Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquella intimitat primaveral, d'escoltar el cant vellutat, alegre i	melangiós	, sota el cel d'abril, arrissat de núvols tènues com la blancor d'un
la galeria amb la glicina a punt de florir, les tórtores de parrupeig	melangiós	, el parc d'avets, on hem collit les primeres violetes (que eren, per
Coll Ses Pregàries. Verdor fresca i vària sota els núvols grisos. Cucuts	melangiosos	, rossinyols als pollancs... 17 maig. Treballo força en el
amb les més altes... Capvespre gris. El parc té una immobilitat tardoral	melangiosa	. Hem rebut carta de John Langdon-Davies dient que ens enviarà queviures
Segimon. Quin bé de Déu d'avellanes, ametlles, bajoques i pomes! Fa una	melangiosa	alegria. 27 octubre. Dia trist, núvol. Al matí he baixat
d'uns ulls diferents, que em miraven. D'uns ulls trists, molt trists,	melangiosos	, esmaperduts, alegres, irònics, riallers... Uns ulls que em miraven com
("més ai! tornau-me en terra,\| que hi vull morir!").	Melangiós	oracle de Castella obstinat solitari de Cotlliure
La Merceneta, a la cuina, canta, a mitja veu, una cançó popular de tonada	melangiosa	. En Víctor acaba per posar-se a la tasca. Júlia obre la porta de la seva
raig? ¡Mes de maig, mes de maig! [S'allarga el ròssec	melangiós	de la cançó, i després ve una mena de silenci vívid, on es reorganitzen
defalliments del diví paisatge moridor, i apar que nostres ulls	melangiosos	contemplin com el riu daurat del temps passa davall
miralls: la polidesa dels mobles nous: el daurat d'una cornucòpia: l'iris	melangiós	que s'encomana de prisma a prisma a l'aranya del saló: l'ombra solemne
a l'altra per evitar els tolls d'aigua de la pluja, negres i amb un bri	melangiós	de llum dels fanals. Teresa tanca lentament com si fos amb recança;
parla amb dolcesa. —I tu, podies creure-ho, de mi? —interroga Laura,	melangiosa	. —És clar; ells són els bons; poden tenir raó. —D'aquí a un parell
ofegats... Els quatre homes travessen la plaça, vorejada de llums	melangiosos	; se'n van cap al carrer de l'estació per fer temps i perquè la gent que
del Pla i tothom reprèn la vida normal sota els diàlegs de les campanes	melangioses	. Mossèn Joan Serra va seguint, des de lluny, les fluctuacions de Laura.
la mitjana i de dues en la inferior, i a la part alta hi ha, gravada, la	melangiosa	divisa de Pere el Conestable /Paine pour joie\. Són molt belles
dir "ésser", i "ésser-hi", i "viure", i de la	melangiosa	nostàlgia d'aquell "ésser" oblidat i llunyà en el qual sabria les coses
i tan airós com ho pot ésser un coix que va amb una crossa, però una mica	melangiós	; a l'altre costat del banc hi havia la seva dona, bruna i petita, amb uns
es perfila nítidament. Què pot esperar? Val més ignorar-ho. Mou el cap,	melangiós	. Que el deixin fins al final dels seus dies encarregar-se de la seva
Encara ara et podria enumerar inefables detalls que van fer la meva	melangiosa	felicitat d'aquella època. És cruel repetir-ho, ja ho sé, però jo pensava
desproporció entre delicte i càstig! Al capdavall, el plaer havia estat	melangiós	, fugitiu, tèrbol com aquell cel de novembre. És cert, també li havia
disminuïda... O'Bryan! Com una mena de làpida commemorativa i	melangiosa	aquest nom s'inscrivia en la seva existència i clausurava una època...
ratlla tosca que enguerxia la boca del seu pare, i una difusa expressió	melangiosa	dels llavis de la seva mare... Gaspar va deixar les còpies a l'assecador.
més abjecta de totes les infàmies. Coneixien tan sols aquella dona fina,	melangiosa	i reservada, que sofria en silenci, que suportava —amb quanta
era àvia. Resultava ridícul somniar als seus anys; sí, dolçament ridícul,	melangiós	, depriment. —Què et passa? Mònica s'aixecà i es va refugiar a
beis pelegrins, amb les mans plenes d'ofrenes, fills de beis imberbes i	melangiosos	. En sortien almiralls amb tricornis lluents i mariners amb colls
fet una vegada. Quan era sola se'l posava davant el mirall, solemne,	melangiosa	, i saludava. Algú s'atansà a la porta; les velles es van retirar, la tia
el balanceig de la rama, referia exactament, amb un no sé què d'esvaït i	melangiós	, el que jo no sabia expressar: "Cigala, amb una fina melangia,
Permanents com la terra i com la mar, amb els ulls negres, rodons,	melangiosos	, han vist mudar les civilitzacions i els pobles. Després del gran
la història de la humanitat seria ben altra. Però el passat és sempre	melangiós	i per això la joia només pot refugiar-se en el futur. Així, aquest
absurditat, és a dir, d'heroisme. Les commemoracions tristes. Coneixeu la	melangiosa	tradició catalanista de les commemoracions tristes, de les cançons
i per sota de cada victòria veiem, si hi fixem l'esguard crític, una	melangiosa	estesa de pobres desfetes. Tinguem, en el Centenari, un pensament piadós
promocions la traça renaniana difícil d'esborrar per aquest prestigi	melangiós	de la nostra pròpia llunyania. Amb certa duresa, a contra-cor, penetraven
joia immortal, ara heroica de la lluita de l'home contra el destí, ara	melangiosa	de dalers que no són d'aquesta vida, i la gràcia eternament jove i pura
mentre la mà dreta descansa sobre el costat. És alta, prima, un xic	melangiosa	. Sota els flocs de son capell lamentable, l'esguard profond guaita les
gent que hi havia, enfila les portes sens deixar de contemplar amb l'ull	melangiós	la fosca grisor del cel. Una boira lleugera avença devorant la forma de
un corb que volava solitari. Quan es creuaren, el nen fixà son esguard	melangiós	en el japoneset i aquest sentí en son cos, tan groguenc, tota la gelor
treballa, pera encoratjar als que fan feina. Aquet modo d'esser, doncs,	melangiós	i meditador que, en general, té el palmesà, és lo que li dona, en el seu
els afortunats que ho saben per experiencia personal, diu que són tan	melangioses	, que l que les sent quasi cau en basca. Potser per això festegen tant
que haurien de donar l'exemple d'animar la població, se les veu tristes i	melangioses	, a les cadires de rejilla, sota d'un arbre del Born, sentint tocar
—no l'erudit al·legorista dels /Triomfi\, sinó l'enamorat	melangiós	de les /Rime\. En Jordi de Sant Jordi no defuig la tradició; car
i d'un fred de tots els diables! Quin temps teniu, vós? —Calent i plujós i	melangiós	. Gent endolada va pels carrers amb els paraigües, que engeguen veritables
processó sinistra d'encaputxats complint una penitència, mentre el toc	melangiós	de l'oració va cridant-los des del campanar. És llavors que els camperols
li ratllava la galta. Més enllà s'albirava el "Barber", encorbat i	melangiós	, un braç penjat al coll i una busoga al front. Més tard comparegué el
els vostres afers i les vostres inquietuds d'una faisó optimista, però	melangiosa	. Els estudiants de Teologia van a discutir-hi amigablement, caminant en
dels tanys podrits. I s'aixeca una grisor subtil i la ullada del sol	melangiós	s'apaga i oïu els terrerols que arriben, invisibles, en la brunesa dels
de Montjuich i les Pedreres. La gaia primavera, l'ardent estiu i la	melangiosa	tardor rellisquen per llur impàvida solitud. Són la Història on mai ha
Allò, deien, era la vida —la vida!— i per això els vells esguardaven	melangiosos	, el jovent copsava l'amor, i la quitxalla, l'instint despert, seguia
mixtures d'aixarops i aigua d'herbes, i amb una certa timidesa afable i	melangiosa	com si volgués dir: —Perdoni'm que els faci gastar—; i gairebé: —Perdoni'm
de la seva cara llargaruda i en el mirar ombrívol dels seus grossos ulls	melangiosos	prou s'hi llegia l'ànsia, que li donava la perspectiva d'una nit al ras.

Pàgina 1 (de 9)

50 següents