DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
mateix A 156684 oc.
mateix AV 143 oc.
mateix P 4840 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mateix Freqüència total:  161667 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en mandat a Posidó els oceans, els mars i les aigües. Va atribuir, amb la mateixa ampla supeditació, a Hades l'interior de la terra, amb les ombres, les
fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió. "Aleshores varen
d'habitud, era la qui bramulava més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat, com molts escriptors, el curt
per Isis. Els grecs, que, en relació amb aquestes llunyanies, eren d'ahir mateix, fan d'Adonis un jove de divuit anys, d'aspecte equívoc. A pesar d'això,
la intel·ligència i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un cec amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les
afecte, fins al punt de desvetllar la gelosia de Circe o de la mateixa Amfitrite, que la varen metamorfosar en el que és. Tot plegat, sospito,
pudor insuportable, de substàncies orgàniques en descomposició, que elles mateixes escampen i dejecten, perquè la pèssima olor aconsegueix de sotragar i
es va penjar de seguida de la troballa del cadàver del pare, en el mateix arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels anys i amb la
Després, les innombrables cavallades de Posidó. En néixer Aquil·les, el mateix Posidó ofrenà a Peleu, com a present per al fill, una parella immortal,
Admet només circumstancials adversaris, pobres nàufrags, com ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el fill que li queda.
Príam declara haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix ventre: el d'Hècuba. A l'obra d'Eurípides que porta el nom de la fecunda
una revolta d'una host de monstres nascuts del mar, potser aquest mateix que bat amb dolcesa la roca on estic encadenada. Després de la victòria
va ordenar tot seguit el món en tres reialmes i els repartia entre el mateix Anu, Enlil i Ea, però no recordo amb precisió quin d'aquells trossos va
de memòria. Tres vasos varen ser descoberts, reproduint el tema, en el mateix indret, a Akrotiri, a l'illa de Thera, i se suposa que s'utilitzaven per
de distreure, com un moix pel gener, amb Admet, que m'enganyarà amb mi mateixa, si sóc jo o no sóc jo, el poca-pena, parenceria al roig roent o sols al
impassible, inconcebible, indicible, Déu, acte pur, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina
potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de perills, cap eco no l'espantarà.
al palau, a canviar-te de vestit. No consentiré que sopis amb aquest mateix, tan modest i amb uns quants rebrecs, en dur-lo tantes hores", acabava,
escoltis. Com t'espanta que la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues,
gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs,
tots els seus inacabables poemes, els pesadíssims versos que ell mateix cantava? No vaig parar orelles als capciosos suggeriments de Naupli, i
Ho resoldrem, i el declararan innocent, n'estic cert. En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig trobar embolicat en un afer personal semblant,
ha qui diu que, de la desesperació, l'enganyada va cessar de viure allí mateix. D'altres afirmen que, sota el consell o la guia d'una nimfa, o d'una
potser la meva perduda joventut, la meva, perquè ell, quan el veig, és el mateix, mai no varia, senyor dels anys, el meu amo. En tenir-lo al davant,
de la desesperada recerca d'aquella imatge. Quan el veig, és exacte a ell mateix, res no ha canviat en ell, en la seva íntima complaença tan sabuda, però
i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella la mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria acabat de sopar; hauria rentat i
mai més en aquella casa. Davant el plor de la seva mare es veia a si mateix com l'ésser més miserable de la terra, culpable d'un terrible delicte.
com la primera vegada; per què el seu cor no havia palpitat amb la mateixa alegria d'aquella hora llunyana en què la seva tornada fou com la tornada
diable —afegí una altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a ella mateixa: "Quan era noi, a la serra diu que lluitava amb els llops a força de
—era de les poques famílies del poble amb qui es tractaven—. Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat amigues de petites. Tino Costa
grans, amb tot i la mort de la mare, les relacions havien continuat en el mateix to entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia defensat
ràpidament de les ofenses i podia saludar i gairebé estimar els mateixos que les hi inferien i, fins i tot, riure amb ells. Per això, parlant d'ell
fent-se gran, i darrerament havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la mateixa taula. No obstant això, la convivència mai no havia passat d'aquí. Joan
i somniosa. I tots saludaren amb rialles les seves paraules. —Sempre el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang no es
de la multitud, els aplaudiments... No obstant això, la festa en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan viu malestar,
cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat tot, i la xera continuà amb la mateixa animació. Una gran quantitat de menjar, carn, peix, fruita, fou repartida
guspirejar els primers estels. Per fi el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa direcció que el dia abans, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà
callar i volia parlar: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada
veu més baixa encara, com en un murmuri, en un to càlid i tremolós, allí mateix, mirant-la als ulls, travessant-la. Prosseguí: —Quan vaig anar-me'n
amb la mà estesa, exagerant—: sembla que et vegi! I ja tenies la mateixa gràcia. Ara me n'adono, i et veig tan bé! Que bella ets, Déu! Quins
deixat l'escola. Encara que molt diferents de caràcter —i potser per això mateix—, s'havien estimat com germans. Per ell Quim Bisa havia suportat els
anaren oblidant-se de l'ultratge. I això no obstant, ara Quim Bisa, ell mateix escandalitzat sens dubte —també ell— per la seva última fugida, havia
ell la benedicció, l'ancià es buscà una vella serventa i continuà en el mateix tenor de vida. Era un home alt, una venerable figura d'ancià. Els seus
glòries i misèries. Però acabaries per comprendre que la humanitat és la mateixa a totes bandes, que la vida es desenrotlla si fa no fa a tot arreu amb
les mans. És inútil que ens diguin que darrera la muntanya es troben les mateixes carenes, les mateixes valls, els mateixos pobles i, darrera d'ells, noves
ens diguin que darrera la muntanya es troben les mateixes carenes, les mateixes valls, els mateixos pobles i, darrera d'ells, noves muntanyes; és
la muntanya es troben les mateixes carenes, les mateixes valls, els mateixos pobles i, darrera d'ells, noves muntanyes; és necessari que hi anem per a
vegades, encara que mai amb tanta força, havia experimentat ja el mateix sentiment, perquè arriba un moment en què, fatalment, l'home es sent
quan d'un extrem a l'altre per tota la terra ressonarà el mateix càntic d'alegria, aleshores, agenollat amb els teus fills i la teva dona,
el teu destí, que és la més gran traïció que pot cometre l'home amb ell mateix i la que es paga més cara. El teu camí és l'art. No el deixis."

  Pàgina 1 (de 3234) 50 següents »