Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
meuca F 202 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb meuca Freqüència total:  202 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de caps i un dels nou vinguts exclama: —De manera que éreu aquí! —Aquesta meuca ho ha cantat —diu l'ordenança per a si mateix. L'individu, que forma part
hi obliguen a totes, no ho sabies? —No. Qui vols dir, totes? —Les meuques —diu ella amb naturalitat—. No se'm veu que ho sóc? —No ho sé...
havien convertit cínicament el moll de Borabora en una mena de casa de meuques. Jo sabia que era qüestió de paciència i en vaig recomanar una gran dosi
, eh? Quin món... Té, veus allà dins?... Guaita, el meu germà amb una meuca. Oh, i que fa goig!... Jo no sé com té tanta sort el meu germà...
riu, de tot això. Níobe no és res, absolutament res; la majoria de les meuques que surten a ballar als music-halls tenen una mica més de gràcia. Si no
les cases i s'havien emportat les dones. Al principi, elles ploraven, les meuques, s'esgarrapaven, esgarrapaven, però a poc a poc s'amansien, tancaven els
no hi veia. "Mal llamp, vaig dir, aquí m'embruixaran, fugim!" Però una meuca se m'atansa i m'agafa per la mà. "On em portes?, digues, nena"
a l'estiu, cap secada no arribava a emmusteir els blats de moros ni les meuques ni els fesolars dels seus conreus. El Molí d'en Ponsa distava de ca
amb dos xiprers, un a cada costat de porta, els esperava envoltada de meuques i de moresc. Foren molt ben rebuts per un pagès alt, prim, espatllut, de
No em digau res... Deixau-me morir en pau... —em respon, amb una veu de meuca adolorida. En menys d'una hora hem atès la Dragonera, i aleshores ens ha
buida; xiulen els ducs pel fons llòbreg dels oliverars, els mussols i les meuques fan uns xisclets sarcàstics, uns foc-follets verdosos pampalluguegen
col·legiala disfressada; uns posadets, uns remenaments, una veueta de meuca, unes rialletes, un monocle com un cèrcol... Es mirava la duquessa
jo com més li diuen, mentre ell eixuga amb els llavis les llàgrimes de la meuca. Però, ¿no és molt millor d'enganyar-se així que consumir-se de gelosia i
que aquests dies arriben a fer guàrdia als pixadors i a les cases de meuques... Encara hi ha els fanals encesos amb les grans, misterioses absències
llur mercaderia, ni per a ofegar els xisclets i rialles grasses de les meuques i dels pinxos dels barris baixos, que anaven a veure si el sentenciat
del mar Caribe i del riu Magdalena, on va trobar la galiota libanesa. La meuca se l'endugué, folla de passió i desig —un noi intacte—, vers l'alta puna
de provocar el que ens convé molt que passi! Un amic, diu?; alguna ""meuca""! Avui hi haurà barrila; es malgastarà els bitllets del calaix,
Qui ha de ser? ¡Un polític i la seva colla d'aduladors, pistolers i meuques!... La plaga de Mèxic! El meu germà no es cansa de repetir-m'ho: cal
el sumari... Els robo als soldats del front per donar-los a les meuques de reraguarda. Perquè, d'ençà que m'han destinat al Cos de Tren, vaig
aquell antre: un catau tronat, que pudia a romàtic, freqüentat per quatre meuques, sempre les mateixes —quinquagenàries i morfinòmanes. De vegades s'hi
el corb, el tord, la garsa, el gall ferotge, el tudó, el sit, la meuca, el cucut, el pinsà, la cadernera, el rei petit, el verderol, el pardal,
melodramatitzar d'una manera vil. Jo no tinc cap culpa de si les dues meuques anaven vestides de pierrot i de si el que menjaven em va semblar que eren
de refilada, un pagès benestant malnomenat "Lo Meuco", l'home de la Meuca, una dona que tenia una botiga de pots i tupins i un caramull de fills
a la seva mare, aquesta a la veïna, la veïna a la sogra i la sogra a la Meuca. A l'hora de sopar, es va presentar la Meuca a la nostra cuina i només en
a la sogra i la sogra a la Meuca. A l'hora de sopar, es va presentar la Meuca a la nostra cuina i només en veure-li els ulls flamejants em vaig posar a
intermediaris de la notícia. El pare, tot escoltant el reguitzell de la Meuca atribolada, em mirava, i jo començava a sentir els budells enfurismats
em defensava: —Coses de canalla, dona... —Coses de depravats —cridava la Meuca. La mare volia treure llenya del foc: —Lo meu home també hi va, a ca les
? —Tu manes a casa teua, jo mano a la meua. —I dient això, la Meuca m'agafava pel braç perquè volia que l'acompanyés a veure el seu home i
La xafardera era una servidora. —Au, dóna-li ales —s'esgargamellava la Meuca ofesa—. Així puges tu els teus fills. Ne faràs uns depravats, uns
uns depravats, uns viciats, uns endimoniats. I llavors, el meu pare i la Meuca es van embolicar en una discussió sobre maneres d'educar els fills. El
de la meva actitud crítica. "¿No us fa vergonya, pare, fer la rosca a les meuques?" I ell va dir que ni rosca ni punyetes, que ésser amable i considerat i
de tornar a caminar es contempla els pantalons. —Noi, per anar amb una meuca... —Nooo... Si avui comencen les fires, Pep. —Doncs serà sonada. Tomben a
literari. Ara que té calés s'oblida de mi, em deixa per anar-se'n amb una meuca tapada de pells que sembla un ós. S'està aburgesant. Flo li havia dit
que la seva estimada vivia sempre entregada a la disbauxa i que era una meuca d'allò més tirat. Degut a tal creència, quan la Lulú es veié amb el xec
i pel treball fet a consciència, i amb una mica de desesma, de la meuca mig verge i insòlitament coneixedora de l'ofici; rostres durs, retuts,
(pàg. 130). El porquerol de l'Ensulsida era, juntament amb la meuca, "tota la diversió, tota la comèdia de què disposava, per a
debolits els estatuts socials i capgirades les jerarquies: la casada era meuca; el canonge, perdulari; el pobre, gentilhome, i l'aprenent, mestre.
Després vénen l'alfals, el fe, el trèbol, els llegums, la remolatxa, la meuca, etc.. Roda, Folgueroles, Manlleu, Torelló, i en general tots els
cas concret, un instrument al servei de la justícia. Bree Daniels, una meuca de luxe, acabarà, forçada per una existència sovint amarga i sempre
; Setaria (panissola); Panicum (mill); Cynodon (gram); Sorghum (melca ó meuca); Arundo (canya); Phragmites (canyota ó carritx); Aira (nebulosa); Avena
sempre igual per a tots. Aquella dita que algú féu precisa de "criats i meuques, castellans", a ell el revoltà sempre. I blasma del nostre tarannà el
¡Ehrlich!, saxó i ros, protector amorós de la Santa meuca, del pobre crapulós, del que llueix a la seva cara els estigmes
i que, sobretot, tenen obert tota la nit —i no parlem de les cases de meuques,— els veureu cuits o crusos, esperant el comprador de bon gust. Fan goig
senyor que pregunta a un sereno d'un poble que l'adressi a una casa de meuques, i al sentir el nocturni que pagarà fins un duro, li respon tot
A la meva guisa. I presoneres a l'habitació del costat dues o tres meuques de ric, que em vindran a retre homenatge amb la carona espantada i els
li tocaven la galtona i li feien vissatges mentres li deien amb veu de meuca: —I dos, la petita bufona, bufona i rebufona...?— I ella tu em deies
reptar. "Però m'hi sobren els Levis", jo que li etzibo. I la meuqueta va i se'ls treu. Així, com aquell que no vol la cosa. O, i no
administrat. No, monsenyor, el mal del qual petà li fou encomenat per les meuques. Climent: "Deixava un fill de deu anys, jo, el príncep Nicolau,
colla, oi? Bernat: Més o menys. Ens vàreu fotre, aquell dia. Les meuques tenien el carro ben proveït. Però no vaig anar-me'n de buit, un bon
un palau. Vés-hi! Alòdia Ja ho val! Climent Vine aquí, meuca... [(li passa el braç per la cinta i se l'emporta cap a la garita).

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »