×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb mina |
Freqüència total: 2370 |
CTILC1 |
| Després rellegeixo l'estudi de Walter Pater sobre Plató. Hem visitat la | mina | de casa, que fóra un excel·lent refugi en cas de bombardeig. Tots | | feien els soldats. El que ens neguitejava més és que s'havien amagat a la | mina | que travessa el turó sis presoners franquistes (que s'havien escapat | | i Ferro) em parlava de la conveniència d'obrir el pas que comunica la | mina | de la casa amb la més llarga, que travessa tot el turó dels Sis Avets. No | | els maons, els soldats que eren al pati s'han girat vivament cap a la | mina | . Naturalment, he desistit d'obrir el pas d'una mina a l'altra. A més, les | | vivament cap a la mina. Naturalment, he desistit d'obrir el pas d'una | mina | a l'altra. A més, les dones no haurien pogut utilitzar-lo perquè era | | havia molta runa. Com que no se sentia cap avió, hem sortit alguns de la | mina | i ens estàvem al voltant del foc, a la cambra fosca i mal endreçada on hi | | del foc, a la cambra fosca i mal endreçada on hi ha la porta de la | mina | , dins un núvol de fum que ens feia plorar els ulls (és una llar molt | | com l'espetec llunyà d'un canó i jo dic que tothom torni a ficar-se a la | mina | . En veure que la resistència s'allarga tant, tinc por que no ataquin | | llunyana, però no puc precisar si és de canó. Torno a sortir de la | mina | i observo que fa una estona que han callat les metralladores. Al pati no | | amb una pistola i una espelma, acompanyat del gallec, ha anat a la | mina | per cridar els altres cinc. Però han tornat sols: no els ha respost | | el pati de casa ja eren tots amb l'alferes: aquest matí han sortit de la | mina | —on s'havien tornat a refugiar per a la nit—. Tots tenien un aspecte | | ha mort Antoni, ha mort Joan, ha mort el Saboner, flotaven les | minetes | enceses dins les tassetes d'oli ¿saps qui s'ha mort?, les | | Foradant en la nit del temps, obrint la nit com una | mina | , obscurament i tenaçment, ens podrem seure, si Déu | | Borabora ha estat un senyor francès de primera categoria. Propietari de | mines | d'or i de línies de ferrocarril a l'Àfrica, amic de la gent més forta i | | de l'estret hi ha el perill —molt remot, si voleu— de topar amb una | mina | . He estat dalt del pont fins que els vaixells de guerra han desaparegut | | finals del segle passat d'una sorprenent i considerable riquesa en llurs | mines | de ferro. El ferro es vengué car: s'exportà a Anglaterra i s'emprà | | No dubtem pas que això mateix s'hauria esdevingut a Catalunya si les | mines | de Sant Joan de les Abadesses no haguessin estat una aproximació ridícula | | i lunars, més i més blancs al fons de galeries de | mines | tortes. Meditem enginys— A mig matí El sol, el savi vell, va | | l'alta nit. Ve de lluny, de quinze anys. Petita guerra Portaven | mines | antitancs, inútils i pesades com un símbol històric, | | matí, quan un dormia. ¿No saps d'on vinc? Amèlia D'unes | mines | , potser? Andreu. [(Somriu amargament.)] D'unes | | potser? Andreu. [(Somriu amargament.)] D'unes | mines | ? No. [(Amb naturalitat.)] De la presó. M'hi he passat dos anys | | Gràcies doncs, Pere Bohigas, pel teu Ausiàs (una | mina | d'hores de llapis i silló penetrant la teva lliçó), | | cent per cent. Saladrigues feia a molt bon preu reproduccions a la | mina | de plom de postals pornogràfiques conegudes. Corminola només dibuixava | | Vam avançar per un passadís estret, humit, obert en la roca, com una | mina | , i vam arribar al celler, de sostre de volta, al fons del qual hi havia | | minor (volia dir mineur, minaire), i li explicava que la | mina | en la qual li agradava treballar era aquella que tenen les dones entre | | barrets a guardar (això passaria si es descobrís l'or sintètic o bé grans | mines | de metall groc). 3··r Si l'or és escàs i la mercaderia | | les escòries més vils en or puríssim, com sortint de les | mines | . Eva, nua, servia a taula mentrestant, i a mida que | | una forta ciutat d'altres assetgen; amb bateria, amb | mines | i amb escales intenten assaltar-la, i es defensen els | | a la costa cretenca, cap a la banda de la mar de Líbia, una vella | mina | de lignit abandonada i ara me n'anava a Creta a viure amb homes senzills, | | sinó que un hom escollís ofici! —On treballaves darrerament? —En una | mina | . Jo sóc, saps?, un bon minaire. Entenc de minerals, sé trobar els filons, | | . Compassió pels grecs i pel vaixell, i per la mar, i per mi, i per la | mina | de lignit, i pel manuscrit de "Buda", per totes les vanitats, | | havien de venir obrers dels pobles veïns per començar el treball a la | mina | . Em quedava, doncs, temps de sobres per a donar un tomb i veure a quina | | de senyor. Era Mavrandonis, el vell del poble, que ens havia arrendat la | mina | de lignit. El dia abans havia comparegut a casa de madam Hortènsia amb el | | gambades, de dret cap a la muntanya. No descriuré aquí els treballs de la | mina | . Això vol paciència, i jo no en tinc. Havíem construït, amb canyes, | | mar. A punta de dia Zorbàs es despertava, prenia el pic, es dirigia a la | mina | abans que els obrers, obria una galeria, l'allargava, trobava una veta de | | patró! ¿És prou idiota per a no ésser casada? Jo treballava en una | mina | de coure, a Pravita, de Calcídica. Un dia rebo una carta del meu germà | | , jo era a Rússia; i és que fins i tot he anat allí, a causa de les | mines | de coure, vora Novorosisk. "Jo havia après cinc o sis paraules de rus, | | Era a l'hivern, hi havia neu, jo me n'anava a buscar feina en una | mina | i, en passar per aquell poble, em vaig aturar. Era dia de mercat i, de | | balancejar les anques com les campanes per Pasqua. ""¿Per què busques | mines | , bon cristià? —em deia—. No esguerres el camí, penell? Aquí tens la mina | | mines, bon cristià? —em deia—. No esguerres el camí, penell? Aquí tens la | mina | de veritat, fica-t'hi de cap, obre galeries!""" "La xicota s' | | ella. Però al cap de tres mesos em vaig recordar que anava buscant una | mina | . "Sofinca —li vaig dir un matí—, jo tinc feina; me n'he d'anar | | quedaré uns quants mesos jugant: jugant a capitalista, a propietari d'una | mina | de lignit, a home de negocis. Si el meu joc reïx, llavors diré que això | | per Mimitó a la vídua. Ensenya-li el que ha de dir: "El patró de la | mina | , diu, et saluda i t'envia aquest mocadoret. Poca cosa, diu, però molt | | mil dimonis. Bona nit! L'endemà, de bon matí, Zorbàs es va submergir a la | mina | . Havien aprofundit la nova galeria seguint el bon filó, l'aigua degotava | | amb el cavall, i el capità amb la nau, així Zorbàs es confonia amb la | mina | i sentia que les galeries es ramificaven com venes en la seva carn, i | | ni cap a on: però el meu cos, sense vacil·lar, havia pres el camí de la | mina | . Havia arribat en el mateix moment que Zorbàs, inquiet, parava l'orella | | de la Mare Terra i mamava. 16 Quan vaig afigurar la platja de la | mina | , em vaig aturar en sec: hi havia llum a la barraca. "Deu haver tornat | | el cop o bé encertaràs! Una desena d'obrers que dormien vora la | mina | sentiren les cançons. Es van llevar, baixaren furtivament i s'aclofaren | | un llibre que portava; tenia gana, vaig perdre la gana. "És també una | mina | la meditació —vaig pensar— ...Hala!" I em vaig enfonsar en les grans | | Muntàrem a cavall, enfilàrem la pujada. Ens vam aturar una estona a la | mina | , on Zorbàs va donar als obrers algunes ordres: aprofundir la "Mare |
|