DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
memòria F 11844 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb memòria Freqüència total:  11844 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

reduint, ho gosem suposar, les seves dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat
del marit i així l'afalagava. Va esdevenir la personificació de la memòria, una gran qualitat per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme
Forkys compta de segur amb més descendència, però a la meva edat la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et cansaria i
Si no passes per l'estret de Sicília, esborra Escil·la de la memòria. Si el solques, tem-la molt, perquè és també, arrecerada d'habitud en una
colgada la despulla d'Icàrios. Algun tendre olímpic —no el preciso en la memòria— la va premiar transformant-la en una constel·lació. Però en la qual
i tenebrós?" Com se sap. Andròmeda era etíop i gaudia d'una feliç memòria, característica —no afirmem pas que exclusiva— de la seva raça. Tot
sempre en fresc al cervell, als prestatges de l'intel·lecte i de la memòria, s'allerava a la influència de la calma de l'hora i del seu brevíssim
la rústica i la urbana, l'artista les devia realitzar sens dubte de memòria. Tres vasos varen ser descoberts, reproduint el tema, en el mateix
trumfaria el joc d'aquest fatu covard", puntualitzava amb nitidesa la memòria de la callada Alcestis. "I em mantenia la paraula, i aquí estic de
novel·la oblidada, o on sigui, he llegit qui de debò ets tu, però la memòria em flaqueja. Coses dels anys", va sospirar la vella senyora. "Aquesta
estricta família s'emporpren i negregen, en madurar, fins avui, com a memòria perpètua de tantes desassenyades desgràcies. I, per damunt de tot, el
Maria Castelló i a contribuir, amb el seu honest ofici, a refrescar una memòria meravellosa i mantenir al dia una prodigiosa informació. Les noies, de
com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic
totes les sonores bestieses etzibades per Rubén Darío en honor i a la memòria de l'infortunadíssim Verlaine, mentre la Ignasieta es feia amb el nom del
d'un honest descans, amb l'ajut de barates plomes a sou, unes lucratives memòries, amb propaganda i fortuna un best-seller, i vet aquí que m'abat de sobte
nou nat, que no vàrem tenir temps de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la pobra Ifigènia, que el brètol en mi havia
del llamp i de l'estranya família que hi senyorejava", anava filant la memòria intacta d'Enone. "De la destral del llamp, sí, encara que el meu
com Jocasta i tantes d'altres que en aquest instant no m'acuden a la memòria", s'atribolava Fedra. "Amb quina irresistible voluntat glacial ell m'hi
El record de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I
nostàlgia. Encara que molt llunyana en el record, de temps en temps faig memòria de la casa paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar
per a representar. Tenia tanta disposició per a aprendre's els versos de memòria, i els deia després amb tanta gràcia i sentiment, que ens posava les
tan singular, que Mila se l'havia feta repetir fins a aprendre-la de memòria. Era la història de la Catarineta a qui el seu pare donà bàrbara mort en
negat tota felicitat: la tragèdia del seu matrimoni era encara viva a la memòria de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la pròpia desgràcia.
desgràcia, s'hauria casat amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la seva mare. No em podia enganyar. El sacerdot envià a buscar el vell
de quan era nena. —Quan et vaig veure, de primer antuvi no podia fer memòria de tu: estaves tan canviada! Però després, reflexionant, car la imatge
al món dels seus records, amb aquella joveneta —el seu primer amor—, la memòria de la qual dormia en la seva ànima com el perfum d'una flor, i tal vegada
bondats, el record del teu afecte de petit no s'esborrarà mai de la meva memòria, i, mort i tot, crec que el sentiré. Fes amb mi el que voldràs: pots
esperant la pròxima revolució que l'esborri de damunt la terra amb la memòria dels seus fets heroics. Citavella posseeix grandiosos edificis; palaus
una altra ciutat. A Tino Costa, aquesta part li portava sempre a la memòria el recinte on es confinaven els senyalats per la terrible malaltia,
de Sia, i de seguida les paraules de l'ancià Baldà li acudien a la memòria, bo i emplenant-lo d'un terror misteriós: "Temo que Déu no et castigui,
tradició camperola de la família. Només Quim Bisa es mantingué fidel a la memòria de Sileta i continuà solter. Maria Àgueda fou traslladada en una casa de
matinera. Ni tan sols de les estàtues que ell treballà no ha quedat memòria. Molts anys després de la mort de Tino Costa s'havia presentat a Santa
tot això solament és el residu d'una intoxicació literària perdurat en la memòria del meu interlocutor. No ho sé. Ni tampoc sabria dir si el valor semàntic
No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta
L'absolució misericordiosa esdevé finalment un gest meritori. Però la memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima: heus ací el que és
finalment un gest meritori. Però la memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima: heus ací el que és "lògic". I la notícia que herr
—"/la mer, la mer toujours recommancée\"— ens despertarà en la memòria un vast repertori de referències insignes, de noms vibrants i setinats,
dels pobles forts i saludables se sustentava d'orgull i de memòries heroiques, i si de vegades es dispara amb injeccions polèmiques, és de
significatius, de llibres perduts, que ell recordava en la seva metòdica memòria d'intel·lectual: "/De quel sens estoit le livre du philosophe
són mínimes, se'ns fan inesquivables. El passat, en canvi, és una simple memòria, una pura il·lusió de l'esperit, fàcil de ser imaginat com més suportable
. Sempre s'amaga. —Per què? —se sorprèn ell. —Se sap els discursos de memòria. N'hi ha que diuen que els redacta ell. "Grigragrigric gragrigro grigric
ens podem exposar a aquestes pífies. Si no us sentiu segur de la vostra memòria, digueu-ho francament, però no feu perillar els altres. És de mal
dels conceptes lògics—. Això forma part del curs altern, ens ho sabem de memòria. —No hi fa res. Que potser no és veritat? —Totalment. Ell, sense abandonar
cent? L'individu torna cap a la taula, agafa un llapis. —Us els puc dir de memòria. Els números 14, 18, 27, 33, 34, 35 i 82. Us els anotaré
un no res. —Quants papers hi ha, a cada muntera? —Depèn. Així, de memòria... —Alça un dit—. Espereu un moment. —I cap a la dona—: No
. —Tu? —Vaig poder passar. Tu també eres aquí, mentre em dutxava... —fa memòria. —Sí. Saps que es van endur tots els del replà? —M'ho ha dit —
per la música, i era capaç d'arrencar una melodia, ràpidament apresa de memòria, en el pianoforte que Cinta, la segona muller, tocava
foscor qualsevol circumstància enutjosa, el seu fill tenia en canvi una memòria present, insubornable, rancorosa. Campdepadrós pare sabia oblidar amb
idees que se li acudien. Amb elles devia construir després les seves memòries. La nota és, de segur, d'aquest temps, abans de caure malalt per última
cambra. Malgrat aquest episodi que, pel que veiem, quedà ben gravat a la memòria del poeta, el noi i Mossèn Basili van arribar a ser amics. L'hivern va

  Pàgina 1 (de 237) 50 següents »