Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en mandat a Posidó els oceans, els mars i les aigües. Va atribuir, amb la	mateixa	ampla supeditació, a Hades l'interior de la terra, amb les ombres, les
fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans, al mar— en un	mateix	i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió. "Aleshores varen
d'habitud, era la qui bramulava més. Pobres, van repetint sense pausa les	mateixes	blasfèmies, perquè n'han esgotat, com molts escriptors, el curt
per Isis. Els grecs, que, en relació amb aquestes llunyanies, eren d'ahir	mateix	, fan d'Adonis un jove de divuit anys, d'aspecte equívoc. A pesar d'això,
la intel·ligència i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser tu	mateix	, ets un cec amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les
afecte, fins al punt de desvetllar la gelosia de Circe o de la	mateixa	Amfitrite, que la varen metamorfosar en el que és. Tot plegat, sospito,
pudor insuportable, de substàncies orgàniques en descomposició, que elles	mateixes	escampen i dejecten, perquè la pèssima olor aconsegueix de sotragar i
es va penjar de seguida de la troballa del cadàver del pare, en el	mateix	arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels anys i amb la
Després, les innombrables cavallades de Posidó. En néixer Aquil·les, el	mateix	Posidó ofrenà a Peleu, com a present per al fill, una parella immortal,
Admet només circumstancials adversaris, pobres nàufrags, com ella	mateixa	, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el fill que li queda.
Príam declara haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un	mateix	ventre: el d'Hècuba. A l'obra d'Eurípides que porta el nom de la fecunda
una revolta d'una host de monstres nascuts del mar, potser aquest	mateix	que bat amb dolcesa la roca on estic encadenada. Després de la victòria
va ordenar tot seguit el món en tres reialmes i els repartia entre el	mateix	Anu, Enlil i Ea, però no recordo amb precisió quin d'aquells trossos va
de memòria. Tres vasos varen ser descoberts, reproduint el tema, en el	mateix	indret, a Akrotiri, a l'illa de Thera, i se suposa que s'utilitzaven per
de distreure, com un moix pel gener, amb Admet, que m'enganyarà amb mi	mateixa	, si sóc jo o no sóc jo, el poca-pena, parenceria al roig roent o sols al
impassible, inconcebible, indicible, Déu, acte pur, "s'estima a si	mateix	amb un amor intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina
potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'últim arbre, ran	mateix	de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de perills, cap eco no l'espantarà.
al palau, a canviar-te de vestit. No consentiré que sopis amb aquest	mateix	, tan modest i amb uns quants rebrecs, en dur-lo tantes hores", acabava,
escoltis. Com t'espanta que la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo	mateixa	i em tens tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues,
gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara	mateix	i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs,
tots els seus inacabables poemes, els pesadíssims versos que ell	mateix	cantava? No vaig parar orelles als capciosos suggeriments de Naupli, i
Ho resoldrem, i el declararan innocent, n'estic cert. En confiança, jo	mateix	, anys enrera, em vaig trobar embolicat en un afer personal semblant,
ha qui diu que, de la desesperació, l'enganyada va cessar de viure allí	mateix	. D'altres afirmen que, sota el consell o la guia d'una nimfa, o d'una
potser la meva perduda joventut, la meva, perquè ell, quan el veig, és el	mateix	, mai no varia, senyor dels anys, el meu amo. En tenir-lo al davant,
de la desesperada recerca d'aquella imatge. Quan el veig, és exacte a ell	mateix	, res no ha canviat en ell, en la seva íntima complaença tan sabuda, però
i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella la	mateixa	cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria acabat de sopar; hauria rentat i
mai més en aquella casa. Davant el plor de la seva mare es veia a si	mateix	com l'ésser més miserable de la terra, culpable d'un terrible delicte.
com la primera vegada; per què el seu cor no havia palpitat amb la	mateixa	alegria d'aquella hora llunyana en què la seva tornada fou com la tornada
diable —afegí una altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a ella	mateixa	: "Quan era noi, a la serra diu que lluitava amb els llops a força de
—era de les poques famílies del poble amb qui es tractaven—. Vivien al	mateix	carrer, les respectives mares havien estat amigues de petites. Tino Costa
grans, amb tot i la mort de la mare, les relacions havien continuat en el	mateix	to entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia defensat
ràpidament de les ofenses i podia saludar i gairebé estimar els	mateixos	que les hi inferien i, fins i tot, riure amb ells. Per això, parlant d'ell
fent-se gran, i darrerament havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la	mateixa	taula. No obstant això, la convivència mai no havia passat d'aquí. Joan
i somniosa. I tots saludaren amb rialles les seves paraules. —Sempre el	mateix	! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang no es
de la multitud, els aplaudiments... No obstant això, la festa en ella	mateixa	, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan viu malestar,
cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat tot, i la xera continuà amb la	mateixa	animació. Una gran quantitat de menjar, carn, peix, fruita, fou repartida
guspirejar els primers estels. Per fi el veié aparèixer. S'acostava en la	mateixa	direcció que el dia abans, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà
callar i volia parlar: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la	mateixa	actitud, paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada
veu més baixa encara, com en un murmuri, en un to càlid i tremolós, allí	mateix	, mirant-la als ulls, travessant-la. Prosseguí: —Quan vaig anar-me'n
amb la mà estesa, exagerant—: sembla que et vegi! I ja tenies la	mateixa	gràcia. Ara me n'adono, i et veig tan bé! Que bella ets, Déu! Quins
deixat l'escola. Encara que molt diferents de caràcter —i potser per això	mateix	—, s'havien estimat com germans. Per ell Quim Bisa havia suportat els
anaren oblidant-se de l'ultratge. I això no obstant, ara Quim Bisa, ell	mateix	escandalitzat sens dubte —també ell— per la seva última fugida, havia
ell la benedicció, l'ancià es buscà una vella serventa i continuà en el	mateix	tenor de vida. Era un home alt, una venerable figura d'ancià. Els seus
glòries i misèries. Però acabaries per comprendre que la humanitat és la	mateixa	a totes bandes, que la vida es desenrotlla si fa no fa a tot arreu amb
les mans. És inútil que ens diguin que darrera la muntanya es troben les	mateixes	carenes, les mateixes valls, els mateixos pobles i, darrera d'ells, noves
ens diguin que darrera la muntanya es troben les mateixes carenes, les	mateixes	valls, els mateixos pobles i, darrera d'ells, noves muntanyes; és
la muntanya es troben les mateixes carenes, les mateixes valls, els	mateixos	pobles i, darrera d'ells, noves muntanyes; és necessari que hi anem per a
vegades, encara que mai amb tanta força, havia experimentat ja el	mateix	sentiment, perquè arriba un moment en què, fatalment, l'home es sent
quan d'un extrem a l'altre per tota la terra ressonarà el	mateix	càntic d'alegria, aleshores, agenollat amb els teus fills i la teva dona,
el teu destí, que és la més gran traïció que pot cometre l'home amb ell	mateix	i la que es paga més cara. El teu camí és l'art. No el deixis."

Pàgina 1 (de 3410)

50 següents