DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
militar AI 8551 oc.
militar F 1 oc.
militar M 2638 oc.
militar V 432 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb militar Freqüència total:  11622 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de seguida full. Un heroi No sabem qui és, però per la seva actitud militar el suposem un heroi. Com que una munió de bestieses entra en aquest
que m'abat de sobte una eina homicida. Destral o espasa? Com a tècnic militar, m'interessaria d'aclarir-ho. Pot ser que la pregunta que ara em formulo
L'any anterior havia arribat per a l'hereu de Candaina l'hora del sorteig militar. Tiago va treure blanc. És cert que a casa del vell Candaina hi havia or
amb la mateixa velocitat? Un Primer Cònsol sense ambició, sense astúcia militar, sense energia diplomàtica, un bonaparte —amb minúscula— mediocre, hauria
que el "progrés" hi alça un obstacle invencible: o millor encara, milita en contra. Entre "progrés" i "moral" acarats en una disjuntiva tan
d'una força "estatal" com a instrument "delictiu". Ell és un jerarca militar o polític que obra "impunement" des del seu càrrec. I obra, de més a
Entremig de les noves donaven música lleugera: cançons de moda, marxes militars, "cante jondo". La melodia vulgar i agafatosa de Soy un pobre
malalt, i el van enviar a l'hospital i, finalment, a la reraguarda. "Els militars —deia— estaven avesats a lluitar amb moros, i en aquesta guerra els moros
pels llocs cèntrics són obligats a afegir-se als qui fan la instrucció militar. Són multituds compactes, precedides de xarangues, que marquen el pas a
Hi anàvem a recollir algun document (sembla que es tractava d'un document militar). Un cop enllestida la gestió, anàvem per un ample passadís, entre
diaris parlen molt de la possible reacció de Mussolini davant la situació militar a Guadalajara. Hi ha molta expectació. 25 març. Més
ànimes. Langdon-Davies, però, no sembla creure que aquest esdeveniment militar pugui implicar un final de la guerra favorable als franquistes. Pensa
Vaig al poble, a la tarda. El Govern central ha nomenat un delegat (un militar) per encarregar-se de l'ordre públic a Catalunya. Les ràdios estrangeres
que vol una "democratització" de la vida política, econòmica i militar del país i s'oposa que Largo Caballero sigui alhora president del Govern
amb l'opinió d'O. sobre la mediació. Creu possible una dictadura militar a Catalunya —com la que ja hi ha a Madrid— i, al capdavall, una entesa
—com la que ja hi ha a Madrid— i, al capdavall, una entesa entre els militars dels dos bàndols. Vaig al Publi Cinema. Molta gent. En sortir, la ciutat
i treballadors admirable, però no abunden entre nosaltres les virtuts militars. 29 maig. Ahir al vespre vaig anar a peu amb l'amic F.
acabat, doncs, la política de "no intervenció"? ¿Començarà l'ajut als militars a cara descoberta? Fa sol, xafogor. Els saüquers florits semblen una
del país. Però, és clar, si ara un dels dos bàndols assolís grans èxits militars, les coses anirien d'una altra manera i no vindria pas tan aviat
no pas entre en Franco i el Govern de València, sinó entre els militars dels dos bàndols. Li sembla que la caiguda de Bilbao servirà a Itàlia i
la capital". Es torna a la tàctica primitiva d'amagar els contratemps militars. Des de dimecres hi ha una ofensiva republicana als fronts de Saragossa i
olor i frescor de setembre. Un amic de Barcelona diu que els elements militars d'ací consideren l'ofensiva d'Aragó com una carta decisiva: hi han enviat
per al Consell de la Societat de Nacions. Es parla molt d'una dictadura militar a la República (a Itàlia han parlat del general Lara com a probable
un armistici. Jo no crec això darrer. Crec que s'acosten operacions militars en gran escala, com preveia Lloyd George. 14 novembre. La
franquista que acabarà de fer caure la balança, o bé en un cop d'Estat militar a l'Espanya republicana, després del qual vindria el pacte amb l'altra
és compartida pel conseller. Segons ell, Franco aprofita la seva situació militar per fer una gran pressió en els cercles diplomàtics, però vacil·la abans
5 desembre. No hi ha, ja fa un mes i mig, operacions militars serioses. Tothom parla d'una gran ofensiva i la gent viu enervada en
pansit, les vastes masies, els pollancs... A la ciutat tot és moviment militar: soldats, carrabiners, camions de guerra. Passant, he vist una inscripció
que la guerra no arribarà al 1939. Preveig forts esdeveniments militars i després diplomàtics per a aquesta tardor; em sembla que sortirem aviat
les muntanyes eren blanques i blaves. A Vic ja no hi ha tant de moviment militar com temps enrera. He vist alguns soldats de les Brigades Internacionals.
diu que han caigut Tarragona i Reus. Realment, el ritme de les operacions militars s'accelera. Són uns dies anguniosos i intensíssims; tant com pel juliol
guerra és qüestió de dies. El general Rojo va dirigir una al·locució als militars de la zona rebelde dient que cal resistir i aguantar
—diu ell. —Per aquesta banda —li explica la vella— només poden entrar militars. —Ja ho sóc. M'acaben de reclutar. Voluntari 72633. —La senyora
que el seguia en edat es trobava llavors a l'Àfrica, on complia el servei militar. Feia algun temps que a la masia no havien rebut notícies del fill. El
les baranes, els ponts; i entre uns arbres, terrós, l'Hospital Militar, els Jardins del Real. El paretó del Temple t'impressionava
una polca, esplèndides, remenant el cul a compàs d'un ritme de trompetes militars. El cul d'aquestes respectables antillanes, vestides de tots colors, deu
de Panamà i hem agafat l'avió fins a Colón. Hem vist el camp d'aviació militar, hem tocat i hem presenciat aquesta cosa freda, aritmètica, imposant, que
catalana, els contestarem, senzillament, que fins als nostres dies, militant en diversos camps, els catalans han donat proves que no són ni més
i d'ací davalla per cert el seu nom, fou de bon antuvi una organització militar, a la qual hagueren de subjectar-se tant els propietaris de la terra com
que els menava a la lluita. La necessitat de mantenir aquesta màquina militar mitjançant l'única font de riquesa de la Marca —la terra— donà al conreu
les masses obreres que menaren una burgesia esporuguida i unes autoritats militars dutes més enllà dels límits de llur professió. Quan l'obrerisme volgué
de la societat a l'Occident d'Europa. Tan bon punt fou inútil l'aparat militar feudal a causa de la seguretat col·lectiva reconquerida, el món dels
maldaren per aconseguir una equiparació legal. Revestir-se el cinyell militar, diferenciar-se del poble menut, són dues cares de la seva mateixa visió
nou consolidada. Les matrícules de "ciutadans honrats", els privilegis militars, el règim "de sac", estabilitzaren la situació de l'alta burgesia, per
als arquebisbes de Toledo, Burgos, Salamanca i Sevilla, o bé a les Ordes Militars de Santiago, Alcàntara i Calatrava?—. I així vingué a Catalunya, amb
compacta plataforma feudal, potser més cenyida, pel seu propi caràcter militar i fronterer, que la de les regions on es creà la mentalitat d'aquell
la prepotència d'un poble que, en un moment d'eufòria econòmica, social i militar, s'expansiona més enllà del seu terrer. Voler esborrar del colonialisme
penes li calgué perllongar-se un decenni. Al cap d'alguns anys d'ocupació militar, només un miler de famílies perseverava al costat de les tropes i els
catalana. L'altre fet és l'abassegadora influència econòmica i militar dels francesos al Principat des del tractat dels Pirineus. Beneficiant-se
del país. Però el pitjor del cas és que els marxants alternaven amb els militars, i que a les darreries de segle Catalunya fou envaïda dues vegades per

  Pàgina 1 (de 233) 50 següents »