×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb menyspreu |
Freqüència total: 2334 |
CTILC1 |
ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten amb | menyspreu | i amb fúria, trepitjant-la amb ultratge, i en busquen amb riotes de | del tot i del no-res. Subtilíssim agulló del pensament, refusem amb | menyspreu | a reduir-lo a la blanesa d'una qualsevol afecció per a nosaltres. Immens | donà mai per vençut: suportà la indiferència; podríem dir i tot els seus | menyspreus | , si Mila hagués estat capaç de fer-los sentir. Darrera d'ell hi havia, | general, com un déu, en un isolament en què no se sabia si entrava més el | menyspreu | o la indiferència dels altres, o l'orgull d'ell, si era orgull. En | capaç d'enamorar-se d'un perdulari com aquell no mereix altra cosa que | menyspreu | . No t'amoïnis, Tiago, fill meu. No passis pena. Hi ha moltes noies a | sense honor ni dignitat, pels quals sempre havia sentit un tan profund | menyspreu | ? I si no era així, de què viurien? De les seves estàtues? Fora del seu art | per les adulacions dels criats, manifestaven ja de petits un insolent | menyspreu | pels altres nois, i només en molt raríssimes ocasions es permetien —i els | —Escolta... Qui ets tu? Tu ets un m... —Escopí a terra amb | menyspreu | —. Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia bullir la seva sang, que un | terror còsmic. Es sentia més sol que mai, desgraciat, culpable, digne de | menyspreu | . "Sileta s'allunya de mi —es deia—; Sileta deu haver sabut la vida que jo | La bestiesa aliena ens ofèn, és clar. Però també ens suggereix un aspre | menyspreu | per la persona que ens l'ha propinada. I això és el mal. Si li | que ara és la nostra actitud, la nostra ximpleria, allò que desperta el | menyspreu | del proïsme. I si desdenyar un altre resulta sempre molest, ser desdenyat | nostres bestieses..." Mentre no les oblidarem, ens menysprearem amb un | menyspreu | mutu de terribles efectes. L'espectacle de la bestiesa humana —la nostra, | seu fill no sabrà admirar mai, ni agrair-li mai, ni li pagarà més que amb | menyspreu | aquest inacabable desig de guany, perquè ell es permetrà ser un revoltat | dels altres que negues, ningú no sofreix tant com tu de l'opinió, del | menyspreu | , de l'amor que els altres t'atorguen o et neguen", com em deies amb veu | per herència, per contagi, per decisió a través de l'admiració i el | menyspreu | , com hauria hagut de creure si Condillac l'hagués convençut del tot. Quan | seu fill, perquè les mirades llisquents de Cinta li expressaven tot el | menyspreu | de la dolça dama; i més furiós encara amb la vella Josefa, amb els mossos | el seu amor i si en parla, més tard, és de passada i amb un injust | menyspreu | . En una de les cartes a Bonsoms, escrita a Venècia, diu: ...i com dorm | de comprovar-ho. Sé que allò que jo sóc li inspira el més profund | menyspreu | . Jo tinc sempre la impressió que em defenso per més injust que sigui. | d'una buida existència. Ell no ho diu així, naturalment. Jugarà amb el | menyspreu | i la indignació que els seus actes provoquen i, fins i tot, quan, amb | parlat un sol cop. En el fons, Jaume devia sentir envers Borra un profund | menyspreu | , potser fàstic de la seva vilesa, però mai, ni directament ni | i a dissimular la virilitat, que a Europa implica el descrèdit i el | menyspreu | , sembla que a la Xina és considerada i admesa per tothom. Tot això no | mirada tan aristocràtica que tenen els polinesis per a demostrar llur | menyspreu | pel comerç, semblava que diguessin als xinesos que la festa anava per a | sentir i pensar com un poeta, i el poeta Gerbault és inexistent. El seu | menyspreu | per la raça blanca i el seu afectat franciscanisme misogin no el priven | abans de la guerra de 1640, es creà a Catalunya un ambient de | menyspreu | envers els castellans, del qual és testimoni el Dietari | gent agosarada que entrampés el país en profit particular i amb | menyspreu | de la terra. Per