DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
marxar M 2 oc.
marxar V 6866 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb marxar Freqüència total:  6868 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de tant en tant. Llegí molt i treballà en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era aquesta la segona volta—, Màrius, el seu més íntim amic,
era de les festes, i les festes eren l'última recomanació que em feies en marxar. I enguany, Mila, no voldràs que hi anem també? La intenció del padrí era
cor palpitava més accelerat en presència seva; que s'entristia quan ell marxava i pregava després a Déu perquè tornés. I es sentia, quan tornava, amb
com havia pogut tractar-la com la tractà, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu senyal de pesar o de penediment. I aquesta constant
dins el pit per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la deixà marxar sola. Apressava encara més el pas; quasi corria fugitiu en la nit, amb
sencer practiqués el "perdó" recíproc a propòsit de la bestiesa, tot marxaria millor. No ens hem pas d'enganyar: encara que les aparences ens facin
de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un bon xarlatà, tot marxa com una seda. Si la seva actuació administrativa és deplorable, si com a
per treballar a favor del Govern: però els van donar un te i els van fer marxar de seguida. La caiguda de Màlaga ha causat, realment, una forta
París P·T·T· diu que continua intensament la batalla i que han marxat de Bilbao el cònsol francès i l'anglès. Pels carrers només hi ha soldats
de l'Est i és renovat tot l'Estat Major d'aquell exèrcit. Ahir va marxar la família del ministre d'Obres Públiques (vivia a Viladrau). Avui han
es fa interminable. 29 abril. Ahir en Benet Fornells marxà a Barcelona per incorporar-se. Avui m'han vingut a contar uns fets que,
a Barcelona en el cotxe de l'Ajuntament. Arribem molt aviat. Abans de marxar, quin meravellós apuntar de l'alba! Se sentien rossinyols i cucuts; hi
del poble. Els soldats que hi havia a Viladrau es disposaven ràpidament a marxar i repartien bacallà, sabó, oli... Els oficials han assegurat a la gent de
finestra i he vist que els soldats de la columna Líster encara no havien marxat: hi havia unes figures arrecerades a la paret de l'estable, vora el foc.
de la meva porta. M'ha arribat distintament el mot "Viladrau". Tots han marxat de seguida i l'únic que s'ha acomiadat ha estat el comissari. Un moment
Avui encara han recollit un cadàver vora el Camp Tancat. Com desitgem marxar d'aquest "teatre de la guerra"! 15 febrer. Dia pur,
desapareixen contínuament entre la massa de badocs. —Per què no els fan marxar? —pregunta ell. Un dels dos individus li pinça el braç mentre l'altre el
se les emprenen a cops de colze per recobrar les posicions perdudes. —Tot marxa favorablement —diu en arribar sota d'ells. —Com de costum —li replica un
? —No és permès de quedar-s'hi. Si no veuen que ens enfilem, ens faran marxar —afegeix, assenyalant cap a darrera on, en girar-se, ell pot veure una
els seus homes fan petar els talons, flexiona una mica la cama i diu: —Mar... xin! La noia s'ha quedat al costat del carret que vessa terra per la banda
galopen a l'encalç de la bellesa. —Ferms! —crida aleshores el caporal—. Mar... xin! Bada la porta del vestíbul fosc, el travessen fins al pati ara desert i
ell. —No hi fa res —repeteix la noia—. Tal com enllestim ens aniran fent marxar. Clava mossegada a l'entrepà de pernil i ell, imitant-la, observa els
distret, però en silenci, i no li tornaren contesta, però el deixaren marxar sense ni una rialla, tot i que la seva figura era, si es vol, ben
la seva desesperació, l'obliga a fer el farcell de la roba i l'obliga a marxar, negra nit, en la petita calessa menada per un dels mossos. Potser
