×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb mestre |
Freqüència total: 20424 |
CTILC1 |
| cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap | mestre | , la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones "La transcripció dels | | mica deixada de banda, gairebé tant com, per exemple, la pintura d'alguns | mestres | que caldria valorar de nou, no més enllà, però, d'un excel·lent ofici. | | companys i els servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i | mestre | , l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una habilitat que | | fos capaç de realitzar una cosa com la que tenia al davant. Aleshores el | mestre | li aconsellà que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era | | els llibres de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu | mestre | amb un ardor i una curiositat tan continus i sostinguts, que arribà a | | que encara avui em fa tremolar d'indignació. ¿És comprensible, mon bon | mestre | , que un home pugui fer això contra un noi indefens? Jo no ho oblidaré | | l'odi dels uns i de la pena dels altres—, com en les pintures d'un antic | mestre | , i una atmosfera d'ira implacable, d'ira i de violència tancant-se per | | aquest; demà, Déu sap amb qui." Això diuen, però jo us juro, mon bon | mestre | , que si hi ha un ésser al món que pot encara plorar per una tristesa, a | | un gran artista. Quants que es vanen avui anomenant-se ells mateixos | mestres | donarien una mà per fer una ombra del que tu fas! Ah, si fossis ambiciós | | mistificacions que s'hi sobreposen: només en haver dilucidat les línies | mestres | de tot això tindrem una mínima possibilitat d'entendre les incidències de | | però tocat d'heterodòxia; per als luterans, un esperit afí, sovint un | mestre | , un inspirador, però incapaç de trencar amb l'obediència papista. Les | | pels indígenes contra els estrangers, i amb aquesta mena de records els | mestres | d'escola eduquen els seus deixebles. L'aspecte oprobiós que poguessin | | de la identitat del gran pintor del XV conegut per " | Mestre | de Sant Jordi": s'ha pogut precisar que era Bernat Martorell. A la | | aclivellada de portes tancades que l'home secardí va obrint amb una clau | mestra | que, a la fi, deixa penjada al darrer pany. Llevat d'un dels homes | | seminarista, parent de la seva dona, a qui ell paga la carrera, i fa de | mestre | dels nois. No sabem gran cosa de Pere Grau. El seu nét en solia parlar | | Rovirosa. El noi aprèn amb una rapidesa que afalaga i admira el seu | mestre | a llegir en català, castellà i llatí. És aquest fet que ens pot fer | | del Baró. Però Jeroni no aprèn les beceroles al Col·legi. Els seus | mestres | de llengua són Josefa Valls de Rubí, la gent pagesa de Coll Blanc, i | | els càstigs més corrents, però, de fet, ¿com hauria pogut renunciar el | mestre | a un mètode d'ensenyança sancionat per un ús de segles? Jeroni, doncs, | | que administrava a cops també. Nosaltres veiem diàriament tota mena de | mestres | , alguns d'ells fins mitjanament intel·ligents, que no poden imaginar un | | Jeroni s'enfilà, com gairebé cada tarda, a la torre. Suposava que el | mestre | hauria desaparegut enllà del bosquet, com solia fer-ho en pondre's el sol | | aprenia a llegir en veu alta, imitant amb veu engolada l'art del seu | mestre | . La dida podia sentir, mentre esgranava les mongetes, la veu espessa i | | del noi, ara l'una ara l'altra, mesurant el pas de la tarda. El | mestre | llegia, balancejant endavant i endarrera la seva immensa ossada, | | com si es tractés de la corda d'una sonora campana. Quan se n'anava el | mestre | li deixava tot un pot ple de plomes trempades i l'obligació d'usar-les | | madrastra, i segueix amb la punta del peu el cop sec que la batuta del | mestre | de dansa marca sobre l'empostissat. Escolta la veu del pare, voltat | | s'aniria fonent en ell, a poc a poc i sense remissió una fe que els seus | mestres | inhàbils o inconscients havien lligat