DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
menyspreu M 2169 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb menyspreu Freqüència total:  2169 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten amb menyspreu i amb fúria, trepitjant-la amb ultratge, i en busquen amb riotes de
del tot i del no-res. Subtilíssim agulló del pensament, refusem amb menyspreu a reduir-lo a la blanesa d'una qualsevol afecció per a nosaltres. Immens
donà mai per vençut: suportà la indiferència; podríem dir i tot els seus menyspreus, si Mila hagués estat capaç de fer-los sentir. Darrera d'ell hi havia,
general, com un déu, en un isolament en què no se sabia si entrava més el menyspreu o la indiferència dels altres, o l'orgull d'ell, si era orgull. En
capaç d'enamorar-se d'un perdulari com aquell no mereix altra cosa que menyspreu. No t'amoïnis, Tiago, fill meu. No passis pena. Hi ha moltes noies a
sense honor ni dignitat, pels quals sempre havia sentit un tan profund menyspreu? I si no era així, de què viurien? De les seves estàtues? Fora del seu art
per les adulacions dels criats, manifestaven ja de petits un insolent menyspreu pels altres nois, i només en molt raríssimes ocasions es permetien —i els
—Escolta... Qui ets tu? Tu ets un m... —Escopí a terra amb menyspreu—. Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia bullir la seva sang, que un
terror còsmic. Es sentia més sol que mai, desgraciat, culpable, digne de menyspreu. "Sileta s'allunya de mi —es deia—; Sileta deu haver sabut la vida que jo
La bestiesa aliena ens ofèn, és clar. Però també ens suggereix un aspre menyspreu per la persona que ens l'ha propinada. I això és el mal. Si li
que ara és la nostra actitud, la nostra ximpleria, allò que desperta el menyspreu del proïsme. I si desdenyar un altre resulta sempre molest, ser desdenyat
nostres bestieses..." Mentre no les oblidarem, ens menysprearem amb un menyspreu mutu de terribles efectes. L'espectacle de la bestiesa humana —la nostra,
seu fill no sabrà admirar mai, ni agrair-li mai, ni li pagarà més que amb menyspreu aquest inacabable desig de guany, perquè ell es permetrà ser un revoltat
dels altres que negues, ningú no sofreix tant com tu de l'opinió, del menyspreu, de l'amor que els altres t'atorguen o et neguen", com em deies amb veu
per herència, per contagi, per decisió a través de l'admiració i el menyspreu, com hauria hagut de creure si Condillac l'hagués convençut del tot. Quan
seu fill, perquè les mirades llisquents de Cinta li expressaven tot el menyspreu de la dolça dama; i més furiós encara amb la vella Josefa, amb els mossos
el seu amor i si en parla, més tard, és de passada i amb un injust menyspreu. En una de les cartes a Bonsoms, escrita a Venècia, diu: ...i com dorm
de comprovar-ho. Sé que allò que jo sóc li inspira el més profund menyspreu. Jo tinc sempre la impressió que em defenso per més injust que sigui.
d'una buida existència. Ell no ho diu així, naturalment. Jugarà amb el menyspreu i la indignació que els seus actes provoquen i, fins i tot, quan, amb
parlat un sol cop. En el fons, Jaume devia sentir envers Borra un profund menyspreu, potser fàstic de la seva vilesa, però mai, ni directament ni
i a dissimular la virilitat, que a Europa implica el descrèdit i el menyspreu, sembla que a la Xina és considerada i admesa per tothom. Tot això no
mirada tan aristocràtica que tenen els polinesis per a demostrar llur menyspreu pel comerç, semblava que diguessin als xinesos que la festa anava per a
sentir i pensar com un poeta, i el poeta Gerbault és inexistent. El seu menyspreu per la raça blanca i el seu afectat franciscanisme misogin no el priven
abans de la guerra de 1640, es creà a Catalunya un ambient de menyspreu envers els castellans, del qual és testimoni el Dietari
gent agosarada que entrampés el país en profit particular i amb menyspreu de la terra. Per evitar les seves urpades, s'havia inventat el pactisme.
Marca del talent dur. I quina angoixa, d'enveja o de menyspreu, ens va burlant! Pensem que és vil qui deixa vida buida? No,
ben desagradable el meu marit. [(Diu això amb to de malícia i amb gran menyspreu. Víctor surt sense mirar-la.)] Rosa. Hagués passat les que
que està posant dos queixalets alhora. Pepe. [(Somrient amb menyspreu.)] Bah! És llàstima que un sentiment tan august com el de paternitat
tothora a punt, no com féu l'enze del meu difunt! [(Transició. Amb menyspreu:)] Però tu Marcó fer planta i fer por? Ton seny es trastoca.
caça de la perdiu fresca. Pilar es rodejà d'un món heterogeni i sentia un menyspreu absolut per les relacions de casa seva. Encara que en les grans parades
es va veure salvat, se'n va anar a casa de Bobby a escopir-li tot el menyspreu a la cara. Bobby, pel seu cantó, havia parlat del cas dels Lloberola amb
mena de gall, que va contribuir a què Frederic se'l mirés encara amb més menyspreu. I naturalment Frederic es cregué en el dret de poder-ne dir moltes coses
corbates, de sopar en bons restaurants i dormir amb dones de primera. El menyspreu que sentia pel seu pare i per tots els prejudicis de la seva família, un
als ulls de Bobby, era un arribista com els altres, i sentia un gran menyspreu per a Hortènsia i per a Isabel, a les quals els queia la bava davant
gin, davant de les pervingudes de la República adoptaren l'escarafall del menyspreu. Al teatre del Liceu, per exemple, deixaren d'anar-hi moltes senyores de
ho pensem, és que ho som!... Tenim una certa morbidesa de senyors... un menyspreu... ara del "despreci" se'n diu menyspreu... el català és una llengua
morbidesa de senyors... un menyspreu... ara del "despreci" se'n diu menyspreu... el català és una llengua horrible; més ben dit, l'han feta horrible
i lacrimògena covardia moral de la seva mare, sentia per a Frederic un menyspreu inhumà; volia ésser ella, una Maria Lluïsa del moment del seu cor, que es
de Dorotea Palau, era el sentiment de disgregació, de destrucció i de menyspreu familiar que obligava a dir a Maria Lluïsa que la virginitat li feia
pis del carrer de Bailèn. Era una humiliació massa forta per a ella; el menyspreu que sentia Maria Lluïsa per a la seva mare i per a tots els seus, la
de tres segles, era el primer Lloberola que als disset anys sentia un menyspreu absolut pel nom que duia i per tot el que havia representat la seva
d'aquest país, dels xicots i les xicotes de la primera volada, amb un menyspreu potser una mica massa interessat. Per a ell el to de Barcelona havia
Ni tan sols el Giotto, tan franciscà. Així com l'ètica medieval exigia el menyspreu dels béns de la terra, l'estètica —si aquest mot és l'escaient— no podia
És la verge pansida que, amb l'arma de la castedat testimonia el seu menyspreu a la dona bella i triomfant com Laura, que no sabrà mai l'amarguesa que
que sobrepuja l'abast mental del vell oncle, i també per un sentiment de menyspreu, d'hereu que no accepta la legitimitat d'uns guanys que no hagin
peu dret, amb el goig frenètic de poder accentuar cada paraula amb tot el menyspreu que ha covat en aquells dos anys, i que no creia poder manifestar mai.
contingut moral inferior al seu: a un esperit sense matisos, limitat. El menyspreu s'equilibrà amb una compassió desdenyosa per la tasca mísera a què es
que la millor revenja fóra una passivitat total, sense protestes: el menyspreu que es manifesta sota l'aspecte d'obediència absoluta. Es submergí en la
a casa l'oncle Llibori, cada vegada que la veia li manifestava un menyspreu tan ple de dignitat, que hauria fet riure Laura si hagués tingut prou bon
i d'aquella dona perversa. Teresa prou recorda els somriures de Laura, el menyspreu amb què acceptava les mortificacions. ¿Què li eren aquelles molèsties de

  Pàgina 1 (de 44) 50 següents »