"quintos", a veure'ls per darrera vegada i a acomiadar-se'n. Alguns marxaven a l'Àfrica, i eren els més tristos —a ningú no li agradava la idea d'anar
que la hi donessin, amb el retrat —que ja ho tornaria—, i es disposà a marxar. Nosaltres vàrem instar-lo perquè es quedés a dinar, vàrem pregar-lo, i
Jaume se sentí contrariat. Vacil·là i tot un moment entre quedar-se o marxar, però a la fi optà per quedar-se. Una vegada allí, era llàstima de no
Ens manquen unes dues-centes milles per a arribar a Guadalupe; i, si tot marxa tan bé com ara, demà a les set del matí atracarem al moll de la Pointe à
en la fase de la intranquil·litat col·lectiva. Ben bé fa cinc segles que marxem d'esma, adés conformant-nos amb un migrat paper de circumscripció
llur ajut per un fenomen de mimetisme; en cas contrari, hom les fa marxar per força. Els grups elevats —que es denominen els purs o els
donà el seu toc d'ala a l'Església adormida i aquesta bategà i es posà a marxar amb delit. Des de 1840 a Catalunya es pressent el redreç de
on bategava el novell esperit de competició mercantil. Catalunya marxà a la punta d'aquest moviment de redreç, i, d'incògnit, preparà una nova
els interessos de l'Estat i dels burgesos de Catalunya féu que els afers marxessin sense gaires entrebancs. Per la banda administrativa, doncs, no gaires
interna i mantenir-ne l'hegemonia a Europa. Era un propòsit que marxava amb les idees del temps i, per tant, no gens sorprenent a la cort de
també, purificar-se del llast de prevencions que arrossega el seny. És marxar d'acord amb una realitat precisa, gairebé lineal, sense fer trontollar la
de tothom per la força de les nostres mobilitzacions col·lectives. I així marxem endavant, irresistibles, eufòrics, capaços d'abastar la lluna. Ens fem
Nara. A caçar. Adam. [(A Eva.)] ¿Per què l'has deixat marxar? Eva. Ni me n'he adonat. Ja és prou gran. [(Pausa curta.
al costat de la porta els fòtils que han portat. Amèlia mira marxar el seu pare. Seguidament han sortit Anguila, Musclo i Gravat.
(Amb el mateix to.)] Clavell! ¿Que no ho veus que si tens ganes de marxar, és perquè et fa vergonya o por que jo parli del que tu ja saps?
Ni tu ni ell... Però ara no en parlem més: no hi ha remei. Com més aviat marxem, millor per tu. /Andreu\ Te'n vas? /Amèlia\ Em ve a
Allà. /Roser\ No t'entretinguis més i arregla't, que marxem de seguida. [(Roser ha estès damunt la taula un mocador de fer
i ja és hora que et despertis." I no és un somni, no. Em costa de marxar. Però si em quedava... [(Fa un esforç per contenir el plor.)]
Ja ho saps que sí. No m'has entès, Andreu. /Andreu\ Ha marxat? Doncs bon vent i barca nova. /Xela\ Això ho dius amb llengua,
(només que jo del tot no rimo), dona novella, que has marxat amb la faldilla de tergal i el jersei verd, a
rai! Rosa. Pobre infantó! Només mancava que l'haguéssim deixat marxar com un bordet! En Víctor ara s'és entossudit en pagar de pressa les
l'arma a l'espatlla i al béc la flor. Jovita Quan sol, diries, marxa l'hostal, ja cada dia t'hi sembla igual. Era el meu pare contrabander.
l'escala i va sortir una veïna del primer pis i li va dir que no marxéssim sense escombrar perquè no es volia trencar les cames d'una relliscada...
però la tribuna del primer pis ens tapava la vista del carrer. I vam marxar. Entre el nostre replà i el del primer pis la paret estava guixada: noms
les unes i les altres. Mentre preníem cafè en Quimet em va dir si volia marxar d'hora o m'estimava més marxar tard i li vaig dir que m'era igual. Però
preníem cafè en Quimet em va dir si volia marxar d'hora o m'estimava més marxar tard i li vaig dir que m'era igual. Però la senyora del meu pare va dir

  Pàgina 1 (de 138) 50 següents »