Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—d'entre les conjecturades, com és obvi— en cent curtes proses, inclòs el	meu	parlament, sobre alguns mites grecs i els seus entorns. A l'origen
va ser lentament creada, diuen, una munió d'altres divinitats. Per la	meva	pròpia reflexió he deduït, tanmateix, que la Moira, sorda, cega,
-t'hi. Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la	meva	raó, que la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré,
dels reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els	meus	amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans
indret pertanyent a una boira llunyaníssima, per a mi comprensible pels	meus	rars dots de previsió discontínua, a clapes, trivial, del futur. El cas
èxit tots els indrets, Zeus es va desesperar. "Ni que sigui dintre les	meves	pròpies entranyes, en un lloc espès i molsut." I ho va realitzar a
reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el	meu	descans, en lloc de l'altra?" "Pare, de primer sóc la teva filla, no
altres. Després, surto del tot emancipada i lliure i vull disposar de la	meva	pròpia vida. Procuraré que no t'equivoquis ni t'hagis de penedir amb
cos amunt una inesgotable filera de processionàries. Plutó "En les	meves	espesses i eternes tenebres, on regno per una limitada adjudicació del
espesses i eternes tenebres, on regno per una limitada adjudicació del	meu	germà Zeus, més jove però més poderós que jo, m'adono de tant en tant de
dels humans, que estimen, a més, el coral i les perles, per a la	meva	tranquil·litat sota el domini de Posidó, l'altre germà. Després de
i les arbredes, que arrelen en les voltes i en les planes del sostre del	meu	amplíssim reialme. Quan, en treure el cap a la llum, cofat amb el casc
com a virtut suprema, la lliure serenor de l'esperit." Hades "He fet el	meu	passeig quotidià per les últimes profunditats del Tàrtar", mormolava el
significa penedir-se de debò. Vaig permetre també que Orfeu sortís dels	meus	dominis, però hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem ara
al capdavall normals, amb les del vit. En tot cas, en adreçar els	meus	compliments a aquest pacífic bou ben informat de tot i raonable, no puc
"Quan de noia se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la	meva	desesperació va atènyer a límits extrems. Va ser qualificada de passió,
terres que li són properes, esteses arran del mar, fora de l'abast de les	meves	cames de vella. Allí no hi haurà mai més primavera, el repòs de la tarda
que no ho són. La seva eterna companya és Keto, de la qual, a pesar de la	meva	vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens
de les anteriors. Forkys compta de segur amb més descendència, però a la	meva	edat la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava,
morta bellesa d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres somnis, ara	meus	, ja íntims, que no s'acompliran ni en la terra ni en cap Maira
de Circe, en el monstre que habita a l'estret de Sicília. Avui és el	meu	últim parlament aquí —o tal vegada no, qui sap—, i altres ben diverses
que allí no feinejaràs. Sols hauràs de servir de tant en tant, a mi i als	meus	convidats, quan n'hi hagi, algun glop de beguda, una beguda que t'és i et
es comença a complicar." "Quines aberracions!", el va interrompre la	meva	àvia. "No sé com Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que
del culte. "Cada vegada ho poseu més car, gairebé fora del	meu	abast. I m'augmenteu també l'esglai, amb innovacions de sibil·la i
que enceten la primavera." "Són tan boniques i duren tan poc, Déu	meu	, tan poc!", es lamentava la senyora Magdalena Blasi. "Prometo, però, de
l'efímera florida acompanyi uns lents passeigs de vella en la solitud del	meu	jardí." Màrsias El silè Màrsias —o potser, millor, Marsyas: qui ens
resultes van cremar els convents", es va mig esparpillar d'esma, la	meva	àvia, des de la seva eterna becaina. "No repapiegis, Calamanda, que ara
va renyar l'amiga. "Magdalena, a les nostres altures", va somriure la	meva	àvia, "cap diferència no hem de discernir, en les converses, entre bons
uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el	meu	susceptible pudor no pot sentir-se ferit." Pulcre Trompel·li, en
devia tanmateix acabar, posem per cas, segons una comparança del	meu	temps, com el rosari de l'aurora." "Sí, la seva mort no va ser feliç
, amable, Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em parla. Jo, que a les	meves	altures he posseït de tot, no n'he tingut mai cap, i no és que me'n queixi
que els a la força platònics no en sortirem guanyadors. Vaig contra el	meu	plaer, ja d'ordre estètic, però practico l'altruisme", concedia l'oncle
Ara, rodolant rodolant, ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al	meu	repertori, i la meva comesa consistirà a fer-vos veure, durant uns quants
ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al meu repertori, i la	meva	comesa consistirà a fer-vos veure, durant uns quants moments, el seu
mai?" Els antics personatges mariners esborrats a l'acte per la	meva	voluntat arbitrària, jo, ajagut solitari a frec de rompent, em recito uns
qüestió de banda i per successió d'idees —segons la dita infal·lible d'un	meu	amic molt docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents anys abans
seu present, que, encara que silenciós i drapat, endevino esplèndid. La	meva	, una notable desgràcia, gratuïta, absurda, i milers de vegades em
algú que s'avingués de grat a substituir-me en el viatge, i tant el	meu	vell pare com la pròpia mare, lúcids egoistes, freds calculadors, no hi
anem-hi amb compte—, quan d'improvís Alcestis s'oferia a ocupar el	meu	lloc, com a víctima de la fortuna adversa. Sí, ella, la cònjuge
en el nom—, fidel companya, modèlica virtut i, per escreix, i no com la	meva	, mare exemplar. Però, ben mirat, i jo, què? No sóc potser més de plànyer
enterca que de seguida se m'havia d'esculpir, per representar-me al	meu	costat, en les més íntimes estones de conversa, la en la meva obstinada
al meu costat, en les més íntimes estones de conversa, la en la	meva	obstinada bona fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella
de casa, em va assegurar en somnis que podia arriscar sense perill els	meus	atots i que trumfaria el joc d'aquest fatu covard", puntualitzava amb
de la mesura, de l'ordre, i aquest regnarà en absolut, d'ara endavant, al	meu	palau, m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills,
guàrdia, etcètera, en dreçar-los com un fus, llauraran conformes sota el	meu	índex imperatiu, i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et
altres candorosos déus i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la	meva	segona remota mort, desobeir-me? Manaré tothom, sense rèpliques, i
els tractes amb la subtil Persèfone, que ha d'observar, a propòsit del	meu	cas únic, ja ho capisso i em situo, complicacions de cerimonial i navegar
modest caliu, no he de prejutjar-ho. Després, però, de nou en ús de la	meva	expedita, tan entrenada llengua, amb minuciosa precisió passarem
senyoreta Eco", li va cridar el jove. "I que procuri de no repetir les	meves	frases, les síl·labes i i fins els meus educats esternuts imperceptibles.
que procuri de no repetir les meves frases, les síl·labes i i fins els	meus	educats esternuts imperceptibles. És pesada com una pedra." "La

Pàgina 1 (de 2391)

50 següents