DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
menjar M 3693 oc.
menjar V 16176 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb menjar Freqüència total:  19869 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a elles, als prats plens de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després damunt els blancs ossos. N'hi ha, es diu, a milers.
, ni que es valgui de la veu de la noia que triïs. Dedica't a la feina, menja i dorm el que estrictament et calgui i no negligeixis d'aturar-te a
cosa que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no pots
s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més enllà. Però era fidel i llesta,
si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa, menjarem per sopar un mos i ens colgarem sense entretenir-nos a la jaça, que demà
un bri d'insolència el trinxeraire. "La vida ens ben acostuma a tots a menjar d'escombraries." "Que no treballes mai?", s'interessava el senyor.
baralla, empeny i rodola. Quant a un feroç però dissortat pare, que es va menjar, tan innocentment com de gust, sense deixar-ne sobrances, Itis, també el
germana meva, esposa. He collit la meva mirra amb el meu bàlsam, he menjat la meva bresca amb la meva mel, he begut el meu vi amb la meva llet." "
entre joncs alts, trena seguit un inacabable llibant que una somera es menja, també sense parar, a grans queixalades. Mentre l'home s'afanya en aquell
que la filla anà fent-se gran, i darrerament havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la mateixa taula. No obstant això, la convivència mai no
de peix portat en cistelles a la matinada des del poble veí. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua alegria, i fins els més
tot, i la xera continuà amb la mateixa animació. Una gran quantitat de menjar, carn, peix, fruita, fou repartida després entre tota la pobrissalla de
memòria de la casa paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar en la santa pau de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva esposa i
anys transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar,
seva jove muller, i ella sentí que el somriure se li glaçava als llavis. Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap paraula. Acabat
les claus a l'Arno per assegurar-se que ningú no els pogués introduir el menjar. Aquesta sí, que era la veritat! I no hi hagué àngels que interposessin
—Res. El brètol de Candaina... Vinga malparlar de tu... La ràbia se'ls menja... Era a la Germandat... S'ha assegut apartat de mi, i parla que parla.
casa seva el vell Candaina; que allí celebraren amb joia l'esdeveniment, menjaren i begueren, tot brindant per la futura felicitat de tots, i que, acabat,
Quim Bisa envià a dir-li que l'esperés. Maria Àgueda preparà aquell dia menjar de festa. Mostrava un rostre radiant, es movia àgil i animada. Aquell dia
son pare li pegà i el tragué de casa. Tino Costa el tingué a la seva a menjar i a dormir, i allí, d'amagat, acudia a veure'l sa mare. El minyó,
Cada dia, en fosquejar, tornava al pis, on ella m'esperava. Sortíem a menjar, a passejar, i després tornàvem al pis. Passàvem angúnies i necessitats;
gairebé tot el temps reclòs a la seva habitació, d'on només sortia per menjar, i que hi havia dies que ni a menjar sortia. Sabia també que alguna nit,
habitació, d'on només sortia per menjar, i que hi havia dies que ni a menjar sortia. Sabia també que alguna nit, sobretot en les nits de lluna i a
temps, tot feia esperar que podria passar-les amb ell. Enguany —pensava— menjaria en companyia seva; les celebraria amb aquella alegria íntima fruïda en
tampoc no va queixar-se a sa mare; però tampoc aquell dia no tastà res de menjar. Aquest era el record que més dolorosament, més insistentment la
Hi ha nits que el sento fins a la matinada; moltes vegades no surt ni a menjar. S'ha aflaquit molt, i cada dia es mostra més estrany: em preocupa. —No
en aquell ofici. Però ella continuava: —A vegades, per ella, em privo de menjar. No et creguis; va al col·legi i tot. No vull que sigui com la seva mare.
les bèsties i s'aixeca cada nit a una hora determinada a renovar-los el menjar. Andreu ha envellit a la masia, però es manté solter. També allí a
en dia apareix més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s'asseu a taula i espera que arribi el seu pare. Es saluden breument, i
s'esgotarà, que un dia... Un dia se li plantà al davant: —Per què no menges? —No tinc gana, pare. Dolça, tranquil·la, amb aquesta naturalitat que li
propietat del seu pare. Sileta curava de la neteja de la casa i de fer el menjar. Parada la taula, s'asseien una davant de l'altra i menjaven, tot
i de fer el menjar. Parada la taula, s'asseien una davant de l'altra i menjaven, tot conversant. Parlaven del poble, del temps, de les ocupacions; però
Àgueda—. Què deu fer? I moltes vegades s'alçava de taula sense acabar de menjar. Mai, en les absències del fill, Maria Àgueda no havia passat per les
el padrí de Mila cridà l'Antònia perquè portés l'ampolla i begueren i menjaren unes pastes, celebrant la reconciliació, i tornaren encara a abraçar-se.
va asseure's un moment a descansar vora un rierol; apagà la seva set i menjà una mica del pa i del formatge que portava. Després va posar-se de nou en
l'avarícia del boter de Saumur, i no la seva coquineria en escatimar el menjar a la família ni les seves martingales per eixamplar-se el patrimoni.
del fet de proclamar i de practicar aquella ambició. Erasme, ai!, ha de menjar, i en general ha de menjar a costa dels reis i de senyors eclesiàstics o
practicar aquella ambició. Erasme, ai!, ha de menjar, i en general ha de menjar a costa dels reis i de senyors eclesiàstics o seglars, que li passen
mai no té raó: tindrà més diners, més universitats, més màquines, més menjar; però, en tant que bàrbar poc o molt redimit, mai no té raó contra
home, per realitzar-les, es retira, s'aparta, s'amaga. Només el fet de menjar s'ha salvat de la restricció, i encara hi ha el record de societats i de
degui al caràcter luxós, o relativament luxós, del sexe. Orinar o menjar són actes imprescindibles, sots pena de mort; rotar o esternudar són
tranquil·la. Gairebé cada dia havíem d'apartar la taula, a l'hora de menjar, perquè sonaven trets a la vora. Jo feia posar els nens en un angle del
seva monòtona melodia. 3 febrer. Ja fa bastant temps que mengem moltes farinetes. És una menja saborosa, nutritiva i barata.
amics, parents, veïns, grans i xicalla. Beuen "barreja" (vi i anissat), mengen carquinyolis i tasten les primícies de la víctima: tanta carn trinxada,
i l'olor densa que se'n desprèn arriben a fer angúnia. Però els camperols mengen, bromegen, conten acudits, especialment critiquen les flaques femenines.
catifa de brases —roserar ardent— sota les calderes on bull el saborós menjar. Per la finestra veiem com el vent agita els arbres nus. Després passegem
la Nené Ivern, rossa, bruseta blanca). Eren burgesos supervivents que menjaven bé, que bevien bé, en aquell restaurant típic, catalanesc, presidits per
ous, amb la Roser i l'Albert. Collim maduixes. Ja fa molts dies que en mengem, però avui abundosament com mai (entre l'avi i nosaltres n'hem collit
casa, però el desespera que un porc se li passegi pel jardí, i se li hagi menjat les roses, amb espines i tot. "No estaré tranquil fins que, en revenja,
amb espines i tot. "No estaré tranquil fins que, en revenja, jo m'hagi menjat el porc". També el desola pensar que un metge rústic que té a la casa

  Pàgina 1 (de 398) 50 següents »