Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant	massa	el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els
de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però l'univers era	massa	gran, i Zeus va repartir la seva administració, amb l'expressa reserva
els encanteris de la fosca. Per què no t'hi quedes per sempre? T'estimo	massa	per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t'atreuen les flors del
segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran	massa	de pedra dura damunt el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan
una mica inebriat, mentre Euforió, que també havia begut un bri de	massa	, fingia escoltar-lo, tot empassant-se badalls amb entrenat respecte. Les
al pacient i dòcil Euforió. "Notos ens arriba del sud. És humit i	massa	càlid a estones, però en principi no és de témer, com tampoc Euros, que
generació en generació, per dides i per serventes, quan es comporten com	massa	rebecs o entremaliats. "Compte, que ve la Làmia!" A vegades, així la
d'un llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic	massa	ben ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se m'acluquen, imatges dels
per establir-me en la galvana d'aquest port moribund. Tinc sempre	massa	xorra", aclaria el jove dropo. "I el teu pare i la teva mare, la família
començament, a la meitat i a les rerialles de cada disbauxa. Si no, fóra	massa	bonic i senzill. No m'ho empasso", va mormolar l'aviciat, l'escarmentat,
que mai no para, al silenci absolut d'una destrucció total." "De res	massa	", va rondinar la senyora Magdalena Blasi, que escoltava. "Savis de
en el santuari dedicat a Zeus, que s'elevava en el cim. D'ell davallava	massa	sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a prendre la forma de llop
i aquests plàcids ròssecs varen desembocar en la naixença de Pan. De res	massa	. Hera, assabentada a la fi dels joguineigs de Zeus —els posteriors
l'esclavatge que la seva clara estirp no hauria de tolerar. Però ella és	massa	intel·ligent per sentir-se enemiga dels vencedors. Admet només
desesperava Cassandra. "En primer lloc, perquè vostè va ser, a deshora,	massa	virtuosa", li va recordar l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc,
paraules l'interrompo amb imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és	massa	vast i no l'acabaries mai?" Els antics personatges mariners esborrats a
m'hauria enganyat, i no, és paraula d'un déu, i quin!, i m'aprecia	massa	per burlar-se de mi. Caram, les dones, les dones, tothora imperatives
"Tranquil·litzi's, que no m'escarxaré ni m'esmicolaré per ell. M'aprecio	massa	", xiuxiuejava dintre el son de la senyora, l'assenyada cornucòpia.
Pst, pst", tractava d'avisar-los. Però ells ja estaven	massa	embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la
repòs de la tomba. Timoner pres en el blau parany del cel, que confiava	massa	en la calma temible del mar, hi va caure en adormir-se, en acte de servei,
precedides. No contaré la història d'Argos ni altres llegendes tampoc no	massa	antigues. Vegeu, en canvi, a Tucídides, el sacrilegi, les mutilacions
que hi ha a Lavínia o en altres topants d'Alfaranja i Konilòsia. N'hi ha	massa	, un garbuix, un veritable escàndol. No, guanyador no, finalista i
i silens. Un silè Si un autor abans esmentat per nosaltres tenia raó, ets	massa	jove per ser un silè. Però unes altres tradicions més antigues, a les
i s'estendran per tota la volta del cel, i l'aire serà un punt dolç	massa	fresc. No has d'esperar res ni ningú que no sigui de dintre el país. Ni
Si de cas, em reca tan sols d'haver trepitjat avui catifes brodades amb	massa	riquesa, un privilegi que pertany només als déus. La mesura restablerta a
hores de descans, encetaria alguna becaina. No, no es tracta d'un viatge	massa	llarg, fóra enganyar-los, però abans penso arribar-me, allerant-me de
savi, afirmi avui que la labrys significa una altra cosa. Jo, però, sóc	massa	gran per aprendre erudites novetats. Minos, Pasífae, Androgeu, aquella
la màxima energia. Va ser tan sols un truc perquè una teva obra escènica,	massa	curta, durés, per satisfer les diverses raonables exigències del públic.
als laics. "Ai ai. No continua?", escatainava la senyora Marigó. "Curt,	massa	. Al capdavall se li paga per entretenir-nos una mica. Poc, però algú li
i negres, també, els cabells. Afegien, encara, que tal volta no era	massa	bella, si s'entén per bellesa la perfecció de les faccions, però que es
per la felicitat dels futurs esposos. —No està, que diguéssim,	massa	enamorada —això es veu de seguida—; però el temps ho arranjarà tot. Ell
amb una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de velar l'angoixa	massa	real que bategava en el fons; a tal extrem, que l'ancià aixecà els ulls
una paraula dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava	massa	. Pobra mare!, pensà. Era més digna de pietat que d'altra cosa. (Mila la
punts d'una excessiva cruesa per no torbar la innocència de Mila ni ferir	massa	durament la seva sensibilitat; en d'altres, per ignorància o deliberada
desig ardent d'aquell dia en què per broma l'invità a anar amb ell. —Ets	massa	menut encara. Torna a casa amb ta tia. Un altre dia ja vindràs. Obeeix:
contra el meu amor. Només prego a Déu que això que m'has de dir no sigui	massa	greu, per a no tenir tant per perdonar, perquè m'entristeixo per ells:
. —Si et penses que tots hem d'ésser com tu... Bona aniria la casa! —Vius	massa	per la hisenda, mon germà, i massa poc per l'ànima. —Sí, sí, sí
com tu... Bona aniria la casa! —Vius massa per la hisenda, mon germà, i	massa	poc per l'ànima. —Sí, sí, sí! Si visqués com tu, digues: com
i la impotència del nostre feble judici. Ell, per la seva banda, veia	massa	clara la veritat, i la vida la veia sempre —de banda la mort, davant el
seu germà durant les seves absències, però ho feia sense capficar-s'hi	massa	, i es passava la major part del temps a casa de la seva fillola. Mila era
en arribar a casa, el padrí se li queixava que li havia pegat amb	massa	força amb l'espasa i que tenia un senyal al muscle: —Mira... Mila reia:
, continuava havent-se-les amb son cunyat: —Tu la fas malbé, la Mila.	Massa	compliments. Després no pensa més que en saraus i en festes. Entre tu,
més ni més. Ell digué aleshores a sa mare: —No sembla pas que en faci	massa	cas, de Quim. És una llàstima: ell l'estima i la faria feliç. —És jove
grat, havia hagut d'escoltar dels llavis del seu amic aquelles veritats,	massa	sabudes, però davant les quals volia cloure els ulls. Escoltar-les de
menys afectuós, una mica més sever amb ella que de costum. Mila es sentia	massa	preocupada amb el seu amor per aturar-se amb aquella novetat. Se'n dolgué
no s'abandonà en excés a l'esperança: pensava que tanta felicitat era	massa	per a ella i que el càstig dels seus pecats exigia nous patiments. Si era
sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa	massa	d'ombres i il·luminà el carrer i els edificis del davant amb fugaç i
molts cops, i molts altres l'havia esperat a la sortida; potser	massa	. Tal vegada en això residia el secret de la seva fatiga, de què Tino
a una sepultura. La forma de les ales començava ja a destacar-se de la	massa	informe del conjunt. En sentir-lo entrar, el vell aixecà el cap; una
el seu oncle volia. La veritat era que mai no els havia unit una amistat	massa	íntima; s'havien mantingut sí en una relació cordial, gairebé afectuosa,

Pàgina 1 (de 810)

50 següents