DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
marrec A 2 oc.
marrec M 332 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb marrec Freqüència total:  334 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

: l'ha feta vella abans d'hora. —És tan cert com em diuen Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la serra amb els caçadors i s'hi quedava amb ells
escatir el que havia succeït entre els dos nens; coses, sens dubte, de marrecs, que en el fons no tenien cap importància. El fet cert fou que, de sobte,
obstant això, es dominà, i li parlà gairebé amb duresa: —Vas obrar com un marrec sense enteniment, Candaina, reconeix-ho. ¿Et creus potser que només vas
ni cridar, ni menys llançar amenaces o intentar plantar cara als marrecs; en aquest punt estava assistit d'una rara prudència que li anava molt
molt àgils i molt forts de cames, i en general només els utilitzen els marrecs indígenes. No es comprèn com la gent de la colònia té descuidats aquests
món fet amb bombolles de sabó. I el món no és una fira, ni nosaltres unes marreques amb un molí de vent a cada mà. O és que potser només estimes amb els ulls
la conversa de las donas, preguntant á la Madrona si era seu aquell marrech. —Pobra de mí! —respongué ella. —Héus' aquí perque serviu los homens;
Tenia estalviats alguns sous per a casar-me, si venia l'ocasió. Un marrec, ja veus, eixelebrat; la sang em bullia, em volia casar, jo, un pobre
Anem de pressa cap al poble! —digué, i se'n va anar a grans gambades. Dos marrecs camperols, descalços, torrats pel sol com petits fellahgs, vingueren
la canya del narguilé: —Sigueu benvinguts! —digué somnolent. Un dels marrecs se m'atansà. Parpellejà sobre uns ulls negres com olives: —No és pas
de soca bessona, retorçada, que començava a buidar-se de vella. Un dels marrecs s'aturà. Movent el mentó m'assenyalà el vell arbre. —La figuera de la
s'aturà, esglaiada. Entre les fulles brillaven uns ullets maliciosos. Els marrecs del poble havien flairat la nostra xerinola i ens espiaven. La cantant
va asseure de nou, amarada de suor. Zorbàs agafà de terra una pedra; els marrecs es dispersaren xisclant. —Continua, nereida meva, continua, mon tresor!
molt semblant al de l'Ana Belén. Sí, això li ho dic amb un gest com de marrec que ha vençut la timidesa. Se'n riu i em prem fort mentre el meu penis
que és pare putatiu del poble! Quan sàpiguen que aquell mocós, aquell marrec, aquell salta-marges, és un pilar social, quina manera de cercar el
tall d'intrús, com pollastre caigut en galliner d'altri; que la colla de marrecs que n'eren mestres i senyors sobirans de cap a cap de jorn, se destriaven
llar li són manyagues com una guardiola d'infant. La casa, tancada, i els marrecs i les dones a dintre. I ell, els vespres, després del treball, s'asseu en
que va a solucionar un afer d'alçada rumiant-lo i sospesant-lo. I quin marrec més entenimentat! deien els forasters, dedicant-li una reverència
florida, per a refer el bestiar l'any vinent. En Valentí, que ja era un marrec de sis anys, espigat i eixurit, amb la cara roja i el barretinot ficat
aprengué de llaurar, sense veure ben clar de què servia. Ultra això, els marrecs del vilatge el feien enfadar d'allò més. Sortosament la Llei de la Jungla
fins que el matés, es deixa colpejar, governar i escridassar per uns marrecs que tot just els arriben al morro. Mentre els minyons no s'allunyen del
la seva espatlla, i, girant-se, veié Buldeo amb el seu vell mosquet. Els marrecs havien contat al poble l'esverament dels brúfols i Buldeo eixí
pels vessants, el vent que fa d'organista patètic en el canyar i de marrec incivil a les escletxes, el rovell de les fulles, la nova gravetat morada
Es daleixen per jugar amb la mainada. Quan albiren un pilot de marrecs descamisats que es petaquegen i lluiten bromejant, comencen a intentar
diaris trotant a frec de les finestres dels tramvies i estalviant als marrecs de muntar a les plataformes. La qüestió de si s'empassaria els cèntims,
remordiments, ni ànsies. Té quelcom de sabata enllustrada i de vivor de marrec cirabotes. No és, particularment tractat, un ocell macabre. Es veu ben
voltada de tenebres d'odi. Arribà així a casa. Trobà a Laia gronxant el marrec. Una ràbia incontenible el dominà. Ràbia d'embriac. Agafà la dona i la
—Apa! S'havien saludat. L'Anton, abstret; l'Esteve amb rancúnia. Aquell marrec se li'n duia la Laia? Nyicris! La Laia, una serp. No hi aniria més,
en el seu, aquell fill de la dona orba. Segurament, ara seria com aquests marrecs. Més gran i tot. Feia tants anys... Fou un brètol... Els cridà. No volia
morus. Es fongueren darrera d'uns xiprers del cementiri... —Diuen que el marrec de la Laia ja és fred. En canvi, la mare millora. —Sí, sí, ja
la tàcita rivalitat sempre desperta. De tant en tant, la cridòria d'un marrec apallissat i, al costat seu, la mare, volcant en les carns del fill
sóc ningú, jo —va respondre humilment el xaval. —¿Que no veieu que sóc un marrec de dotze anys i mig? —Un raig així te'n comptava. Però, si ets petit,
ni d'heretatges i té es cor igualment obert per a tothom. —Ben xerrat, marrec! —exclamà en Bonosi rient i pegant amistoses manotades sobre el muscle
aquesta confiança que et poso em sembla que ès ben falaguera per a un marrec de dotze anys, i crec que tindràs punt a no desmerèixer-la mai de sa
esmunyint-se ventreaterrats per entre les barques, una colla de marrecs, alguns ja bastant grandots, nus de cap a peus, amb una desaprensió
que no arribu a s'aigua. Sempre pesquen de sa mateixa manera. Doncs bé, marrec... (para ment en això que et dic)... en Bonosi ès un goler, i vol que
escaufat com un got de vi ranci. Oi, que sí, ¡oi que sí! Vatua es marrec! Sí, vas bé: tu proposa, i sa teua mare que disposu. No hi farà puntes
de l'atzur. El masover no estava pas sol; el seu fill era amb ell; un marrec cepat, ros, cara rodó, amb unes cames i uns braços fets de carn amassada
com un gat. Repara què vull dir? Com un gat. La primera vegada, jo era un marrec d'aquesta edat, fou quan el pare vingué de curar un comboi de ferits del
deixat el paladar com una fresca balsamera. Recordo que a Lleida, quan de marrec anava a la Torreta de la Femosa on hi havia aquell parral que ombrejava
les maletes, ajudar a baixar la meva esposa i curar dels meus marrecs mentre jo abonava al "Llorito" la modesta messió que m'ha demanat a
empentes em duen camí avall... Però als pocs passos —oh, Déu!— arriba un marrec, cridant amb una veu de clarí: —Ja el tenim, ja el tenim! Deixeu-lo
i ens esperonava les cames amb la mateixa il·lusió i el mateix delit del marrec que va a bateig. Vet aquí, doncs, pensava jo, que amb poques hores de
aire de guerra que ens emborratxa la sang. El sol fa tercerilles com un marrec mala pell, el vent comença a manxar tot aïrat, el riu s'avalota com un
ja arriba fins a Balaguer. Fa més de trenta anys, quan jo era un marrec, vaig assistir a Lleida a la seva inauguració. En trenta anys una
m'altera. Doncs, com deia, l'únic que em fa la pimpanta és que al nostre marrec li vaig posar Baldiri, com son avi, i ara aqueixa gent me li han clavat
—els contestava— que os valdrá más que el dinero.\ Però els marrecs, ja enjogassats, vinga saltar al seu entorn, fent tots a la una, la
a terra, us abraceu commoguts... Maria Rosa... Climent... I, aquest marrec, en Rafael... Et mira al fons dels ulls, et toca la cara com si
gran, ric, col·locat davant d'un negoci important, molestar-se per un marrec d'internat insignificant, de seguida està dit! Ho vaig trobar generós i
que el pecat que havia deixat per a les darreries, com fèiem nosaltres de marrecs, devia tenir "quelcom", profe, "quelcom", doctor Bofill,

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »