×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mercadejar |
Freqüència total: 121 |
CTILC1 |
un parell de melons i uns quants collars de petxines. Es tractava de | mercadejar | aquests objectes amb la tripulació i el passatge de la "Crèsida", el | era poc sòlid, com si l'haguessin conjuminat a la manera de qui | mercadeja | sense confessar-ho. Pensant-ho bé, ella ¿què sabia de Tomàs, d'aquell | tot l'any; quan pot embriagar-se amb el vi de les seves vinyes; quan pot, | mercadajant | -hi, convertint-lo en font de benanança i de plaer. I si el vi no és | el servei de provisionament i, segons la frase de Lenín, "aprendre a | mercadejar | ", calia un aprenentatge, baldament aquest aprenentatge costés car, | en mig de les dificultats aprofitaven les ocasions que podien per a | mercadejar | . Remarca Haebler que a mitjans del segle XVI el comerç | catalanes reunits en corts, varen reivindicar per als catalans el dret de | mercadejar | amb Amèrica; "en aquella hora, una nova era començà per Catalunya, | a Gal·lípoli, aquest lloc es converteix en un centre de comerç on hom | mercadeja | amb tot. Més significativa és encara l'evolució posterior dels nuclis que | s'aixecaren en un instant, avergonyits i romanent com a gent descoberta | mercadejant | en béns robats, que esperessin la sentència del Jutge Lynch. —Déu us | que van de l'una a l'altra ribera, gairebé sempre, amb un desig de | mercadejar | ; era precís donar-los el màxim coneixement de les terres cap a on feien | de sentir les boques socarrimades pel seu foc i pel seu regust. Hom | mercadeja | amb la desesperació del proisme. S'hi riuen sense pietat les caigudes i | Es llevava tard. A la tarda se'l podia trobar al Círcol Artístic | mercadejant | un dibuix, una aquarel·la, una estatueta. Era difícil treure de la | més bon doll n'hi brollava. Però, o desconcertant paradoxa; cada dia | mercadejava | amb més afany i amb més coses. Posat en aqueix terreny no coneixia ni a | el cos sense tripa ni moca. Però, com més es marcia amb més furor insà | mercadejava | ; com més espiritualment es recloïa, s'arronçava i comprimia en la closca | de la carnota. Ell, per l'amor, àdhuc havia perdut el llord delit de | mercadejar | . D'allí en avant no pensaria més que en treballar dignament i fer feliç | era Barcelona, l'altre Madrid, l'altre Solnegre i l'altre l'Havana. I | mercadejava | i transportava pedres, herba, murtons... A vegades venien a jugar amb mi | ha d'adolescents, de joves, de bestiasses amb carnet d'identitat, que hi | mercadegen | el que tenen al costat del mar. A l'ombra de les estrelles, dos metres | i ens seguien amb esguard encuriosit. Vèiem parelles arrecerades que | mercadejaven | i discutien tractes d'amor. Les portes baixes, enfonsades al mur, | —Sí, això també passa a casa nostra —interrompo. —Però a Europa podeu | mercadejar | sobre segur, coneixeu la mercaderia. Aquí el pobre nuvi ha de donar | nínxols, dins dels quals amb prou feines es poden bellugar; discuteixen, | mercadegen | , fan l'article, intriguen, conspiren, critiquen, s'arruïnen i | assassinat. Això era un mercader eivissenc que anava de mas en mas, per a | mercadejar | bèsties de càrrega, ases i muls somerins. A mitjan lloc dels dos petits | muntanyenc descarregava portadores plenes d'olives per a salar; una dona | mercadejava | pollastrells de figueral, camallargs com sebel·lins, i corredors i | ésser lliures, costi el que costi, car el que juga a mitges i | mercadeja | el patrimoni és perdedor a la bestreta. Ja hem lluitat, ja hem sofert, | català, ni menys encara a rebaixar, envilint-la, la dignitat nacional, | mercadejant | amb els opressors de Catalunya, els límits dels nostres drets nacionals! | sabem, des del segle XI, passant per la costa catalana, anaven a | mercadejar | amb els Estats musulmans de Llevant —reialmes de València, de Mallorca, | [als quals sabem que ja era permès], "puguin residir i estar, negociar i | mercadejar | , i fer llur comerç", en territori de la corona d'Aragó. Però només | quedaven en llibertat d'anar i venir en llurs embarcacions i de | mercadejar | —salvant amb coses vedades—, a condició que responguessin de què no | vessaven optimisme i reien fort, parlaven animadament tot remenant-ho, | mercadejant | i regatejant. El trist pi, transplantat i enyoradís, es planyia de no | La donzella entra a la barca i tría la seda; mentres | mercadejava | , la barca pren vèla, i el marineret canta | de pagès, i que ens imaginàvem misteriosa. El nostre treball consistia a | mercadejar | el preu d'unes actes en blanc. Tot plegat tenia per a mi uns aires de | venir quan Carles III va aixecar la prohibició que els catalans poguessin | mercadejar | amb Amèrica. Revifalla que va donar lloc al començ d'una | d'altres interessats, partides concretes de gèneres que s'encarregaven de | mercadejar | al lloc de destí, repartint-se els guanys a mitges, o bé rebien | progressiva transformació de les eleccions democràtiques en una fira on | mercadegen | uns i altres els vots que legitimen un govern representatiu de si mateix, | i mirant moltes coses, i adés cacen, adés pesquen, juguen, cavalquen o | mercadegen | , a la seva voluntat i bon plaer, així madona Saurimonda de Castell | per influència de la coca hanseàtica, moltes de les quals arribaven a | mercadejar | a les nostres ribes: construcció tinglada del buc (que no arrelà a la | tots—, era ell qui les havia de fer. El senyor digué un preu, i ni el | mercadejaren | . Semblava que la possible compradora de l'hort, del grup de les senyores, | que s'alçàs contra la lluna plena... El negoci quedà ultimat. El pagès | mercadejà | el preu del propietari, naturalment, però aviat feren barrina. un dia de | ho porta sempre al mercat. Personalment fa una vida precària. Prefereix | mercadejar | que menjar d'una manera passable. La seva ànsia de seguretat el porta a | eren les placeres, enrevoltades de cols i fruita del temps que, mentre | mercadejaven | el preu d'una lletuga d'enciam, s'assabentaven dels quens i quenes del | veïns d'una rodalia per tractar d'assumptes comunals, afers de bestiar i | mercadejar | -hi de passada? ¿O bé són una supervivència dels moments de treva o de | sis a vuit mercats importants a l'any. No és rar que en algun d'ells hom | mercadegi | uns trenta mil forcalls. A Banyoles començà aquest conreu pels voltants | per a un exèrcit". A part de tota llei de productes de la terra que s'hi | mercadegen | , Girona ha tingut especial anomenada per les seves transaccions de | Corona d'Aragó pactaria amb el soldà de Babilònia (1430) per a | mercadejar | amb Alexandria; però ben aviat la progressió portuguesa cap a l'Índia | d'una petició de la ciutat de Barcelona a Carles V (1522) per a | mercadejar | directament amb Amèrica. Sembla una prova decisiva contra la tesi de la | ja la seguretat dels vianants que es traslladessin a Igualada per | mercadejar | -hi i utilitzar els seus molins, ve a sancionar per a la vila quelcom | i amb els productes enriquien els parents i els amics. El poble | mercadejava | la seva llibertat amb escriptures públiques on es feien declaracions tan | molt major excelencia, que'l vendre, que'l guanyar, que'l cambiar, que'l | mercadejar | les substancies que servexan pera la present vida terrenal. Peró fins | nova, poc hisendats, s'escarrassaven en feines de caràcter industrial, | mercadejaven | i rodaven món en cerca dels béns no heretats: ben prompte feien crèixer | ciutats y viles catalanes varen reivindicar pera els catalans el dret de | mercadejar | ab Amèrica. En aquella hora una nova era comença pera Catalunya, la era | terra; los cárrechs públichs ja no 'ls desempenyan catalans, sino que 'ls | mercadejan | extrangers; lo Concell de Cent, de guardiá de nostres drets, se | als negociants especuladors que, explotant l'inconsciencia o la bona fe, | mercadejaven | per preus irrisoris objectes d'indisputable mèrit, baratant històriques y |
|