Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al seu fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota	mena	de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els déus
matar una mica l'estona, perquè entre totes tres ja havien comentat tota	mena	d'assumptes. "La veritat és que l'eterna Moira va descarregar el treball
a abordar-lo. Perquè, expert en les angúnies que desfermava en aquella	mena	de vells senyors àvids i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de
doctor Robuster i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja sense cap	mena	de curiositat científica. Dànae "Come steu? Steu ben?", va
a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample ventre d'una	mena	de càntir amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes en ple
un cínic abegot que ni brunzeix per mandra, per esdevenir a l'últim una	mena	de silè a les acaballes d'una desvergonyida decrepitud. No governant-se
d'una unió més antiga i més noble. Va ordir contra els meus drets tota	mena	d'intrigues i no va parar fins que se'm declarava bastard, amb arguments
en pronunciat pendent, al fons, allí on començava el pla formant una	mena	de replaça, vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la
d'aquella casa, davant la qual m'havia jo deturat tantes vegades amb una	mena	de pesar i d'enyorament pel record de la dona que l'habità amb els seus
fins al punt que un dia, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una	mena	de valent que infonia temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en
a què, a malgrat seu, havia estat portat, amb una por ingènita a tota	mena	d'escàndol que pogués transcendir i alimentar les murmuracions, Joan del
se li revelà al seu entorn al seu despertar de la consciència, aquella	mena	d'illes benaventurades on els seus ulls no es veiessin ofesos cada dia
d'una misteriosa, d'una aclaparadora sensació de culpabilitat: era una	mena	de terror còsmic en què li semblava que el món li queia al damunt. La
que no podia ni pronunciar el seu nom; dels seus llavis s'exhalava una	mena	de gemec repetit. De sobte, la veié; li agafà la mà entre les seves i
Altrament, res no odiava tant com la disputa per la disputa, aquesta	mena	de foc de paraules a què tants són aficionats, en què es passen les idees
Monts a penes en queda el record. Consistia en la representació d'una	mena	de misteri o drama religiós que tenia per escenari l'ampla avinguda que
tornada cap a les riberes. Digueren que l'animal que conduïa Mates era de	mena	espantadís; digueren que una de les rodes havia ensopegat amb una grossa
de noves llàgrimes. Els carros de bous es componen, com és sabut, d'una	mena	de caixó estret i llarg i bastant alt, posat sobre rodes, amb una porta
en les precaucions que li aconsellava contra la tempestat es barregés una	mena	de temor originada en el record de la desgràcia, i semblava que també
i com li ho dirien, donat l'interès que hi ha sempre a exagerar aquesta	mena	de notícies. Si no hagués existit la possibilitat de què es creuessin pel
Però Joan del Santo estava decidit. Allò li aniria bé. Seria una	mena	de càstig. L'ajudaria a oblidar, i mentrestant, s'apaivagarien les
curant, resignant-se... No hi ha com el temps i la distància per aquesta	mena	de ferides. Altrament, el clima d'Argona és sa, cosa que també li convé.
arbres aixecant llurs branques al sol, sobre la qual semblava surar una	mena	d'ansiosa espera, en els botons de les flors, en les grogues baies dels
Tino Costa, al costat de la germana, avançà ple de malestar, amb aquella	mena	de terror singular que sempre li havia despertat la presència de la mort,
el pas. En el seu sentiment es barrejava ara una estranya tendresa, una	mena	de nostàlgia, gairebé un malestar. Un home que ell no havia vist s'avençà
vora amb la mà. —És ací —digué breument. S'acostà a la llum; agafà una	mena	de ciri llarg i prim que hi havia al costat i tornà. —Pren —li digué, fent
en el rostre del sant havia quedat imprès un sentiment nou, una	mena	d'angoixa desesperada, gairebé de plor. La llum que entrava per la
mà l'estrenyés a la gorja. Pensà en son pare, pensà en la masia, amb una	mena	de sufocació. "Déu meu —es digué ara, repetint-se, sense saber-ho,
dir-ho; quelcom que atreia poderosament tots els qui el tractaven; una	mena	de simpatia misteriosa, que no sóc capaç de definir. A mi, conegut el
ho il·luminava tot davant dels seus passos: convertia el camí en una	mena	de pont encatifat de flors sota les quals quedaven amagades les asprors,
prou feines si el mirà; interrompé un instant la tonada, saludà amb una	mena	de grunyit i tornà a cantar i a bressar. La seva companya aleshores
inquietud malsana, alguna cosa d'angoixes instintives i animals, com una	mena	de terror còsmic. Es sentia més sol que mai, desgraciat, culpable, digne
en profundes ulleres, surava un brill gairebé febrós d'al·lucinació, una	mena	d'angoixa quasi animal i d'un estrany terror. Ell, posat davant d'ella va
millors. Llavors l'esforç es convertia en gaudi, en facilitat, en una	mena	de joc joiós: una emoció continguda embargava el seu esperit, i l'obra
gran de les desgràcies. No cal dir que aquest "amor" havia de ser una	mena	de repte a la institució del matrimoni, institució convencional i
Les heroïnes literàries de l'Antiguitat no són "heroïnes" per raó d'una	mena	qualsevol d'amor: Fedra, Antígona, Medea, són figures que assoleixen la
seria, ja ho sé, un entreteniment inútil i desplaçat. Tanmateix, aquesta	mena	d'hipòtesis són difícils d'eludir, a l'hora de meditar les giragonses de
Potser és utòpic esperar que un dia la humanitat s'alliberi d'aquesta	mena	de risc. De moment, només una forma d'organització pública ha pogut
en allò que el diner és en si mateix. És en el diner que polaritza una	mena	de frenesí sensual. No importa la quantitat: de vegades l'avarícia és
que feia pena. ""Això em retorna!"", exclamava de vegades amb una	mena	de beatitud." I aquesta beatitud era l'avarícia del boter de
deuria voler dir tant com dèficit i només això: una	mena	o altra de dèficit. La idea de defecte és oposada i
L'ètica de "les Llums" preconitzava, almenys en potència, una	mena	de simultaneïtat sincera dels dos "progressos": progrés de la "moral"
artificial, vida en estat d'hibernació, fins i tot producció d'una	mena	de superhome. Aldous Huxley ha traçat la imatge satírica d'un món de
o del cinema", "la gent que assistia a la manifestació": aquesta	mena	d'expressions solen ser dites de vegades pels mateixos que hi eren i que,
pot ser posada a discussió. Però també és cert que l'home mitjà sent una	mena	de fatiga o de fàstic, a la llarga, del seny i de la placidesa. Enyora, en
vegada o altra, ja que tothom té —a la seva manera— conviccions d'aquesta	mena	. Per a protegir-se del perill d'incórrer en indignació, caldria estar en
que no queda al marge de les sol·licitacions que assetgen qualsevol altra	mena	d'home: passions i febleses personals, incentius i interessos socials.
La seva bona fe —no en dubto pas— em desconcerta. Ell llegeix una altra	mena	de papers: en tot cas, mai no s'interessaria per un text arcaic i
el tenim acatat entre nosaltres. Ells, si bé ho mirem, només ataquen una	mena	d'incongruència que, en la seva opinió, es revela en la conducta de
i en si, ja és inactual. ¿Qui no ha conegut infinits exemplars d'aqueixa	mena	de senyor, infal·lible en tota tertúlia, que, desdenyós, "es refugia en

Pàgina 1 (de 683)

50 següents