Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap	mestre	, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones "La transcripció dels
mica deixada de banda, gairebé tant com, per exemple, la pintura d'alguns	mestres	que caldria valorar de nou, no més enllà, però, d'un excel·lent ofici.
companys i els servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i	mestre	, l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una habilitat que
fos capaç de realitzar una cosa com la que tenia al davant. Aleshores el	mestre	li aconsellà que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era
els llibres de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu	mestre	amb un ardor i una curiositat tan continus i sostinguts, que arribà a
que encara avui em fa tremolar d'indignació. ¿És comprensible, mon bon	mestre	, que un home pugui fer això contra un noi indefens? Jo no ho oblidaré
l'odi dels uns i de la pena dels altres—, com en les pintures d'un antic	mestre	, i una atmosfera d'ira implacable, d'ira i de violència tancant-se per
aquest; demà, Déu sap amb qui." Això diuen, però jo us juro, mon bon	mestre	, que si hi ha un ésser al món que pot encara plorar per una tristesa, a
un gran artista. Quants que es vanen avui anomenant-se ells mateixos	mestres	donarien una mà per fer una ombra del que tu fas! Ah, si fossis ambiciós
mistificacions que s'hi sobreposen: només en haver dilucidat les línies	mestres	de tot això tindrem una mínima possibilitat d'entendre les incidències de
però tocat d'heterodòxia; per als luterans, un esperit afí, sovint un	mestre	, un inspirador, però incapaç de trencar amb l'obediència papista. Les
pels indígenes contra els estrangers, i amb aquesta mena de records els	mestres	d'escola eduquen els seus deixebles. L'aspecte oprobiós que poguessin
de la identitat del gran pintor del XV conegut per "	Mestre	de Sant Jordi": s'ha pogut precisar que era Bernat Martorell. A la
aclivellada de portes tancades que l'home secardí va obrint amb una clau	mestra	que, a la fi, deixa penjada al darrer pany. Llevat d'un dels homes
seminarista, parent de la seva dona, a qui ell paga la carrera, i fa de	mestre	dels nois. No sabem gran cosa de Pere Grau. El seu nét en solia parlar
Rovirosa. El noi aprèn amb una rapidesa que afalaga i admira el seu	mestre	a llegir en català, castellà i llatí. És aquest fet que ens pot fer
del Baró. Però Jeroni no aprèn les beceroles al Col·legi. Els seus	mestres	de llengua són Josefa Valls de Rubí, la gent pagesa de Coll Blanc, i
els càstigs més corrents, però, de fet, ¿com hauria pogut renunciar el	mestre	a un mètode d'ensenyança sancionat per un ús de segles? Jeroni, doncs,
que administrava a cops també. Nosaltres veiem diàriament tota mena de	mestres	, alguns d'ells fins mitjanament intel·ligents, que no poden imaginar un
Jeroni s'enfilà, com gairebé cada tarda, a la torre. Suposava que el	mestre	hauria desaparegut enllà del bosquet, com solia fer-ho en pondre's el sol
aprenia a llegir en veu alta, imitant amb veu engolada l'art del seu	mestre	. La dida podia sentir, mentre esgranava les mongetes, la veu espessa i
del noi, ara l'una ara l'altra, mesurant el pas de la tarda. El	mestre	llegia, balancejant endavant i endarrera la seva immensa ossada,
com si es tractés de la corda d'una sonora campana. Quan se n'anava el	mestre	li deixava tot un pot ple de plomes trempades i l'obligació d'usar-les
madrastra, i segueix amb la punta del peu el cop sec que la batuta del	mestre	de dansa marca sobre l'empostissat. Escolta la veu del pare, voltat
s'aniria fonent en ell, a poc a poc i sense remissió una fe que els seus	mestres	inhàbils o inconscients havien lligat a la fe del carboner. De sobte, es
