×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb merèixer |
Freqüència total: 7021 |
CTILC1 |
culpa sobre les espatlles i corres a les palpentes cap al càstig que et | mereixes | . T'has d'atenir, tothora amb aquest pes, a les conseqüències de la teva | Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser que no ho | mereixia | . Vaig ser feliç un moment, però la meva felicitat passà de pressa: fou | batlle; ho declarà el mateix xarlatà, i ho confirmà el pare de la noia si | mereix | aquest nom, un miserable la barraca del qual no és lluny d'ací. Però és | i menysprea-la. Una dona capaç d'enamorar-se d'un perdulari com aquell no | mereix | altra cosa que menyspreu. No t'amoïnis, Tiago, fill meu. No passis pena. | la mà sobre la boca. Munda del Roso tornava: —Sembleu dues criatures; | mereixeríeu | una surra, encara... Un tros de vell, i sembla que tingui deu anys. —Mila, | Mila —interrompé ell, sense poder-se contenir—; el qui li faci mal no | mereix | perdó de Déu. Tino Costa es sentí embargat d'una tristesa sobtada, i, | continuà: —Sí, és una bona noia, com dieu vosaltres; el qui li faci mal no | mereix | perdó de Déu, és cert, i tots els turments de l'infern serien poc per a | Déu del cel se m'haguera aparegut en persona per mostrar-me el càstig que | mereixia | , que Déu em perdoni, però em sembla que no haguera tornat enrera. A penes | i li prohibí que posés mai més els peus en aquella casa. —Càndia no ho | mereixia | —reposà una vella—. Si va pecar fou per excés d'estimació. Tots sabem | d'un enterrament. Aquests són els homes d'avui. I mireu que la noia se'ls | mereixia | uns quants cops ben donats! Mira que anar veure un home a casa seva! On | -la; ignoro els motius que et portaren a fer-ho; siguin els que siguin, no | mereixia | que la tractessis així. No trobaràs cap altra dona que t'estimi com ella. | un dit de senderi de parlar com parlares i davant de qui parlares; que | mereixeries | que et peguessin. En una paraula: que em vas disgustar, però amb un | oloressin." —Déu et doni la felicitat, Sileta; tota la felicitat que et | mereixes | . No saps com estic de contenta! Ah, si Mila m'hagués cregut! Seràs feliç, | més en la vida. T'ho repeteixo: No saps com estic de contenta! Tot t'ho | mereixes | , Sileta... —Gràcies, tia Càndia. Li ho digué trista i commoguda; tia | la vida d'ella ha estat un continu patir, i ara, quan és vella... Ell s'ho | mereixia | tot, però ella... Senyor! —Sí, ell era un malvat; ha tingut la fi que | , però ella... Senyor! —Sí, ell era un malvat; ha tingut la fi que es | mereixia | . Una vella s'avançà cap al rotlle: —Qui sou vosaltres per a jutjar? Quan | lligant les parelles humanes: sempre, o gairebé sempre —d'ençà que l'home | mereix | el nom d'home. Sense sortir-nos de la tradició occidental, el | aquesta "dinàmica social" —és secundari la fórmula amb què l'anomenem— | mereix | ser considerada matèria bàsica dels estudis de la història. La | de les cancelleries i dels palaus ja han estat bastant airejades, i no | mereixen | més insistència. Però allò altre estava per esbrinar, i és el que van | loi de la nature". La veritat: jo no sabria decidir si la cosa | mereix | o no mereix ser qualificada de "première loi de la nature". | la nature". La veritat: jo no sabria decidir si la cosa mereix o no | mereix | ser qualificada de "première loi de la nature". Tanmateix, la | un lladregot banal, un pinta miserable, o un homicida per motius privats, | mereixin | punicions estrictes. Sobre aquesta gent —gentussa—, la unanimitat és | allò de "la música de les esferes". La venerable opinió de Pitàgoras no | mereixeria | ara massa respecte, ni tan sols com a mera referència metafòrica. Però, | —jo no puc garantir-ne l'autenticitat—, l'olímpic poeta alemany hauria de | merèixer | algunes reserves, per aquest cantó. No el podríem exculpar sense | d'encobrir les