×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mercaderia |
Freqüència total: 2639 |
CTILC1 |
l'antigalla del casc i de les restes de ferro colat que tragina, una | mercaderia | que ningú no li comprarà, proposem que desfili entre el desmanec | El vell, dempeus, ponderava a crits les excel·lències de la seva | mercaderia | ; la noia, també dempeus, s'estava al seu costat, sense moure's, amb aire | vell acabava de xerrar, ella agafava una capsa i venia entre el públic la | mercaderia | . Tino Costa passava casualment per allí i es deturà. Tal vegada l'atragué | Tino Costa li féu senyal que s'apropés, com per comprar-li ell també la | mercaderia | . Parlà amb la noia un moment en veu baixa, mentre ella dirigia mirades | en la vida econòmica un mitjà autònom per a facilitar l'intercanvi de | mercaderies | , és a dir, la moneda. Abans d'aquest moment, en un àmbit d'economia | i els diners dels "clients". De més a més, el plagiari ofereix una | mercaderia | sofisticada. El comprador adquireix tal llibre perquè és de tal autor: | animal i mecànica que porten i s'enduen contínuament les més heteròclites | mercaderies | que uns refusen i d'altres compren: ferros retorçats, espones de llit, | la mare. —Què hi fas, aquí? —pregunta aleshores, examinant l'escampall de | mercaderies | entre les quals, d'esquena, remena i classifica un individu impecablement | vehicles, ara més nombrosos, i els compradors que xafardegen i palpen les | mercaderies | sota els ulls distrets dels venedors, pugen cap a la banda dels moneders, | com jo, no han volgut passar per la mentida que significa cobrir una | mercaderia | amb l'etiqueta que no li correspon i han escollit la terra on havien | a les Cisternes de la docta casa, feien reclam de la seva poc honesta | mercaderia | en el mateix pati, sota les altes i majestuoses torres. Més endavant, cap | barcos i que la meitat se n'havien anat al carall, perdent-se barcos i | mercaderies | . Era mentida; era una falsa alarma; era, a la veritat, una bola feta | i la descàrrega. Perquè, segons sembla, a Alger hem de carregar molta | mercaderia | pesada, consignada la major part a Numea (Nova-Caledònia). A les vuit del | i delicadeses aquí és purulència i clatellada seca. Aquí, la gent, la | mercaderia | , la vianda i els excrements viuen i moren arrapats impúdicament com els | a contemplar la maniobra brillant d'omplir la cala d'un vaixell de | mercaderies | de tota mena. Avui se m'ha presentat l'ocasió i al mateix temps se m'ha | pels carrers surten les venedores de collars i corones de flors; les | mercaderies | pugen de preu; els hotels canvien les tarifes, i les vainés es | Veureu que la cala del vostre vapor s'omple d'enormes quantitats de | mercaderia | embalada que no sabeu de qui és ni a quins grans interessos fa | és costum en les goletes— encara carregàvem. Un cop estigué llesta la | mercaderia | començàrem a embarcar passatge; la majoria, mestissos i xinesos. Els | o, més ben dit, els xinesos el fan a la goleta, perquè la gran part de la | mercaderia | que dúiem va anar a parar al moll d'Uturoa. Després de quatre hores de | , i una mica de cocoter per a defensar-lo del sol, en el qual s'acumula la | mercaderia | més diversa, des de les tauletes de nit sense potes, des d'orinals de | d'ells no viu la preocupació per obtenir primera matèria, o màquines, o | mercaderia | per a vendre, ni l'angúnia dels venciments. Ni tampoc, en d'altres | i recular; trobar un hom mateix les botigues, llurs noms i les menes de | mercaderies | que hi ha dins; i les escales i els interiors; i els cafès i tavernes amb | Ares i Vilafranca entre altres, venien a Benassal a baratar o a comprar | mercaderies | . Els hostals eren famosos. Carrers, places i perxes s'omplien de firaires | ixen al camp en persecució dels bandolers que ara trafiquen amb aquelles | mercaderies | que tots en diuen contraban i que molts creuen que és tabac i teles de | Hausser. —Efectivament, es va fixar que la taxa duanera (sobre | mercaderia | estrangera) no podia ultrapassar el 20 per 100 del | Les dues conseqüències obligades són: 1ª Abaratiment de la | mercaderia | amb l'augment corresponent de salaris. 