DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
mesquí A 1017 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mesquí Freqüència total:  1017 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i ja marcida aventura, i l'havia impel·lit devers la seva mare. Una mesquina vanitat —potser millor una estupidesa— l'havia distret d'aquell desig.
a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai, trista de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré? Per aquell bosc i muntanya
en funció del poder social que li confereix; l'estalvi sistemàtic, mesquí i tot, pot obeir i ben sovint obeeix a un simple esperit de previsió;
sobre l'univers. Serà una oportunitat egrègia. De la nostra banda, és mesquí de no voler creure que sabrà aprofitar-la. F Fatuïtat ¿Què seria
notar avui que aquesta falta de queviures ens torna egoistes, envejosos, mesquins. Sèneca deia que les guerres ens fan pacients i coratjosos; però potser
Bella és la vida. Ballen els fills la tarara vernacla. Una mesquina i amable bucòlica. Bella és la vida. Creixen els fills; se'ns
La soledat del port aquell vespre d'hivern. En aquell bar mesquí. Tenia els cristalls bruts. La taula, apegalosa. Fumàvem en
l'Amèlia i perquè em fa pietat de saber-la a deslloc. Si tu no fossis tan mesquí, tan egoista... /Amèlia\ Tia! /Roser\ ...tan egoista,
i amb una intensitat tan greus. Creia que no era res més que por, una por mesquina, i que l'instint de conservació en aquell pobre home seria més fort que
moral de la seva ascendència. Veia amb horror la inèpcia escarafallosa i mesquina de Maria Carreres i el greix insultant i egoista de la seva àvia materna.
clares sobre l'esport, però el seu concepte de la dignitat humana era mesquí, setmesó, carregat de bufandes, de samarretes i de pòlices de societat
quan li venía á la memoria aquella punxada d' agulla, 's trobava petita, mesquina, indigna d' ell y 's sentía possehida, tot ensemps que de vergonya, d' un
Mónica, arribá per fí á la de Santa Madrona y, enfilant una escaleta mesquina y pobra, trucá á la rectoría. S' obrí la porta, entrá en una saleta
simpàtic al director del col·legi i em vaig deixar caçar per un sou ben mesquí. Un quant temps després vaig enyorar la mare i la vaig fer venir al meu
era esclau del col·legi. Ella es mofava de mi, que treballava per un sou mesquiníssim. —Això no són homes! —exclamava. Sovint es mostrava més decidida que jo.
Jo era un il·lús. Ell ni això no era. Vivia en el present, per mesquí que fos, tot beatífic: un cigar a la boca, una copa, el cafè, la més
àdhuc en aquells temps de desmenjament per la lectura. Un llibre mesquinet, de cobertes d'un verd brutós, va cridar-me l'atenció pel títol. No el
en record d'aquells temps de pena i d'angoixa, i damunt aquella tauleta mesquina on no em cabien ambdós colzes, al peu del llit, en un recó, de cara a la
meu en una secreta joia triomfal. Tot jo em sentia fort i humil, immens i mesquí alhora, quan, ja avançada la matinada, em vaig ajeure en un recó de
sense haver pres consciència de llur força, després d'una vida inútil i mesquina. Només la necessitat —la dura i ferrenya necessitat que no té llei— pot
pas com jo et contemplo a tu, oh, Roine! No em fa res de portar una vida mesquina. Què em fan la pobresa i les privacions? Passar desconegut de tothom i
o emperadors. Em deia que la vida era més d'ells que de ningú i trobava mesquí l'ofici d'escriure coses dins un gabinet reclòs. Car ells em feien
La boca era àvida, bella. Només els ulls eren pobres, malalts, mesquins. Tota la cara era com afinada per una mena d'èxtasi sensual. —Qualsevol
era a França, havia sentit aquella mena de pànic absurd, aquella covardia mesquina, aquell acoquinament del petit burgès i del rendista (no en va era fill
el meu company. Tant com Josep. I si aquest em disminuïa o em feia ésser mesquí, o en altres bons moments em feia senzillament tocar de peus a terra, el
