DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
menjador A 48 oc.
menjador M 3629 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb menjador Freqüència total:  3677 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cal un llarg aprenentatge", va reflexionar el vell. I s'encaminava al menjador, a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè res no li alterava la gana
és grat, net i fins confortable. Hi ha l'ampla sala que serveix de menjador —la peça principal de l'edifici—, amb la xemeneia, on a l'hivern crema
d'Anselma no es tanca mai. El pare de Mila ocupa, al costat oposat del menjador, una habitació més ampla, però gairebé desamoblada. A baix, a l'estable,
no cessava de preguntar-se quines intencions devia portar. Ell estava al menjador, assegut a una vora de la taula, i Manuel del Santo, abans d'entrar, a
seu pit, sanglotant. Es trobava ja quasi a la sala principal contigua al menjador. Mila es deturà i sentí esglai per la seva mare, que no venia. Maria del
perquè sonaven trets a la vora. Jo feia posar els nens en un angle del menjador, on no hi hagués perill. Pels balcons es veien banderes angleses i
El ginebró fa com una olor litúrgica: tota la casa se'n perfuma. Del menjador estant veiem el Canigó i altres cims pirinencs, ara nevats, que amb els
he preguntat quina imatge hi havia abans en una fornícula (ara buida) del menjador. "Era una Mare de Déu del Roser. Quan vam venir a la casa ja la hi vam
després d'una espantosa lluita. Quan arribem a l'Hostal del Sol, al menjador no hi havia sinó una parella (la noia era molt bonica i elegant). En
muntanya. 30 abril. Ahir, mentre dinàvem, es va omplir el menjador de l'Hostal del Sol. Gent benestant, homes ben vestits, alguna noia de
gàbia de pardals a la sala —tot i que hi havia deixat els domassos— i al menjador ha penjat una bicicleta. 26 juny. A la tarda anem a
enllà del vidre. He sentit com una estranya basarda. La Josefina, al menjador, adormia la nena, cantant-li una cançó antiga. Jo traduïa El rei
octubre. El dia 16 vam traslladar els mobles del menjador a l'habitació més gran de la casa. És una habitació amb dues finestres:
veig Coll Pregon des de la taula), l'altra dóna als avets del parc. És un menjador espaiós, clar, simpàtic. Hi hem penjat l'estampa ovalada estil Watteau i
de la font del Vern, collim branques lluents de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són seques, moltes d'elles segades; els castanyers i els
primer rossinyol d'enguany i al cap de poc un cucut. Per la finestra del menjador es veu el lilà florit i la mimosa de color vinós destacats contra la
en Negrín anuncià l'armistici. És cert? Jo ho dubto. Trobo la Roser al menjador, asseguda al divan, plorant d'alegria. Ai, alegria prematura. Sembla que
al Noguer. A casa, a les tardes, a penes puc treballar, perquè al menjador, on hi ha llum, no hi ha silenci; i a la meva cambra no hi ha llum
altre a Coll de Gomara. Mentre disparaven ens arreceràvem a l'angle del menjador (jo he estat llevat una estona). Confesso que aquesta por dels antiaeris
metralladora. Quan me n'he adonat m'he vestit de seguida i he anat al menjador. Em sentia molt feble; les cames a penes em duien. He fet posar la gent
feble; les cames a penes em duien. He fet posar la gent als angles del menjador, mentre a fora, en indrets diferents, augmentava l'espetec de les
les natges, segueix la dona cap a l'altra banda de pis, travessa el menjador on el noi encara escriu, surt a la galeria on hi ha un gran safareig.
de donar una altra camisa i uns altres pantalons. Entren tots dos cap al menjador, on el noi, que no ha dit ni una paraula, es torna a asseure a taula.
Ell acaba de cordar-se els pantalons i aleshores tots dos tornen al menjador. Pel camí, pregunta: —Tarda molt la teva companya, oi? —No. Pot ser
xiuxiuejar uns moments. Després una doble remor de passos avança cap al menjador. És la noia del suèter vermell que ha vist de primer, quan s'eixugava en
Ells es miren esmaperduts mentre l'home salta la barana i avança cap al menjador sense deixar-los d'encarar amb l'arma. —Vostès... —diu. Però de fet només
s'atansa un taloneig precipitat i la dona de la casa entra veloçment al menjador. —És al primer pis d'aquest replà —panteixa. La noia aferma l'arma,
amb això de la bata? —pregunta ell. —No ho sé. —Però en arribar al menjador demana al menut—. La bata blanca! El noi s'aixeca i tots dos el segueixen
aturen, esperen. —Què són totes aquestes corregudes? —No han enrajolat el menjador —diu l'home—. Anem a buscar rajols. Uns altres que han matinejat més
una farmaciola que no hi és ni hi ha estat mai. Aleshores s'adreça al menjador. El llum que encén s'aplana en tot de raigs negres en la testa de
braç. Encara li queden dits per a fer-se amb un got. Quan entra de nou al menjador, el noi continua assegut davant la taula, però ara la bombeta és apagada
veu, més forta i impacient, insistint en uns mots incomprensibles des del menjador. Aleshores les peuades avancen, un doble joc de peuades que gairebé
totalment si un dels homes no gambés més de pressa que l'altre. Entren al menjador en filera índia, el noi davant, mig corrent sobre els mitjons, i darrera
dona li fa tot de senyals amb la mà, darrera el noi que entra de nou al menjador. L'home somriu, satisfet, es gronxa una mica sobre les puntes de les
evita una mirada còmplice, el mateix noiet que ha tornat a abandonar el menjador i que l'escorta cap al cancell del pis mentre li posa un paper a la mà,
entraren, pistola en mà, mos feren posar tots quatre contra sa paret des menjador. Ma mare s'acubà d'astorament i no ens deixaren ni auxiliar-la. —Si algú
només un jersei, que ella mateixa li posà sobre les espatlles una nit al menjador perquè la veié com tremolava, era sobre una cadira ran del llit. I el
al·lotes. Però jo no me puc enviar ni una mossegada... Sí, abans era molt menjadora i estava grassa. No s'ho pensava? Idò, ben grassa, vaig arribar en es
grogues, vermelles, roses que anaren omplint tots els gerros, en es menjador, a sa sala, en es despatx, a ses cambres... Es primers dies es meu homo,
fer l'estada amable: uns dolços, l'aigua clara... Se t'ompli el menjador novament de penombres. Mires per la finestra. Veus les lentes
Insisteixen les mans, ertes, inútilment. Queden, al menjador, a la modesta taula, les restes del sopar; deuen dormir els
amb aquell breu color inicial de geranis. Veus, des del menjador, per la finestra oberta, Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
les corfes de cacau i tornàvem amargament a casa, a l'amarg menjador. "Ho vàrem perdre tot, ¿comprén?, durant la guerra..."
cabina. Jo, amb el dàtil a mig rosegar, trec el nas pels ulls de bou del menjador, i, efectivament, veig tres fars de la costa africana —el de Tànger molt
que una cabra— m'ha submergit dins la zona temperada i honesta del nostre menjador de segona classe. El meu company de taula més pròxim, Mr. G., el vellet
climes. Tots els llogaters de bungalows, Mr. Rivnac els fa dinar en un menjador pintoresc guarnit d'un bar americà. Menjador i bar estan cosits de
Rivnac els fa dinar en un menjador pintoresc guarnit d'un bar americà. Menjador i bar estan cosits de pintures, caricatures i facècies. Mr. Rivnac hi és
despatxar vi, i ja des de primeres hores les taules d'una peça que fa de menjador es veuen concorregudes per uns naturals del país, àvids de beguda negra,
l'arruïnà. La primera impressió que em va fer quan el vaig veure al menjador fou la d'un cadàver, i vaig dir a la meva dona que aquell sant baró no
de Londres, cada dia la seva mare li diposita damunt de la taula d'un menjadoret fet a la mesura del seu cor, i en el qual, segons míster J., canten els

  Pàgina 1 (de 74) 50 següents »