×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb minyona |
Freqüència total: 1903 |
CTILC1 |
xiuxiuejava dintre el son de la senyora, l'assenyada cornucòpia. "Bona | minyona | , fidel. Emmarques, doncs, el mirall que li convé", s'aprofundia en el | i ho hauria donat tot per poder-la ajudar, però tampoc ella, pobra | minyoneta | , podia fer res si no mirar-la llanguir i compadir-la. Mila s'aprima, i de | . Què no serien capaços de fer-li? No: no ho farà. Mila l'estima aquesta | minyoneta | . Sap que ho faria tot per ella, i ella experimenta també per Anselma un | perquè no li caiguin les llàgrimes). La Roser, l'Albert i les dues | minyones | també es troben malament. Ve el metge i diu que és una intoxicació | d'un incendi al Pirineu, però més aviat semblava un meteor. La nostra | minyona | Redosinda, una gallega extraordinàriament supersticiosa, estava | hagi menjat mai. Han arribat carrabiners nous. Aquest matí han dit a les | minyones | que ja saben que en aquest poble "hi ha molts desertors i gent rica". | ha nombrosos presoners franquistes. Quan ha passat prop d'ells la nostra | minyona | , li demanaven una mica de pa. Ahir en va veure uns que menjaven garrofes. | a l'entrada, les seves veus es sentien pel balcó obert, amb la dida i les | minyones | . Jeroni podia contemplar, a cor què vols, la noia bonica, dreta com un | de la Portaferrissa. El van ficar al llit entre Carolina i dues | minyones | . Mossèn Paulí esperava a la saleta del costat. Carolina va obrir la porta | amb un passat i donar el món per perdonat: | minyona | inútil, despedim la vida, però sense ferir-la. No tot | la monja, quan va reclutar, perquè també en fos, la | minyona | . La veritat, no vull fer broma. Sostinc que no sóc jo | i me l'enterbolia. L'adroguer de les veces tenia la botiga oberta. Una | minyona | escombrava el carrer davant de la pensió de la cantonada, i, en el bar, | sal i brillava. L'adroguer estava darrera del taulell. Hi havia dues | minyones | i una senyora. Una de les minyones em va semblar que la coneixia de | darrera del taulell. Hi havia dues minyones i una senyora. Una de les | minyones | em va semblar que la coneixia de vista. L'adroguer va despatxar les dues | em va semblar que la coneixia de vista. L'adroguer va despatxar les dues | minyones | i la senyora, i a mi les cames em feien mal d'estar dreta. Quan va ser el | em feien mal d'estar dreta. Quan va ser el meu torn, va entrar una altra | minyona | . Vaig posar l'ampolla damunt del taulell i vaig dir: salfumant. I a | poder matar la rata i la cria, i va posar els fregalls a la venda. I una | minyona | , que li feia molt bona cara, però que a ell no li agradava gens, va | va comprar dos fregalls i al cap d'una mica va venir la senyora de la | minyona | amb la minyona i li van fer quatre crits desagradables perquè li van dir | dos fregalls i al cap d'una mica va venir la senyora de la minyona amb la | minyona | i li van fer quatre crits desagradables perquè li van dir que semblava | busqués dona de fer feines pels dematins i per les tardes i que si volia | minyona | , minyona. Que no s'havia casat per fer-me rentar la roba sinó que s'havia | dona de fer feines pels dematins i per les tardes i que si volia minyona, | minyona | . Que no s'havia casat per fer-me rentar la roba sinó que s'havia casat | imagina't! Hem d'estalviar! Ara mateix ens aguantem només que amb una | minyona | ! Quan s'ha passat la desgràcia que hem passat nosaltres!" Si les | no hay mejor café que el de Puerto Rico\... Amb les seves | minyones | —en mantenia sis o set, perquè la casa no s'acabava mai i ella tenia el | passava uns drames terribles; s'engelosia d'una i avorria l'altra. Les | minyones | l'explotaven, l'atabalaven, li omplien les orelles de xafardeig i de mala | i el reuma començaren a castigar-la, es feia dur la cadireta per una | minyona | , i a la missa de dotze de l'Ajuda s'aturava una estoneta