Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la meva mirra amb el meu bàlsam, he menjat la meva bresca amb la meva	mel	, he begut el meu vi amb la meva llet." "Posaràs de seguida panxa", li
triat; enguany confeccionaria les gustoses borraines, ben untades amb	mel	; compraria l'ampolla de vi ranci i les pastes: res no faltaria al sopar.
llum de la lluna, de l'aigua blava i dels besos d'ell, "més dolços que la	mel	". Sempre igual, amb mecànica entonació, com podia parlar de la pluja
blava i de la llum de la lluna i dels besos d'ell "més dolços que la	mel	", i de la caseta blanca on havien d'ésser tan feliços; nit darrera nit,
públics, amb el silenci esverat dels primers dies, durant la lluna de	mel	de la Revolució, quan hi havia tants mocadorets vermells i negres, tantes
fa voleiar pètals de flor. Vora els arbres florits hi ha una olor de	mel	deliciosa. 30 març. El comunicat oficial diu que els
l'exili? 3 juny. Vaig a un poble veí, on encomano	mel	. Quin dia pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or: he de decantar-la
algun núvol tapa el sol, però el ventet és més aviat càlid. Anem a buscar	mel	a una casa encimbellada vora els alzinars. Dinem —quina truita més bona
els alzinars. Dinem —quina truita més bona ens han fet a la casa de la	mel	!— vora una font amb dosser de boix grèvol, sota uns pollancres molt alts.
bastant cansats. 26 juny. Al matí mengem pa de pagès amb	mel	i mantega: una de les millors coses que hagi menjat mai. Han arribat
costa d'entonar-me, tot i que em sobrealimento (més pa, més patates, més	mel	). Llegeixo el /London Mercury\, rebut avui. Pels marges l'herba
Abella o ovella o església si vols riquesa. Fes com l'abella que porta la	mel	a la boca i el fibló a la cua. Sant Agustí no té cap presentalla.
ençà. La felicitat m'arribà un dia, però; tenia els ulls de color de	mel	, al fons de l'iris vacil·lava l'ambre amb vetes marrons i liles. La
mateix: —Espera't, Antonieta, ja en vendrà un de millor... No és feta la	mel	per a la boca de l'ase. I jo feia es desmenjat amb talent, perquè si fos
a mi mateixa si no vaig fer una beneitura de no casar-me. I tot perquè la	mel	no era feta... Ja sap què deia mumare al cel sia. Ara sí que ho és, me
d'un punt de vista social, però és més poètic, més fi, més murri, té una	mel	a la llengua que no se li acaba mai. A la Martinica, per exemple, hi ha
sencers, dolcíssims, que se us fonen a la boca com una bresca de	mel	. L'ananàs, com la moral, és una qüestió de latitud, i la Polinèsia té les
o per a comprar-li un hermafrodita, deixen anar, per un moment, tota la	mel	de les entranyes, i és per això que els americans del "Wiking" es
grassa i regalimant i les ganes que té de complaure tothom són gotetes de	mel	que neutralitzen vagament la salabror perenne. Balboa, Panamà... Ara
miro prim. Si no sé un nom l'improviso... ¿Saps aquell animaló que fa la	mel	—cosa ben dolça— però que també dóna aquelles fiblades que embutllofen la
natural va cantant ocellut, llepotejant apegalosa	mel	de sol, bufant fullatges, escorrims d'un te esbravat. La platja
Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de	mel	, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el
és de subtil i d'humil i coratjós el treball per a la nostra	mel	, que és filla de l'aire i de la terra; sí, però més del foc,
possessió de Son Magraner, Aina Cohen, la dolcíssima poetessa, destil·la	mel	vora la llar; en les vetllades hivernenques, la vella casa pairal vibra
s'havia convertit en una dolcíssima poetessa, abella cridada a destil·lar	mel	... La publicació del seu poema mestre /La camperola\ acabà de
que ningú no hauria sospitat en llegir els seus versos dolcíssims, tot	mel	i sucre. El pitjor que tenia el fet de seguir publicant era que els
El poeta morí i en la balança pesà més el fel que la	mel	. I anà a l'infern, l'infern del qual fou comediògraf.
Ja tinc l'enteniment d'hivern. Com el d'avui, pesat de	mel	, no veuràs gaires sols. M'embafa, no em banyo, i una
confusa amb què el premen els braços interrogants.	Mel	o tabac, gin o sal, esquerpa llimona neta, o l'última
estel; el premi és una carícia i una llesca de pa amb	mel	. (Sa mare, inquieta, la sotja, cobejosa de tec i de cotxe.)
i el lloï tothom; Rosaura, Rosaura, Rosaura, Rosaura, lluna i música i	mel	en un nom. Jovita Missenyor, quines coses tan belles se us
de Sant Gervasi i jo a la Plaça del Diamant... Ven coses dolces?	Mel	i confitura?... I els músics cansats ficant les coses a dintre de les
columnes fetes d'una bola damunt de l'altra i amb la fusta de color de	mel	. Mentre dinàvem anunciava: —Avui farem un nen. I em feia veure les
de la senyora Enriqueta. I quan ja li havia preparat una culleradeta de	mel	barrejada amb flor de sofre, va dir que la mel li faria mal als queixals
una culleradeta de mel barrejada amb flor de sofre, va dir que la	mel	li faria mal als queixals i tot el dia parlava del somni dels queixals,
anar paraules que resultaven d'una gran buidor una mica pintada de	mel	. —/Bueno, bueno, bueno. Con que\ el senyor Marquès. Bueno,
sorda i muda, que dissimulaven fingint públicament una lluna de	mel	de les més fines. Una tarda el matrimoni sortí d'excursió, pensant passar
misèria i sobre la pell dels monstres. El seu silenci, el seu somriure de	mel	i la seva reverència acrobàtica, l'havien salvat sempre. En l'existència
deixava volar entre els nassos i les rialles, per untar amb una mica de	mel	i de cinisme la manca d'imaginació de l'arterioesclerosi. El ball anava
feia moxaines i es remenava davant d'ella com un gos amb la cua untada de	mel	. Ja abans d'aquella època de grans neguits econòmics, als estius, els
quan es lliuren a l'amor no en queda res, solament una tèbia cullerada de	mel	que s'escorre amb una primària tendresa fisiològica. Dionísia era potser
com l'abella feinera d'un eixam que porta al rusc la	mel	que ha recollida, li era grat oferir ànima i vida al
prou voldria arribar i seure, ben prop del marit, sota la penombra de	mel	del pàmpol! i enraonar tots dos en bon assossec, a l'angle tan íntim del
de les porcellanes i dels ventalls; al divan, a la làmpara de color de	mel	. Mira amb ulls de comiat el graó que servia a les antigues mestresses de
de pujar l'escala i seure en el divan vora el ròdol del llum de color de	mel	; beure la infusió de violes en una tassa holandesa decorada amb ocells de
els arcs de la plaça; les campanes familiars; el ròdol de claror de	mel	damunt la catifa; Pere!, miratge de l'amor, cada dia una mica més
d'azot—; l'altre, del qual formen part el formatge, la cervesa i la	mel	, per la presència de diacètil. La cirera de bosc, la canyella, la
el pitó per tòtem s'absté, doncs, de matar les abelles i de menjar-se'n la	mel	. Una associació del mateix tipus existeix entre formiga vermella i cobra,
la classe reservada als objectes manufacturats comprèn igualment la	mel	com les piragües, ja que l'una és "fabricada" per les abelles com les
sorprés per indiscretas escletxas á abdós esposos en colóquis de lluna de	mel	, després d' haver conegut á en Lluís. —¡Qué dols, qu' hermós ha d' esser

Pàgina 1 (de 46)

50 següents