Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aliens, ens afanyem a citar les nostres fonts. El plagiari defuig la	menció	dels seus materials bàsics; però, com que vol fer-los passar per seus, ha
manifesta en la política del trident Catalunya, Castella i Portugal. La	menció	dels Cinc Regnes no correspon a la realitat, perquè Lleó romangué darrera
tothom que no fos dels seus. Era evident, amb tot, que s'imposava fer	menció	d'una mort que duia tota l'illa en agitació. Ningú millor per a això que
perquè, al nostre recull de lletres de batalla, constitueix la darrera	menció	de la copagorja i la segona del punyal, nom aquest darrer que
la identificació precisa de les plantes i dels animals dels quals es fa	menció	o que són directament utilitzats en forma de fragments o de despulles.
que afecten l'ús dels noms propis. Els wik munkan prohibeixen tota	menció	del nom o dels noms durant tres anys consecutius a partir de la mort del
mort del portador, fins que el seu cadàver momificat sigui incinerat. La	menció	de certs noms està prohibida sempre: així, els de la germana i el germà
Bé val que el sobrescrit portava el vostre nom de casa, així com la	menció	"Pomes", per mi ben inútil, ja que el perfum les decelava. Prou
se n'ocupaven. En l'escaparata de les arts i de les lletres, les	mencions	n'eren insòlites. Solem gaudir —gràcies a Déu— de molts septuagenaris,
la sensació de poder escapar ja a les fatalitats del paleolític... La	menció	del paleolític no és una broma: és, senzillament, una hipèrbole. En un
sense tecnòcrates?... Els "humanistes" hi contesten amb emotives	mencions	a la "utopia": a la solució idíl·lica i ajornada. Els sociòlegs de
de molta consideració, perquè va escriure una historia universal per fer	menció	de totes les malvestats que ha passat el món des de la creació fins als
advertint que si en aquest precís moment tenim l'honor de fer-ne una	menció	especial, és perquè ens recordem com si fos ara, de que la última vegada
El meu nom de baptisme és Egeu; del de la meva familia jo no en faré	menció	. No hi ha un castell al país, més venerable pel temps que el meu
una estranya idea —una idea tant ridícula, tant mateix, que només en faig	menció	per mostrar la força viva de les sensacions que m'oprimíen. La meva
tota-vegada s'esvaí tant ràpidament com era vinguda; i només ne faig	menció	per marcar el dia de l'última conversa que allí vaig tenir amb el meu
hi ha que anorrea o enterra el seu marit fins al punt que no se'n fa cap	menció	en el món: viu encara, ja no viu? hom en dubtaria. No serveix dins la seva
i infeliços, però per fortuna això fou evitat. S'escaigué de fer-se	menció	dels baguls, i vaig poder dir que havia tingut cura d'aquell detall.
arbres a un temps en què els vaixells europeus tenien un sol pal, ni la	menció	de les illes quasi fabuloses on es collien "les species més
no es produeixen sovint. Altrament, sospito que el mateix M. Cató, amb la	menció	del qual hem començat aquest tractat, no sigui superior a aquest exemplar
arribat a la innocència. Exemple dels déus VII. Puix que he fet	menció	dels déus, no podria donar al príncep millor exemplar per a formar-se,
los variats espectacles d'algun temps. Com á detall instructiu faré	menció	de la exposició d'una momia egipcia, en una entrada del carrer dels
que la meteixa corrida; y de les peripecies dels assaigs se'n solía fer	menció	burlesca en la Crida, ó anunci en vers de les festes. Los assaigs
a primera instància anessin a càrrec de l'Aspriu, i no es feia especial	menció	de les altres. Però el compte que presentà l'advocat d'en Cassanella era
Seganyoles no diria que no: és veritat que era petita i rodanxoneta,	menció	que per a un Bajalta era com si li toquessin la cama del mal, però també
tothom que no fos dels seus. Era evident, amb tot, que s'imposava fer	menció	d'una mort que duia tota l'illa en revolt. Ningú millor per això que la
que es tractava d'instruments molt nous. És veritat que existeix una	menció	de brúixola magnètica del 1195, però la brúixola magnètica de
que en remoure les seves muntanyes de fitxes adesiara brilla alguna rara	menció	reveladora d'un acurat sentit tècnic. Recordo ara una curta nota de
datables als primers decennis del segle XV. No coneixem cap	menció	, del segle XIV, de l'escudella doble, és a dir: amb tapadora
i salseruelo); això no obstant, la	menció	d'aquests objectes en inventaris de béns pertanyents a "especiers"
En un altre inventari mallorquí datat a l'any 1411, es fa	menció	d'una salsera plena de tàpares, i en el de la casa d'un ciutadà de
dia. L'equivalència llatina de "cadaf" és pitalphum. La	menció	cadafs amb arob, en inventari mallorquí de 1362,
de manera indubtable a aquesta terrissa valenciana bicolor, no fa	menció	de Paterna. Els únics documents de l'època aquí estudiada en què, amb
de València. Heus ací (amb indicació de les respectives dates) aquestes	mencions	: 1364: pots pintats de Valencia (en l'estimació
consultar en la preparació d'aquest estudi. En els catalans abunda la	menció	d'objectes envernissats de verd, algunes vegades amb l'expressió de llur
Bernat Garovardes (J. Segura, ibid. pàg. 207). La	menció	més antiga que es coneix de terrissa catalana ens la forneix, però, un
Not. Bernat d'Olives: 1328-1334), conté aquesta	menció	: duos scisorios virides de terre de Malache. Així, doncs,
sobre d'un mateix full. D'una estampa molt popular a Catalunya hem de fer	menció	especial, tant per la propietat i gràcia del dibuix com per l'ús a què
per Europa; res dels aventurers o simples turistes... La primera	menció	d'una escapada —més ben dit, d'una fugida— que es llegeix en el
y la literatura catalanas (1877). En canvi, trobem una	menció	escaient, tot i ésser breu, de la nostra revista en el treball de Josep
de la quinzena següent a la data d'aparició del respectiu número, amb	menció	de les principals fires del Principat; una breu explicació sobre les
lo sobredit ensaig..." (pàg. 103). També és ell qui fa	menció	(pàg. 54) de l'extravagant sistema astronòmic del clergue
les esmentades fonts. Aquestes també són citades alguns cops, però tals	mencions	, que solen afectar tan sols qüestions de detall, no deixen suposar
en dubte, ja que en la detallada descripció de la seva basílica no en fa	menció	. El que es té com a cert és que a finals del segle VI començà
damunt esmentats (§ 44), de determinats mots de què es farà	menció	(§ 47, f), de certes paraules cultes, d'alguns noms propis i
sorgeix, però, arreu en forma de cites d'obres escrites en català, de	mencions	de documents en aquesta llengua, etc.. Les seves denominacions són
segona llengua espanyola. Una de les més significatives entre aquestes	mencions	és la de la gramàtica de B. Gravius publicada a Lovaina l'any
aquests mots apareixen en un moment històric més aviat tardà. La primera	menció	de Cathalonia és de 1114,
llatí molt pocs anys més tard. És important d'observar que totes aquestes	mencions	de primera hora són en escrits d'italians, i es relacionen amb
({vallis asperiae o asperior}). I justament la primera	menció	del nom de Catalunya l'any 1114 és per anomenar un cert

Pàgina 1 (de 22)

50 següents