DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
mencionar V 909 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mencionar Freqüència total:  909 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Déu". No es referí per a res a la seva darrera fugida; tampoc ell no la mencionà. Parlaren, després, del vell professor: Quim Bisa li digué que havia
que va fer, i lliurar-li el plec de les Memòries, cosa que ni tan sols mencionà a la carta. Jeroni moria el dia 29 de setembre i Carolina
totalment. En un recitat, una fada dóna instruccions a En Bernat, i al mencionar N' Estel d'Or, l'orquestra mostra un fugitiu dibuix instrumental com a
noms propis tenen sempre relació amb l'animal clànic: sigui perquè el mencionen expressament, sigui perquè evoquen un costum, un atribut, una qualitat
d'una meitat". "Això no és tot: en la major part de casos el nom no menciona el tòtem, ja que està format per mitjà de radicals verbals o adjectius
Finalment, aquesta relació és negativa, ja que el necrònim només la menciona per proclamar-la abolida. D'aquesta anàlisi es desprèn clarament la
pas tan simples, car aquesta interpretació no explicaria que el tecnònim mencioni el si mateix d'un altre —essent-li incorporat un autònim—, mentre que el
perfeccionada dels fenòmens òptics. Com a exemple típic, cal solament mencionar les figures d'interferència que apareixen quan la llum d'una font única
dia més importància per a guiar les nostres recerques en física nuclear. Mencionem també que la intuïció que Einstein havia tingut de l'existència d'una
la constitució i de les reaccions dels nuclis atòmics. Sobre això, podem mencionar que les lleis de probabilitat que regeixen les transmutacions
humana. Sense entrar en la vella discussió filosòfica del lliure albir, mencionaré solament que l'ús del mot volició en una descripció objectiva de la
Penso que uns mitjans favorables de dispersió expliquen aquest fet. He mencionat abans que la terra s'adhereix ocasionalment, per bé que rarament, en
" o "no". Cal observar, d'altra banda, que si "Hi haurà" és mencionat i no usat, després de "Hi haurà" —que s'escriurà en el missatge "Hi
i les classes superiors usaren fins segles recents idiomes estrangers. Mencionem sols un fet que serveix d'exemple a molts d'altres de similars. Els
de les llibertats de Bretanya, de 1719, llurs representants no mencionaren cap agravi relatiu a l'idioma". I com a Mallorca tinguérem una
de tant horrible mena en l'ésser moral i físic de la meva cosina, cal mencionar com la més miseriosa i obstinada en la seva natura, una especie
mateixa particularitat, o millor l'absencia de particularitat que ja he mencionada en el cas del president, marcava el seu aspecte —és a dir, només una
mercaderíes que hem posades en nau de bell matí per via de last, i per no mencionar les diverses ales i licors embarcades aquest vespre en diversos
i materna. Aquestes "Memòries" es farien interminables. Solament mencionaré certs esdeveniments familiars dels quals depèn la intel·ligència dels
eren la llana i el lli i, en petita proporció, el cànem. També cal mencionar la seda, coneguda de molt abans. El cotó es treballava poc en aquell
el seu primer estricador del qual ens han arribat notícies certes. Ja hem mencionat abans com obtingué també la finca de la muralla prop de la Capella de
i que, en liquidar el sistema gremial, donà pas a la nova forma que hem mencionat. La nostra generació té a la vista dues grans realitzacions, en l'ordre
que fins el segle passat han estat un misteri per als europeus. Menciona els oasis de Tuat, Tamenti, Buda, el camí transsaharià de l'Est per
que han estat menys sortats que el Figuera que va fondre la campana, mencion aquests noms, tenint en compte que sempre és l'inventor, o simplement el
rica en notícies profitoses per a la història de les arts sumptuàries, es mencionen (any 1314) exemplars de porcel·lana (/duas scutellas magnas
de respectar en les seves formes originals, tal com aquells documents la mencionen. La vaixella de fust i la d'obra de terra es composaven, en
broch\ o bec, i en un inventari mallorquí d'aquella mateixa data es mencionen /escudelles de sacnar\. En un altre inventari d'aquell darrer
de lavar cap, veya\. Un document barceloní d'aquell mateix caràcter menciona en 1396: una /scudella de terra, redona de Màliqua, pintada,
on es fa referència a exemplars pertanyents a la casa del rei, menciona dues servidores de fust pintades, de domás (importades,
europea. Així, en dos inventaris mallorquins i de l'any 1406 es mencionen "servidores" fabricades a Pisa: /servitoriam operis pisarum
aquesta distinció). Sovint els inventaris del segle XIV mencionen "servidores de fust" que porten pintat el senyal heràldic del
aragonesos. Al segle següent /terracets per a beure\ seran mencionats amb certa freqüència. A més dels brocals o ampolles de vidre,
/Selló de clisteri\ (o càntir per a administrar lavatives) és mencionat una sola vegada en el tan citat inventari o estimació (any 1364)
una de les seves mans uns objectes circulars o esfèrics, com el que hem mencionat en descriure l'exemplar I. Vesteix una túnica o "aljuba"
catalans i mallorquins contemporanis es refereixen a aquesta terrissa, en mencionar "obra pintada" de València. Sense la descoberta a Paterna, al camp
al 25 de juny: /septima kalendas junii, die jovis\. Menciona un /Azmet Abén Cálip cantererius\, veí de Paterna, qui, amb un
kalendas marcii, die martis\ (21 de març) de l'any 1320. Menciona un altre "canterer": /©\ Axalboní també sarraí i
i de primeries del següent) els artesans terrissers paternesos solen ser mencionats com a "mestres" (/magistri operis terre\). Ignorem fins a quin
de Manisses i Paterna (tots ells /magistri operis terre\), es mencionen dos mestres paternesos cristians: Rodericus Martinez i Martinus
Maestros\, 21, pàg. 110). Finalment, com a "mestre" és mencionat un Johannes de Torrent, /vicinus loci de Paterna\, que el
6, Man. 13: /1370-1373\). Dos rajolers de Barcelona es mencionen en documentació d'aquesta mateixa època, per bé que, en aquest cas,
prendre com a nota desfavorable al cristià ni al poeta el fet de no ésser mencionat en un estudi com el nostre. I així, si no podem donar, per tants de
Muntanyola, mossèn Climent Forner i mossèn Josep Serra i Janer han estat mencionats en el seu lloc. Anotem també el /Cant de Pasqua\, inèdit, de dom
amb impaciència l'obra del seu autor, ara per ara completament inèdita. Mencionem també el nom de Miquel Arimany, que prepara un vast poema de Crist.
i el seu autor —"un jove escriptor de nostra Pàtria"— és mencionat amb simpatia (pàg. 41). Però això no és prou per a palesar-nos
la filiació de les orientacions d'aquest periòdic són dos passatges que mencionen els millors models per al conreu del català. En l'article /Llengua
de Catalunya deu ésser molt rara al Rosselló; Gautier no la menciona com a trobada per ell. Aragó: Molt freqüent en tota la terra baixa
el mateix perseguit en matèria de fills posats en condició; és digne de mencionar que aquesta adaptació al fideïcomís del dret de representació, que pot
que ha tingut el lluïsme en els cossos legals, n'hi haurà prou amb mencionar els codis civils d'Itàlia i l'espanyol. El primer d'aquests ordenaments,
tipogràfics, opuscles i llibres, entre els quals són dignes d'ésser mencionats /Barcelona Cautiva\, del P. Raimond Ferrer, obra en set volums

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »