Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mestressa F 2561 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mestressa Freqüència total:  2561 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que era la reproducció exacta de tots els trets i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va abraçar la fantàstica imatge amb tanta
filles, totes amb vestits rentats de poc, car sabien que baixava la jove mestressa, s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del carro. Es movien
i es cobrien el cap amb un ample capell de palma. —Ja és ací la jove mestressa —s'havien dit els uns als altres en veure el carro que s'aturava allà
i llançant pedres amb mà destra. Ara s'allunyaven comentant: —Bonica, la mestressa, eh? —Sí, però temorega com un anyell: s'espanta de l'aire. L'heu
nerviós— aixecà el cap i els mirà com despertant. —Pensava en ella, en la mestressa... Quina dona! Sembla impossible que pugui haver-hi dones com aquesta.
vida. A més a més, nostrama estava ja sense forces; feia falta una jove mestressa que es posés al front de la casa i, sota la direcció de la vella —ara que
veu baixa; totes les converses, aquells dies, giraven sobre el mateix. La mestressa de la taverna se'n feia creus. —Ho hagués fet per un altre, Senyor! Però,
sobre el trespol. Acudí la criada, que sortí corrents darrera la jove mestressa. Maria Àgueda es deturà: enmig de la seva angoixa es preguntà si, després
un tros de llonganissa... Tot excuses, nostrama. Ara, quan sortia, la mestressa li veia ja l'embalum. —Ja t'ha cosit l'estrip, la Francisca? —Sí,
Anselma, perquè l'acompanyi; la noia acudeix sol·lícita. Entre la jove mestressa i ella s'havia establert ja una íntima simpatia. Ara sortien tot sovint a
com un ca fidel, en silenci. Llavors la noieta podia veure com la seva mestressa romania llargues estones abstreta, mirant al lluny, seguint amb els ulls
què Mila volgué anar amb ella a la masia. Presentar-s'hi amb la seva jove mestressa, davant dels seus companys; veure-la obsequiada i festejada pels amos, i
l'han portada aquí. I Anselma sentí una pena profunda per la seva jove mestressa i ho hauria donat tot per poder-la ajudar, però tampoc ella, pobra
res. Una cosa segura és que se m'ha clavat a casa, a les faldilles de la mestressa, i que ni Déu l'en treurà. Una desgràcia. Això és el que he tret d'aquest
prènsil, i de dues extremitats posteriors, destinades a la marxa, mestressa d'un cervell prou apte per a pensar i prendre decisions personals, és un
al llindar amb un somrís gairebé tan enciser com el de la criadeta. —La mestressa —presenta la xicota. La dona accentua el somrís, li allarga una mà
amb evident insinceritat. La xicota li toca el muscle. —Ja torno. La mestressa el precedeix a l'interior de la sala, una habitació espaiosa i
èmfasi volgut quan el veu entrar. —Aquestes són les meves noies —diu la mestressa amb un deix d'orgull. Les altres dues s'aixequen també, totes tres
un coixí que reposava a l'altra banda, l'ablaneix amb uns copets, i la mestressa es desplaça cap al bar, on comença a remenar ampolles mentre pregunta:
i vacil·lant que ell trenca en deixar caure el seu cos sobre el sofà. La mestressa, que s'havia quedat amb l'esguard fit, parpelleja dues o tres vegades i
dibuixa descaradament la línia de les bragues, només un instant, car la mestressa, des de darrera el bar, ha seguit també la seva maniobra i ara la repta:
ulls verds diu: —Potser que llegeixi jo... Em penso que em toca. Mira la mestressa, interrogativa, i la dona alça el cap de la safata on disposa vasos i
i la veu procedeix de la porta, cap a on es giren tots, incloent-hi la mestressa que distribuïa els vasos i que en veure la xicota acaba de redreçar-se i
centellejant que sembla completar l'efecte de la pedra de l'anell de la mestressa. —I la roba interior? Us heu posat bragues? —Sí... Les vermelles. —No
vos les faldilles. —Bé, com que... —Aixequeu-vos les faldilles! —torna la mestressa, enèrgica i totalment tibada mentre les altres noies es van replegant en
arregussant les faldilles amb desgana. —Primera falta —l'interromp la mestressa—. No us heu posat mitges. La noia es tomba amb un gest indisciplinat.
. —Tenia calor —diu, deixant caure les faldilles—. No m'he posat res. La mestressa perd els colors de la cara, els recobra violentament, barrejats. La seva
a la vegada". Fa una pausa per tal de glopejar una mica de conyac i la mestressa, que s'ha assegut a l'altra butaca, ho aprofita per comentar: —És un bon
una professió que a la màquina li és vedada. —En el fons —declara la mestressa— em penso que aquesta és la raó que fa que cada dia la prefereixin més i
la faldilla. —És una llàstima —diu—, però jo me n'hauré d'anar. La mestressa es consulta el rellotge, esbossa un gest sorprès. —Oh sí, no em pensava
molt plens —fa l'altra mentre es descorda el vestit—. No us sembla? La mestressa s'incorpora una mica, li palpa la carn blanca i tibada que s'arrodoneix
de nou els pits—. Sóc molt regular. —Gairebé totes, ho sou —aclareix la mestressa amb orgull—. Gràcies a això vam poder adoptar els petits sense por de
conscient de les mirades clavades al gruix de les natges, i la mestressa, entendrida, manifesta: —L'estimen molt. I ella a ells, no cal dir-ho
que entra. —Ara sí que m'he vestit sense que hi falti detall —declara. La mestressa aprova amb el cap, torna a adreçar-se-li: —Sempre ha estat una mica
que ha deixat lliure la seva companya. —És molt de temps —lamenta la mestressa—. A la llarga ens pot perjudicar. —Pitjor era abans. —Sí —assenteix la
la pigada—. Jo ovulo cada vint-i-un. —Jo, al vostre lloc —la mig repta la mestressa— no me'n gloriejaria tant. Al cap i a la fi també us costa una mica de
dels nostres amics —es defensa la noia. —Fins a un cert punt —precisa la mestressa—. Ja sé que quan vam procedir a la darrera anàlisi espermàtica en vam
les teves secrecions tenen un contingut massa àcid —insinua ell. La mestressa ho considera llargament abans d'assentir amb ponderació: —És possible. Es
—Ja van venir l'any passat. El fan cada any. Però no són els mateixos. La mestressa mig corre cap al passadís, desapareix en direcció al cancell. La noia
indicar que callin, es fica un dit davant els llavis i mormola: —Xit! La mestressa... La dels ulls verds, però, encara té temps d'insistir: —Oi que jo sóc
aquest cop espontàniament, demana: —La documentació. —La tinc jo —diu la mestressa, i s'encamina al bar, darrera el qual s'ajup per recollir una cartera
pertinents de la declaració. —No n'hi ha cap, en aquest pis —intervé la mestressa—. Només un recambró... No pot quedar-se aquí? —No és permès que les
el de l'ull tapat. —Un dels nostres amics ho és —fa aleshores la mestressa—. Potser vindrà. Els dos funcionaris es consulten amb l'esguard i a la fi
de la butaca i avança cap a la porta, però abans d'arribar-hi es gira a la mestressa: —On és? —Us acompanyaré —fa ella. L'home de l'orella partida protesta:
diferents. Ell deixa caure els braços, derrotat, llambrega cap a la mestressa que, amb la mateixa expressió desanimada, li explica: —La tercera porta a
per poder-se mostrar indisciplinada. Cada dia té una petita escena amb la mestressa, com avui amb això dels culots que no s'havia posat. —Però si li ha dit
em tornava a canviar —explica mentre se subjecta el portalligacames—. La mestressa ho exigeix i em penso que té raó. —Què exigeix? —Que quan donem de mamar a
altres —afegeix amb satisfacció—. Després, no puc fer-ho d'amagat de la mestressa. Hi ha regles molt estrictes. Podem pujar quan tot això s'hagi acabat —el
n'hauré d'anar al recambró, jo. Pel passadís de baix s'ensopega amb la mestressa que també s'hi encamina, l'hi cedeix educadament el pas, però després li
ens traslladéssim al lavabo, m'ha semblat més gran —proposa ell, però la mestressa s'hi nega: —Ara ja els hem dit que esperaríem al recambró. Si no ens hi

  Pàgina 1 (de 52) 50 següents »