Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
minyó A 4 oc.
minyó M 2952 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb minyó Freqüència total:  2956 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

defensat Candi contra la brutalitat dels nois. Candi era, en efecte, un minyó aturat, el qual, per la seva simplicitat, havia estat el centre de totes
quan ell deixà Santa Maria, les facècies tornaren a ploure sobre el minyò. Candi, això no obstant, era de caràcter alegre; res no aconseguia de
quals conduïen les bèsties colpejant-les damunt del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint anys, fill del pastor major, conduïa ara, agafada per les
—això es veu de seguida—; però el temps ho arranjarà tot. Ell és un minyó excel·lent: Mila es convencerà a la fi que és el partit que més li convé.
vacil·lar i mirant-lo fix. El vell ho havia dit com per broma; però el minyó havia respost amb tanta rapidesa i el mirava després amb un desig tan
àvides clavades en la llunyania. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó hauria desitjat que el seu viatge no s'acabés mai. S'escaigué que un dia
passat el disgust del primer moment, somreia amb orgull, veient en el minyó un digne rebrot de la seva raça. Tornaren els dies de calma, el sortir de
a veure, esperant; no hi anà per no haver d'encarar-se amb els pares del minyó i veure's obligat a parlar-hi. Tal vegada Màrius ho endevinaria i el
en efecte, el vell incident a les maresmes, on Tino Costa defensà el minyó contra la brutalitat de Randa. A Candi continuaven, com de petit, fent-lo
nits, malgrat la forta atracció que exercia en ell aquella tertúlia, el minyó es quedava a casa sense sortir. Tal vegada la presència de Tino Costa al
una plagasitat, i mentre ells dos estaven parlant, Randa agafà el got del minyó, el buidà d'una part del contingut, i per sota la taula hi féu una
podia succeir-li. Tino Costa ho endevinava amb instint segur. Era un minyó sense cap experiència del món; era com un infant; no s'havia mogut del
mi em sap mal per Tiago: el seu pare és un tros d'ase, però ell és un minyó de valer. Està com boig... Per ell em sap greu, perquè, bon minyó, caram,
és un minyó de valer. Està com boig... Per ell em sap greu, perquè, bon minyó, caram, sí, que ho és... Quina llàstima, Mila! Et juro que és un bon
ànima dies i dies, però del qual mai no volgué parlar-li. Els pares del minyó eren de condició molt humil: el seu pare treballava al rajolar, a
a menjar i a dormir, i allí, d'amagat, acudia a veure'l sa mare. El minyó, ja delicat, emmalaltí. Son pare, vençut pels precs de la mare i per por
doncs, com ell havia temut el primer dia, i tot feia presagiar que el minyó no havia de tornar al seu poble. Tino Costa estigué per un moment temptat
prou feines aconseguia descobrir en el seu rostre les dolces faccions del minyó que ell havia conegut; tenia el nas eixamplat i aplanat, i per la part
aquest retrat, oi? És ma filla. És bufona, veritat? Va fer-me'l un minyó que conec, un bon minyó i molt desgraciat; va fer-lo aquí, en aquesta
ma filla. És bufona, veritat? Va fer-me'l un minyó que conec, un bon minyó i molt desgraciat; va fer-lo aquí, en aquesta mateixa habitació. Sembla
gens si, en girar una cantonada, es trobava Sòcrates adoctrinant els seus minyons, o una densa colla de ciutadans discutint acaloradament —com en la
19 de juliol. Recordo que la vigília vaig trobar al tramvia un minyó cubà: feia molts anys que no el veia. M'aconsellà que aquella nit no
una inconsciència absoluta, com si fos el ventall d'una dama. Ràpids, els minyons travessaven el carrer amb aire de facècia, engrescats. Aquella fou una de
de la neu semblava un fum de plata. Pels pendissos blancs lliscaven uns minyons amb luges. Casquets de llana, galtes roges, vitalitat i joia del
ens mateu, eh?". Al cap de poc, efectivament, va sonar un tret i els minyons es van posar a cantar. D'horrors, és clar, no en falten. En certa ocasió
endolats darrera cada taüt): pel Passeig pujaven noies maquillades, minyons decidits, gairebé com si es tractés d'una festa. A primera hora de la
boina... Al tren he sentit converses molt interessants. Ja al matí, uns minyons deien que, en represàlia del bombardeig del dissabte, caldria que
veig una deliciosa parella: una noia molt bonica, d'uns quinze anys, i un minyó d'uns disset. Tenien un aire encisat, extàtic, enduts en la melodia del
El xofer del poble, al vespre, ens explica que ha parlat amb tres minyons: diu que han tornat de ciutat perquè han vist pels carrers molta força
de les tropes republicanes, a Madrid. "Ara sí que anem bé —deia un minyó, fill d'un carrabiner, segons després confessava—: a Madrid hem pres la
milicians han escorcollat la veïna masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els diners de la gent, mantes, tres trossos de sabó... A un
els diners de la gent, mantes, tres trossos de sabó... A un d'aquells minyons amagats li havien assassinat el pare al principi de la Revolució, i
s'anuncia la mort del jove poeta. Em quedo sorprès i aclaparat. Era un minyó fi, educadíssim, un líric delicat; fins el seu conceptisme, quan en feia,
dos dies de repòs que l'esperen. Es queda a sopar amb nosaltres. És un minyó correctíssim, simpàtic, assenyat i extraordinàriament intel·ligent.
la seva desgràcia (ha perdut l'ull esquerre a la guerra). És un minyó modest, interessant, exemplar. 23 setembre. Vaig a buscar
em parla de Rilke. Quina maduresa, quina acuïtat extraordinària, aquest minyó de 24 anys! M'hauria agradat de poder transcriure literalment
implica tants sofriments: algú em retreia l'angúnia i el fred dels pobres minyons a les trinxeres. El diari d'avui duu una nova molt important: la reunió
aquest matí s'han trobat dos homes morts sota can Talaia i que eren dos minyons dels Segalars: el de can Talaia i en Joanet carnisser. Tot d'una sentim
on abans havia viscut amb la seva mare: És un temps de sembra, bons minyons, És un temps com tots els temps de guerra... Però també la
a l'equipatge de roba, llibres i sabates que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys, desvergonyit i lladre, procurava mantenir en ordre, i
grassa i mig baldada del reuma. Vivia sola amb un seu fill. Ell era un minyó alt, flac, d'un caràcter taciturn, de mirada trista, sense rialles. Però
i vivia només pendent del fill. Josep, el fill de la Badona, era un minyó de mals costums; tenia fama de jugador i aficionat a la beguda. Feia
vici que més odiava. Tot s'ajuntava per fer-li odiosa la figura d'aquell minyó. La vella Pigada compadia la Rutlla; la compadia per la desgràcia del
O. M. és suís alemany, de Zuric, però nacionalitzat francès. És un minyó de vint-i-cinc anys i m'ha obert una mica el cor. Va a Tahití perquè té
tinc per jueu, jo estic segur que procurarà per alguna cosa més. Aquest minyó és casat amb una xicota més gran que ell, que anirà a Tahití quan O. M.
carregar com un camell, i mai no he vist una paciència com la d'aquell minyó. Aclaparat de pes i de cistells, m'anà acompanyant pels carrers,
i fotografies en les quals hi ha meravelloses Venus de caoba i atlètics minyons, vestits amb el pareu i coronats de flors fins a les celles. I és que el
de trencar el cap per a triar l'escenari, i amb les prostitutes i els minyons, i amb pareus o sense, l'irlandès fa les fotografies més precioses i més
insistència dels tam-tams dels negres. Fent aquest xivarri, els minyons tahitians, vestits d'europeus pobres, recorren els molls i els carrers de
malalties importades o creades per la civilització. Aquests esculturals minyons de la sonsònia mil·lenària s'empassen un rom que els venen els xinesos i

  Pàgina 1 (de 60) 50 següents »