dedicar, podia ser convertit en paraules. La paraula, usada pels seus	mestres	, per ell mateix, com una anella en una reblada cadena de judicis, era
Bonsoms vivia a Perpinyà, on havia de conèixer a Jean Baptiste Verrié,	mestre	d'obres, a qui després deixaria tots els seus papers, i especialment
per tu el plus de la cambra de primera, a l'odiada i estimada casa de	Mestre	Frigola, l'home més avar i més fals de tot Cervera, que ja és com dir la
que compartia amb ell la cambra de segona, a la casa pupil·latge de	Mestre	Frigola, al carrer de la Quintana Alta, a la fidel i immortal vila de
de respecte, sinó més aviat a l'embetumada calessa que el conduïa a casa	Mestre	Frigola, a l'equipatge de roba, llibres i sabates que en Catarineu, el
tossut, es canviava fins i tot cada setmana, no com era costum a casa el	Mestre	Frigola una vegada al mes i gràcies. Fins el propi Mestre Frigola cedia,
a casa el Mestre Frigola una vegada al mes i gràcies. Fins el propi	Mestre	Frigola cedia, llagoter, a les exigències d'aquest desenfrenat
el va veure arribar i instal·lar-se a la bruta casa de Pupil·latge de	Mestre	Frigola, i exhibir les seves camises d'autèntiques puntes de Venècia, i
havia obtingut a casa el llibreter Sterling, i que havia portat a casa de	Mestre	Frigola no perquè els hagués d'usar, sinó simplement per desafiar tot
a vèncer-la, la pelona cridaria amb tota la seva ànima,	Mestre	Frigola entraria en escena i dirigiria, llavors, l'espectacle. Però no es
més evident que el d'altres vespres, va seguir al toc de la campana, i	Mestre	Frigola va poder dormir còmodament fins a les sis del matí, al repic de
màrfega, amb les cames encreuades, perquè a les cambres de segona de cal	Mestre	Frigola no hi havia taula, només dos llits de posts i bancs i una arca.
l'hauria usada, si jo no li hagués llençat, sense saber-ho, a la llar de	Mestre	Frigola. Em seria fàcil recordar cada moment de la nostra amistat, cada
Jeroni. I així va ser com Jeroni va abandonar la cambra de primera, que	Mestre	Frigola ja li tenia preparada, on no havia pogut fer instal·lar el seu
el bé. Aprengué de fer cabassos i cistells; en pocs dies ho feia com un	mestre	, i es posà a treballar seriosament. Ella duia el pòndol de la casa i
interessada sempre pels progressos de l'infant. Marçal li parlava del	mestre	, li parlava d'algun company; li recitava després de memòria la lliçó del
una per recordar sa lletra! Escrivia amb una cal·ligrafia preciosa, era	mestre	, sap? no li ho havia dit? i em posava coses molt belles. No les he
i pelut, amb una cara de mala pinta, que passava la lliçó als menuts.	Mestre	i criatures feien una sonsònia espantosa, una mena de bromerot agut i
d'Alger és tan innocent i tan poca cosa com l'arquitectura que feien els	mestres	d'obres a finals del segle passat per a ús i esbarjo de la nostra classe
sense pretensions de cap mena. L'autor no és cap escultor notable; dos	mestres	marbristes de París el signen, i el nom d'aquests ciutadans no figuren en
la missa. Els fidels eren Madame Tu, les seves filles i els seus néts, el	mestre	de Borabora i la seva dona, un xinès que va venir per curiositat, un
s'encarrega d'instal·lar tothom. El Pare Josep es posa la casulla i el	mestre	de Borabora li comença a ajudar la missa. Aleshores Rango inicia els
és una enorme quadra de fusta amb la típica teulada de cocoter trenat. El	mestre	o l'instituteur, aquell que ajuda les misses al Pare Josep, és un
de cara correcta i severa i de pit i cames de ciclista entrenat; més que	mestre	de minyons sembla professor de cultura física, i per tot vestit acostuma
dels més pobres i dels més sumaris, que està a l'altura de qualsevol	mestre	vegetarià o de qualsevol cul de cafè. Gerbault té la pretensió de sentir

Pàgina 1 (de 409)

50 següents