Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més vella és una formació, més ha sofert el destret de la denudació i del	metamorfisme	. Actualment, el cas ha de romandre inexplicable, i pot ésser argüit
sofert, posteriorment a llur formació, un gran fenomen anomenat	metamorfisme	. Aquestes roques sedimentàries esdevingudes cristal·lines s'anomenen
roques cristal·lines com el granit. Aquestes roques cristal·litzades pel	metamorfisme	es mostren en forma d'esquistos cristal·lins (pissarres), esquistos de
són en realitat terrenys cristal·lofiliens que han passat els efectes del	metamorfisme	, com ja hem explicat. Es creu que hi havia a l'alba dels temps ja
disgregació química s'observen les clapes pissarrenques endurides pel	metamorfisme	, destaquen tot seguit en la mateixa línia de carenes de tot el massís,
així transformades es denominen "metamòrfiques" perquè han sofert un	metamorfisme	en la seva estructura. El granit, tal com hem indicat al principi, ja no
Roques metamòrfiques més comunes Pissarres. Procedents del	metamorfisme	d'argiles i margues, presenten una gran esquistositat (se'n fan llenques
fàcilment). Poden presentar estratificació i fòssils si el grau de	metamorfisme	no ha estat gaire elevat. Solen tenir colors foscos, no brillants;
són importants com a indicadors de la roca d'origen i-o del grau de	metamorfisme	que ha sofert fins arribar a formar-se l'esquist. Gneis.
del 65 al 95 % d'aquest mineral. Procedeixen del	metamorfisme	dels gresos i les petites impureses d'aquests mateixos completen la resta
Litoral, les Guilleries i el Pirineu. Marbre. Procedent del	metamorfisme	de calcàries i dolomies, el gra és ben visible pel fet que els antics
interna que posseeixin, fet que serà donat en gran mesura pel grau de	metamorfisme	que hagin sofert així com per la composició química; segon, de la cohesió
de bossades granítiques i de gran quantitat de roques filonianes, el	metamorfisme	de tots els materials paleozoics amb la seva gradual elevació i la
trobar-se en roques sedimentàries i en pissarres, sempre que el grau de	metamorfisme	que hagin sofert aquestes darreres no sigui molt intens; tot i així, de
no hi són abundosos pel fet d'haver sofert aquestes roques un intens	metamorfisme	, els més comuns són els Graptòlits (fig. 19), que es troben
principals se'ns escapa; els sòls sedimentaris més antics han sofert un	metamorfisme	que ha comportat una gran destrucció de fòssils. Els primers indicis de
i entrem a les Valls d'Ordino i d'Arinsal veiem com decreix el grau de	metamorfisme	dels materials geològics, a la vegada que anem pujant en l'escala
aquesta formació. Aquests esquists ben laminats tenen un cert grau de	metamorfisme	, explicable per la proximitat de la intrusió granítica. 2.1.7
de capes de diversos horitzons; representant, en resum, una zona de	metamorfisme	que el mateix arriba fins al Lias com podria fer-ho fins al Cenomanià.
del filó, sinó també de les roques que l'empresonen pera l'estudi del	metamorfisme	de contacte. De la serie estratigràfica deu recullir, ademés de les
superficials, infiltracions d'ayga, etc.. Perxò hi hà diferentes menes de	metamorfisme	, però les principals són dues, que's referexen a dos ordres de fets molt
són dues, que's referexen a dos ordres de fets molt generals: el	metamorfisme	mecànich, determinat per accions purament mecàniques en les regions
accions purament mecàniques en les regions plegades o capgirades, y el	metamorfisme	de influencia degut a les accions calorífiques o químiques exercides
accions calorífiques o químiques exercides per les roques eruptives.	Metamorfisme	mecànich. Els grans moviments orogènichs que ha sofert la escorça de
grupu dels feldespats (ortosa y albita) en les calices metamòrfiques.	Metamorfisme	d'influencia. Les roques eruptives al atravessar les capes dels
Tibidabo té uns 3000 metres (Almera). Al Pirineu els exemples de	metamorfisme	són molt freqüents. A la vessant de la Baumeta del Costabona n'hi hà un
a la vessant del Ritort (mines del Turon). Endomorfisme. Es un	metamorfisme	invertit, o sía la modificació produhida en les roques eruptives pêl seu
axò se'ls anomena també açoichs, y ser les roques cristallines per	metamorfisme	, d'ahont prové'l nom de cristalofilichs ab que també es designen.
aquests terrenos fossen d'origen sedimentari antich y que, per mor del	metamorfisme	, haguessen sofert una transformació talment general, que no hi hagués
no hi hagués quedat cap rastre del llur estat originari. El cert es que'l	metamorfisme	, obrant sobre roques qual origen secundari es incontestable, ha engendrat
ja desde son començ, y que'ls seus restos hajan sigut esborrats pêl	metamorfisme	a que han estat sotmesos aquests terrenos. Extensió y caràcters que té
les piçarres clarament sedimentaries estàn en contacte ab el granit; el	metamorfisme	les ha transformat en semicristallines. Axò y'l no havershi trobat restos
les capes se presenten quasi del tot horizontals y sense cap senyal de	metamorfisme	. En la Europa central se troba'l silúrich a Thuringia, Harz, Baviera y
es impossible, a causa de la alteració soferta per les roques gracies al	metamorfisme	; aquest deu ser també la causa de que no s'haja pogut trobar la fauna
en jaspi; s'hi troben també varietats de quarç àgata y calcedonia. El	metamorfisme	ha també alterat la regularitat de la estratificació de les capes
dissimulant la estratificació, que es molt visible hont no arribà el	metamorfisme	. La metexa acció produhí l'esquerdament de la roca en un sentit
difereixen de les altres serralades del sistema alpí (forma rectilínia,	metamorfisme	poc important i roques ígnies molt poc desenvolupades). Progrés de les
té lloc el moviment de la falla nord-pirinenca amb el desenvolupament del	metamorfisme	i la tectònica associats, limitats essencialment a la zona
cal escatir si hi ha hagut alteracions tèrmiques per acció de volcans o	metamorfisme	en sediments profunds. A aquesta possibilitat es donava, fins fa poc, una
en marbre. El desenvolupament de cavitats en marbre depèn del tipus de	metamorfisme	que han tingut. Les quarsites són sediments de quars endurits per un