a la porta per | completament tolida, en un estat mig imbècil que feia angúnia. Les pobres | minyones | tenien de rentar-la i fer-li tot; li donaven la mica de sopa com a una | llegat, ni un indecent record a ningú de la família, res. A les pobres | minyones | que s'havien sacrificat per a ella, a la desgraciada Carmeta, que feia | res. Sort que la tia Paulina ja era al cementiri, perquè, si no, les | minyones | estaven tant i tant rabioses, que haurien escopit damunt del seu cadàver, | casa sota tàlem. Els cosins s'han acomiadat fins l'endemà. El mosso i la | minyona | , amb la dida de Tomàs al davant, reben els senyors. L'hereu se'n torna. | La seva mà resseca, de senyora que no desdenya de feinejar com una | minyona | , mà de verge de quaranta anys, gira el pestell i tanca rera seu amb | "Laura." En havent dit el rosari mentre l'olla vessa i les | minyones | cabdellen una troca vora la taula de noguera que guarda el pa de nou | sent la fressa de la vaixella a la cuina i la conversa de Teresa amb les | minyones | . Potser Teresa? Ella és dona; coneix bé Tomàs. El seu consell, el seu | des del solemne doctor Grau fins a l'humil mossèn Rovira, confessor de | minyones | i asilades; sinó un pare de l'Oratori de Sant Felip Neri, d'aquells que | s'hi avé amb incertitud: diu que s'ha de canviar el vestit; és tard; les | minyones | són a la cuina; podrien trencar alguna peça de la vaixella. Però seu al | ella, Teresa, una Muntanyola de debò, nascuda a la casa, actua com a | minyona | de confiança: té quaranta anys; és soltera, revellida; les mans grosseres | l'aire marcit d'una vella i que s'està rígida al seient com una nena bona | minyona | . La mà de la barcelonina li afalaga el cabell: —Com és que et fas aquest | . —Tu vina, i sortirem —insisteix Laura. —Vostè, rai!, ja té la | minyona | que l'acompanya. —Per a acompanyar-me, sí; però és pel goig d'anar amb | fer-li'n dir un parell de milers. —Prou s'ho mereixia. —Ha estat una | minyona | per a mi; una esclava; una màrtir, que ha preferit la mort ans que | i bonica... perquè com tu no n'he vista mai cap, de noia; i si ets bona | minyona | , cap dona no se't podrà comparar, a Comarquinal, perquè t'ho mereixes | penses, i encara faria totes les bogeries d'un jove, Laureta; si ets bona | minyona | , i ho seràs; perquè no voldràs que m'acabi de tornar boig. Que allí on | junts al cinema; ella ja li ho ha explicat! M'encarreguen que cerqui una | minyoneta | de quinze o setze anys per a Mlle. Pascaud, professora que fou de les | Comité (dels refugiats) en sortirà de tot; mira que jo cercant | minyones | ! Ells mateixos me'n fan broma. 25 de gener Havent dinat | ab enganyosos goigs lo més dur martiri del treball. Duya á son costat una | minyona | de servey tota mal engiponada y carregada de tan gran cistella que la | compláurel... —Ay, quín sargento! —exclamá la Madrona, aludint á una | minyona | , desgalitxada com un homenot, qu' estava rihent, jugant ab un soldadás d' | que l' esperessin un moment. —Es la Toneta que la demana, —digué la | minyona | . Y desseguida 's sentí la veu d' en Lluís que del fondo feya, cridant: | vianda dels fogons destinada á las quatre donas, y aixís, ajudant á las | minyonas | á rentar, s' avansaría molta feyna. Sería un dia aprofitat, un d' aquells | fòra 'ls estudiants tinga compte á quí obra; ja enviaré á alguna de las | minyonas | á cercar lo cove que deixém. Passihobé. Serían quarts de nou que la | maneta... vaja, la manona, la maneta, no 'm fassis glatir. Aixís... Bona | minyona | !— Y llavors, la Toneta, com si l' avergonyís posar altra volta de | á Sevilla. Los estudiants l' escoltavan embadalits y morts de riure, las | minyonas | interpretant aquellas imatges ab certa enveja y condol. Com si no fossin | Ella no volia res més. Qui eren els "altres"? Eren el farmacèutic i la | minyona | . Què li feien? Quines queixes tenia d'ells? La vella va esbravar-se a cor |
|