 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb memòria |
Freqüència total: 11847 |
CTILC1 |
| reduint, ho gosem suposar, les seves dimensions. Mnemosine posseïa una | memòria | prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat | | del marit i així l'afalagava. Va esdevenir la personificació de la | memòria | , una gran qualitat per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme | | Forkys compta de segur amb més descendència, però a la meva edat la | memòria | flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et cansaria i | | Si no passes per l'estret de Sicília, esborra Escil·la de la | memòria | . Si el solques, tem-la molt, perquè és també, arrecerada d'habitud en una | | colgada la despulla d'Icàrios. Algun tendre olímpic —no el preciso en la | memòria | — la va premiar transformant-la en una constel·lació. Però en la qual | | i tenebrós?" Com se sap. Andròmeda era etíop i gaudia d'una feliç | memòria | , característica —no afirmem pas que exclusiva— de la seva raça. Tot | | sempre en fresc al cervell, als prestatges de l'intel·lecte i de la | memòria | , s'allerava a la influència de la calma de l'hora i del seu brevíssim | | la rústica i la urbana, l'artista les devia realitzar sens dubte de | memòria | . Tres vasos varen ser descoberts, reproduint el tema, en el mateix | | trumfaria el joc d'aquest fatu covard", puntualitzava amb nitidesa la | memòria | de la callada Alcestis. "I em mantenia la paraula, i aquí estic de | | novel·la oblidada, o on sigui, he llegit qui de debò ets tu, però la | memòria | em flaqueja. Coses dels anys", va sospirar la vella senyora. "Aquesta | | estricta família s'emporpren i negregen, en madurar, fins avui, com a | memòria | perpètua de tantes desassenyades desgràcies. I, per damunt de tot, el | | Maria Castelló i a contribuir, amb el seu honest ofici, a refrescar una | memòria | meravellosa i mantenir al dia una prodigiosa informació. Les noies, de | | com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la | memòria | de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic | | totes les sonores bestieses etzibades per Rubén Darío en honor i a la | memòria | de l'infortunadíssim Verlaine, mentre la Ignasieta es feia amb el nom del | | d'un honest descans, amb l'ajut de barates plomes a sou, unes lucratives | memòries | , amb propaganda i fortuna un best-seller, i vet aquí que m'abat de sobte | | nou nat, que no vàrem tenir temps de donar-li nom, o m'ha fugit de la | memòria | , i després va sacrificar la pobra Ifigènia, que el brètol en mi havia | | del llamp i de l'estranya família que hi senyorejava", anava filant la | memòria | intacta d'Enone. "De la destral del llamp, sí, encara que el meu | | com Jocasta i tantes d'altres que en aquest instant no m'acuden a la | memòria | ", s'atribolava Fedra. "Amb quina irresistible voluntat glacial ell m'hi | | El record de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la | memòria | dels veïns, dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I | | nostàlgia. Encara que molt llunyana en el record, de temps en temps faig | memòria | de la casa paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar | | per a representar. Tenia tanta disposició per a aprendre's els versos de | memòria | , i els deia després amb tanta gràcia i sentiment, que ens posava les | | tan singular, que Mila se l'havia feta repetir fins a aprendre-la de | memòria | . Era la història de la Catarineta a qui el seu pare donà bàrbara mort en | | negat tota felicitat: la tragèdia del seu matrimoni era encara viva a la | memòria | de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la pròpia desgràcia. | | desgràcia, s'hauria casat amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la | memòria | de la seva mare. No em podia enganyar. El sacerdot envià a buscar el vell | | de quan era nena. —Quan et vaig veure, de primer antuvi no podia fer | memòria | de tu: estaves tan canviada! Però després, reflexionant, car la imatge | | al món dels seus records, amb aquella joveneta —el seu primer amor—, la | memòria | de la qual dormia en la seva ànima com el perfum d'una flor, i tal vegada | | bondats, el record del teu afecte de petit no s'esborrarà mai de la meva | memòria | , i, mort i tot, crec que el sentiré. Fes amb mi el que voldràs: pots | | esperant la pròxima revolució que l'esborri de damunt la terra amb la | memòria | dels seus fets heroics. Citavella posseeix grandiosos edificis; palaus | | una altra ciutat. A Tino Costa, aquesta part li portava sempre a la | memòria | el recinte on es confinaven els senyalats per la terrible malaltia, | | de Sia, i de seguida les paraules de l'ancià Baldà li acudien a la | memòria | , bo i emplenant-lo d'un terror misteriós: "Temo que Déu no et castigui, | | tradició camperola de la família. Només Quim Bisa es mantingué fidel a la | memòria | de Sileta i continuà solter. Maria Àgueda fou traslladada en una casa de | | matinera. Ni tan sols de les estàtues que ell treballà no ha quedat | memòria | . Molts anys després de la mort de Tino Costa s'havia presentat a Santa | | tot això solament és el residu d'una intoxicació literària perdurat en la | memòria | del meu interlocutor. No ho sé. Ni tampoc sabria dir si el valor semàntic | | No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que sol prolongar en la | memòria | de les generacions un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta | | L'absolució misericordiosa esdevé finalment un gest meritori. Però la | memòria | és feroç, sobretot si és memòria de víctima: heus ací el que és | | finalment un gest meritori. Però la memòria és feroç, sobretot si és | memòria | de víctima: heus ací el que és "lògic". I la notícia que herr | | —"/la mer, la mer toujours recommancée\"— ens despertarà en la | memòria | un vast repertori de referències insignes, de noms vibrants i setinats, | | dels pobles forts i saludables se sustentava d'orgull i de | memòries | heroiques, i si de vegades es dispara amb injeccions polèmiques, és de | | significatius, de llibres perduts, que ell recordava en la seva metòdica | memòria | d'intel·lectual: "/De quel sens estoit le livre du philosophe | | són mínimes, se'ns fan inesquivables. El passat, en canvi, és una simple | memòria | , una pura il·lusió de l'esperit, fàcil de ser imaginat com més suportable | | . Sempre s'amaga. —Per què? —se sorprèn ell. —Se sap els discursos de | memòria | . N'hi ha que diuen que els redacta ell. "Grigragrigric gragrigro grigric | | ens podem exposar a aquestes pífies. Si no us sentiu segur de la vostra | memòria | , digueu-ho francament, però no feu perillar els altres. És de mal | | dels conceptes lògics—. Això forma part del curs altern, ens ho sabem de | memòria | . —No hi fa res. Que potser no és veritat? —Totalment. Ell, sense abandonar | | cent? L'individu torna cap a la taula, agafa un llapis. —Us els puc dir de | memòria | . Els números 14, 18, 27, 33, 34, 35 i 82. Us els anotaré | | un no res. —Quants papers hi ha, a cada muntera? —Depèn. Així, de | memòria | ... —Alça un dit—. Espereu un moment. —I cap a la dona—: No | | . —Tu? —Vaig poder passar. Tu també eres aquí, mentre em dutxava... —fa | memòria | . —Sí. Saps que es van endur tots els del replà? —M'ho ha dit — | | per la música, i era capaç d'arrencar una melodia, ràpidament apresa de | memòria | , en el pianoforte que Cinta, la segona muller, tocava | | foscor qualsevol circumstància enutjosa, el seu fill tenia en canvi una | memòria | present, insubornable, rancorosa. Campdepadrós pare sabia oblidar amb | | idees que se li acudien. Amb elles devia construir després les seves | memòries | . La nota és, de segur, d'aquest temps, abans de caure malalt per última | | cambra. Malgrat aquest episodi que, pel que veiem, quedà ben gravat a la | memòria | del poeta, el noi i Mossèn Basili van arribar a ser amics. L'hivern va |
|
