×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mesclar |
Freqüència total: 1154 |
CTILC1 |
i es destrenen, avancen i reculen, es compliquen i se simplifiquen, es | mesclen | i se separen a través del temps. Quina és l'essència d'aquest traci o | haver-hi noms seriosos per a coses que no ho són gens. I si de cas s'hi | mescla | una mica de perversió o d'irregularitat, el tret còmic augmenta: l'home, | amb la reina Victòria (també, com ell, molt amiga de les flors) es | mesclaven | , com diu Maurois, "la poesia pastoral i la política realista". La seva | des del fons on no marquen els canvis dels signes: l'hem | mesclada | amb la sang que ens és comuna en l'amor. Sigui o no el que ens | salsa. Picant una branca florida d'ametller amb un bocí de pagesa típica, | mesclant | -hi dos brots d'alfabreguera i deixant-ho coure vora la llar, mentre sonen | que mos durà a sa ruïna! ¡Ja veus com hem perdut Cuba! —Si hi | mesclam | sa política... —¡Tu l'hi mescles, Jacob! Tu dius que un capità general és | ¡Ja veus com hem perdut Cuba! —Si hi mesclam sa política... —¡Tu l'hi | mescles | , Jacob! Tu dius que un capità general és més que una Altesa perquè és un | vinyar, que hi beureu fel i vinagre que el tirà us hi | mesclarà | .— Pau Claris tenia un calze i ja no el pot aixecar: | a copa d'aigua blanca escuma llimacosa, i s'hi | mesclaven | les fulles fent pel riu filbastes roges. I les teves | la flamada que em tortura, clava dins el meu pit aquest punyal i, per | mesclar | ma sang amb l'aigua impura, llança el meu cos del cim d'aquest penyal! | La multitud la catedral emplena, i les remors dels cants es | mesclen | lentes amb l'encens i la dolça lluminària que desfà | d'estiu— i arribaven les veus de les campanes, que se | mesclaven | amb les veus del riu. I per dins l'entrellat de l'armadura del | que hi ha als quadres de Leonardo? L'inexhaurible tríptic del Bosco | mescla | l'admonició bíblica —s'argumenta en uns desoladors versicles d'Isaïes— | em vaig abandonar a un d'aquests moments amb una fúria gairebé sagrada. | Mesclats | els dos sentiments dolorosos de fill repudiat i d'amant abandonat, encara | Quelcom d'impacient, de frenètic. Al simple estat passiu de l'èxtasi es | mesclava | un ferment actiu. La beatitud dequeia i la inquietud començava a burxar. | uns moments, i quan està en son punt, es trau del foc. La cuita es | mescla | amb pa i s'arremulla amb vi. Aquesta menjada es fa a l'hora del dinar i | par, s'ha fet una salsa espessa de juliverd i all i ametles i ou i safrà. | Mesclats | els tres ingredients —caragols, carn i salsa—, es recalfa tot a l'ombra | podia haver sortit: la raça humana malmetre ja en l'arrel, | mesclar | i confondre Infern i Terra, tot i no voler-ho el | que frueix imitant, mentre ella és fora la imita molt sovint; | mesclant | les formes, fa ordits extravagants, més en els somnis, | troben l'escuma sulfurosa i nítrica, i, amb art subtil, la | mesclen | i la couen, en fan granets obscurs i els acumulen. | d'on havia sortit, no essent possible que s'anés a | mesclar | amb la benaurança. Llavors Adam anà esvaint els dubtes | i, amb llibertat, anar-li fent preguntes; Adam voldrà | mesclar | -hi, en té certesa, molt atraients digressions, i, alhora, | vers la mort pugui portar-nos i que amb la pols connatural ens | mescli | ?" "Un —Miquel va respondre— si segueixes la norma Res de | Això origina la vegetació esponerosa de plantes i arbres atapeïts, | mesclant | llurs perfums i llurs branques. Romàntics paradisos silenciosos, a cent o | amb un sentiment confús de meravella, d'humiliació i de despit, que ell | mesclava | amb els seus greuges, les seves impertinencies o les seves | funeraris malavejaven ací i allí. Els pots, els càntirs, les garrafes es | mesclaven | en barreja dins la mêlée, i