DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
menar V 3794 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb menar Freqüència total:  3794 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i serena sota els ponents d'estiu, se m'atansava sovint un carret que menava un drapaire brutíssim, de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase
la mare li'n parlava; li'n parlava el padrí. Així, dolçament, l'anaven menant, i Mila, quasi sense adonar-se'n, va trobar-se convertida en la promesa de
tot caminant, la cançó li muntava als llavis en la cega obstinació que la menava: —Si em pega, com si no em pega, jo a la plaça vull anar. Ho
cercada per totes bandes en la foscor, amb aquell viu desfici que el menava, com si s'hagués de morir. "Mila, estimada meva, on ets aquesta nit?"
a la seva habitació, lentament; contra tots els seus impulsos que el menaven allà, contra la seva ànima, que sanglotava dintre seu per aquell desig. I
I, de sobte, Tiago s'havia recordat de Tino Costa, i la ira que l'havia menat devers aquella casa en assabentar-se del que succeïa, havia bullit en ell
el cor inextingiblement, la convicció que és ja impossible de retrocedir, mena sempre endavant. Mila del Santo, com més abatuda es sentia de cos, més
però ell no es podia esperar; també ell, com la seva amada, es sentia menat per un febrós desassossec. S'acostaven les festes de Nadal —les noves
l'ànima malalta de tristesa, d'enuig, de desil·lusions. Només una cosa el menava: l'esperança d'una mica d'aquell repòs que tant necessitava, d'una mica
promesa, l'havia deixada sola a la ciutat; tot el dolor de la vida que menà després; l'arrossegar el seu cos malalt entre el vici i la misèria,
portentosa l'empenyia endavant un cop més: aquella força obscura que el menà sempre en les seves decisions, semblava menar-lo també aquesta nit cap al
aquella força obscura que el menà sempre en les seves decisions, semblava menar-lo també aquesta nit cap al seu destí. Tornava al capvespre i tampoc ara
ho havia sabut mai?— tampoc no hauria sabut explicar-se quina força el menava de bell nou cap a Santa Maria. ¿Eren les festes nadalenques? ¿Era
ho era: però el que sí que sabia amb certesa era que la força que ara el menava, fos la que fos, era la més irresistible de la seva vida, el desig més
en la idea que Sileta estava assabentada de la vida que ell havia menat a la ciutat i que en la seva ànima virtuosa i sincera, en la puresa dels
a Voltaire, des de Montaigne o Descartes a Diderot, la ideologia burgesa mena un generós combat alliberador, preparatori del 1789. Del
exemplaritat encisadora, segons les quals el camí del pecat només pot menar a la ruïna —a la ruïna de l'ànima, però també a la del cos, i a
verms invisibles del meu riu vermell, poc es pensen que llur activitat em mena als marges nets de les vinyes sota el sol de maig, al veïnatge de les
s'han tornat catalanistes en veure que el despotisme sanguinari era menat exclusivament per gent no catalana. Es lamenta el fracàs de la mentalitat
Davant meu hi havia una pintura representant un pastor amb llarga vesta, menant el ramat. No era una pintura religiosa, però m'ha evocat imatges
parets. —No en podíem haver agafat un altre? —pregunta. —No. Els altres no menen enlloc. —Per què els van obrir, doncs? —Per precaució. Hi ha dies que es
—diu el seu acompanyant, sorprès i aturant-se a tocar de l'obertura que mena a l'exterior. —Ja plovia quan he entrat. Però ara ho fa més fort. L'aigua
fidelitat, i aleshores allarga la mà, li agafa la seva. —Veniu —diu. El mena cap una porteta que hi ha a l'esquerra, davant per davant de la que
discussió pública de les premisses, complicades i subtils, que ens han menat a la conclusió que expressem amb el nom de veritat. Tots els conceptes,
dels homes el trepitgen i l'escampen. L'oficial i els soldats que els han menat a la caserna s'han fet fonedissos des del primer moment i ara el petit
els deu minuts destinats a la cigarreta a discreció. —Es tomba—. Caporal, meneu els homes a la dutxa. El xicot es quadra amb un cop de talons que provoca
il·luminada per un ciri llarg que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de dalt, però ells tomben cap al fons, on hi ha una porteta que
s'encaminen de nou al local de les dutxes. Però aquest cop el caporal els mena escales amunt, cap un passadís llarg en un extrem del qual hi ha un petit
peces de roba, totes del mateix color blau deslluït, una porta que sembla menar a una altra habitació més fosca i un sergent, amb les tres pistoles
—En toca un altre—. Cabina cinc. —A ell—. Cabina 4... La porta mena en un passadís molt estret flanquejat a l'esquerra per tot d'altres
. —Sí, sergent —es quadra el caporal amb una cara de vinagre. —I ara podeu menar els vostres homes a la inspecció. —Sí, sergent! —Torna a talonejar—.
monstruosos, es desvien cap una altra porta, igualment oberta, que els mena a una faixa de ciment, estreta i tallada per un clot més negre que la
bassal on l'ombra retalla nenúfars, canyes-xiules i joncs. El caminoi que mena a l'edifici és de sorra fresca i molt negra, ple de peuades breus entre
refusen, a peu dret mateix expliquen les circumstàncies que els menen al despatx, i l'encarregat va assentint mentre carrega una pipa. —Si
—persisteix ell, i alça un peu per enfilar-se a la muntanya que el menarà a la porta. L'encarregat l'atura. —No us rebrà, sense una recomanació
i, amb un somrís, aconsella: —A l'habitació. Sou jove. Abans de menar-l'hi, però, el fa esperar uns segons, car obre la primera porta del
i dues butaquetes, sense finestra, però amb una cortina rosa que sembla menar en una altra dependència. D'un dels murs pengen dos quadres vagament
ara parsimoniosament, però encara amb soroll, enfoca l'ampla avinguda que mena a l'hospital. —De tota manera, és estrany —comenta el baix—. Els rètols
com una bona neteja. Un grup d'infermeres desemboca de les escales que menen dalt, totes proveïdes de grans aparells polvoritzadors que escampen un
els cables. En arribar a baix tothom s'escampa cap a les cinc portes que menen als cinc quiròfans, numerats, i ell s'orienta cap al segon. L'home, però,
què, es construí un món en un llunyà passat on la gent del seu nom havia menat una heroica existència. Des de la torre on li agradava instal·lar-se
estranyes embranzides, sobre el camí malmès ple de roderes profundes, que menava des de la Creu Coberta al Portal de Sant Antoni. I tot allò que veia
El dimoni estava sempre a punt i el càstig era un turment tan gran que menava a la follia. Un pecat, un pecat horrible, vergonyós, traginaven els
podia saber-ho perquè no sentí mai aquesta estranya força centrífuga que menà Jeroni sempre fora de si mateix, perquè Erasme havia descobert molt aviat
cantó de muralla on trobaven cavalls ensellats, vora el camí ral que menava a Tàrrega, i cavalcaven a través de la nit, per haver un botí de tabac,
al seu torn, podia imaginar perfectament la mena de vida que menava Jeroni, sense fre de cap mena, en un país estranger, voltat d'aduladors
semblat arcaic, inútil, buit, el seu esperit cansat de la petita vida que menava, que ni el plaer del remordiment li compensava l'immens tedi de viure,
farcell de la roba i l'obliga a marxar, negra nit, en la petita calessa menada per un dels mossos. Potser l'única manera que tindríem de no fer mal, un
tenia cura de propalar amb anècdotes de tota mena sobre la vida que havia menat en els últims temps. Poc temps després no hi havia ningú al poble que no
s'escorria al davant seu, amb un cruixir de plantes, i la còlera que el menava. Respirava afanyosament, i la tensió esdevenia de més en més dolorosa.

  Pàgina 1 (de 76) 50 següents »