×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb meravella |
Freqüència total: 2784 |
CTILC1 |
| d'una voluntària immolació sense precedents, exemplar, incomparable, | meravella | dels altres candorosos déus i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins | | molt tranquil. L'absorbeix el seu ofici, que dominarà. Estranya | meravella | per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de | | perquè no existeix sinó en la faula. En el mite, és una muntanya plena de | meravelles | , de boscos i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i | | La corretjola dormia morta i invisible covant avarament en el repòs la | meravella | de les seves flors. "És una cosa prodigiosa, la corretjola; és bruta, | | èxtasis com d'un somni, per a trobar-se ell mateix ple d'esbalaïment i de | meravella | davant l'obra de les seves mans, amb el cor palpitant. En canvi, ara el | | han recollit tot el picant, tot el podrit, tota la màgia i tota la | meravella | d'aquestes tebiors oceàniques. Però la llegenda actual de Tahití és obra | | per a arribar a la zona dels elixirs incomprensibles, de totes aquelles | meravelles | que expliquen els antics de les remotes bacants i que encara avui es | | sol que observava abans d'arribar a les Tuamotu, i que jo considerava una | meravella | del tròpic, l'he pogut veure exactament poca estona abans d'entrar a | | d'acord amb els procediments de l'època. La gent que aixecà les simples | meravelles | del romànic i del gòtic es veié posada al davant del món irreal de les | | l'Arbre de la Vida. És un altre el meu camí. No me'n refio, de les | meravelles | . [(Entra a la cabana.)] Adam. I pensar que aquest home ha | | i tenint una visió directa de les coses, l'univers no havia produït | meravelles | superiors a un home ben plantat. El medi en què vivia l'havia reprimida, | | publicista de Mallorca, havia d'anar obrint els ulls al món i a la | meravella | de la pròpia cintura adorable —cintura de setze anys— que la nina | | El que és provat, és que Lola feia participar don Felicià de les seves | meravelles | culinàries. Algun migdia, quan don Felicià tornava de prendre el sol, es | | un nou chantage al Baró de Falset; el formulà per escrit, una | meravella | de redacció. Guillem, posseint la carta autèntica d'Antoni Mates, | | acabats de la tècnica ignasiana; dels inadaptables, i Ferran era una | meravella | ; el P. Prefecte del col·legi podia estar-ne satisfet. Fins quan | | no lluny de la muntanya del Carmel. Tot el Carmel, florit de | meravelles | , remorejava de milers d'ovelles i cabres de la | | davall la joia de les neules càndides, dins la nit expectant de | meravelles | . I quan l'espasa beneeix el poble i neix l'Infant, enmig dels | | i saps que tornarà i ha de portar-te un enfilall d'obscures | meravelles | . Dolor I Gràcies, o déus! d'aquest amor sens | | florir els estels, florir les roses i el món espurnejar de | meravelles | , i sols ho copsaré dins els teus braços: jo veig el | | Els somnis han parlat prenent figura, i t'ha nascut un món de | meravella | . XII Jardí polit on les albes s'encanten, i | | totes les estones que li vagui. Podria ensenyar-nos a descobrir les | meravelles | de Comarquinal. —Pensi —insisteix el sacerdot, contagiat d'aquell impuls | | de ploure! —Una pluja seguida, clara, amable; bona per a la terra. —Una | meravella | , Laura! —Per això és que avui he passat dues hores estudiant els | | que fa estremir els homes a la veu misteriosa que els diu qui sap quina | meravella | inèdita, que es repeteix cada abril i no té mai acompliment. Aquella nit | | als inventaris d'Alfons el Magnànim (§ 70). Una autèntica | meravella | és el mantí de l'espasa del valencià Antoni Joan de Tous, en el retaule | | al Teatre Grec de Montjuïc —on s'està deliciosament, i que és una | meravella | — per veure l'estrena