Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mentir M 6 oc.
mentir V 1486 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mentir Freqüència total:  1492 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

escridassar-se, i no s'apaivaga fins que el seu germà m'immola, diuen mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta d'una ombra
Perquè a nosaltres, efectivament, res d'això no ens sorprendria... Mentir Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar
Perquè a nosaltres, efectivament, res d'això no ens sorprendria... Mentir Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb
els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se'ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó
per contra, ens deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem "creure'l": li retirem la nostra confiança. Amb ell ni
per ambdues parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, "mentir bé" exigeix tants i tan rigorosos dots d'imaginació i de malícia, que
una llum més aviat còmica. Els clàssics en la matèria no em deixarien pas mentir, respecte a això últim: siguin Marcial o l'Aretí, siguin Aristòfanes o
irrisòria... Silenci Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir. T Temprança "Moderació... moderació..." És un consell de
més vell sense deixar-lo acabar. —Està bé, camàndules, però el fluor no menteix, oi? —li pregunta. —Ben cert —diu ell. —Vós de quina secció sou
em feu fer discursos. Els discursos són per a ells que han d'enganyar i mentir... Si cap de vosaltres té alguna raó vàlida per a oposar-se a aquesta
la llengua catalana era ja ben morta. I Antoni de Capmany devia saber que mentia car només calia que examinés la llista de textos de la Reial i Pontifícia
donant per segur que Cinta ha fet i desfet al seu gust. Devia saber que mentia a mitges, car Cinta no influí en cap dels propòsits del seu marit, i és
vegada: "I per què t'agrada tant declamar, per què t'agrada tant mentir, per què et complaus a construir una pèrfida imatge de tu mateix,
la riba del Llobregat. Absurd Cavaller de Padrós, per què va suplicar, mentir, subornar? Per què li era impossible suportar que els representants del
devers ells i, dirigint-se a Jaume, sense més ni més, li digué que mentia, que, d'aquell assumpte, no en sabia res. Ho havia fet sense mirament, en
punt que jo, vora teu, m'he sentit ple de força i tan jove com tu. Sols mentia el mirall. Helena, Helena, per tots els déus, creu-me. Ningú mai com tu
del cor, va descobrir la voluptat formal: mentir-se objectivat en l'arabesc i fer-s'hi encara veure, subjectiu.
orgullós endins, on no s'imposa la nit ni les blanques aurores menteixen. Però el que importava era la font, al peu ineluctable del mur:
temps. Començà a contar una festa, que havia donat cinquanta anys enrera, mentint tot el que li permetia la seva imaginació. Remuntà després a la data
ciutat nostra i estranya on tot era tardor, l'alba mentia, un altre cop mentia! Ai, sense arrels cessa la flama! La meva
on tot era tardor, l'alba mentia, un altre cop mentia! Ai, sense arrels cessa la flama! La meva soledat tocant la seva,
xifres que es tornen màquines i màquines que menten com llegendes folles. I mentides de fe, que són la
Oïu el clam, Senyor? Perquè la mort, quan ens remata, menti!). Hi ha coses massa pures Hi ha coses massa pures
fet vell, Helena, t'ho dic amb tristesa. Ja torno a mentir, per peresa mental. No estic trist quan escric, sinó
Mirarem de no convertir-nos, de ser lleials, i no mentir-nos que ens havíem dut enganyats quan ens guiava
aquella meva joventut que pels quarantes s'ha perdut, mentiria però, que al jove, justament el que no li sobra és la
que neden per l'inconscient: cap no treballa i cap no ment. Tothom, despert és quan fa pena: parla per no sentir
entrellant? Dones absortes consideren que potser algú els ha mentit. Les que van negres, ja serenes, no saben a qui van
Les que van negres, ja serenes, no saben a qui van mentir. Els homes que baixen dels cotxes coneixen els licors amargs.
d'home. Ferran s'asserenà i abandonà la seva germana. Maria Lluïsa, mentint i fent comèdia, l'havia alliberat d'un moment anguniós, en el qual ell no
tres dimensions. El quadre serà només una superfície plana que renuncia a mentir una profunditat. L'abolició de la perspectiva "more italico" és
aquest minut! Pere, no aniràs més en aquella casa; no m'ho prometis, que mentiries. Per Laura, que encara es pot salvar; per aquella persona sensible,
és el primer i l'últim dia que hem parlat sols —confessa Laura. —Per què ments? Si no pot ser! —es dol Teresa, com en un desvari. —Estimant-vos
com en un desvari. —Estimant-vos, us hauria estat la mort no veure-us. Ments perquè no ho digui a en Tomàs. —No mentiré mai. Si en Tomàs pogués
hauria estat la mort no veure-us. Ments perquè no ho digui a en Tomàs. —No mentiré mai. Si en Tomàs pogués entendre'm, ja li ho hauria explicat; però si em
aturava i sovint pujava a casa seva. Tenia fama d'homenera, i la fama no mentia. No feia escarafalls davant de cap barba, però li agradaven els jovenets.
la història del meu pare, que ell escoltà amb complaença evident. No mento si dic que em vaig lluir. Sentiments, coneixements, art literari, tot
aquest m'havia prohibit de llegir i d'escriure per un temps llarg. I no mentia del tot. El metge, endevinant que les excitacions que m'enervaven
Ella tot era riure i no voler explicar-se. Jo tot era insistir que mentia, cada vegada més agressiu i insultant. Ella estava molt contenta aquell
d'uns elements angèlics. Jo no l'enganyava pas per vanitat ni per gust de mentir, sinó per pudor de la seva innocència. No li podia pas dir la veritat.
llindar del Parc, jo li deia: "No vinguis més", desitjós de no haver de mentir, de no haver de daurar la meva misèria. Però ell em seguia fins a casa,
ells, que es negaven a portar-me a casa seva, vaig comprendre que havien mentit, com jo sospitava. —Bé, que voleu marxar, sí o no? —va dir el
que està desil·lusionat. Com més ell dubtava, jo més necessitava mentir. —Vostè no se n'anirà, Puig —em va dir una vegada rodonament. —Li ha
jo del que pensin de mi! —vaig afirmar amb l'energia exacerbada del qui ment i té por que no li descobreixin la mentida.— Em creu acoquinat perquè
altres m'hi veiessin. Parlava d'això tot simulant una gran inquietud, i mentia. Havia volgut ésser sincer, i havia començat mentint. Ja veureu com vaig
una gran inquietud, i mentia. Havia volgut ésser sincer, i havia començat mentint. Ja veureu com vaig mentir fins al final. Oh, la sinceritat! —Vostè es
Havia volgut ésser sincer, i havia començat mentint. Ja veureu com vaig mentir fins al final. Oh, la sinceritat! —Vostè es preocupa molt de si jo el
dir-me-les. No es tractava d'una confessió? Llavors, davant el dilema de mentir o de confessar, tot jo em vaig trobar sacsejat, com qui passa per un
ja no serà per a mi. M'escriuen que esperi una altra ocasió... Com havia mentit d'aquella manera? No m'ho he pogut explicar mai. Aquelles paraules em
dubte: En realitat, has estat un farsant? Jo em deia que si bé havia mentit en principi, en explicar una cosa per altra, el sentiment que havia posat

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »