Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la més fina menja —amb xiuxiueigs, amb veu clara o a crits, simples	matisos	temperamentals—, prop o davant dels qui més directament en alguna
estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i entens, si t'hi fixes, els	matisos	i el sentit de la seva limitada però extensa gamma de crits, de queixes,
encant, ho vaig notar. No devia estar acostumada al joc dels llums i dels	matisos	. Per a tot cal un llarg aprenentatge", va reflexionar el vell. I
comprensió, les antigues històries que m'han envoltat, dels	matisos	i secrets de les quals el destí m'ha elegit com a clauera." Teseu "No
Corria el mes de març. La primavera semblava pressentir-se ja en el	matís	delicat del cel en les clares matinades, quan a la part baixa vogaven
curs. Hi ha, doncs, un primer moviment de plaer, al qual corresponen, amb	matisos	peculiars, els atributs usuals del gaudi estètic. Però la literatura
provocativament el seu dret al plaer. Proust, Peyrefitte, Genet, amb	matisos	distints, tracten el mateix tema, i Carlo Còccioli —Fabrizio
algú treu a col·lació els versets al·ludits, s'oblida i prescindeix del	matís	, i els recita amb una contundència de proverbi, apodíctica i fatal. I la
"ni Franco, ni Largo Caballero". Però no crec que siguin possibles els	matisos	. O roig o blanc, sembla. 10 març. Ahir, unes dones
pàl·lides. (Abans he vist els pollancres d'un verd groguenc, daurat, un	matís	de tardor en plena primavera. Però les fulles són menudes. Un vel d'or).
vicis i defectes, que són tolerats perquè únicament afegeixen o lleven un	matís	a la veritable manera d'ésser d'ella, però de tant en tant, en algú,
de la distància, tremola una mena de celístia feixuga, retallada en dos	matisos	: la mar i l'horitzó. —Ara haurem de baixar. De primer, però, s'ha
més claredat t'arribaven els colors, els perfils de les flors, els seus	matisos	i més feridora era la llum. El so de les campanes, l'aleteig de les
flors." La veu li arribava no sabia d'on. Però amb tota la precisió de	matisos	, dolça, una mica cansada, allargava els acabaments de cada frase com si
sacrificis i els seus tupapaus, fer-li entendre les diferències de	matís	existents entre la teologia catòlica i la teologia protestant. Per això
blaus, un nas fi, uns llavis molsuts i una pell de caoba, tot perfecte de	matís	i de proporció. En canvi, el cos se li deforma i les anques agafen
tot allò que és viu i és habitat. Aneu olorant i sentint els diferents	matisos	del litoral tahitià; de tant en tant, un pont (generalment de fustes) us
ruta blava, d'un blau que varia fins a l'infinit, que passa per tots els	matisos	. Des del blau Nattier més d'ulls de princesa fins al blau de les venes
això no existeix, però a la qual els mallorquins saberen imprimir un	matís	propi. A molts dels vells casals esmentats es pot veure encara el servei
que no coneixia Talleyrand ni tenia notícia de Maria Antonieta, aquest	matís	aristocràtic dels afectes, que nosaltres crèiem que la romàntica
gastava una facilitat insospitada per adaptar-se al pla de detall i de	matís	de totes les dones que tractava; una prostituta vulgar podia trobar en
original, més plena d'interès. En la conversa de Pilar, un bon caçador de	matís	hi hauria trobat aquell verd, aquell blau i aquell rosa, que ja no es
imatge que se'n trauria fóra distinta, encara que només fos que per un	matís	mínim, de l'anterior. A sol ixent, la catedral serà una; a migdia, una
i, un moment, l'amo Muntanyola provà que topés contra el seu. Un	matís	de duresa al rostre de la noia i un inici de separació bastà perquè ell
Si justament no l'havia vista mai fins avui! L'oncle segueix amb un	matís	de rancúnia: —Ja pot ben donar-nos gràcies. Però, d'agraïda, no ho és