a la fe del carboner. De sobte, es | | dedicar, podia ser convertit en paraules. La paraula, usada pels seus | mestres | , per ell mateix, com una anella en una reblada cadena de judicis, era | | Bonsoms vivia a Perpinyà, on havia de conèixer a Jean Baptiste Verrié, | mestre | d'obres, a qui després deixaria tots els seus papers, i especialment | | per tu el plus de la cambra de primera, a l'odiada i estimada casa de | Mestre | Frigola, l'home més avar i més fals de tot Cervera, que ja és com dir la | | que compartia amb ell la cambra de segona, a la casa pupil·latge de | Mestre | Frigola, al carrer de la Quintana Alta, a la fidel i immortal vila de | | de respecte, sinó més aviat a l'embetumada calessa que el conduïa a casa | Mestre | Frigola, a l'equipatge de roba, llibres i sabates que en Catarineu, el | | tossut, es canviava fins i tot cada setmana, no com era costum a casa el | Mestre | Frigola una vegada al mes i gràcies. Fins el propi Mestre Frigola cedia, | | a casa el Mestre Frigola una vegada al mes i gràcies. Fins el propi | Mestre | Frigola cedia, llagoter, a les exigències d'aquest desenfrenat | | el va veure arribar i instal·lar-se a la bruta casa de Pupil·latge de | Mestre | Frigola, i exhibir les seves camises d'autèntiques puntes de Venècia, i | | havia obtingut a casa el llibreter Sterling, i que havia portat a casa de | Mestre | Frigola no perquè els hagués d'usar, sinó simplement per desafiar tot | | a vèncer-la, la pelona cridaria amb tota la seva ànima, | Mestre | Frigola entraria en escena i dirigiria, llavors, l'espectacle. Però no es | | més evident que el d'altres vespres, va seguir al toc de la campana, i | Mestre | Frigola va poder dormir còmodament fins a les sis del matí, al repic de | | màrfega, amb les cames encreuades, perquè a les cambres de segona de cal | Mestre | Frigola no hi havia taula, només dos llits de posts i bancs i una arca. | | l'hauria usada, si jo no li hagués llençat, sense saber-ho, a la llar de | Mestre | Frigola. Em seria fàcil recordar cada moment de la nostra amistat, cada | | Jeroni. I així va ser com Jeroni va abandonar la cambra de primera, que | Mestre | Frigola ja li tenia preparada, on no havia pogut fer instal·lar el seu | | el bé. Aprengué de fer cabassos i cistells; en pocs dies ho feia com un | mestre | , i es posà a treballar seriosament. Ella duia el pòndol de la casa i | | interessada sempre pels progressos de l'infant. Marçal li parlava del | mestre | , li parlava d'algun company; li recitava després de memòria la lliçó del | | una per recordar sa lletra! Escrivia amb una cal·ligrafia preciosa, era | mestre | , sap? no li ho havia dit? i em posava coses molt belles. No les he | | i pelut, amb una cara de mala pinta, que passava la lliçó als menuts. | Mestre | i criatures feien una sonsònia espantosa, una mena de bromerot agut i | | d'Alger és tan innocent i tan poca cosa com l'arquitectura que feien els | mestres | d'obres a finals del segle passat per a ús i esbarjo de la nostra classe | | sense pretensions de cap mena. L'autor no és cap escultor notable; dos | mestres | marbristes de París el signen, i el nom d'aquests ciutadans no figuren en | | la missa. Els fidels eren Madame Tu, les seves filles i els seus néts, el | mestre | de Borabora i la seva dona, un xinès que va venir per curiositat, un | | s'encarrega d'instal·lar tothom. El Pare Josep es posa la casulla i el | mestre | de Borabora li comença a ajudar la missa. Aleshores Rango inicia els | | és una enorme quadra de fusta amb la típica teulada de cocoter trenat. El | mestre | o l'instituteur, aquell que ajuda les misses al Pare Josep, és un | | de cara correcta i severa i de pit i cames de ciclista entrenat; més que | mestre | de minyons sembla professor de cultura física, i per tot vestit acostuma | | dels més pobres i dels més sumaris, que està a l'altura de qualsevol | mestre | vegetarià o de qualsevol cul de cafè. Gerbault té la pretensió de sentir |
|