Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en aquest punt s'avenen. Demà al matí me'n vaig a veure'l, a ell, el	menut	Tisàmenos, i no m'agrada el nom, què ha de venjar? Per tant, vagin-se
vegades... i aparegué al seu davant: una mica més envellida, una mica més	menuda	, més encorbada, mirant-lo i tornant-lo a mirar, com no gosant creure el
nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un germà gran pels germans més	menuts	. Sileta havia jugat damunt els seus genolls, li deia mano i el
li passà una mà pel cap en una aspra carícia. —I la Teresa? —digué un de	menut	. —La Teresa... —respongué ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant
ardent d'aquell dia en què per broma l'invità a anar amb ell. —Ets massa	menut	encara. Torna a casa amb ta tia. Un altre dia ja vindràs. Obeeix: això és
Vaig dormir fins a les onze. Des de la cambra de la Josefina —la nena	menuda	havia nascut feia només quatre dies— es veia una gran bandera de la Creu
tebi. A la tarda anem al Coll de Palomeres. Travessem uns prats d'herba	menuda	, plens d'aigua. Diu que fa mal temps als fronts del Centre: neu, pluja i
de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es destrien les fulles	menudes	. 23 març. Ha nevat i pedregat diverses vegades, matí i
al Noguer. Passegem per l'hort conventual on —monges blanques— mediten	menudes	pereres florides. Els prats són de vellut, amb la taca rosa d'un
daurat, un matís de tardor en plena primavera. Però les fulles són	menudes	. Un vel d'or). 12 abril. Els nens estan millor: l'Albert,
flors d'un to morat pàl·lid que s'agrupen en constel·lacions, i la blava,	menuda	, delicada flor d'una herba semblant a la menta. Faigs tendres —com núvols
entre les pedres grises, o tranquil·la, verda, clapejada d'ombres	menudes	, sota els verns i els avellaners. Entre els conreus, els iris o lliris de
d'Escòcia. La boira densa, lletosa, es queda a les valls. Els	menuts	crespinells agrupen les constel·lacions espesses de llurs flors, grogues
apagats. Dormo a casa, i penso en aquells estius que hi érem tots, els	menuts	vora la meva cambra. Silenci estrany de les cases buides. 3
tarda s'asserena: només queda una mica de calitja cap al Pirineu. La nena	menuda	, aquest matí, ha perdut el plor i s'ha desmaiat. Tots ens hem espantat
renteu els plats,\| renteu-los bé,\| que Nadal ja ve\... I els	menuts	, fins la Maria i tot, han bastonejat el tronc d'alzina, que ha rajat
que buida el líquid de la pacient i després aplica a les ferides unes	menudes	compreses humides que enretira perquè el cirurgià pugui introduir una
company, el cardiòleg, va lleugerament més avançat, car ara arranca un	menut	fragment de pell del pericardi i el col·loca damunt l'orifici per tal
la testa de la dona, proveït de l'electrode circular que enfonsa en la	menuda	cavitat per separar una massa vermellosa i d'aspecte repel·lent del llit
un altre passadís de lloses i, a banda i banda, hi ha tot de portes	menudes	que trenquen la llisor dels murs de pedra per on regalima una humitat
El líquid s'agita, remogut per un impuls vingut de sota, i tot seguit uns	menuts	brolladors emergeixen de la superfície, tímidament de primer i aleshores
diferents és immaculadament neta, sense altre rastre que unes petjades	menudes	, d'infant, a la banda de la paret que ha perdut gairebé tota la seva
També et trobarem uns vestits, em penso. Dins la cambreta hi ha un lavabo	menut	i la dutxa sobre un plat minúscul i escrostonat. Les parets, però, són
de més jovenet: "Un estima l'altre." Hi passa els dits, acariciant els	menuts	solcs de les lletres dibuixades en un mur que aleshores encara era
la bata? —pregunta ell. —No ho sé. —Però en arribar al menjador demana al	menut	—. La bata blanca! El noi s'aixeca i tots dos el segueixen cap a
lloc... Ja hi som, ara. L'ascensoret s'ha aturat i surten a un vestíbul	menut	on només hi ha un home que beu en una cantimplora folrada de pell. —És
que s'arremolina a les boques dels recs que vessen l'aigua en els	menuts	bancals verds de trepadella, alts de blat de moro o de tomaqueres que tot
distretes que només veuen els colors dels plecs atapeïts de lletra	menuda	; blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila, carbassa... —Impecable, oi?