estat providencialment salvat precisament perquè la seva vida era cosa mesquina i miserable. Sí, hauria comparegut davant de Déu amb les mans buides,
joies que exhibies tremolós de fervor, que aviat les vares convertir en mesquina requincalla! Als primers temps, jo esperava que la teva persuasió em
i tot quan odia sap odiar amb grandesa. I quedem nosaltres, egoistes, mesquins... Aquest matí, us ho vull confessar, des de dalt, d'esquena al bagul, em
i flors i fruits; d'ocells, bèsties i peixos, que no són tall mesquí; totes les coses que segarà la falç del Temps, devora-les;
ara en els nostres museus geològics més rics, i quina mostra més mesquina no hi contemplem! De la pobresa de les nostres col·leccions
solelloses, bungalows dotats de piscina, excursions de diumenge, càmpings mesquins i totes les altres estampes de "retorn a la naturalesa". Els homes de
Sagarra i de Siscar Una mena de voluptuosa revenja del nostre viure mesquí ens detura davant les tombes dels personatges històrics: voldríem que,
creixer en progressió geomètrica, va venir de que representava el criteri mesquí de la gent, que quan se tracta d'atacar als principis elevats, sempre fa
punt i donar-li una base fixa i podem dir que éssent com és un criteri mesquí i petit, és el que representa més bé el criteri català i l'ideal de la
i l'ideal de la nostra ciència, que si és molt cert que no té res de mesquí ni de petit, també ho és que ho sembla i ho ha de semblar a tots els que
i que està arrelada a la roca viva, que és el que la fa semblar petita i mesquina perquè no s'enfila com una carabacera ni vol pujar com una bomba. I per a
l'ordre dels éssers bells no són ni una regularitat completa ni un ordre mesquí i l'armonia que els constitueix no està subjecta a una llei vulgar ni és
en una altra banda: "Per a mi, per enamorat que pugui estar de la meva mesquina persona, sé perfectament que no sobrepassaré la meva vida. Hom desterra
renovació. Sota la neu que no parava de voler amortallar-te, conhort dels mesquins que la dura crueltat de l'hivern perseguia, t'enginyaves a mostrar
Ella era immensa, poderosa, antiga com el món. Ells eren fràgils i mesquins, talment l'anguileig d'una centella en el temps infinit de la seva
efectes i fins on duen les disputes, els punts de vanitat i les revenges mesquines... Mateix que gemmes en mantell reial, resplendien en el bell parlament
cap actualment excessiu. Arrencar de la capital única, on es consumen en mesquins i ineludibles afanys, tants esperits selectes, vinguts de tot Catalunya i
i banal n'ha tret arguments per a l'apologia barroera o el denigrament mesquí. Els altres, en canvi, presos d'una fervor igualatària mal orientada, han
limitant-los per la partida de naixement, pot resultar cosa antipàtica i mesquina. De Catalunya, que és la que fa els catalans, en podem parlar amb una
caràcter. Per a restablir l'antiga empenta del comerç sense limitacions mesquines i temorenques cal, abans que tot, retrobar les velles virtuts de fe,
desnivellada, totes colrades y xancroses, ab escasses finestres y encara mesquines, y llensant per la negra boca de llurs portes l'alè pudent del esxoll ò
fills, se reduheix a viure modestament, es una codiciosa, una avara, una mesquina, una mala mare, que sacrifica aquells angelets; si gasta dins la mida que
que mirava per sos ulls gelats. Vaig fer una altra provatura airosa, tota mesquina; però el cap de la colla la mig partí, i digué: —On heu estat? Vaig veure
un noble rostre, però la gràcia i la resplendor de la realitat fan mesquina la pobra creació de la meva fantasia. Burley sentí de nou aquell xàfec
de pit era el sant patró de l'indret. Amb això n'hi havia prou. D'una mesquina, menuda, anguniosa empresa tota precària, s'havia convertit en una casa

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »