hores de marxa era assolidora. Podia, doncs, estar tranquil i	marrar	tant com cregués convenient a evitar perills i sospites; el temps li
això o fes allò, perquè cal que a l'hora de la conquesta sies sola tu. No	marris	una passa de cap camí que el cor t'assenyali. Homes fidels esperaran la
li va dir al nebot: —Mira, Minguet, hui plourà, els senyals no	marren	. ¿Ous lo cant dels pollastres de la barraca del Cadirer? No tardarà molt
i arrere era lo que allí s'estilava; per als trossos los dits, que mai	marren	i no n'hi ha ferramenta més segura; i ronda a la bota i que no pare la
farà lo món en quatre gallos i... ¡busca qui t'ha pegat!... ¡I què no	marra	! —¡Què'm contes, Sidoro! ¿Con què rodes i tot, té això?... A
marjaleta li tirava ab tan bona ombra que li fea oblidar els encàrrecs,	marrar	a les novenes i cumplir en tot tan malament, que trage que se li
arca ab les figues, no quedantne una en els corbos, ni havent	marrat	la puntería ni una vòlta; acabada la operació l' atravessaren damunt d'
de boyrós, deslligat y equivocat algunes vegades, com s'equivoca y	marra	sovint l'explorador d'una terra inconeguda, mes creyem que en aquestes
es van remenechant Totes les còses del mon. Si siñor: y asò no	marra	. ¿Per aon dimònis se podrán pensar mes de cuatre y el gobèrn del
com ham vist en Castelló, es que el conter li ha	marrat	per una equivocasió. Volta de fulla no té, esta es la
per mich de sellos del correu ó per atre mich á gust d'ells, pero que no	marre	, se pósen en pau en esta administrasió, si no vólen que fem lo que nóstra
si blasmava les bruixes bo i sent dia, en ésser vespre	marrava	la via abans d'escaure's als quatre cantons. Ni a voltes el
força del vent l'havia dut cap a Creta, anant a Troia, fent-lo	marrar	més enllà de Malea. I va atracar dins l'Amnís, on hi ha
S'hi manté ben aplomat damunt les cames eixarrancades. Probablement he	marrat	el cop, però no em dono per vençut. Maurice: Què li vols fer? On
I gràcies que una no jugava a la seva rifa: als temps que corren, si la	marres	, tururut ginjola. Altíssim Al nostre segle erudit i romàntic,
, que, de fet, se les sap totes. No cal dir que també, a vegades,	marra	el camí.)] Raquel [(A l'Inspector.)] Segui, si us plau.
Sí qu'estás entusiasmat. Miquèl En quant parle d'ell... no	marra	: acabe perdent el cap. [(Ix per la dreta Colasa, una pòbra, vella,
ser un ofegat. Al Nelson, se li féu un nus a la gola. Si Joanet no la	marrava	, cosa gairebé impossible perquè tenia la vista molt fina, hauria donat un
chavos de carabasa: los dos chicos y tres chavos es el vintitres, no	marra	. Tio Pere. Mare mehua de la Sèu, ma muller està mich gabia, y
perduts per les altes soletats: en el desert de pedra onejanta haviem	marrat	tot camí, i debades interrogavem amb ull inquiet la muda immensitat de
que algú la trobés en el futur, com així ha estat. Sense por de	marrar	-la, gosaria atribuir al forense, mentre l'home esmunyia el manuscrit
monarca francès, com el parent anglès, seguiren la ruta d'Itàlia i potser	marrant	un xic pel sud. Arribats a Bizanci, el nou basileus Isaac Àngelos,
o sisena mà, seguia amb tota docilitat la peça de torn encara hagués	marrat	el pistó. I, és què, com resulta que l'aparell portava tanta experiència
cervesa i fruits secs i no tindrem peix per bescanviar-los, i si	marrem	potser ja no hi tornen, que no els ha de faltar oportunitat de fer bon
amb l'"arri!" (per a avançar), el "passa allà" (per a	marrar	a la dreta) i el "vine ací!" (per a marrar a l'esquerra),
allà" (per a marrar a la dreta) i el "vine ací!" (per a	marrar	a l'esquerra), representa l'autèntica palanca de canvi que vam heretar
diuen de debò, excloent-ne, per tant, el que no és sinó efecte d'un poema	marrat	: el callament que segueix a la lectura d'uns versos redundants o mal
negatiu, sinó un esperó i un constituent essencial del discurs poètic.	Marrar	, extraviar-se, vagarejar... no és altra cosa que fer camí. Per tant, el
de trobar tant l'Arxiu com la Malaltia en Mal d'arxiu: de	marrar	el tret per voler atènyer una altra qüestió. La qüestió és provocar el