a plegar i el parteix de nou. Després escriu ràpidament, amb una lletra	menuda	i econòmica. Quan l'hi allarga, diu: —No us podré acompanyar. Ja sabeu
giren i esguarden renglera enllà, on la noieta enraona amb una dona molt	menuda	que la precedeix. Tot d'una, comenta: —És molt jove per ser una mare. —
breus entre les quals es barregen senyals de soles més amples i els	menuts	clots que ha deixat un bastó de punta gruixuda, de goma. La noia salta al
s'atansa el trepig dels peus enèrgics dels homes i les petjades més	menudes	i silencioses de la noia que encara duu un infant penjat a cada mugró. El
una atenció intensa, i ell mateix queda com fascinat pel capteniment del	menut	, una mena de cuc de carns blanes i de crani pelat que estampa la seva
capsa de sabates, la gira cap per avall i en salten potser una dotzena de	menudes	cartolines que s'escampen per la taula, revelant rostres patibularis
a l'espatlla del cap que coneix els topants. Una vida nocturna escassa i	menuda	anima la muntanya amb tot de remors breus i imprecises que callen a llur
davant d'una noia rossa protegida per una gruixuda reixa on s'obre una	menuda	finestra amb una indicació: "Control". L'home s'identifica, exposa:
portes, sobre els muntants, hi ha les rectificacions, escrites en guix,	menudes	. Se les mira, mira l'home que es mig justifica: —Suposo que és
Jaume era, dels dos barquers, el de més edat, el més conegut. Era	menut	i flac i estava ja —ho era— molt vell, i, encara que s'aguantava fort,
El tio Jaume, el barquer, era un home ja d'edat; era un vell, i era	menut	i escarransit; tenia la boca enfonsada, sense dents; anava sempre amb la
", perquè havia tret molta "gràcia". —Li ve de natural, sabeu? Ja de	menudeta	, ballava com una baralluga, i cantava que et queia la bava. Quina gràcia
i quasi tocant al mar. El vell Narro era l'amo de la masia; era un home	menut	, de caràcter agre i rondinaire, un "casca-ràbies" que es passava el dia
turmentat, segons el costum del poble, de les mil maneres que els	menuts	saben turmentar un desgraciat. Ell habitualment tenia el rostre contret
mai no va fer-me el mal més petit. Més d'una vegada, amb el germà més	menut	—el més endimoniat—, Joanet, mentre treballàvem en el quadre d'arròs, li
nostres bromes; el ferien cruelment, i aquest era el motiu —així som de	menuts	i, a vegades, de grans, que és pitjor— que les hi féssim, i en aquells
en ple garroferar; la tarda era tranquil·la i se sentien els crits dels	menuts	, que jugaven entre els garrofers. Parlaven dels treballs, de les pròximes
ni un per a llavor. S'hi trobava també Peret el del Fielato. Era	menut	, renegrit de rostre, en el caminar molt "pito", molt presumit, satisfet
al de sant Roc. —No, no, res de boles! —tornà el del Fielato,	menut	i escarransit, expeditiu i sense compassió—. La pistola i res més. Jo
amb el cel ja estrellat. El nen anava a escola. Marina acompanyava el	menut	fins al roquissar i tornava sola per la vora del canal, que corria al peu
la fortuna ja des de petits. De quatre germans que eren —era ell el més	menut	—, era el que la seva mare estimava més. Minguet començà a freqüentar la
com ombres per la fosca dels carrers. Minguet de la Catalana, el més	menut	dels quatre germans, quedà estès enmig del carrer, dessagnant-se per

Pàgina 1 (de 84)

50 següents