DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ment A 1 oc.
ment F 3540 oc.
ment SFX 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ment Freqüència total:  3567 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la teva ment o en l'engany dels teus sentits, perquè l'alegria de Bròmios comporta
paraules l'hauria poguda saludar, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de
la mirava aterrida i s'esforçava a refrenar els impulsos folls d'aquella ment. Més tard Mila del Santo recollia les seves labors i regava les plantes
terror què hauria de fer. Ara la imatge d'ella no s'apartava de la seva ment; havia aparegut al seu davant d'una manera inesperada, diria's gairebé
Però ella és la Mila. Una nit se'n va al llit amb un somni molt bell a la ment, i al matí, en aixecar-se, ha dit adéu a tot el que constituïa fins allí
acompanyada del voltar de les imatges que anaven desfilant per la seva ment. S'acostava i es feia novament llunyana segons la força de l'evocació, o
amb la seva sobtada alegria. La cançó s'havia esborrat de la seva ment. El seu cor, en la seva alegria, era com un vas desbordant. Tia Càndia, la
Era com si m'hagués de morir. Una ombra de temor, un pensament, creuà la ment d'ell, i la seva felicitat tremolà en la seva ànima com un ocell esverat.
afusellada no lluny d'aquí —el seu record és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop d'aquí conegué la ignomínia i veié l'anciana un matí
fer callar el rival. Ell ja sabia el que li havia de contestar: en la ment de l'ancià tot es presentava disposat harmoniosament, i fins el mal tenia
també en la vida tot es compensa i es justifica per al fi establert en la ment del seu Creador i visible en l'alta aspiració de totes les criatures.
davant les paraules de l'ancià. Ell comprenia molt bé que a la seva ment les coses es presentaven sota un ordre distint de com es presentaven a la
estats d'exaltació, tornà a travessar ara, quasi sense voler, la seva ment. —Tu dius Mila... —prosseguí. Tots malparlen de mi; ja ho sé (la seva
la deixa, quan, posat davant seu, li diu: "Me'n vaig", a la ment de Maria Àgueda s'acut aquesta idea, i és ella la qui li trava la
la turmentava. Quan el fill era fora el regirava sense treva en la seva ment, li feia amarga l'existència. Maria Àgueda llavors es prometia que quan
pesava encara en l'esperit de Mila, li ha creuat una vegada més per la ment. Ara li sembla sentir encara a les seves orelles el crit esfereïdor d'una
prova d'amor que ella li donava, l'inundà totalment i esborrà de la seva ment tot altre pensament: allí hi havia l'acompliment d'aquell ardent desig
de sobte una desgràcia inesperada hagués arrabassat pare i mare. I la ment en aquella terrible orfanesa tornava incessantment a ell. El seu cervell
i els seus pensaments no trobaven explicació. Li acudien a la ment les paraules d'ell d'una nit, aquelles paraules que tantes vegades i amb
les persones, tot passava vora seu com en imatges d'un malson. La seva ment girava sense repòs entorn de Sia. La veia en aquella nit; veia els seus
allò en què més s'obstinava ell a no recordar, ressuscitava a la seva ment, el descoratjava. Aleshores Tino Costa abandonava el treball i sortia per
i sinistra. La idea de moure's en un món de fantasmes li travessà la ment, i per un instant dubtà si continuaria o fugiria corrents; però, mentre
sang, que un impuls de violència salvatge l'arrabassava, li torbava la ment. Tal vegada no ho sentia precisament contra aquell home; potser el sentia
tinc ja pares, ni poble, ni família; que només et tinc a tu..." La seva ment rebutjava la visió; en fugia, i apressava el pas maquinalment, però era
sofrís un error i tot el que ha pensat fos només una il·lusió de la seva ment? Mila rebutja al moment la idea. No ho podia pensar. Però no pogué
. La idea de que ha d'anar a trobar-lo s'aferma més i més a la seva ment. Ara Mila surt encara amb més freqüència. Crida Anselma, perquè
I espera l'hora amb tremolor d'esperit, però ja sense vacil·lar, fixa la ment en la seva idea. Té ja a punt tot el que s'ha d'endur: el seu xal
en un somni. El cervell li crema; ombres d'alienació creuen per la seva ment i els seus pensaments hi passen com núvols en un cel de tempestat. Tot es
Mila l'abraçava ja entendrida, quan, de sobte, una idea li travessà la ment; aixecà el cap, apartant el padrí, i el mirà aterrida: —No, no, padrí
de la seva darrera entrevista se li presentava una i altra vegada a la ment. "On deurà ésser? —es preguntava—. Què deurà fer?" I allà, en
de suor: fins els ossos li feien mal, i no podia apartar de la seva ment la imatge de sa mare en aquell instant d'angoixa suprema en què aixecava
sobre les escenes d'horror del seu malson, vives encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament sobre el pit; les escenes disperses del malson
el seu llitet; tal vegada havia estat únicament una il·lusió de la seva ment enfebrada. Ara no es sentia res. La tensió dels seus nervis creixia; li
i a la indignació. Què hi feia? Era el càstig! No tenia altra idea a la ment; oferia el rostre, aixecat lleument en la nit i cobert de sang per oferir
i pot dur a terme la seva acabada maduresa quan tot just s'insinua en la ment d'un home la comprensió dels verbs irregulars i semideponents. I hem de
com el Boni l'havia descrit. L'arbre maleït girava i regirava per la seva ment. Tenia una figura penjada en un dels braços, en un dels seus braços hi
Una cosa impressionà Jordi, sobre totes; fou l'única que quedà a la seva ment, i fou el que digueren sobre el camí que havia seguit el gos. Deien, en
s'aturà pres d'una alarma sobtada, esverat. La idea li va creuar per la ment, com una ombra veloç, i avançà a poc a poc cap al seu pare... —Què fa
muntava al cap com una flamarada. De sobte, entre la confusió de la seva ment, li acudí una idea; una sospita travessà la seva ànima com un llampec.
l'abandó en què pujaven els seus netets, estava sempre present a la seva ment, era el seu turment a totes hores, el corc interior que la devorava. Es
o tan ardent! La vida es maura dins la sang, la ment treballa com les dents; els sucs de l'ànima dissolen
afalagadora.)] Què et semblen aquestes faldilles? [(Víctor no para ment en la pregunta de Júlia.)] Et dic què et semblen aquestes faldilles?
que ella segueix. L'òrgan d'una tal visió no serà ja l'ull, ni tan sols la ment, sinó l'esperit, pel qual s'ha d'entendre provisòriament —ja que ara ens
el seny, ens resulten evidents en gairebé tots els judicis que formula la ment catalana, i molt en particular la ment catalana que no ha estat desviada
tots els judicis que formula la ment catalana, i molt en particular la ment catalana que no ha estat desviada del que podríem anomenar el seu curs
"la nostra"—, i aleshores consisteix a convertir-la —per escrit o en la ment— en una "imatge fictícia" per simple transformació, i després, previ un
manera que els pares anomenen llur fill. Res de semblant no ens ve a la ment a propòsit del mot ""rave"" i, tanmateix, /Brassica rapa\ no
i ximpleries en forma de genialitats. Tanmateix, el dolor d'una ment desemparada i d'un cor extremadament fràgil que topen amb la realitat no
exaltacions. Ara tot això havia estat substituït per una fluixedat de ment i de cor que no em deixava tirar endavant ni enrera. Jo tenia consciència
i biològiques. Aquest escepticisme es troba en realitat ben lluny de la ment dels físics, ja que, en l'actualitat, del reconeixement del caràcter

  Pàgina 1 (de 72) 50 següents »