Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en un còmode silenci irrespectuós. Prometeu "Vés amb compte amb el	martell	, que tinc les mans delicades", advertia, només amb el pensament, el Tità
lleig, sense una musculatura vigorosa, dedicat a la seva feina. Amb un	martell	no gaire gros, va afinant amb atenció, damunt una enclusa petita, un
dels dits, i espera. Dins el pit es sent bategar el cor com un repicar de	martells	, dolorosament. Torna a posar l'orella al pany; però no sent res, ni tan
de la taverna.)] Aquest que... /Oscar\ Em podríeu deixar un	martell	? /Maurici\ Prou. [(Se'n torna a dins.)]
torna a arronçar-se d'espatlles. Maurici surt i li dóna el	martell	. Oscar es retira donant-li les gràcies.)] /Xela\
les potes, li talla la cua, li aixafa les anques a cops de	martell	i amb llargues agulles forada ses nines. (L'infant
de l'esquena i la cara li brillava de suor i picava sense parar amb el	martell	contra l'escarpra. Vaig tornar a rascar paper. I en Cintet em va dir que
de vegades s'encarcaraven amb la pols i s'havien d'alçar a cops de	martell	. Que era molt pràctic això de poder separar els vidres del reixat perquè,
rumiant la mostra i de tant en tant cap a una habitació dels nens, fent	martell	, i cap a l'altra i altra vegada martell i amunt i avall i parets. I obrir
a una habitació dels nens, fent martell, i cap a l'altra i altra vegada	martell	i amunt i avall i parets. I obrir i tancar calaixos. Quan la dona de fer
capgirament de mobles, de costums; recorda els primers sorolls insòlits:	martells	de fusters i paletes; esgarips de piano; munts de vaixella a la cuina;
perpendicular al mànec; i a l'extrem oposat del destrall hi ha el	martell	, que pot tenir una forma semblant a la coneguda eina així anomenada;
(fig. 228): a la dreta queda el destrall, a l'esquerra el	martell	i al capdamunt la daga. També es poden considerar al famós Sant Jordi de
ens fa veure, al /Tirant lo Blanch\, un bon cop donat amb el	martell	d'aquesta arma: "La batalla durà molt, e per lo gran treball que
i en castellà "pico de cuervo", en la qual el	martell	tenia una forma similar al bec d'aquests ocells, cosa molt útil per a
i advertim que l'atxa que porta el cavaller anglès (el de la dreta) és de	martell	normal; en canvi, la que garfeix Felip Boyl (que porta per damunt una
els clans del casuari, del cocodril, de la serpent, del tauró i del peix	martell	tenien una natura bel·licosa: els de la rajada, de la rajada amb espàtula
riquesa i originalitat distintives: car no serviria de res d'empunyar un	martell	per picar al costat del clau. En segon lloc, hom ha d'estar preparat a
eixí al balcó de son estatge y sentí grinyolar las llimas, dringar los	martells	en las enclusas y escaparse de totas las portas d' aquell carrer d'
el vèiem assegut davant el vetllador manejant l'alena, la ganiveta i el	martell	com son pare. Quan venia el temps de les collites es llogava per plegar
les dents, allargava el braç, cloïa el puny i el batia enlaire com el	martell	damunt l'enclusa, tot cridant: —Per força! Per força! Per força! Amb
a les meves mans, que van tremolar, com si el mànec llarg i prim del	martell	hagués estat una cosa viva, nerviosa, enemiga, que s'hagués girat contra
pregúntam de tenalles, puchaman, talla-cascos, torsedor, ferraures,	martells	, claus, manchar, detindre una pòta, ferrar á fòc ó en chelat, calfar
vermell al voltant del cap i tenia brodats sobre el cor una falç i un	martell	. ""Malvat Zorbàs —em vaig dir—, és per a tu aquesta vianda? Aquest cos
vergonyós que te n'anessis, no te'n vagis. Queda't. Va agafar el seu	martell	, s'alçà damunt les puntes dels peus i es posà a clavar amb grossos claus