2ª Entrada de l'obrer al | l'obrer entra al mercat? Ford. —Perquè té més salari i perquè la | mercaderia | és més barata. El secret, el gran secret, és abolir la misèria. | temps i al nostre, la màquina sempre ha estat descoberta per donar més | mercaderia | amb el mateix nombre d'homes i amb la mateixa quantitat de temps. | mateix, però al revés. Tant se val dir que estalvia homes com que fa més | mercaderia | . Ford. —Doncs de dir-ho d'una manera o d'una altra, poden | Augmenteu els parats. Si enteneu que amb els mateixos homes dóna més | mercaderia | , evidentment aquesta mercaderia sortirà a més bon preu. Hi ha menys | que amb els mateixos homes dóna més mercaderia, evidentment aquesta | mercaderia | sortirà a més bon preu. Hi ha menys jornals, la podrà comprar més gent. | la darrera màquina. Cada màquina, vós diríeu, menys obrers; jo dic, més | mercaderia | , més mercaderia més mercaderia. Ruskin. —Bé, però, i quant a | Cada màquina, vós diríeu, menys obrers; jo dic, més mercaderia, més | mercaderia | més mercaderia. Ruskin. —Bé, però, i quant a nombre d'obrers? | vós diríeu, menys obrers; jo dic, més mercaderia, més mercaderia més | mercaderia | . Ruskin. —Bé, però, i quant a nombre d'obrers? Ford. | de la sobreproducció industrial i jo no hi crec. De sobreproducció de | mercaderia | no sé que n'hi hagi registrat ni un sol cas fins a la data. Hi ha, això | acostuma a ésser una companyia d'especuladors. Comencen a jugar amb | mercaderia | i acaben jugant a l'alça i a la baixa de fantasmes inexistents. Política | milions a l'any. Com a conseqüència, les banques congelen els crèdits. La | mercaderia | produïda s'amuntega, la indústria té menys comandes. Crisi! Desgavell! | 25.000 quilòmetres de parets duaneres. És més difícil portar una | mercaderia | de Gibraltar a Helsinki que l'assaig de col·locar-la als habitants del | altres països avui ja no necessiten de nosaltres. Abans de la guerra la | mercaderia | japonesa mai no havia passat de Singapur. Ara travessa el Canal de Suez i | crisi fent un treball esgotador. La raó és ben simple. Poques | mercaderies | i males eines (no hi havia màquines). Tota la producció era deficient. | a tots els posseïdors, d'anar a "canviar" la moneda pel seu valor | mercaderia | i trobar-se que no hi havia prou xais. En altres termes, calia que fos | Necessito diners. Quants? Un milió. Què en vols fer? Explotar una | mercaderia | que em donarà dos milions. Bé. I què en faràs, dels dos milions? L'un us | Com que tot era escàs, hom sent el delit d'"apropiar-se" eines i | mercaderies | . La propietat privada no tindria sentit si tot fos abundant com | indispensable, és la d'ésser escassa, tan escassa o més que la | mercaderia | , com ja hem dit, per tal que així no sigui possible falsificar-la. De | necessita alhora grans quantitats de moneda i grans estocs de | mercaderia | , per tal de facilitar-les als tècnics de l'un costat i de l'altre. La | La mobilització d'aquests dos corrents, un de moneda, un altre de | mercaderia | , es fa a una velocitat inversemblant, i veiem que creix l'una funció i | treball crea dos estaments. Capitalització de moneda i capitalització de | mercaderia | . Abans era tot feina dels mercaders. Argent i cuir. Ara si volem seguir | atentament aquests tres punts: 1··r Si l'or és escàs i la | mercaderia | és escassa, l'un servirà per a mesurar el "valor" de l'altra. (Això | durant sis mil anys.) 2··n Si l'or es feia abundant i la | mercaderia | fos escassa, no serviria l'or per a valorar la mercaderia, perquè amb | i la mercaderia fos escassa, no serviria l'or per a valorar la | mercaderia | , perquè amb l'or excessiu la gent falsificaria moneda, i en pretendre |
|