a Espanya de Cèsar i Cleopatra de | | sinó una cosa que exercim. Som capaços de proposar-nos autèntiques | meravelles | , i sabem plenament que seríem capaços de realitzar-les —vull dir, si més | | mar a la muntanya! Em semblava haver entrat en un món de | meravella | . Ell no s'explicava la meva sorpresa, no podia comprendre la meva emoció. | | cal·lígraf. Tenia un poema, Botón de fuego, que era una | meravella | cal·ligràfica. Tractàvem Teresa Claramunt. Més que no pas als mítings | | però el sofriment ho ha filtrat tot; sou un home nou, viviu la | meravella | d'un infantament dintre vostre; ni per un tron ni per la glòria no | | Shakespeare em deixà atordit. A la primera lectura no vaig copsar tota la | meravella | d'aquell món, però sí la immensitat. Era com un home que no sap de nedar, | | de vespre produeix una sensació de frescor i d'alegria, d'encís i de | meravella | . Et sembla que veus per primera vegada el món i la llum del dia. ¡Aquella | | les ciutats, els pobles i els poblets. I t'encisen els ponts històrics o | meravelles | de l'enginyeria moderna: els molls, les barques planes, la gent que hi | | Però ara, tot just deixat el faubourg, quina resplendor, quina | meravella | ! Som dalt d'una costa. Mirem enrera. Fem un comiat. Marsella al fons de | | d'una, em trobo barrat el pas per un mur blanc, baix. Guaito i, oh, | meravella | ! al meu davant, sota meu, veig el Roine com un peix enorme que passa, | | bellesa d'un món virginal. Això pensava jo, aturat al pont, i de la | meravella | passava a l'entusiasme, i d'aquest a l'embadaliment. —Va, prou! —exclamà | | un posat comú, totes semblants de lluny; de prop, cap d'igual. Veig la | meravella | dels ponts, el meu embadaliment. El formidable pont penjat, entre Tarascó | | de persona la teva pròpia sang. I em sentia envoltat de sorpresa, de | meravella | i de visions, dintre aquella cambra ordinària d'hostal on Josep respirava | | l'hauria de dir de cor, de memòria, en públiques audicions. Si per | meravella | i fort compromís aquest costum de propietat literària ha estat alterat i | | és imprescindible ballar, aixecar la cama, i que l'aplaudeixin... Quina | meravella | d'agilitat i d'elegància!, observi els seus peus, les seves anques..." | | no hi ha cap dubte que la mutació és responsable de tota aquesta | meravella | de galls que s'exhibeixen en qualsevol exposició avícola. La mutació | | exemple. A les darreries del segle XVIII··è tothom parla de la | meravella | de la Bomba Marly. Té catorze rodes i cada roda desenrotlla l'energia de | | era densa l'etèria multitud; senyal es dóna, i, oh | meravella | ! aquells que adés semblaven ser més alts que els gegants, fills | | l'afavorit, la Seva gran delícia, ser per al qual va fer tals | meravelles | —, m'ha dut en aquest lloc, tot sol i erràtic, havent | | d'Àngels fulguradors, desficiosos de la Creació i les | meravelles | del seu poder. Llavors les rodes fèrvides van | | tinc al meu entorn, la més amiga; digues-m'ho, doncs: aquesta | meravella | clama l'atenció que li és deguda." I el Temptador amb astúcia | | dues, tres, buida el plat i es llepa els llavis. "Què és aquesta | meravella | ? —digué—. Quins fesols més saborosos! Són com cervell!" "No són fesols, | | un ganàpia cabellut que acabava de tornar de Candia i explicava les | meravelles | de la gran ciutat. El cafeter, dret darrera el taulell, escoltava i reia, | | l'herba primaverenca i conversa tranquil·lament amb els homes. —Quina | meravella | , quina solitud, quina felicitat! —vaig murmurar. Vam descavalcar, | | bisantí En la vessana avui la viola és desclosa. | Maravella | romànica, flor de Sant-Saturní, l'iglesia de rejola en el | | guia un raig de la corona de sant Ferriol! Arri, arri, burriquet de les | meravelles | ! A còpia de caminar tots trobarem el que desitgem, tu la userda i el |
|