expansions insolents del nostre cos. Els fets sexuals han | merescut | tothora el més dràstic confinament a les penombres retretes. Sobre el | Príncep de Maquiavel. La seva fama d'immoralista és ben | merescuda | . Però quin patriotisme ardent! Quina intuïció de grans tendències | tot moment en la voluntat de cooperació personal, en el respecte que ens | mereixem | els uns als altres en la nostra condició d'individus i de membres d'una | comprenen que molts altres abunden en la mateixa opinió que l'home li | mereix | i que no s'han limitat a les paraules, car en passar per davant veuen que | traginaven els boigs. I el càstig podia venir sempre, perquè sempre era | merescut | . Podia venir en forma de mal lleig, Sant Sebastià gloriós! O de desmais, | seguir el seu viatge, i no li va ser oferta una entrada triomfal, com es | mereixia | segons el nom que li van donar, i no tindria el seu arc de triomf fins a | tia Pigada! —digué una altra—. Tant de bé que ha fet a tothom! No la | mereixia | , aquesta sort! —Tots els qui van a veure-la surten plorant. La casa és un | dir que tot això és d'una vilesa corrompuda i que la majoria d'edificis | mereixen | ésser cremats. Però, en aquesta plaça, s'hi produeix una mena de miracle. | fet una forta impressió, perquè era un home digníssim i noble i no es | mereixia | que el tròpic el tractés amb una brutalitat tan crua. De casos com | èpoques, com si l'home del paleolític o neolític —que, per cert, | mereix | tots els nostres respectes, ja que tots en portem una arrel ben tibant i | seva importància, planes enllà hi dediquem uns comentaris adients. També | mereix | que sigui tractat amb extensió el seu admirable capteniment envers els | aspecte, i només alguns erudits ens rendeixen el tribut d'admiració que | mereixem | per les nostres iniciatives de tipus colonial. Colonial en el sentit més | aquesta mateixa nissaga s'havia comportat sempre tan liberalment, que | mereixia | el respecte dels seus vassalls més pel seu gust obert i popular que per | de bona voluntat i de progrés, que no foren rebuts amb l'atenció que es | mereixien | , però que acabaren per fer forat en el món castellà. Em sembla que la | fet, Caín? Em dol veure com el tractes... Adam. El tracto com es | mereix | ! Eva. Doncs jo et diré una cosa: Caín potser és una mica | ser tu, covard, qui va posar-me'l a la mà. I el Quim no ho | mereixia | , perquè anava a la vela i no sabia el que es pescava. /Clavell\ | a marit hauria fet el meu paper. Però l'Andreu, encara que per tu només | mereixi | una dona rebregada, encara que només sigui un criminal i un brètol, no ho | Homes que veu mesurar i acomplir accions més que humanes per | merèixer | l'orgull d'ésse' i de dir-vos humans!, jo em reconec entre els | vertadera nina, ¡un bebé! La record quan quedà viuda. Es mort no se la | mereixia | . Es Bearns tenen fama de guapos, però Don Ramon era lleig i molt més vell | No fou solament aquesta joia el que li cridà l'atenció. Persones que ens | mereixen | crèdit ens asseguren que en el silenci de la nit el sentiren que es deia | l'anarquista Ferrer, la Setmana Tràgica de Barcelona... Aina Cohen bé es | mereix | aquesta petita incursió a través del temps: eren els moments decisius per | O es desvetllava ran mateix de mi? Qui mai haurà pogut | merèixer | i apreuar tanta certesa? Senzilla com aigua llisquent, | criden honor amb escreix, i una gràcia que s'allunya | mereix | que suspenguis el dubte, tu que véns. Els vull dedicar | Somriu cada vegada que una altra cosa d'ella | mereix | un amor teu. Somriu quan tu surts d'ella i es torna a | Pepe.)] Ets molt poc expressiva, filla meva! Pepe. Realment, bé | mereixia | una paraula de consol per a la meva impaciència. Ernestina. | la més petita satisfacció. La única que hi té dret és Júlia; tampoc ho | mereix | , però hi té dret. Vol deixar-me parlar un moment amb la Júlia? |
|