els flascons de vímet s'abraonaven | encara el verb català estimar. Al sentit típicament afectiu, s'hi | mescla | com a component essencial un aspecte d'amor gratuït i generós, un judici | emprengué un trot lleuger pels carrers solitaris. En el seu cap es | mesclaven | els pensaments més puerils amb els més amargs i devegades deia en veu | sense muller, si té algun enginy pot elevar-se al cim de la seva fortuna, | mesclar | -se al món i anar de parella amb les gents més distingides. Això és menys | havia d'ésser per gaire estona. Compreneu? Els dos perfums començaren de | mesclar | -se, i aleshores... Bé, el fet és que ben aviat vam fer una escapada cap a | fer tot el que vaig poder, però cada solemne frase en particular, fou | mesclada | i entortolligada i teixida per dins i per fora amb allò de "O germans! | perquè cap ciutadà honrat ni lladre de camí ral voldria acceptar-lo ni | mesclar | -s'hi a cap preu. Aquells dos germans estan a aixopluc. Fins i tot si jo | escupí de seguida. —La poma de la Mort —digué. —El primer deu haver-la | mesclada | amb el menjar per aquests, que l'han mort a ell, després d'haver mort al | esperen el pleniluni pròxim amb una mena d'estrany pressentiment, on es | mesclen | delícia i paüra)— vora l'aigua negra, les més velles, les més pàl·lides | de flors, salabror de la mar, acre sentor de les algues, tot ho portava i | mesclava | l'airet fresc que semblava una gràcia del cel per donar pau al cor | cabdill; però, en veure-li el rostre rasurat, la meravella i la burla, | mesclant | -se amb l'horror de la mort veïna, els reblà immòbils en el sòl. Tot això | la millor cosa que posseïu a canvi de mon beuratge preciós. Necessito | mesclar | -hi la meva pròpia sang per fer-lo tan agut com una espasa de dos talls. — | La sala... Obert el balcó i les finestres, una lluna grossa entrà i es | mesclà | amb la claror de la candela. Tot seguia allí, blanc de pols, vell de | mulates dolces i toves com un matalàs de miraguano, a no anar a missa, a | mesclar | mots guajiros en la seva parla i a passar-se hores i hores | de fang moll damunt la llengua i llums fosques boten davant els ulls | mesclant | -se amb els cabells, que són cucs de cent peus que fan pessigolles a la | llibertat, de no trobar parets ni ferros, de caminar sol sota la llum, es | mescla | amb els músculs i la gargamella. I hom desitja, just desitja, estar amb | cada dissabte! Que em creguin el que vulguin. Cada vegada que m'he | mesclat | amb algú amb llaços més forts que les simples vulgaritats diàries, n'he | suor. A penes se li veia la cara, i els pèls negres del pit i les cames es | mesclaven | amb la porqueria que duia a sobre. Li tiràrem dos poals d'aigua, que el | dos units, separats com estan per distàncies enormes? [6] Es | mescla | , diuen, la llum de dos planetes i prenen l'aparença d'un de sol; talment | al llindar de la porta se'n planyien en un murmuri de queixes, tot | mesclant | en llur plany recordances de la difunta. Els veïns feien cor en les | el poble. Els pensaments li vénen en una gran confusió i no pot recordar. | Mesclava | trossos de somni i de realitat, però després tot de sobte sobre tota la | salsa. Picant una branca florida d'ametller amb un bocí de pagesa típica, | mesclant | -hi dos brots d'alfabreguera i deixant-ho caure vora la llar, mentre sonen | i amb ulls d'un blau tan indecís que les nines semblaven haver-s'hi | mesclat | d'una manera o altra amb els blancs. Era un company benigne, de bona | replegar la ginebra, l'aigua calenta, el sucre i la pela de llimona, i a | mesclar | -ho bé. Per aquella estona almenys, em veia salvat. encara m'aferrava al | En sentir-se ferits aquells arbres augusts devien, en la imprecació, | mesclar | sang i paraules com els arbres de la salvatge selva dantesca. I en |
|