sola cosa amb la terra, amb el pic, amb el carbó. Feia un sol cos amb el	martell	i els claus, per lluitar contra la fusta. Sofria amb el sostre de la
gran vel negre al cap, donava lentament la volta al pati trucant amb un	martellet	en una fusta allargada molt sonora. Tota dolça, harmoniosa i cridanera,
que no coneixíem. Tot primer comença un diàleg impressionant entre el	martell	del toneller i els galls dels encontorns. El martell pica fort. Els galls
entre el martell del toneller i els galls dels encontorns. El	martell	pica fort. Els galls situen tots els patis. Cal dir que d'un any a
o societats corals. El conjunt /A\ d'artefactes concrets, com el	martell	, la bicicleta o un autòmat. I el conjunt /C\ d'objectes
físics que formaran part d'objectes del nivell superior (cap del	martell	). /c\) Dels elements complets i separables, com paraules,
respectivament, els elements constitutius dels utensilis (cap i mànec del	martell	). /d\) Dels estris utilitzables: els enunciats, les
i, per altra banda, els estris simples aptes per al seu ús en el treball (	martell	, ribot, sabates...). /e\) Dels conjunts d'estris:
reblar un clau en un tros de tronc. No sembla que hi reïxi gaire. Amb el	martell	pica la cabota però el clau fa tentines i s'inclina ara d'un costat ara
època de combatre el kantisme a cops de tomisme com si el tomisme fos un	martell	, que era un sistema tan poc pràctic com el de volguer-los conciliar
és menys un do de naixença que un resultat obtingut a cops de	martell	, sobre l'enclusa de les pròpies obres. La personalitat és inseparable de
portes de ferre. Els cortisans, una vegada entrats, portaren fornells, i	martells	feixucs, i soldaren els forrellats. Havíen resolt de no deixar cap mitjà
constantment antipàtiques a la idea de la flor: són punxonaments, cops de	martell	, retalls terminants: quina relació entre aquestes proves de força i la
demana que la cullin. I llavors vingué la fosa i després, dies i dies, el	martell	i la llima i el cisell i l'amor a la feina ben feta. I ara la copa és
màquina. Hi ha feines més urgents i més precises que donar un cert cop de	martell	, sempre el mateix, d'un cap a l'altre de jornada. L'ideal de la vida no
i desfer-li la jugada, entaulà conversa amb els homes de la falç i del	martell	i feren pacte i avinença. I així com abans havia declarat que no hi havia
l'espasa venjadora, i l'espaser que la treballa, el cer i la forma, el	martell	i l'enclusa, les tenalles que agafen el metall roent i l'aigua que el
que havíeu de vèncer en poques setmanes els homes de la falç i del	martell	, trasmudats, avui per demà, de germans d'ideal, en pesta i abominació que
sembli una casa, i la màquina una màquina, i que el seu	martell	sembli un martell. L'animal no hi aspira. Produeix, en la
una casa, i la màquina una màquina, i que el seu martell sembli un	martell	. L'animal no hi aspira. Produeix, en la inconsciència, un pur objecte
arribin a impedir que l'objecte produït sembli allò que és —que un	martell	sembli un martell i un fanal sembli un fanal— i és
produït sembli allò que és —que un martell sembli un	martell	i un fanal sembli un fanal— i és aleshores quan la perfecció de
evoca i fins expressa d'una nova manera la idea de fanal o de	martell	. I això arriba fins a l'esforç —més visible en la creació de nous
sèus deuen existir que donguin idea d'haver estat fetes d'un cop de	martell	, com aquesta; d'un sol moment de creació, d'un sol bloc, com la Sèu de
tots cantons, amb una targeta a la seva mà, i unes quantes tatxes i un	martell	! Vaig romandre astorat i intrigat. Començà ell de clavar la seva targeta,

Pàgina 1 (de 19)

50 següents