DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
matraca F 43 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb matraca Freqüència total:  43 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

monyicots turbulents anteriors. Aquests, que seguixen la salpassa, porten matraques i bastons, piquen les portes, però no amb la maligna intenció de fer-les
dels projectils. Una campana ressona entre les explosions; tam-tams, matraques metàl·liques anuncien pertot: gas... gas... gas... Quelcom cau darrera
i gojoses festegen lo naiximent de Jesús; els pastors ab sambombes i matraques fan un soroll de mil dimonis; allí tots ballen i xillen, fins la sinyô
ya fadrinosos tenen la ocupació especialísima que 's vorá: Es la matraca un tròs de táula de dos pamps de llarga sobre uno d' ampla y bòns dos
pero qu' encara no apleguen a ser lo que 's díu un fadrí, uno agarra la matraca, lo que té a gran vanitat y de lo que protèsten els de son
no sent raro el que algú traga un trau o tringet, pues a vegades la matraca, ademés de pera cridar als devòts, servix d' arma ofensiva. Els més
que consistix en bunyòls, dolsos y licors. Divèndres Sant Continúa la matraca per els carrers y les pòrtes en perill per les maçetes dels gicóns. Per
posava a fer el sopar. Quan aquest era a punt, el guardià feia sonar unes matraques de fusta per avisar els companys. Cadascun d'aquests havia guarnit el seu
les festes o actes del culte o del rés del chor en la Catedral, la matraca, ço ès, una roda de fusta que hi ha en el campanar i que en giravoltar,
Roqueta" no deixa de donar, mig en broma mig de veres, una bona matraca. I en es diaris locals, tot són anuncis insistint en què tal o qual vi no
blat que comprarán...". Tot lo que antecedex, no es, a pesar de la matraca de cites, mes que un fluix reflet del moiment blader mijeval valenciá,
després que la policia armada va haver repartit una bona sèrie de cops de matraca davant de Canaletes o del Pla de l'Os. A Madrid, en la popular barriada
o en foscos pisos i a barraques, ens atuïen amb matraques. XXX Feien sonar matraques que maten els
ens atuïen amb matraques. XXX Feien sonar matraques que maten els jueus: pensats, esquerps, luxosos,
ningú gosa córrer amb ell. Tan sols el Cri, un jove sec com les matraques, qui mai patí de cames flaques i era vingut a menar
l'alzinar. Contra camí del guarda-vaques, qui dins el cap porta matraques, venía el bell Vicent, dins el mateix camí, somiant
atabalats de músiques i greix, beuen un plor d'escàndol i matraca. Tots els negres que escuren en el port, entre el llot, el
despullats los altars á la hora competent, se fará senyal ab una fusta, matracas ó tenebras que supleixen á las campanas, y los clergues tots acudiran al
d'Adar? Buidaré, doncs, amb profit els cistells de la mercaderia. Maces i matraques, irrompibles i de baratilli! Comprin-ne, comprin-ne, per al nen i la nena
sér de bon fondo, del que no hi havía res que témer, y, apart de la matraca que 'm doná ab sas retóricas, vaig déureli amables atencions. Per la
qui diguera, ¡eixa rosa! ¿quí la cull? Só-Pere, ¿no es prou matraca, qu'esta pobreta femella tinga que anar, fense bella sense abaixar de
, ja nos l' han amagát prou, y avuy ab lo pá comensan. No senyor; no vull matraca. O desd' avuy se desterra lo ditxòs sello de guerra que 'ns fá guerra á
Manolita vestida d'andalusa: els seus punys em matxucaren, autèntica matraca, la seva carota inflada i estantissa relluïa de suor i plaer. Semblava
tot cas es devia haver encarnat en mi i era així que li continuava donant matraca. Encara que amb més fluixor: només n'obtenia xucladetes educades. Però
veu blanca dels xiquets, un paisatge de llums, de cançons amb ximbombes i matraques: «Pastorets i pastoretes feu-me llenya que tinc fred, no me la feu
Encara que no sigui pas una campana, hem de mencionar també aquí la matraca: instrument compost de dues o més fustes articulades que, posat en
la pena, i la festa començava el dissabte quan corrien per Montolivet amb matraques i amb carraques i llandes i trossos de fusta movent soroll per advertir
abstrusa i tediosa. Amb Pinti descobreixes, de sobte, la fascinació d'una matraca quan aquest aiguat de mots és construït amb la brillantor de l'enginy, la
pinxos de bigotet i brillantina, que cada dia ens daven la matraca amb una borratxera de doctrina? On són aquells
Com era un tros enfora va sentir el budellam que li feia remor de matraques i no trobava enlloc on aturar-se i fer del cos. Tot eren carreteres
Ah... tinc força orella, servidor, per la música. Hi ha matraques? I castanyoles? Titània: O digues, dolç amor, què
pregunta? —Deixa la puta dèria que has agafat amb Paul. M'has donat massa matraca amb això. Un poc d'humanitat, per favor —reclamà el Messié. —No és Paul,
enrotllen i les fan tremolar; aleshores fan un soroll molt típic, com de matraca. La semblança amb els eriçons, que també tenen els pèls transformats en
vent, d'enterraments poc esperats amenitzats per les petites i rítmiques matraques verdes que delaten la indiscreció. El meu paisatge més que parlar-me del
mentre es ventaven amb uns ventalls de fusta que ressonaven com matraques per tots els racons del recinte i resaven el rosari al llarg de tot el
de jocs de cartes i de caloroses converses a la plaça. Sonaven melòdiques matraques de fusta, que delataven la indiscreció dels que s'amagaven i espiaven
alguns locals que freqüenta. El seu fetge comença a queixar-se de tanta matraca, però de moment encara no li ha arribat el temut moment d'aplicar-se la
i el Divendres Sant) les campanes restaven mudes. Només s'utilitzaven les matraques, uns instruments manuals formats de dues o més fustes articulades que
tres campanes, vist que el quart finestral estava ocupat per les matraques o estava buit, i sovint era el que mirava a la teulada, és a dir, l'únic
comú deixar la quarta finestra o bé buida o fins i tot ocupada per la matraca, coincidint, això sí, amb el finestral que donava a la teulada, però no a
i, per descomptat, silenciar el bronzes per donar protagonisme a les matraques de fusta. Aquests instruments, també de percussió de la família dels
era bastant habitual a l'Horta de València, ja que s'hi instal·lava la matraca o senzillament es deixava lliure, i sovint era la finestra que mirava a
del vi de garrafa. Setmana Santa Vaig conèixer les matraques al final de la seva vida (gairebé en temps de fer per fer, de