Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
melopea F 38 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb melopea Freqüència total:  38 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

infants); ell, Tino Costa, havia estat escoltant com repetia la monòtona melopea de carrer en carrer, fins a extingir-se a l'últim, pel costat del molí,
de misses d'agonitzants i de difunts, de trisagis i d'Àngelus; melopees lentes que s'entrelliguen per damunt la humitat dels carrers i de les
el seu Leit-motiv basardós, com la paraula amb sordina damunt una melopea. —Per què no parles, Josep? ¿No trobes que la conversa fa companyia? —Que
la criatura. El seu parlar dolç, de mareta gelosa, resulta una delicada melopea. No sent passar el temps, no sent passar els transeünts; oblida el trist
i fals. El portava l'Esteve... La processó s'aturava. Una veu tremolà la melopea d'uns versos d'un primitivisme d'estampa romànica: Aturen un home
moldre, enfront mateix de la tramuja, el repicar de la qual convertia en melopea ensonyada, inintel·ligible, el discurs del moliner o d'un dels seus
alterna. Les Parques romanen al seu lloc immòbils, fermes en la tasca. La melopea semilitúrgica pobla el silenci dels carrers. I aquell vilatge mallorquí
era la de cantar les cançons que pintaven els milicians com a pàries. Una melopea, persistent com un tam-tam africà, parlava d'una fonda establerta a la
del nucli— tenien una veu dolça, càlida, amb estranyes inflexions de melopea; quan enraonaven, s'hauria dit que cantaven, talment... i mai no trencava
prengué una cadira i s'assegué vora l'espona. I, com una estranya melopea, com una non-non dolcíssima, sentí una i altra volta, abans d'enfonsar-se
els meus versos afoguerats, en passar pels seus llavis, tenien dolçors de melopea, divina també... No em tingui per beneit, senyor, ni es pensi que el que
senyor Ximénez. El dissabte a la tarda, a la sinagoga, escoltàrem les melopees asiàtiques, lentes, tristes, dels jueus. Ximénez m'explicà, amb gran
de ressonància. D'aquestes friccions i rascades, en neix l'anomenada melopea dels grills, el cri-cri incessant de l'insecte en les nits primaverals i
arriba, però, a tenir una certa pastositat. De tota manera, la seva melopea és sempre una mica agreta i mecànica. Ara, és infinitament dolça,
els llargs crepuscles incerts de la primavera ens presentaran la seva melopea, que serà monòtona i una mica agra, com correspon a la seva
blanch y el de la baboya, el cech del violí, que convertía en planyívoles melopees el relat de crims vulgars, y en Cristòfol, el beneyt de Llisquents, que
constitueixi una certa part de la tragèdia; després vindran la melopea i la dicció, car és per mitjà d'aquests elements que es practica la
la imitació. Anomeno dicció la mateixa composició dels versos; quant a la melopea, les seves propietats són totes ben conegudes. Puix que es tracta d'una
són la Faula, els Caràcters, la Dicció, el Pensament, l'Espectacle i la Melopea. Als mitjans pels quals s'imita, corresponen dues parts; a la manera com
efectivament, tota tragèdia comporta Espectacle, Caràcter, Faula, Dicció, Melopea i Pensament, de la mateixa manera. Importància de les parts de la
en prosa, té les mateixes propietats. De les restants, la cinquena, la Melopea, és el més important dels ornaments. L'Espectacle és el que s'enduu més
o de passions; les seves parts seran també les mateixes fora de la Melopea i de l'Espectacle: així exigirà peripècies, reconeixences i esdeveniments
un alambí. Un dia, no em recorden els motius que tenia, vaig agafar una melopea espantosa. Em volia llançar dins la mar, i dos frares dominics no m'ho
de pigota fins al fons dels ulls. Alts com gegants, pidolaires cantors de melopees monòtones, aviat es presentaren arran del Comptoir per tractar
melodies i motius populars, i és plaent constatar que algunes d'aquestes melopees eren totalment agradables al poble que l'artista compilador o manipulador
de la devoció mariològica, escampada per terres del Rosselló. Amb la melopea del cant i els símbols que rodegen la puresa de Nostra Senyora, la
en un llenguatge més planer i abundós d'imatges. D'altra banda, la melopea litúrgica, seguint els mateixos viaranys, cercava motius senzills per a
en detalls curiosos i edificants trets del llibre del Nou Testament, i la melopea trista i un poc monòtona del qual és dissimulada per una harmonització
feia créixer la vinya i produía la cullita, cantant, al sò de flautes, melopees religioses, després d'haver begut la sang divina, que era l vi; i davant
els hi va sortir ab l'estiribot de que a Bruselas ho recitavan ab melopea!... En quant a la música d'en Cèsar Franck... ningú hi creya sinó en
de l'altre. En tota aquesta escena es sentirà el xiulet del vent com una melopea aguda pel damunt de les paraules.] Rei. T'has fet vell, Tomàs.
hi pampallugueja un fox embriac. Explicarem coses ràncies amb bona melopea. El Rei Candaules, era amullerat amb la dona més bella del reialme...
acompanyada de arpa, violí ó altre instrument, com en les expressives melopées de saló. L' original inglés no té altre acotació al costat d' eixos
al mitx.)] Hortensia ¿Vol fer lo favor, Africa, de tocar una melopéa? Africa Oh! prou! D· Ramon Una qué? [(Africa toca
del día.] [Musica a l' Orquestra] El Cavaller Vermell, [a melopea:] Poncella de llum, roseta del alba, guspira del sol
de mareig, havia seguit la comitiva fins a l'església on la bressolada melopea de les oracions, l'escalfor pampalluguejant dels ciris, per un poc
dels pobles orientals, que acostuma a ésser monòdica. (Recordem les melopees de les emissores marroquines.) En la nostra civilització ens hem anat
lloem lliurepensadors, lul·listes laboriosos... Melopea Mentrimentres març marcegi, maleïrem malvolences,