Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enemiga, cosa que s'havia produït en alguna ocasió. El pare romania al	mas	fins al capvespre, a l'hora en què la corneta avisava des de les muralles
als pollancs, aigua neta a la riera, arços florits. Saludem els amics de	Mas	Joan, on veiem les grans sales fredes i solemnes, la galeria amb la
pagès, blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani! Berenem a	Mas	Joan: llonganissa abundosa, pa, formatge, excel·lent vi... Arribem a les
em ressuscitava el record d'aquelles sensacions de setembre a Premià o al	Mas	de Segimon, a l'Aleixar, els matins clars en què, amb l'escopeta al coll,
Boira i ruixims tot el dia. En Lari ens porta els paners del	Mas	de Segimon. Quin bé de Déu d'avellanes, ametlles, bajoques i pomes! Fa
portava quasi deu anys), quan jo m'estava a la masia. Abans de viure al	mas	, havien habitat al poble, i penso ara que els noiets devien haver-lo
donat la mà les successives generacions del poble. Casa i família,	mas	i terra, vet ací el poderós enreixat de la subestructura social catalana
què el primer avantpassat anà posant l'una sobre l'altra les pedres del	mas	que havien de dominar-la—. I això perquè la immensa majoria dels catalans
Nova. Per aquest motiu són legió els noms catalans que provenen de	masos	, així com ha estat llei sagrada durant molt de temps, i conservada entre
la terra en les diverses colonitzacions del país. En aquest sentit, el	mas	té una importància cabdal en la mentalitat pagesívola catalana —igual que
relacions de caràcter exclusivament personal entre senyor i pagès, el	mas	es convertí en centre efectiu de l'estructura agrària catalana. Podem
fet, al bell mig d'una situació complexa i indefinida. D'una banda, el	mas	li donava una absoluta garantia de permanència vital, ja que ningú no
prestacions i serveis, anaven fent pila sobre la seva persona per raó del	mas	que conreava i que considerava com a propi pel fet que el senyor no
senyor jurisdiccional, ¿compensava la pèrdua del tros, de la terra, del	mas	on la seva família havia fet la vida qui-sap-lo temps? Terra o llibertat
nasqué, per transferència de la servitud de l'home a la casa pairal, el	mas	remença, el mas dels serfs de la gleva, a una ungla de l'antiga concepció
de la servitud de l'home a la casa pairal, el mas remença, el	mas	dels serfs de la gleva, a una ungla de l'antiga concepció colonial
pagès assolí les seves reivindicacions: absoluta llibertat personal en un	mas	humanament lliure. La propietat de la terra restà, ben cert, del senyor,
restava garantit contra tota mesura opressiva. En realitat, l'amo del	mas	era ben bé ell, encara que no fos així seguint els textos legals. Al
els antics remences que àdhuc obtingueren la propietat directa de llurs	masos	. Homes lliures en terra lliure, heus ací la gran fórmula sobre la qual ha
social del primogènit. En les fórmules nascudes de l'establiment en	masos	, abans i després de la Sentència de Guadalupe, l'hereu era l'única
donar al senyor directe la facultat d'associar-se el domini útil del	mas	, de convertir-lo en un engranatge més de la propietat privada. Algú havia
de l'ajut primerenc, del retorn sovintejat del ciutadà a la casa o al	mas	dels avis, n'ha nascut l'íntima solidaritat entre el camp i la ciutat de
Llars de l'oració i la pietat, fogars de cultura i civilització, i ensems	masos	modèlics de renovació agrària. Però també centres on es recollien els
els quals volen revalorar llurs possessions donant entrada en els	masos	rònecs i decaiguts a arrendataris a curt termini. Una onada de
Ni record hi ha al camí de petja humana; dorm entre sos pollancres cada	mas	. Jovita Té, Perot, té, refes-te. [(Li allarga un porró que hi
ja ho foren els llurs pares. No sents sota el rafal del	mas	veí aquella mare jove com hi canta? Ella i el fill
que penja del pollanc. 26 Els mossos del	mas	Rondola De cançons i de corrandes vos en cantarem deu
les portem a la butxaca estacades amb un fil. Els mossos del	mas	de Ronda, quan baixen a Sallagosa, fan repicar les
les segues tornen, haurem d'anar-hi aviat. Els mossos del	mas	Rondola, l'aper als dits matins i tardes, sembren la
—Escolta! No vares dir-me que aniríem a fer una passejada pels teus	masos	; a conèixer els masovers?... Encara no he vist res! —Oh, sí! Marxarem
d'algun dia de sol en què se n'anaven amb cotxe a dinar en algun dels	masos	de més a la vora. Beatriu, la neboda pobra, era qui s'havia constituït en
la mestressa de Muntanyola, és una mala dona. Ens n'anirem al	mas	de les Aulines de seguida, fins Déu sap quan; no veuràs més en Pere. —I
maduraven els albercocs d'ací, les cireres d'allà, les figues d'aquest	mas	, les peres d'aquell hort, els moscatells de totes les vinyes. Ningú ni
avall tocant al petit Roine, no lluny del maresme, ell hi té el seu	mas	, una gran finca, ja la veuré. Diu "mas" igual que nosaltres els
del maresme, ell hi té el seu mas, una gran finca, ja la veuré. Diu "	mas	" igual que nosaltres els catalans. Em sembla que em trobo a casa meva,
nosaltres els catalans. Em sembla que em trobo a casa meva, que vaig al	mas	amb el meu oncle. Però el paisatge, que és diferent! Començo a veure
i roent, estacions sense poble, baixadors per a la gent de diversos	masos	. Aquest és el nostre baixador. Una charrette ens espera. La
que toquen a la carretera, el xarret vira en rodó, i som davant del	mas	. Companys de treball Una propietat grandiosa. Quan me'n vaig anar tot
anglès, un provençal i un català. La nostra taula era dins els baixos del	mas	, davant el portal d'entrada. Un passadís conduïa al menjador dels amos.
regava els conreus. Treien els peixos a portadores. Arribaven cuejant al	mas	. M'agradava prendre'ls a grapats. Les mans em quedaven enfangades,
No vaig saber mai on dallava ni concretament què dallava, perquè al	mas	hi havia tres màquines dallaires que menaven els italians. Després, més
havia de portar-los al femer que s'aixecava a dos-cents metres lluny del	mas	. No era jo a mig camí, que ell ja m'avançava amb una càrrega dues vegades
a la meva mare. Li havia escrit l'endemà de la meva arribada al	mas	, i ella m'havia contestat per mà d'un cosí meu. Vaig comprar paper i un
John va embriagar-me amb ell. Quan, de nit closa, vàrem tornar al	mas	, el riu era d'argent, jo em sentia immensament feliç i puixant. Cantàvem
treballs, i se m'emportà amb ell. Quan vàrem ésser una mica lluny del	mas	, em va dir que si havia d'embriagar-me com "aquest miserable de John",
Si a les dotze no havia vingut, jo tenia ordres d'encaminar-me a peu al	mas	. Així ens vàrem fer amics. Un dia va dir-me: "M'he fet càrrec de
Arles. Una migdiada, mentre els altres feien la sesta i jo llegia vora el	mas	a l'ombra d'una mola d'alfals, el fill gran de la casa se m'acostà i va
que em va dir que si seguia portant-me bé com anava fent, em guardaria al	mas	tot el temps que jo volgués, i que en arribar la tardor i l'hivern, en
M'entraven uns violents desigs de fugir camps enllà i de no tornar al	mas	. Sovint, en aquests dies buits, pensava en l'amor. El veritable amor jo
categoria de l'amor veritable. Els italians i jo Quan els veia arribar al	mas	, com una tropa amb les pales o les forques a l'espatlla, cantant i rient,

Pàgina 1 (de 93)

50 següents