evitar les seves urpades, s'havia inventat el pactisme. | Marca del talent dur. I quina angoixa, d'enveja o de | menyspreu | , ens va burlant! Pensem que és vil qui deixa vida buida? No, | ben desagradable el meu marit. [(Diu això amb to de malícia i amb gran | menyspreu | . Víctor surt sense mirar-la.)] Rosa. Hagués passat les que | que està posant dos queixalets alhora. Pepe. [(Somrient amb | menyspreu | .)] Bah! És llàstima que un sentiment tan august com el de paternitat | tothora a punt, no com féu l'enze del meu difunt! [(Transició. Amb | menyspreu | :)] Però tu Marcó fer planta i fer por? Ton seny es trastoca. | caça de la perdiu fresca. Pilar es rodejà d'un món heterogeni i sentia un | menyspreu | absolut per les relacions de casa seva. Encara que en les grans parades | es va veure salvat, se'n va anar a casa de Bobby a escopir-li tot el | menyspreu | a la cara. Bobby, pel seu cantó, havia parlat del cas dels Lloberola amb | mena de gall, que va contribuir a què Frederic se'l mirés encara amb més | menyspreu | . I naturalment Frederic es cregué en el dret de poder-ne dir moltes coses | corbates, de sopar en bons restaurants i dormir amb dones de primera. El | menyspreu | que sentia pel seu pare i per tots els prejudicis de la seva família, un | als ulls de Bobby, era un arribista com els altres, i sentia un gran | menyspreu | per a Hortènsia i per a Isabel, a les quals els queia la bava davant | gin, davant de les pervingudes de la República adoptaren l'escarafall del | menyspreu | . Al teatre del Liceu, per exemple, deixaren d'anar-hi moltes senyores de | ho pensem, és que ho som!... Tenim una certa morbidesa de senyors... un | menyspreu | ... ara del "despreci" se'n diu menyspreu... el català és una llengua | morbidesa de senyors... un menyspreu... ara del "despreci" se'n diu | menyspreu | ... el català és una llengua horrible; més ben dit, l'han feta horrible | i lacrimògena covardia moral de la seva mare, sentia per a Frederic un | menyspreu | inhumà; volia ésser ella, una Maria Lluïsa del moment del seu cor, que es | de Dorotea Palau, era el sentiment de disgregació, de destrucció i de | menyspreu | familiar que obligava a dir a Maria Lluïsa que la virginitat li feia | pis del carrer de Bailèn. Era una humiliació massa forta per a ella; el | menyspreu | que sentia Maria Lluïsa per a la seva mare i per a tots els seus, la | de tres segles, era el primer Lloberola que als disset anys sentia un | menyspreu | absolut pel nom que duia i per tot el que havia representat la seva | d'aquest país, dels xicots i les xicotes de la primera volada, amb un | menyspreu | potser una mica massa interessat. Per a ell el to de Barcelona havia | Ni tan sols el Giotto, tan franciscà. Així com l'ètica medieval exigia el | menyspreu | dels béns de la terra, l'estètica —si aquest mot és l'escaient— no podia | És la verge pansida que, amb l'arma de la castedat testimonia el seu | menyspreu | a la dona bella i triomfant com Laura, que no sabrà mai l'amarguesa que | que sobrepuja l'abast mental del vell oncle, i també per un sentiment de | menyspreu | , d'hereu que no accepta la legitimitat d'uns guanys que no hagin | peu dret, amb el goig frenètic de poder accentuar cada paraula amb tot el | menyspreu | que ha covat en aquells dos anys, i que no creia poder manifestar mai. | contingut moral inferior al seu: a un esperit sense matisos, limitat. El | menyspreu | s'equilibrà amb una compassió desdenyosa per la tasca mísera a què es | que la millor revenja fóra una passivitat total, sense protestes: el | menyspreu | que es manifesta sota l'aspecte d'obediència absoluta. Es submergí en la | a casa l'oncle Llibori, cada vegada que la veia li manifestava un | menyspreu | tan ple de dignitat, que hauria fet riure Laura si hagués tingut prou bon | i d'aquella dona perversa. Teresa prou recorda els somriures de Laura, el | menyspreu | amb què acceptava les mortificacions. ¿Què li eren aquelles molèsties de |
|