Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

compensació i la seva pau. Veié néixer la petita Anselma, la filla dels	masovers	: vingué al món una nit de febrer, i a la seva naixença amb prou feines si
aquell dia tots els treballadors de les terres, els pastors i els	masovers	, car tots havien estat convidats per festejar la sort de l'hereu. Una
s'hi acomodà i agafà l'instrument. Entre els mossos i mosses, pastors,	masovers	i altres treballadors que havien acudit tots a la sala, el vell Candaina
del poble, amb una masia on criava l'aviram i que estava a la cura d'un	masover	. Mai no ho feia sense advertir abans a la criada —una vella en la qual
set mesos que no es diu altra cosa. 11 febrer. Avui els	masovers	han mort el porc —més ben dit, un parell de porcs. Un dels homes que han
abril. Estic molt refredat i cap al tard em fico al llit. Avui el	masover	llaurava. Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja prima del
de sota El Pujolar. El pastoret en porta un cistell, les nenes dels	masovers	porten un ram de tiges amb la fruita roja. Fa una nit tan clara que
a mig matí, brilla el sol pàl·lid. Grisor densa al Pirineu. En Jaume	masover	esbranca un cedre del parc, que s'havia mort. Quina olor més agradable fa
blaves faixades d'una boira grisa i suau. Al vespre, cap a les vuit, el	masover	ens ha cridat per fer-nos notar una estranya resplendor vermella que hi
amb el fill gran d'en Bofill i Mates. Parlem del pobre Salvi, el seu	masover	, que suporta amb serenitat admirable els sofriments d'una gravíssima
de baix. Durant tot el dia els soldats han acampat vora l'estable dels	masovers	i al pati de casa. Han mort a trets una ovella que pasturava i, un cop
és molt probable, així la gent ho murmurava, que un dels fills dels	masovers	de la masia de la Creu, el gran, és clar, no en va tenia els ulls negres
tothom. Un cop instal·lada a les Torres, que havia quedat abandonada als	masovers	des de la marxa de Jeroni, treballà incansable perquè no quedés ni una
de camps d'arròs i d'horta, hi havia la masia. A la masia habitaven els	masovers	, oncles meus, amb els seus tres fills, dedicats tots als treballs de la
enfront de la torre, una mica a la dreta, entre el riu i el canal. Els	masovers	—a la torre i a la masia— dormien, i els camps estaven submergits en les
de substituir les seves obligacions envers el pagès, convertit ja en	masover	o parcer, per la pràctica d'una certa bondat personal i condescendència
només que la renda, sempre esquilmada i filtrada per la sornagueria de	masovers	i administradors; en moltes de les seves finques no hi havien posat mai
no figurava dintre els càlculs d'aquestes famílies. Guaitaven els	masovers	i els terrassans amb un paternalisme ofensiu, acceptant la gara-gara, els
la moxaina d'un gos que està obligat a fer-la, sense comptar que aquells	masovers	—un cop destruït al nostre país el prestigi màgic de l'amo— eren llurs
dies, per escriure un trosset de les seves memòries. De tant en tant, el	masover	de l'única finca que li restava, o un trist capellà que de seminarista
en els amos de la casa de pagès que habitava Frederic amb els seus	masovers	. Els Lloberola a començaments del divuit s'anaren a establir a Barcelona,
i a aquell lloc hi menaven de tant en tant les quatre vaques del	masover	de can Lloberola, perquè es desembafessin una mica de l'estable i
a Frederic li tocà la casa i uns quants jornals de terra que explotava el	masover	pel seu compte, pagant un arrendament ridícul. La casa en els bons temps
però després s'anà abandonant tot. Del jardí no en quedava res. Els	masovers	que, com a bons pagesos, no sentien ni l'estètica ni la necessitat de les
la sornegueria rural, Frederic respirava allà com un autèntic senyor. El	masover	que era murri i el coneixia de petit —tenia deu anys més que l'amo—