de gust, barrejant-ho tot, sense percebre la diferència de sabor i de	matisos	d'allò que s'empassa. Obre la boca per rosegar com si remugués. Laura li
reclòs en la seva ànima d'advocat discret. —Laura? —apunta Teresa amb un	matís	imperceptible de desdeny a la veu. —És nom de novel·la i de comèdia. Aquí
d'una dona de contingut moral inferior al seu: a un esperit sense	matisos	, limitat. El menyspreu s'equilibrà amb una compassió desdenyosa per la
tan freqüent en provençal i en francès, devia tenir a Catalunya un cert	matís	culte o literari. L'empra Guillem de Berguedà quan escriu "al bran
de la vida, i fins d'una certa mena de goigs. Amb els anys, posa un cert	matís	de melangia en qualsevol impressió que poc o molt el remogui. Sospito —i
Ella, dintre de la relativa senzillesa del paper —pla, però, de	matisos	subtils—, molt bé, i ell, a estones, quasi perfecte. Però, cap a la
ull fora de lloc i una expressió centrada en una atenció a tot, amb uns	matisos	de lucidesa i de recel i més aviat de mal humor, perfectament lligats,
entre l'home i els éssers vivents acoloreixen de vegades amb llurs	matisos	afectius —ells mateixos emanació d'aquella identificació primitiva en què
classificació còsmica que es constata en el totemisme n'és no tan sols un	matís	, ans una de les parts constitutives, primitives i essencials; car els
atribuïts per aplicació d'una regla i noms inventats es reduïa a aquest	matís	. Remarquem, d'altra banda, que aquesta distinció només correspon d'una
espècie. La diferència d'actitud lingüística es redueix a un simple	matís	, però és real. En un dels casos el so del mot, que habitualment descrivim
els individus en llur particularitat, detalla, per a cadascun d'ells, els	matisos	del caràcter, les marrades de llurs motius, les fases de llurs
dubtós. El diccionari deia que sí: jo deia que no. Jo trobava altres	matisos	dintre la paraula francesa i un encís diferent del que em donaven la
diners? Jo m'expresso molt malament en francès. Dic les coses sense	matisos	, en brut. ¿Quin efecte li poden fer les meves explicacions? Com deu
la seva puixança i m'explico la coqueteria d'elles amb els seus infinits	matisos	, des de la tendresa maternal a la crueltat. El vell fa una rialleta
o de clarors i d'ombres i de contraclarors, d'esclats violents o de	matisos	suaus com el paisatge variat i canviant que passava per davant els meus
altres. Fou un enorme esforç de vigilància, de conservar qualitats i	matisos	, de concentrar-ho tot en una cosa sòlida, vivent, duradora. Ho vaig
ésser. La naturalesa pot actuar sobre qualsevol òrgan intern, sobre cada	matís	de la diferència constitucional, sobre tot el mecanisme de la vida.
descric una situació, una conversa per exemple, de l'univers tan gran de	matisos	que la vida hi posa, com en destrio aquells vertaderament pertinents? I
molt fort. Continuem en la situació, reflexionant sobre cadascun dels	matisos	dels signes no verbals. L'abraço novament i l'Elena esdevé menuda a frec
o cognitiva encara que pot portar un component emotiu degut als	matisos	estilístics. Quant a l'origen no hi ha cap dubte: els adquirim a través
vegades, una ombra irrisòria del que és la "classe mitjana" urbana. Els	matisos	—entre el "més alt" i el "més baix", no cal dir-ho—
i les alcoves, per contra, alberguen una prodigiosa riquesa de	matisos	. Això és obvi. La primera evidència a tenir present —hi ha evidències
en la vèrbola dels locutors, en els diàlegs de televisió, no hi caben els	matisos	, les contundències, la puntualitat expressiva. No hi fan falta, ni els hi
i dels miserables, adquireixen un punt —enlluernador— d'elasticitat i de	matís	mereixedor de les majors deferències. Però el miratge no enganya ningú.

Pàgina 1 (de 47)

50 següents