×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb marrec |
Freqüència total: 334 |
CTILC1 |
: l'ha feta vella abans d'hora. —És tan cert com em diuen Marta. Era un | marrec | , i se n'anava ja a la serra amb els caçadors i s'hi quedava amb ells | escatir el que havia succeït entre els dos nens; coses, sens dubte, de | marrecs | , que en el fons no tenien cap importància. El fet cert fou que, de sobte, | obstant això, es dominà, i li parlà gairebé amb duresa: —Vas obrar com un | marrec | sense enteniment, Candaina, reconeix-ho. ¿Et creus potser que només vas | ni cridar, ni menys llançar amenaces o intentar plantar cara als | marrecs | ; en aquest punt estava assistit d'una rara prudència que li anava molt | molt àgils i molt forts de cames, i en general només els utilitzen els | marrecs | indígenes. No es comprèn com la gent de la colònia té descuidats aquests | món fet amb bombolles de sabó. I el món no és una fira, ni nosaltres unes | marreques | amb un molí de vent a cada mà. O és que potser només estimes amb els ulls | la conversa de las donas, preguntant á la Madrona si era seu aquell | marrech | . —Pobra de mí! —respongué ella. —Héus' aquí perque serviu los homens; | Tenia estalviats alguns sous per a casar-me, si venia l'ocasió. Un | marrec | , ja veus, eixelebrat; la sang em bullia, em volia casar, jo, un pobre | Anem de pressa cap al poble! —digué, i se'n va anar a grans gambades. Dos | marrecs | camperols, descalços, torrats pel sol com petits fellahgs, vingueren | la canya del narguilé: —Sigueu benvinguts! —digué somnolent. Un dels | marrecs | se m'atansà. Parpellejà sobre uns ulls negres com olives: —No és pas | de soca bessona, retorçada, que començava a buidar-se de vella. Un dels | marrecs | s'aturà. Movent el mentó m'assenyalà el vell arbre. —La figuera de la | s'aturà, esglaiada. Entre les fulles brillaven uns ullets maliciosos. Els | marrecs | del poble havien flairat la nostra xerinola i ens espiaven. La cantant | va asseure de nou, amarada de suor. Zorbàs agafà de terra una pedra; els | marrecs | es dispersaren xisclant. —Continua, nereida meva, continua, mon tresor! | molt semblant al de l'Ana Belén. Sí, això li ho dic amb un gest com de | marrec | que ha vençut la timidesa. Se'n riu i em prem fort mentre el meu penis | que és pare putatiu del poble! Quan sàpiguen que aquell mocós, aquell | marrec | , aquell salta-marges, és un pilar social, quina manera de cercar el | tall d'intrús, com pollastre caigut en galliner d'altri; que la colla de | marrecs | que n'eren mestres i senyors sobirans de cap a cap de jorn, se destriaven | llar li són manyagues com una guardiola d'infant. La casa, tancada, i els | marrecs | i les dones a dintre. I ell, els vespres, després del treball, s'asseu en | que va a solucionar un afer d'alçada rumiant-lo i sospesant-lo. I quin | marrec | més entenimentat! deien els forasters, dedicant-li una reverència | florida, per a refer el bestiar l'any vinent. En Valentí, que ja era un | marrec | de sis anys, espigat i eixurit, amb la cara roja i el barretinot ficat | aprengué de llaurar, sense veure ben clar de què servia. Ultra això, els | marrecs | del vilatge el feien enfadar d'allò més. Sortosament la Llei de la Jungla | fins que el matés, es deixa colpejar, governar i escridassar per uns | marrecs | que tot just els arriben al morro. Mentre els minyons no s'allunyen del | la seva espatlla, i, girant-se, veié Buldeo amb el seu vell mosquet. Els | marrecs | havien contat al poble l'esverament dels brúfols i Buldeo eixí | pels vessants, el vent que fa d'organista patètic en el canyar i de | marrec | incivil a les escletxes, el rovell de les fulles, la nova gravetat morada | Es daleixen per jugar amb la mainada. Quan albiren un pilot de | marrecs | descamisats que es petaquegen i lluiten bromejant, comencen a intentar | diaris trotant a frec de les finestres dels tramvies i estalviant als | marrecs | de muntar a les plataformes. La qüestió de si s'empassaria els cèntims, | remordiments, ni ànsies. Té quelcom de sabata enllustrada i de vivor de | marrec | cirabotes. No és, particularment tractat, un ocell macabre. Es veu ben | voltada de tenebres d'odi. Arribà així a casa. Trobà a Laia gronxant el | marrec | . Una ràbia incontenible el dominà. Ràbia d'embriac. Agafà la dona i la | —Apa! S'havien saludat. L'Anton, abstret; l'Esteve amb rancúnia. Aquell | marrec | se li'n duia la Laia? Nyicris! La Laia, una serp. No hi aniria més, | en el seu, aquell fill de la dona orba. Segurament, ara seria com aquests | marrecs | . Més gran i tot. Feia tants anys... Fou un brètol... Els cridà. No volia | morus. Es fongueren darrera d'uns xiprers del cementiri... —Diuen que el | marrec | de la Laia ja és fred. En canvi, la mare millora. —Sí, sí, ja | la tàcita rivalitat sempre desperta. De tant en tant, la cridòria d'un | marrec | apallissat i, al costat seu, la mare, volcant en les carns del fill | sóc ningú, jo —va respondre humilment el xaval. —¿Que no veieu que sóc un | marrec | de dotze anys i mig? —Un raig així te'n comptava. Però, si ets petit, | ni d'heretatges i té es cor igualment obert per a tothom. —Ben xerrat, | marrec | ! —exclamà en Bonosi rient i pegant amistoses manotades sobre el muscle | aquesta confiança que et poso em sembla que ès ben falaguera per a un | marrec | de dotze anys, i crec que tindràs punt a no desmerèixer-la mai de sa | esmunyint-se ventreaterrats per entre les barques, una colla de | marrecs | , alguns ja bastant grandots, nus de cap a peus, amb una desaprensió | que no arribu a s'aigua. Sempre pesquen de sa mateixa manera. Doncs bé, | marrec | ... (para ment en això que et dic)... en Bonosi ès un goler, i vol que | escaufat com un got de vi ranci. Oi, que sí, ¡oi que sí! Vatua es | marrec | ! Sí, vas bé: tu proposa, i sa teua mare que disposu. No hi farà puntes | de l'atzur. El masover no estava pas sol; el seu fill era amb ell; un | marrec | cepat, ros, cara rodó, amb unes cames i uns braços fets de carn amassada | com un gat. Repara què vull dir? Com un gat. La primera vegada, jo era un | marrec | d'aquesta edat, fou quan el pare vingué de curar un comboi de ferits del | deixat el paladar com una fresca balsamera. Recordo que a Lleida, quan de | marrec | anava a la Torreta de la Femosa on hi havia aquell parral que ombrejava | les maletes, ajudar a baixar la meva esposa i curar dels meus | marrecs | mentre jo abonava al "Llorito" la modesta messió que m'ha demanat a | empentes em duen camí avall... Però als pocs passos —oh, Déu!— arriba un | marrec | , cridant amb una veu de clarí: —Ja el tenim, ja el tenim! Deixeu-lo | i ens esperonava les cames amb la mateixa il·lusió i el mateix delit del | marrec | que va a bateig. Vet aquí, doncs, pensava jo, que amb poques hores de | aire de guerra que ens emborratxa la sang. El sol fa tercerilles com un | marrec | mala pell, el vent comença a manxar tot aïrat, el riu s'avalota com un | ja arriba fins a Balaguer. Fa més de trenta anys, quan jo era un | marrec | , vaig assistir a Lleida a la seva inauguració. En trenta anys una | m'altera. Doncs, com deia, l'únic que em fa la pimpanta és que al nostre | marrec | li vaig posar Baldiri, com son avi, i ara aqueixa gent me li han clavat | —els contestava— que os valdrá más que el dinero.\ Però els | marrecs | , ja enjogassats, vinga saltar al seu entorn, fent tots a la una, la | a terra, us abraceu commoguts... Maria Rosa... Climent... I, aquest | marrec | , en Rafael... Et mira al fons dels ulls, et toca la cara com si | gran, ric, col·locat davant d'un negoci important, molestar-se per un | marrec | d'internat insignificant, de seguida està dit! Ho vaig trobar generós i | que el pecat que havia deixat per a les darreries, com fèiem nosaltres de | marrecs | , devia tenir "quelcom", profe, "quelcom", doctor Bofill, |
|