exigia que li descordés les polaines la Soledat, que era la gran del	masover	, una noia que gastava coloret i mitges de gassa; i Frederic mentre ella
nobilíssimes parets rurals s'havien modernitzat i s'havien banalitzat. El	masover	tenia una gramola i un aparell de ràdio, amb un altaveu feréstec, que
clemàstecs una gran olla de mongetes seques. A les nits, a la taula dels	masovers	i dels mossos es parlava de futbol, dels rabassaires, d'en Macià, d'en
tothom sabia que estava arruïnat, que no li quedava un cèntim, que el	masover	era més amo que ell, i que aviat ni la mica d'arrendament no cobraria.
i els seus companys. Alguna vegada hi havien anat amb dones, i el	masover	feia el que es tenia de fer perquè don Tomàs no s'assabentés mai
i més favors dels sogres. Li quedava la finca i la companyia d'uns	masovers	que li havien estat fidels tota la vida, que per a ells havia estat
a trobar malament de debò; la comercianta de vins i la noia dels	masovers	li havien empobrit el cos i l'ànima. El metge de Moià li digué que la
dir-me que aniríem a fer una passejada pels teus masos; a conèixer els	masovers	?... Encara no he vist res! —Oh, sí! Marxarem dilluns. Demà estem
d'anar ben vestida i sentir-se bella i admirada; poder donar la mà als	masovers	encongits, amb la benvolença d'una princesa; acaronar el banyam dels bous
les seves propietats, i, amb l'ajut de Teresa, a aclarir els comptes dels	masovers	. Les altres hores, a més de baratar-se els gossos amb els companys,
—Com ha quedat l'assumpte de l'administrador dels Viella i la noia dels	masovers	de la Pineda? —De l'única manera possible: han dut la criatura a la
I mentre passaven els darrers vehicles de la comitiva, vam anar —amb els	masovers	, que s'havien posat una mica més amunt— a recollir el gos. No era mort,
la idea de la petitesa davant del Monarca. El van recollir els mateixos	masovers	. I quan tornàvem cap al Castell, les ties, no pas sense una punta de
Enmig de les dues files d'homes devots va el guió, portat pel majoral	masover	: estampa del sant en un paisatge obert, de verds vegetals i de cel pintat
Per Setmana Santa l'església s'omplia de devots. Gent de la vila gent	masovera	. Aquests dies el poble respirava solemnitat. La majoria tenia ja a casa
cobles del país. Gent de Benassal, de Culla, de Vilar de Canes, d'Ares;	masovers	d'aquests termes, i vilafranquins i vistabellans, en el cim del
a casa, que de vegades està a moltes llegües de l'ermita, puix que els	masovers	han vingut de moltes barrancades enllà. VI El corpus Els
centenars de duros. Els majorals són dos: l'un, veí de la vila; l'altre,	masover	. Els trauen, els nomenen majorals, els de l'any anterior. El majoralatge
i encara saragüells de merí ajustats a les cuixes dels homes vells, dels	masovers	, coberts els caps amb mocadors negres, puix que es resistixen a abandonar
altres prohoms, també magnífics en algunes sessions i parlaments amb els	masovers	, que preparen els bous de plaça, els bous al Pati, els bous de "corro".
la resta del temple i omplint-lo de gom a gom, els feligresos. Vilatans i	masovers	seuen en els bancs o es recolzen a les parets i als altars laterals.
i uns bous de corro. Portar bous al corro és com portar-los a fira. El	masover	, per pròpia voluntat i per interès de vendre els animals o per compromís
pot aconseguir un Ajuntament disposat a fer un bon corro. Invitarà els	masovers	, els aconvidarà, tindrà preparat per a ells corrals i menjar i farà una
Contes d'estiu i primavera L'anell de la pedra verda Altre temps, un	masover	conegut pel nom de Martí vivia al mas Ventós amb ses tres filles. La gran
al firal hi falta gent. Què voleu de més divertit que un firal per a dos	masovers	de la serra? El firal és com el centre del món. S'hi passa revista del

Pàgina 1 (de 23)

50 següents