×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb meditabund |
Freqüència total: 38 |
CTILC1 |
damunt d'un marge ombrós, florit i amb herba, m'assec | meditabund | . Un son benigne per primera vegada ve a trobar-me i | tot, la "cultura"? —el benefici de l'ensenyament, dels llibres, de l'oci | meditabund | — en punt a idioma? No, evidentment. No ho és tot, però sí que és molt | del front a la faisó d'un nas que, de tant ensumar llibres i romandre | meditabund | , s'hagués anat estirant fins assolir els peus. La seva positura habitual | pensador que hi ha als Claustres de la Seu, ab aquella encertada actitut | meditabunda | , no deixa de tenir certa influencia en la psicología de la dona vigatana. | una rel de suro o en un escaló de greda amb l'espingarda al plec de braç, | meditabund | o procurant encendre l'esquifida cigarreta amb el foguer, perfectament | Aspriu. —Senyor Marcel·lí —solia cridar-li en veure'l tornar del bosc | meditabund | —, em vol creure; no s'encaparri. De pitjors no en vinguin. I corria | li dóna un aspecte tot batallívol, he trobat Don Bep assegut amb posat | meditabund | dins el templet de marbre que hi ha prop la carretera de Sòller, damunt | cop. —És possible?— Còmicament seriós es recolza al trinxant en actitud | meditabunda | . —Potser li hauria escaigut més Nathana. Evast? No, Blanquerna. | la tan estimada! Les tofes misterioses dels arbres vinclaven les testes | meditabundes | , amb un lleu fresseig que hom no sabia si era de fulles o d'ales. No era | l'hivern, arraulits a la vora del foc, es passen hores i hores en actitud | meditabunda | i pensarosa, en actitud filosòfica, diríem, el cos col·locat en la posa | decoratives i trobar-hi el seu moment per a la seva obra. Contemplatiu i | meditabund | , passa llargues temporades a la descoberta d'Itàlia i d'Espanya per a | de Montpalau veié els fragments de calidoscopi. Es quedà una estona | meditabund | . Darrera l'antifaç, negre o vermell, l'ombra sorollava un riure macabre. | únics, aquests; uns moments que ompliren d'honesta felicitat la vida | meditabunda | i tranquil·la del marquès de La Gralla. A Pratdip, el poble continuava | reialistes que fugien de possibles represàlies. Hi havia cavallers | meditabunds | , amb la noblesa reflectida al rostre, que contemplaven tristos, potser | ésser miserable, Onofre de Dip, i la seva tragèdia. Restà un instant | meditabund | . Hores més tard tenia lloc una secreta entrevista amb Cabrera. | de fotografies de qualsevol lloc. El trobaves a mig matí caminant | meditabund | . Et mirava, els ulls refulgents: "Que has sentit parlar mai de | un Buda usando crema Bermuda\". Era un Buda realment gras i molt | meditabund | , el de l'estampa, i, al senyor Li, se li va il·luminar la cara alhora que | una gran clenxa partida en la inefable verdor... En Sunyer, gansonejant, | meditabund | , anà perdent-se en l'horitzó que formava el caminal d'uns horts ubèrrims, | o potser caldria dir una versió? —pondera, i que tingui els ulls | meditabunds | , com immergits en l'antilogia del seu pensament, no la fa menys carnal | remei ens toca, sinó acceptar-los. [(Resten tots tres asseguts en actitut | meditabunda | . Ramonet encen un cigarret.)] Ramonet [(Sortint bruscament de la | Veureu quan treu les altres i no treu aquesta!... Pons [( | Meditabund | .)] I si ho provéssim nosaltres, pel nostre compte?... Vols intentar-ho, | vella... però... perquè m'ha de posar fret al moll de l'os! [(Resta | meditabund | inspeccionant la taca.)] Escena III [Pons, Ramon, Mònica i | transcendental. Digueu-nos la vostra opinió, amic Jordi. ¡Esteu molt | meditabund | ! Jord· Em fa enveja la despreocupació vostra, però estic molt | a calçar-te... Ramon [(Deixant-se caure en la poltrona, abatut, | meditabund | ).] Ah! Tot està perdut! [(A Adela).] No li diguis res | , es cuant cull la clau, y al dirigirse cap á la reixa, veu á son fill | meditabundo | y creuhat de brassos.)] Bernat. ¡Oh! ¡Joan! ¡Lo cel me l' | oberta. Don Joan se queda en mitat de la escena creuhat de brassos, | meditabundo | y cenyut. Lo Fadrí de Sau surt de detrás del arbre hont estava ocult y se | hi ha molta merda, Barrera. Fixà la vista en un lloc imprecís, | meditabund | . El cotxe era en punt mort, esperant que el semàfor donés pas. A la meua | de puny se pegaba, Y se donaba pessichs... Quedaba | meditabundo | ... Suspiraba á sòn despit: A poch á poch se calmaba, | més de l'estepa, el Fill de Maria, precisament la de Fàtima, caminant | meditabund | entre un pou i un datiler, la polsegosa costa sota la immensa inclemència | dolç i de desídia inconcreta. —Fill meu, d'on l'has treta? —movia el cap | meditabunda | la seva mare—. Té cara de fer gimnàstica, com les del circ. Que en fa? | vida —va murmurar la Calpurnia, i va escopir al terra del jardí amb aire | meditabund | . Nosaltres ens la vam mirar sorpresos, perquè la Calpurnia rara vegada | passar pel costat de l'arbre va donar un copet al ciment amb expressió | meditabunda | i va continuar caminant amb aire ensopit. Em va semblar que li començava | Tots la busquem amb la mirada. S'ha separat una mica de les Matas i seu | meditabunda | en un banc. — Què ha de saber, aquesta! Si no havia ni nascut! —remuga | d'unes altres i hi passa a través. Tal és la quantitat de terra | meditabunda | , capficada i cavil·losa que s'enfora a través nostre, molt enllà de | voltant. Com els cercles de l'aigua en llançar-hi un roc, aquella terra | meditabunda | , capficada i cavil·losa no deixava de voltar-me, en òrbites com més altes | i elles arriben fins al punt d'idolatrar el Vampir | meditabund | o Melmoth, tèrbol rodamón, o bé el Corsari, llop de | gest lax, juguen amb un tauler d'escacs, profundament | meditabunds | , i a Lenski, despistat, li ocorre que es mata amb un | costats. Va recolzar el front en els palmells de les mans, i va quedar | meditabunda | llegint el títol del llibre: Espill. El va obrir i va passar |
|