×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb mastegar |
Freqüència total: 937 |
CTILC1 |
| El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i tothora despert porter. | Mastega | i s'empassa, tanmateix, aparences, que això afirmen els savis que són els | | "Mila del Santo ha begut el suc de les herbes collides a la lluna; ha | mastegat | l'arrel de l'estorlinda, que torba el cor i el pensament." Així ho havia | | còmicament a punt de caure i amollà un renec. La dona, mig adormida, | mastegà | malediccions i s'arraulí de nou dintre el seu xal deteriorat. Al costat | | de noble moviment en el cel. A Viladrau em diuen que a Barcelona "es | mastega | el final de la guerra". És optimisme? Qui sap! De vegades penso que la | | del pot d'aigua: —Escaldeu! L'uniformat, però, no deposa la seva ira, | mastega | : —No, no hi haurà citació. Ell es distreu de cara a l'especialista en | | immobilitzat en un gest atent, enartat. L'individu del cigar, nerviós, | mastega | la punta amb unes dents llargues i grogues i, tot seguit, de puntetes, | | Caldrà pensar a modificar-les —replica la noia—. Obriu. —Amb molt de gust — | mastega | el vell pel coll de la camisa. Avança fins a la porta, fica la clau al | | Darrera la zona d'ombra se sent la remor dels seus llavis que van | mastegant | un compte que finalitza en el moment que ell es calça les sabates. —A | | refinament, incapaç d'inclinar-se a cap mena de debilitat, si no era el | mastegar | tabac, vici que no deixà mai i que ennegrí cada vegada més unes grosses i | | fideus amb sucre. Jeroni obedient, a la mercè de les mans de la vella, | mastega | i engoleix sense gana. Campdepadrós ha anat a viure també a la | | Evocava els carrers de València. Pensava València. | Mastegava | València. Fou per maig. Me n'eixia al carrer. No sabia on anar. | | —Voyez, c'est la vie! —va repetint, molt tímid, | mastegant | una escarola poc rentada i amargant i estrenyent contra el cor el retrat | | de tots colors, diria que són unes perfectes quadres de cristall on es | mastega | una aritmètica molt complicada. Amb un aire de stands d'exposició, | | meves divagacions han acabat d'entristir Mr. F. G., el qual ha començat a | mastegar | un soi-disant filet de bou ple de nervis i acompanyat d'un puré de | | i el Pare Josep, que posseeix unes dents com miquetes de goma aràbiga, el | mastegava | amb els ulls en blanc... Temple i escola Els evangèlics de Borabora no es | | tous que fan amb farina, llet de coco i sucre. Tothom xucla i tothom | mastega | . A l'interior hi ha l'orquestra local: tres guitarres i quatre veus | | pel sol i dues noies que semblen unes nines de cel·luloide que | masteguen | goma tot dient: "Oh, yes!" amb uns ulls blau clar, | | de dir que la senyora no s'havia d'haver girat i la senyora veïna, tot | mastegant | i empassant-se el menjar molt ben educada, va dir que no hi entenia. I en | | vint-i-cinc anys de suficiència, se n'hi anava a rodar. Per poder-li fer | mastegar | com un gos les cinquanta mil pessetes, Bobby hauria donat la meitat de la | | noia acabava de complir quinze anys, els nois duien un vestidet de golf i | mastegaven | "Chewing gum". Encara no tenien idees pròpies, però Maria, i | | barnús i amb unes espardenyes de betes als peus, fent bombolles de sabó, | mastegant | chewing-gum o estirada a terra boca enlaire, amb un cautxú ple | | de la història, de la política i de la filologia, era una vaca que estava | mastegant | unes fibres de canyota tendra. Del suposat castell dels Lloberola, només | | de la seva tristesa. Li quedava una vaca clapada de ros i blanc, que tot | mastegant | herba, escoltaria els seus discursos sobre la grandesa i la decadència de | | va fer una confessió horripilant; s'acusà de totes les misèries carnals, | mastegant | els detallets que costen més de dir, que la vergonya s'hi rebel·la més, | | cap reclinat a la paret per poder tornar l'alè. —Tu, cada dia més gras! — | mastega | l'oncle Joanet adreçant-se a l'odiat senyor Llibori, després de glopejar | | L·), que volia oferir a la gent d'allí a canvi d'altres coses per a | mastegar | . Després d'una discussió sobre els mèrits respectius de les varietats | | conservessin la humitat fins a l'arribada a casa de Langba. Pel camí, vam | mastegar | tiges de tubu minama, una mena de canya de sucre | | posava irritant, insidiosa damunt la teva carn, dintre els teus ulls, la | mastegaves | materialment. Res no he odiat mai tant com la pols. Si tancàvem els | | del rostoll que esperen l'era o la màquina de batre. Desgranem espigues i | masteguem | el blat. Masteguem i riem, però això asseca la gola i la set ens abrusa. | | l'era o la màquina de batre. Desgranem espigues i masteguem el blat. | Masteguem | i riem, però això asseca la gola i la set ens abrusa. Tampoc no hi ha | | cerimoniós, talla el pa a petits bocins amb el seu ganivet de butxaca i | mastega | i paladeja la bocada sensualment. Sembla que acompleixi un ritu. Pel | | humida que venia del riu. No dèiem res i apressàvem el pas. Tots dos | mastegàvem | els nostres pensaments. Josep no devia imaginar-se que els meus fossin | | ens havien donat d'almoina o les menges fredes que ens havíem comprat, ho | mastegàvem | tristament a la vora del Roine, o al peu d'un marge, al recer del vent. El | | més poderosa que les pàl·lides lliçons escolars. No trigà a tornar, tot | mastegant | , alegroi. —Vols un bocinet de pa? Potser té tres dies, però és gustós. — | | a assaborir sol, després de trencar-lo a bocinets amb els dits i tot | mastegant | -lo lentament, voluptuosament; la crosta daurada i torrada del pa, | | penso? ¿Per què vaig pensant fa dues hores el mateix, com un ruminant que | mastega | de nou el menjar del dia abans? ¿M'hauran muntat aquestes coses al | | tan brut, tan negre d'estalzí? Ara, l'infant ja percudix el tabal nou i | mastega | figues seques. II Sant Antoni Benassal —caldria dir-ho?— és un | | l'aire coent de les quadres i el baf homenívol, la gent que beu i que | mastega | cacau torrat i canta cançons de taverna tot esperant, com la gentada del | | 's passeija la mort: 'hont un catalá domina, un francés, vensut, afina | mastegant | ne plóm y foch. Quant las balas s' acababan, treballava 'l ganivet; cuant | | Fins quan? —em preguntà, somrient, irònic. —Fins quan, què? —...Seguiràs | mastegant | paper i tacant-te de tinta? Vine amb mi. Allà, al Caucas, milers d'homes | | Boscos immensos foren engolits, passaren milions d'anys, la terra ha | mastegat | , digerit, transformat els seus infants. Els arbres es tornaren carbó, | | La vella sirena cloquejà, s'eixugà els ullets envermellits i es posà a | mastegar | lentament la poteta daurada. En aquell moment, dos gats enamorats | | Podia xiular pels carrers, riure, parlar tot sol. Vaig comprar cacauets; | mastegava | , escopia, donava voltes. Era l'hora que s'encenen els fanals; els homes | | creu; ens servírem en silenci olives, ceballots, faves tendres i halvà. | Mastegàrem | tots tres lentament, com conills. —Així és la vida terrenal —digué el | | de lira amb l'instrument, una desena d'homes una mica alegres, que encara | mastegaven | , i cinc o sis dones que portaven cadascuna una casserola o una cadira. | | plans, formats per fines plaquetes de cera vermella que no havia estat | mastegada | , estaven situats, fins on l'ull ho pot jutjar, exactament al llarg de | | que representa el còs de Déu que és el que els cristians s'empassen sense | mastegar | en l'acte de l'Eucaristia, que com deien els averroistes és típic dels | | a visitar i buidar! Tanta mel a recollir i aconduir! Tanta cera a suar i | mastegar | ! Això és viure i no viure. Tot el dia vola que vola, i vés i vina, | | i no us dic res de la voracitat de les seves mandíbules, que ho | mastegaven | tot, des dels queviures del sarró als fonolls dels marges. Àdhuc mossava | | la paret, en l'herbam polsós que hi creixia, al meu Alí engorjava sense | mastegar | , subjectant-lo entre les potes davanteres, aquell tub elàstic i sucós. |
|