×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb marxar |
Freqüència total: 7405 |
CTILC1 |
de tant en tant. Llegí molt i treballà en noves estàtues. I tornà a | marxar | . Quan ho féu —era aquesta la segona volta—, Màrius, el seu més íntim amic, | era de les festes, i les festes eren l'última recomanació que em feies en | marxar | . I enguany, Mila, no voldràs que hi anem també? La intenció del padrí era | cor palpitava més accelerat en presència seva; que s'entristia quan ell | marxava | i pregava després a Déu perquè tornés. I es sentia, quan tornava, amb | com havia pogut tractar-la com la tractà, com havia pogut deixar-la | marxar | sense el més lleu senyal de pesar o de penediment. I aquesta constant | dins el pit per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la deixà | marxar | sola. Apressava encara més el pas; quasi corria fugitiu en la nit, amb | sencer practiqués el "perdó" recíproc a propòsit de la bestiesa, tot | marxaria | millor. No ens hem pas d'enganyar: encara que les aparences ens facin | de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un bon xarlatà, tot | marxa | com una seda. Si la seva actuació administrativa és deplorable, si com a | per treballar a favor del Govern: però els van donar un te i els van fer | marxar | de seguida. La caiguda de Màlaga ha causat, realment, una forta | París P·T·T· diu que continua intensament la batalla i que han | marxat | de Bilbao el cònsol francès i l'anglès. Pels carrers només hi ha soldats | de l'Est i és renovat tot l'Estat Major d'aquell exèrcit. Ahir va | marxar | la família del ministre d'Obres Públiques (vivia a Viladrau). Avui han | es fa interminable. 29 abril. Ahir en Benet Fornells | marxà | a Barcelona per incorporar-se. Avui m'han vingut a contar uns fets que, | a Barcelona en el cotxe de l'Ajuntament. Arribem molt aviat. Abans de | marxar | , quin meravellós apuntar de l'alba! Se sentien rossinyols i cucuts; hi | del poble. Els soldats que hi havia a Viladrau es disposaven ràpidament a | marxar | i repartien bacallà, sabó, oli... Els oficials han assegurat a la gent de | finestra i he vist que els soldats de la columna Líster encara no havien | marxat | : hi havia unes figures arrecerades a la paret de l'estable, vora el foc. | de la meva porta. M'ha arribat distintament el mot "Viladrau". Tots han | marxat | de seguida i l'únic que s'ha acomiadat ha estat el comissari. Un moment | Avui encara han recollit un cadàver vora el Camp Tancat. Com desitgem | marxar | d'aquest "teatre de la guerra"! 15 febrer. Dia pur, | desapareixen contínuament entre la massa de badocs. —Per què no els fan | marxar | ? —pregunta ell. Un dels dos individus li pinça el braç mentre l'altre el | se les emprenen a cops de colze per recobrar les posicions perdudes. —Tot | marxa | favorablement —diu en arribar sota d'ells. —Com de costum —li replica un | ? —No és permès de quedar-s'hi. Si no veuen que ens enfilem, ens faran | marxar | —afegeix, assenyalant cap a darrera on, en girar-se, ell pot veure una | els seus homes fan petar els talons, flexiona una mica la cama i diu: — | Mar... xin | ! La noia s'ha quedat al costat del carret que vessa terra per la banda | galopen a l'encalç de la bellesa. —Ferms! —crida aleshores el caporal—. | Mar... xin | ! Bada la porta del vestíbul fosc, el travessen fins al pati ara desert i | ell. —No hi fa res —repeteix la noia—. Tal com enllestim ens aniran fent | marxar | . Clava mossegada a l'entrepà de pernil i ell, imitant-la, observa els | distret, però en silenci, i no li tornaren contesta, però el deixaren | marxar | sense ni una rialla, tot i que la seva figura era, si es vol, ben | la seva desesperació, l'obliga a fer el farcell de la roba i l'obliga a | marxar | , negra nit, en la petita calessa menada per un dels mossos. Potser | "quintos", a veure'ls per darrera vegada i a acomiadar-se'n. Alguns | marxaven | a l'Àfrica, i eren els més tristos —a ningú no li agradava la idea d'anar | que la hi donessin, amb el retrat —que ja ho tornaria—, i es disposà a | marxar | . Nosaltres vàrem instar-lo perquè es quedés a dinar, vàrem pregar-lo, i | Jaume se sentí contrariat. Vacil·là i tot un moment entre quedar-se o | marxar | , però a la fi optà per quedar-se. Una vegada allí, era llàstima de no | Ens manquen unes dues-centes milles per a arribar a Guadalupe; i, si tot | marxa | tan bé com ara, demà a les set del matí atracarem al moll de la Pointe à | en la fase de la intranquil·litat col·lectiva. Ben bé fa cinc segles que | marxem | d'esma, adés conformant-nos amb un migrat paper de circumscripció | llur ajut per un fenomen de mimetisme; en cas contrari, hom les fa | marxar | per força. Els grups elevats —que es denominen els purs o els | donà el seu toc d'ala a l'Església adormida i aquesta bategà i es posà a | marxar | amb delit. Des de 1840 a Catalunya es pressent el redreç de | on bategava el novell esperit de competició mercantil. Catalunya | marxà | a la punta d'aquest moviment de redreç, i, d'incògnit, preparà una nova | els interessos de l'Estat i dels burgesos de Catalunya féu que els afers | marxessin | sense gaires entrebancs. Per la banda administrativa, doncs, no gaires | interna i mantenir-ne l'hegemonia a Europa. Era un propòsit que | marxava | amb les idees del temps i, per tant, no gens sorprenent a la cort de | també, purificar-se del llast de prevencions que arrossega el seny. És | marxar | d'acord amb una realitat precisa, gairebé lineal, sense fer trontollar la | de tothom per la força de les nostres mobilitzacions col·lectives. I així | marxem | endavant, irresistibles, eufòrics, capaços d'abastar la lluna. Ens fem | Nara. A caçar. Adam. [(A Eva.)] ¿Per què l'has deixat | marxar | ? Eva. Ni me n'he adonat. Ja és prou gran. [(Pausa curta. | al costat de la porta els fòtils que han portat. Amèlia mira | marxar | el seu pare. Seguidament han sortit Anguila, Musclo i Gravat. | (Amb el mateix to.)] Clavell! ¿Que no ho veus que si tens ganes de | marxar | , és perquè et fa vergonya o por que jo parli del que tu ja saps? | Ni tu ni ell... Però ara no en parlem més: no hi ha remei. Com més aviat | marxem | , millor per tu. /Andreu\ Te'n vas? /Amèlia\ Em ve a | Allà. /Roser\ No t'entretinguis més i arregla't, que | marxem | de seguida. [(Roser ha estès damunt la taula un mocador de fer | i ja és hora que et despertis." I no és un somni, no. Em costa de | marxar | . Però si em quedava... [(Fa un esforç per contenir el plor.)] | Ja ho saps que sí. No m'has entès, Andreu. /Andreu\ Ha | marxat | ? Doncs bon vent i barca nova. /Xela\ Això ho dius amb llengua, | (només que jo del tot no rimo), dona novella, que has | marxat | amb la faldilla de tergal i el jersei verd, a | rai! Rosa. Pobre infantó! Només mancava que l'haguéssim deixat | marxar | com un bordet! En Víctor ara s'és entossudit en pagar de pressa les | l'arma a l'espatlla i al béc la flor. Jovita Quan sol, diries, | marxa | l'hostal, ja cada dia t'hi sembla igual. Era el meu pare contrabander. | l'escala i va sortir una veïna del primer pis i li va dir que no | marxéssim | sense escombrar perquè no es volia trencar les cames d'una relliscada... | però la tribuna del primer pis ens tapava la vista del carrer. I vam | marxar | . Entre el nostre replà i el del primer pis la paret estava guixada: noms | les unes i les altres. Mentre preníem cafè en Quimet em va dir si volia | marxar | d'hora o m'estimava més marxar tard i li vaig dir que m'era igual. Però | preníem cafè en Quimet em va dir si volia marxar d'hora o m'estimava més | marxar | tard i li vaig dir que m'era igual. Però la senyora del meu pare va dir |
|