Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les judica? Agamèmnon m'havia omplert el palau, com si fos un crater fora	mida	, de tants de mals, que al seu retorn els va haver d'englotir, d'un en un
El pare li prenia per darrer cop, amb un llarg esguard, la	mida	de la curta xolla. "Nen, et pronostico, en el més afortunat dels casos,
acceptà els obsequis, l'haurien arribada a marejar. El vi va córrer sense	mida	, i el servei, a la cuina, va fer festa major. En ella, a l'entorn
escoles obertes... Z Zero ¿Qui, sinó un home de fantasia fora	mida	, seria capaç d'imaginar la idea de zero? Dic imaginar una
tros de sabó de talc a la mà. Taloneja fort. —Sergent! —Que prenguin les	mides	a aquests homes. —A l'acte. Uniforme d'estiu? —Evidentment —fa el seu
categoria legal a un fet. La política absolutista de Felip V és feta a	mida	per empènyer aquest comerç mantingut amb heroisme de pirata. El
endins... Enfundada dins l'abric gris, una talla massa gran per a la seva	mida	, es trobava protegida dins un volgut anonimat, anonimat que començava en
crescut massa de pressa, oblidant, pel camí dels anys, el perfil i la	mida	d'aquelles altres malgrat que encara hi cerqués la seva empremta. I, dins
res, que mai tampoc no elegires, que ho trobaves tot fet a la teva	mida	, acceptares d'entrar en un convent perquè el món vist des d'una llotja de
curra! De partits no me'n faltaren, això sí, però cap que m'agradàs fora	mida	. A més, sa veritat sia dita, eren poc per a mi. Mumare, al cel sia
cterens, palmípeda dels tròpics i d'alta mar. De la	mida	de la gavina platejada, però molt més fi, un coll llarg i unes ales molt
vora les aigües l'Hemiegretta sacra, negra i grisa, d'una	mida	i d'una forma equivalents a la nostra Egretta alba
el "seny". L'eina mai no és esbojarrada; està subjecta a una	mida	i a una finalitat. L'ús de l'eina feinera ha donat als catalans, a través
d'Espanya i el saberen apamar, en funció de quelcom universal, no a la	mida	, com han suposat els seus inintel·ligents detractors hispànics, de les
Les que tenen un cos així, com ara el teu; que semblen fetes a la	mida	justa del braç, per agafar-les i que se't decantin una mica com si
al cel (el zel diplomàtic, ve dia que renuncia tota	mida	). No era pas nou d'aquell temps ni ho canvien els de
dit la llargada que tenia un cuc d'aquests i va dir, n'hi ha de moltes	mides	, segons l'edat i la naturalesa, però generalment el coll tot sol els fa
marxar. XXVII La senyora Enriqueta deia que tot allò era fora de	mida	, que li havien fet malbé el negoci. Tot a passeig. I a veure què passaria
i que mai no hauria pensat que n'hi haguessin tantes i de tantes	mides	, sempre tancat a l'establiment fent mobles i més mobles. I l'Antoni volia
sense venes, sense canons al coll tan trist, amb el cap i el bec a la	mida	del cos. I els pares no els abocaven menjar a dintre amb aquell desfici
s'apoca el meu orgull, s'enrenoua mon ànima a la	mida	dels altres, i en mi tot s'asserena. 2 Els
o llurs somnis, i àdhuc la mateixa mesura, l'afany de limitació i de	mida	, no pot defugir el rigor d'aquesta conseqüent realització. Contemplada
to, m'entens. Ha d'ésser pel hall, i el teu em sembla que és d'unes	mides	que hi vindria que ni pintat. Perdona, Hortènsia, però com que tu dius
el tapís dels Lloberola, per alguna cosa més important que les	mides	... —Ja t'he dit que em feia molta il·lusió... —Perdona si jo em fico allí
amb totes les honors del cavaller. Com a premi del teu valor sens	mida	, que amb lluita amb les tenebres has guanyat, vull donar-te ma filla
torna més gran, ensems que més avara d'efusions, a	mida	que els nostres fills avancen en la vida. Jo no sé quina
llunyà, profund, de les sensacions, cada vegada una mica més concretes a	mida	que s'acostava al punt de maduresa del sentiment que s'obria camí. Eren
el deure que la tradició li imposava, s'hauria anul·lat per reduir-se a	mida	del gruix moral de Tomàs. Potser en ell, primari com era, hauria pogut
evident que unes gamberes i unes genolleres de ferro han d'ésser fetes a	mida	; però tinguem en compte que és un present reial, i els elements al·ludits
podrien també ésser de cuiro, no debades avui es fan sabates de cuiro a	mida	. Les gamberes eren de dues menes, o bé solament defensaven la tíbia, i la
falda de malla", 1490) i fins i tot n'és donada la	mida	: "ab faldes de malla de mig palm" (1418) i
no són exactament sinònims i tal vegada varien segons la forma o la	mida	d'aquesta peça, que en castellà es diuen "escarcelas" i en
però de manera que aquests es poguessin moure amb lleugeresa, era fet a	mida	pels armers, o sia que, si se'l posava un altre, difícilment podria
Si avui ens posem unes sabates de cuiro que no són de la nostra	mida	la molèstia és insuportable; pensem com devia ésser d'incòmode i fins i
com devia ésser d'incòmode i fins i tot dolorós vestir un arnès fet a les	mides	d'altri. Ara bé, l'única peça de l'arnès que en molts casos es pot
heretar o que és possible de portar sense haver estat feta expressament a	mida	és el casc. A això és degut, sens dubte, que cascos de tipus antic
que augmentava la protecció. Lluís Crespí (1462) dóna la	mida	de l'arçó davanter: "sela de coser aserada... ab arçó davant
inclinades, potser amb perspectiva poc destra, sens dubte correspon a la	mida	exigida. Les llances reuneixen les condicions imposades per Tolsà:
tota sola. Rarament el cavaller que divisa armes deixa de precisar la	mida	de les espases que portaran ell i el seu adversari, ja que una diferència
per tots dos donaria considerable avantatge a un d'ells. Sovint aquesta	mida	és donada amb referència única a l'extensió total de l'arma, com fa Joan
de fet vaga perquè a la mateixa època els mantins tenen	mides	diferents, en alguns casos no ens permet de calcular la llargària total
de cana de Barcellona, mantí, pom, acostumat a tals spasses". Les	mides	són fixades molt clarament per Genís Miquel (1456): "spases
cruzera llana, pomo redondo". Poc sovint els cavallers donen la	mida	de l'amplària de la fulla o ferrussa; i en aquest aspecte Joan Albertí
palmos, ancharia de dos dedos", o sia de 0,032 m. La	mida	del mantí depèn si l'espasa és d'una mà o de dues mans. A les lletres de
mà. Hom especifica que l'espasa és "d'una mà", però sense donar les	mides	del mantí, a les lletres de Joanot de la Serra (1453), de Pere
pot ésser d'una o de dues, i en aquest darrer cas solen ésser de	mides	diferents. La utilització del plural en les lletres de batalla podria
casos (1447 i 1477) les dues armes són de la mateixa	mida	. El més corrent és que una espasa sigui més llarga que l'altra
en aquest darrer cas, sens dubte per oblit, només és donada la	mida	d'una). Sempre que es decideix de lluitar amb dues espases la batalla ha
lletres de batalla apareix des de darreries del segle XV i amb	mides	i elements de l'espasa pròpiament dita. Joan del Millà (1485)
té pom, mantí, croera i punta. Dono a continuació un quadre amb les	mides	de les espases divisades a les lletres de batalla tingudes en

Pàgina 1 (de 137)

50 següents