Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el vell i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada perícia la barca,	mig	enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i
de la còrpora eren de lleó, la posterior li va sortir de drac, la del	mig	es confonia amb el cos d'una jove cabra. Cabrejar no li agradava gens,
melassa, sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al bell	mig	del xaró, de Madame Butterfly. L'enveja us rosegaria si
de la nimfa infidel, Apol·lo va córrer a treure Asclepi del cos ja	mig	consumit de la mare. Avui no ens interessa la història del darrer, que,
tan dolents." "De quines resultes van cremar els convents", es va	mig	esparpillar d'esma, la meva àvia, des de la seva eterna becaina. "No
en escoltar amb deferència la darrera frase, va haver de reprimir una	mitja	rialleta. "Va ser un heroi respectuós, un model de cortesia, un fill
el noiet, avui sobre els costums i les llegendes dels ocells, quan a	mitja	dotzena de paraules l'interrompo amb imperi. "No veus", el renyo, "que
però més agradables, de la seva dilatadíssima experiència extraconjugal,	mig	segle enrera. "Però cap dels meus homes, tan ben plantat, ni de bon
tothom et detesta." "Tw-k íjï.tj sd.k wj", suplicava la	mitja	bèstia. "Impossible", va replicar l'home. "He vingut de lluny per
fel: per una temporada, groc canari. "Que no ens pateixi de càncer",	mig	diagnosticava, atenta, cautelosa, però sense gens de drama, la senyora
èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la bruixa és	mig	entesa en cavalleries", s'allerava d'atorgar, tota desmenjada, la
que les esmentades apaivagaven una espurna la còlera de la seva mirada i	mig	somreien, però el seu aspecte continuava sent no gens tranquil·litzador.
deriven sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va aterrar la pobra	mitja	bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la que li
que sóc capaç d'algun sentiment, ni que sigui només d'ordre estètic", es	mig	excusava i mig es consolava el geni, a bon compte susceptible de ser
sentiment, ni que sigui només d'ordre estètic", es mig excusava i	mig	es consolava el geni, a bon compte susceptible de ser vulnerat per
Blasi. "Mai no he engolit, i em reca, el consolador adobacossis del	mig	. Si bascula enlaire, perquè era prou beneit per raure-hi, no cal. I si és
solitari de turons baixos, allunyat de tota població i amb una masia	mig	enderrocada, que parlava potser d'una antiga època de prosperitat.
entendrida per la gràcia delicada de l'animal. A poques passes d'allí,	mig	amagada al senillar, la vella mare mirava vers allí amb el cap
en bocins. L'havien guisada en diverses i amples calderes. Es mataren	mitja	dotzena d'anyells, una vintena de pollastres, i es fregí una gran
sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el llibre a la mà, revifà el foc	mig	extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La figura de
o menys intensitat el seu lloc en la seva ànima. Mila la cantava ara a	mitja	veu, tremolosa, per tal de desfogar el seu pit d'aquell sentiment que
passa, que t'haig de matar. Al primer cop que li venta,	mig	morta la va deixar; al segon cop que li venta... I, després, el
fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'arribar-m'hi! Pujaren plegades pel	mig	del carrer. Mila, en la seva ànima, tenia la certesa que l'hauria de
desfer-se-li d'impossibles tendreses! Poc després Mila tornava a casa pel	mig	del carrer. La nit de cants i de fogueres s'anava tancant darrera els
li tornava de sobte al pensament: Al primer cop que li venta	mig	morta la va deixar, mig morta la va deixar... Però, cosa
Al primer cop que li venta mig morta la va deixar,	mig	morta la va deixar... Però, cosa estranya, ara, la cançó, per a Mila, era
Oblida'm, Tiago, i perdona'm. I s'allunyà bo i deixant-lo allí, al	mig	del carrer. Però Tiago no podia oblidar-la ni perdonar-la, i quan pensava
el descobrí. —Excuses, nostrama: tot són excuses. Va a dintre i s'enduu	mig	pa, un formatge, un tros de llonganissa... Tot excuses, nostrama. Ara,
consumir-se per la fam en els seus calabossos ombrívols. Veia el comte al	mig	, ja amb els cabells blancs, amb la figura ennoblida per la desgràcia,
dues i àdhuc tres rengleres de cadires, tot deixant un ample espai al	mig	, ja que l'amplada del carrer ho permetia. Molt abans de l'hora
i tan viva, que acabà per acomiadar-se'n bruscament i deixar-lo al	mig	del carrer amb la paraula als llavis. En aquell moment es sentia irritat
del mar; una ampla avinguda ombrejada de plàtans gegants la travessa pel	mig	de banda a banda, i a la part alta la circumden minsos turonets coronats
situada cap al centre, ofereix ample camp d'esbarjo als infants: al bell	mig	es dreça l'estàtua d'un general, muntat a cavall, immobilitzats bèstia i
de guix, el somriure mordaç al rostre xuclat i groguenc, s'estava al	mig	de l'obrador ocupat a modelar un àngel en actitud d'orar destinat a una
de la nit, de la pluja i del vent udolant lúgubrement. Ara caminava pel	mig	de l'avinguda; continuava amb les mans a les butxaques, la pellissa molt
de fred. Deliberadament la seva mare l'havia sens dubte deixat com anava,	mig	despullat, perquè tremolés de fred, perquè plorés i despertés així la
aferrissada per conservar l'equilibri. Acabà per caure de bocaterrosa al	mig	del carrer, i quedà allí maldant en va per aixecar-se, sense deixar de
se li senyalaven per tot el cos, i els pits li penjaven com bufetes a	mig	inflar. Tremolava. Es deturà un moment i es gratà l'espatlla, arran del
portal; balandrejà còmicament a punt de caure i amollà un renec. La dona,	mig	adormida, mastegà malediccions i s'arraulí de nou dintre el seu xal
borratxo! Li donà un cop de peu i s'allunyà. Tino Costa va romandre	mig	tombat, tal com havia quedat, sense moure's. Després volgué aixecar-se;
amb Tiago de Candaina; si es tancaria en un convent. Havia passat gairebé	mig	any i al poble a penes es sabia res d'ella ni de Tino Costa, ni d'allò
sol en l'alta nit. Santa Maria reposa. Damunt la taula crema una espelma	mig	consumida, i per terra es veuen els trossos d'argila escampats, com si
d'argelagues, de palmes i romegueres, de pedres tallants. S'incorporà a	mitges	, i no lluny d'on era va sentir ja clarament la veu d'un home: —Per ací
sang, vora el cadàver del fill, vetllant-lo... Romangué així un quart,	mitja	hora, immòbil, com una estàtua. Ja no plorava. El seu rostre dins l'ombra
casa... Seria ja tard. Però Mila estava ja en pau amb la terra. Era cap a	mitja	tarda quan el padrí arribà a la casa per a veure Mila; saludà sa cunyada,
no, certament. —Flâner és una gran diversió. Plegàveu a	mitja	tarda i no sabíeu què fer. La solució més econòmica era aquesta:
senzills i inerudits. Amb tot, el nom d'Erasme perdura, i perdura amb una	mig	gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que
cèlebre immolador de jueus han donat tema de disputa, oral o escrita, a	mig	món. La responsabilitat d'Eichmann en la mort de milions d'hebreus
moralistes que han escrit sobre el sexe amb notòria serietat— tenia raó a	mitges	: en tenia en la mesura que les seves preguntes destaquen la tendència a
ambulància, la creu vermella sobre el fons blanc. S'aturà un instant al	mig	del carrer; un home gros, amb brusa d'infermer, s'acostà al xofer de

Pàgina 1 (de 817)

50 següents