Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del pare les terres quedaren a cura de Candi, i el patrimoni començà a	minvar	. Darrera la desgràcia de Candi quedà tot en mans d'un conegut i de la
projectades sobre la perspectiva alliberadora del "progrés", han anat	minvant	en entusiasme i en insistència. El "progrés" no va ser —no era, no és—
que aquesta queda literàriament anul·lada. Shakespeare, plagiari, no	minva	en la nostra admiració: aquells qui ell va plagiar resten oblidats, i
del divendres publica un article sobre l'exèrcit bolxevic. Diu que ha	minvat	molt el seu prestigi a causa dels darrers incidents (execució de
de l'artèria pulmonar; la circulació del curtcircuit, naturalment, havia	minvat	a un 15 per cent del volum cardíac per minut. —Gran aneurisma
tot moviment. —Prosseguirem així, ara —li diu. El raig s'escurça,	minva	i veu les mans de l'individu de la veu humida que corden dos botons, les
que el seu company li tusti l'esquena, i aleshores la rialla s'aclareix,	minva	, fins a convertir-se en una mena de queixa pàl·lida que no s'interromp ni
i en un angle incessantment canviant a mesura que la flexió s'accentua o	minva	en sentit invers al joc de les extremitats inferiors... per això podem
descarrega àncores de nau, avancen per l'estret passadís on sembla haver	minvat	la gernació d'esparracats entre els quals ara es veuen alguns homes i
endur-se les explosions en benefici de la música. També el volum de fora	minva	, perquè els nuvis ja deuen haver passat i la dona, havent tancat la
escopinada. Retira la mà. Lluny, fora de l'abast dels seus ulls, la remor	minva	un moment, retorna i s'acreix en tot de vibracions que s'escampen pel
estudiem això, vull dir... La desa darrera de tot dels fulls que han anat	minvant	a la capsa de sabates i allarga el coll. —Ara vosaltres. Ell camina fins
No havia millorat el seu gènit i les seves fugides al bosquet tampoc no	minvaven	. Als vespres Jeroni podia enfilar-se a la torre i contemplar plàcidament
i groc, a la plenitud del migdia. I ara que comença l'horabaixa i la llum	minva	, escolt impacient el soroll dels cotxes que passen per la carretera
paneres, i tripular el forn, fer-li créixer el foc, o fer-li-lo	minvar	. Tu series forner, com ho foren els teus. I al costat
Costa Rica allà lluny, sentíem el contacte d'un clima nou. La calor havia	minvat	bon tros, i la brisa, suavíssima, moralment i materialment ens havia
El complex d'inferioritat davant la noblesa es traduí, tan bell punt	minvà	la influència de l'oligarquia feudal, en un sentiment anàleg respecte a
tan sols els dies que vèiem néixer i morir ni les llunes que creixien i	minvaven	en les nits eternament serenes... Caín. Bravo! Adam.
de milions de sers, i en arribar a poca distància de la vall de flames i	minvar	l'ímpetu de la rufagada, vaig tenir prou força per fer batre
decorat que a l'acte anterior. És a la tarda. A mesura que l'acte avança,	minva	la llum. Maria i Anguila festegen a primer terme. Ell, amb aires de
meus seixanta anys, em trobo desesperadament sola; la meva fortuna ha	minvat	molt, m'he vist obligada a estalviar. Molta gent s'ha apartat de mi, però
i d'ésser un home de valor personal, de seguit els seus entusiasmes varen	minvar	, i es sentí a la medul·la la ganduleria i la feblesa, peculiars del seu
[(Rei a N' Estel d'Or)] El nou bes de ta boca amorosida, no pot	minvar	la malvestat i el dol: Oh filla meva, que en ma negra vida, eres l'única
i el rei demana consell al sacerdot. Anys fa que Palestina,	minvant	, sota l'assot de la secor, gemega. La terra se despulla;
romanen esperant la plenamar i, en la dàrsena, l'aigua es veu	minvar	com en el cel la claredat del dia. El peix de plata, amb vives
i sa gentil escomesa alleugeren ma tristesa i em	minven	la feredat. Lluny d'ell, som espantadissa i a sa vora estic a
que la capacitat —o la "voluntat"— estilitzadora —o "deformadora"— va	minvant	a partir del Renaixement, per a arribar al mínim en el segle
la gràcia de saber fer-se els vestits amb encert; però en el seu cor no	minvà	el gust per les robes tallades amb art: les pells sumptuoses: les joies;
no et moguessis mai! I sent un gran daler de companyia, de suport, que	minvi	la desolació de la seva vida inútil. Ah!, poder recalcar el cap,
sincerament. Una força inconcreta la duia a voltar-la de dificultats: a	minvar	-li gradualment la llibertat d'acció, sense pensar si, al fons de tot,
amb una altra que les cobria, amb la qual cosa, si bé augmentava el pes,	minvava	l'eficàcia dels cops de l'enemic o bé s'oposava una més gran resistència
en francès es deien el "rochet" i la "morne", que	minvaven	el perill de ferides. Ponç de Menaguerra, en la darrera pàgina del seu
i separat, que no depèn de cap lligam amb d'altres persones, i que no	minva	ni perjudica el meu estimar les altres persones que estimo, sempre
demanar qualsevol cosa. En cambi ell feya 'ls ulls grossos al veure	minvar	cada dia 'ls terrossos de sucre que s' enduya del café y apilonava en son
de las novas aventuras amorosas ab noyas més ilustradas y de més món, aná	minvant	de proporcions y colors, com aquellas estrellas de quadros disolvents que
de sa pobra caixa. Lo reconet allí rehunit á forsa de privacions, anava	mimvant	qu' era un dolor. Ja no hi havía sinó vinticinch duros. Peró, y no era
panteig afadigós que feya alenar fins las cobertas del llit, no havía	minvat	. Ja asseguda, la Madrona se 'l sentía á l' orella més fort, més viu, com
respiració normal y la debilitat de sa veu demostrava que la febra anava	mimvant	per moments. Lo desespero que 's temía d' aquella mare no tingué lloch;
á brillar ab esclat; las botigas llensavan claror á doll, los carruatjes	minvavan	notablement. Mes ella no 'l vejé; creyentse lliure de son perseguidor, s'
benigna damunt meu que no pas totes les prescripcions del metge. Anaven	minvant	les crisis de sentiment. L'exaltació durava períodes llargs. A la duresa
infinites experiències, amb llurs fatals desenganys, no han aconseguit de	minvar	. I aquesta és la seva grandesa i la seva misèria que exploten els
i aquests sons forts, plens, poderosos ofeguen la veu de la noia que	minva	, es fon, desapareix gairebé. —No s'hi val! No s'hi val!, criden
en el Jordà. Era tal la meva joia, que les paraules de Josep no podien	minvar	-la, ni res ni ningú no em podia ofendre. Li vaig fer bona cara i el vaig
la seva substancial bonhomia? Els rots i les paraules desplaents, ¿	minvaven	aquelles altres delicadeses de cor que havia tingut sempre amb mi? Àdhuc
—Això, no, tampoc. Tots dos estem preocupats. La nostra alegria va	minvant	, com els francs. —Marxem demà? decideix Josep. —Ja ho has dit! exclamo
sonoritats metàl·liques. No són els Reis! Però la il·lusió, en lloc de	minvar	, augmenta, i torna la cançoneta, i retornen les cabrioles i els brincs i
i escuts a les façanes... A la Font d'En Segures, d'aigües medicinals,	minvaven	les afeccions renals i biliars del general francès duc de Vendôme,
sol. Es va asseure adossat en un pilar de la parra. El seu furor no	minvava	, es concentrava. Al cap de poc recapacità. El record de l'escena en què
però les paraules d'ara implicaven una aversió que, cada dia, en lloc de	minvar	, es concentrava. No és pas que ella oblidés els motius de la seva
explorava amb avidesa el pati il·luminat i escoltava amb terror. Les veus	minvaven	; s'allunyaren. El silenci era tens, el murmuri més lleu adquiria

Pàgina 1 (de 48)

50 següents