Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

coses extraordinàries. Tan extraordinàries com pot ésser l'energia d'uns	milhomes	, més o menys, a raó de dues mil calories per cap. En aquest sentit
sobre aquell home i, pegant-li una empenta, li cridà a la cara: —Aneu,	milhomes	... aneu a fer por a la dona i als xavals amb les vostres blasfèmies.— I
de les bèsties va sortir al seu encontre. —Però, quants anys té, aquest	milhomes	? —Precisament avui n'ha fet sis —respongué la dona. —Sis anys, i ja pastor
un malànima, un sang-freda; trespeus, centcames, milfulles,	milhomes	, usdefruit, set-ciències, cinc-nervis, cul-de-sac, cul-de-llàntia,
i he preguntat per tu. Me n'han donat raó tot seguit... —Com has canviat,	milhomes	! —I tu, i tu! S'abracen encara, joiosos i enriolats com dos infants.
un nas excessivament aguilenc, un pentinat romàntic i un vestidet de	milhomes	. En aquelles èpoques, quan anava a passeig amb els meus pares, si topava
de Fígaro manefla, el meu company Ricard Pujató, amb el seu vestit de	milhomes	i amb aires de tallar el bacallà. Jo em vaig sentir torbat, però Pujató
folls. A n'en Matías li vingué un cop de tos, y un aucellet, un	milhomes	que s'estava aturat en la punxa d'una etzevara, fugí, llensant un piulet
el Casto José, en Marieta, el Senyor caramba, la Tetando, en	Mil-homes	, Un que és fet de cascadures de persona, etz.. * * *
fregant-se les orelles amb una tovallola, es girà. —Alça! D'on has sortit,	milhomes	? El Roc Drapaire se sentí una mica ofès. —Jo no em dic milhomes. I si heu
sortit, milhomes? El Roc Drapaire se sentí una mica ofès. —Jo no em dic	milhomes	. I si heu acabat, ¿faríeu el favor de deixar-me omplir les galledes? Els
un dels homes—. Mira que hi ha gent ben esclava! L'altre cridà el Roc. —	Milhomes	! Ara sí que el Roc es donà per al·ludit. Va parar-se i diposità les
fins a casa i et porto la capsa, home, que "m'has caigut" simpàtic,	Milhomes	. No repliquis. I si estàs alerta, la setmana entrant, tal dia com avui,
aleshores els camioners l'haguessin vist li haurien dit una vegada més "	milhomes	". Va aparèixer a la porta, al cim de l'escalinata, un individu vestit
el camió verd. Els dos camioners li somreien des de la cabina. —On vas,	milhomes	? —A l'acadèmia. Avui començo. —Si tinguessis festa et convidaríem. Anem a
el deixa damunt d'un cendrer. "Fot-me-la aquí que no hi tinc butxaques,	mil-homes	!" em demana amb urgència. I jo, que tinc vocació de tapaforats, li
Becket. [(Becket s'atura.)] ¿I l'escolà? Becket. Renoi, quin	milhomes	!... Rei. Oh, podria ser un nanet! Amb els francesos no saps
gens! Mara-Mara: Li ha clavat una bona bufetada, a aquest	mil-homes	. Milordino: Però d'on s'ha escapat, aquesta gent?
de dir-les en llatí! Ermengol: És veritat! Un col·legial	milhomes	. Però jo també ho puc fer: Dominus vobiscum. Eh, què et
tant, les cares del desig. Ermengol: Qui està amb tu? Aquell	milhomes	que es feia el valent atacant-me per l'esquena? Ara, mentre tu et vols
pobres... Va ya coneixas an Pau, al serrador... Sag. Sí, an	mil homes	. Fel. Me ha donát tot lo jornal que ha guañat abuy, ¡pobre home!
i vet aquí que el d'allò, en Turmeda, els tractava tots de covards, el	milhomes	, i don Julià vinga dir-li que no ens podem quedar sols, que les altres
crec. L'amo no espera mai ningú... Què veneu? —Manuals de bona educació,	milhomes	... Feu-me el fotut favor d'anunciar-me... Em dic Arquer i el senyor Prats
quan surto de casa, com que no vaig enlloc, em diu: "	Milhomes	, adéu"», i m'hi afegeix: «Rossinyol que vas a
agafa el paquet sense cap emoció.) Laura: Vinga,	milhomes	. (Laura sacseja la mà.) Laura:
Mara-Mara: Li ha clavat una bona bufetada, a aquest	milhomes	. Milordino: Però d'on s'ha escapat, aquesta gent? * *
magistral i perfecta com a economia d'estil. Tal vegada, posats a fer de	milhomes	, podem suggerir que els tres capítols narrats des del punt de vista del
mateixos amb la cara bruta i les mans negres i endurides, amb el gest de	milhomes	però amb els ulls esquerps i tímids pel que jo suposava que era la
, i punxa, i se'n vol anar, i es mor d'impaciència per anar a fer el	milhomes	allà baix». No, ell no era pas dels que sempre estan a punt de marxar, mai
deixar constància que tots plegats venim de la misèria. Quan veig aquests	milhomes	que van sempre bronzejats i que tenen cotxes alemanys i una casa amb
veu una mica massa aguda, tant que se li va trencar provant de fer-se el	milhomes	, va dir al seu darrere: —No ets tu qui fa les preguntes. On és el vell
ell mai no es va imaginar que no li portàvem el llibre i es va fer el	milhomes	, fins que li va agafar el canguelis, encara no sé de què. La Vicky sí que
a lloc. —Podrit irlandès —mastega el presoner. —Ui, mira-te'l, el	milhomes	, quina por que fa. Séan, què et sembla? Estem valents, avui. —Em cago
de suor antiga. Jonàs no hi era. Vaig seure en una taula i en un no res un	milhomes	, cobert de tatuatges fins i tot a la calba rasurada, em netejava
alguna marranada ben dolça. M'ha explicat amb paciència qui és en Ben, el	milhomes	del bar, i el paper que juga en la seva vida la Fanny. I ara sóc un munt
L'Eduard continua travessat a la gola, però és que és tan pretensiós, tan	milhomes	! En canvi el seu fill, en Maur, és un xaval espavilat. I simpàtic. He
diabòlic que es diu Internet. La puta d'oros! Dignificar, en deia, el	milhomes	, de tot això! Que no ho sabia, que n'hi havia uns quants que érem feliços
el vaig identificar de seguida. Ves per on, allò era aquell	milhomes	que feia un parell d'hores gallejava al bar, mostrava un carnet d'alta
la butxaca, però sense treure l'ull de la porta de la botiga aurífica. El	milhomes	no tarda a sortir. El temps just perquè li hagin taxat a la baixa el
maleïrem malvolences, males marors, maltempsades,	milhomes	manifassers, menyspreables malfactors, mestretites
intel·lectual era jo. Deixava que s'excedís, que bravegés, que fes el	milhomes	quan anàvem a trencar teules o a pixar-nos als jardins de Tossals. Havíem
I la de termòmetres en què treballava el nostre amic José, el Cubano. El	milhomes	figurava que tenia el pis només per a ell, però aviat vam saber que vivia
a l'Empordà, que vaig heretar dels meus tiets. Cobejós, egoista, vanitós,	milhomes	... I a sobre un desastre en el llit. Si sempre tenia ganes que acabés
No em ve d'aquí. Ella. Endavant,	milhomes	... Posa'm la mà al damunt i resoldrem el conflicte. Jo em quedaré al pis
Uns adolescents fumaven asseguts en un pedrís amb gestos impostats de	milhomes	. Una parella s'entortolligava en un petó interminable. Queia aigua a raig
ben clavat i en agafar-lo se li ha desprès mitja coua. Ell, fent-se el	milhomes	, li ha clavat una mossegada a la cuixa, ha xuclat la mitja coua i
tu. —No em vull quedar. Quan torni... —Quan torni, et respectarà. És un	milhomes	, s'espanta de seguida. Apa, puja, que no hi passa ningú per la carretera,
Em sap greu haver-te decebut. En Joaquim estrafà un posat de dignitat	milhomes	. —No, i ara, jo... però què dius! Riu més quan s'adona que ha
la testa per la meitat. Era el de l'Índia menor, el que havia fet el	milhomes	. Quan els moros van veure que el rei queia del cavall i jeia amb el cap
benvolgut general, ja no és la mateixa persona. S'ha convertit en un	milhomes	voluble com el vent, capriciós com els núvols i irascible com els llamps.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents