Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del palau, la benigna però autoritària mare. "Et tornaràs al capdavall	miop	o guerxa", assegurava, sense precisió científica. "Tot el matí i tota
no en fa cas, ara té el nas a tocar de la víscera, sembla haver-se tornat	miop	tot d'una, treballa vertiginosament. El ginecòleg crida: —No té clítoris!
molt de pressa. —Són les Torroelles. El senyor Llibori fa ganyotes de	miop	per desxifrar l'hora, complexa entre els daurats del rellotge de roure
d'unir-se al seu amor, a aquell seminarista obtús, roig de galtes i	miop	, ja no fa cabal del to emmelangit de Laura. Amb el seu egoisme
meva, personal. Amb els seus grans ulls sortits, horribles ulls de	miop	, les cigales confonen la lluna amb el sol. I si de nit fa molta calor, es
Daudet sol, els cabells que se li mengen la cara, els ulls tristos, de	miop	, aquell posat de bohemi somniador i fatigat. I els llibres de tots dos,
però suau. Quelcom de senyor, d'aristocràtic gairebé. Els ulls petits,	miops	, tèrbols, poc expressius i vermellosos, com malalts. És l'única cosa que
i vermellosos, com malalts. És l'única cosa que no m'agrada d'ell. Els	miops	tenen no sé què que sempre m'ha inspirat aversió al primer instant. Però
són d'un altre blau. Ens hi acostem. Veig que el nou company té raó. És	miop	, però l'experiència li supleix la vista. —No diguem res, no saludeu,
ja ho deveu tenir tot. El nostre company calla. Somriu. Els seus ulls de	miop	miren l'un i l'altre sense vergonya, sense acritud. Hi ha no sé què
a la boca i un vas de vi prop de la mà. Els ullets tèrbols, petits, de	miop	no em deixaven un moment, com si m'escrutessin. I jo escrivia a la mare
carretera? —Et dic que sí. Tinc ulls de gat, jo. —Però, si ets	miop	! —Quan em convé. Els ulls petits hi veuen de lluny. —Veuries un home a
Mònica es detura i somriu amb dolcesa. Torna al present. Els seus ulls	miops	i entelats d'emoció tan sols distingeixen rostres llunyans, esfumadissos.
al mirall fins a sentir que l'entelava amb el seu alè. Darrera els ulls	miops	, sota la pell usada, les arrugues, els cabells blancs i les taques
d'incògnita, grollerament negat en nom d'un materialisme desenfrenat i	miop	. La conseqüència final s'imposa. La biologia ha d'abandonar a corre-cuita
de primer, i en un "nacionalisme", després. La "burgesia" autòctona,	miop	, sucursalista, no està a l'altura de les circumstàncies —potser perquè no
cremen de neguit en un descontentament dolorós. Seria una idiotesa de	miops	confondre les impaciències del temperament apostòlic amb les febleses de
i Bennàssar, brillant-li les pupil·les darrera uns petits vidres de	miop	, ens exposava tot el pla de les obres completes de Ramon Llull, de les
sempre els mateixos. Al que vulla contraposar Catalunya i Mallorca, si es	miop	que Déu l'il·lumini... però si es un traidor que el poguem veure com el
No dissimulava pas la seva curiositat impertinent. Amb els ulls de	miop	ben enfora de les òrbites, lluents com una bola de vidre, i les ulleres
por d'ensopegar, a través dels gruixuts cristalls de les seves ulleres de	miop	. Aleshores el seu gest esdevé ampli, segur d'ell mateix, contundent com
una imperiosa fretura de veritat, preguntà: —Que en penses de Saumell? —	Míop	d'esperit més que els ulls. No farà res. Només té ambició. Li manquen les
de passes. Ja gairebé n'estava segur. Cridà: —Saumell! Saumell,	miop	, no distingia d'on el cridaven. Es girava a dreta i esquerra, no veia
ell temia una mala rebuda de part de Joan Antoni. Els seus ulls de	miop	, darrera els forts cristalls, no copsaven l'aspre grandesa del paisatge,
pensava una altra cosa... —respongué Saumell irritat, encès. —Vosaltres,	miops	—li engegà el pintor a tret de galta— m'irriteu, m'exaspereu. Darrera les
diu una cosa, però tu n'hi descobreixes una altra al fons dels ulls. Un	miop	et pot enganyar miserablement, traïdorament, amb els seus ulls de mussol.
mussol. Un es troba indefens davant d'ell. Per això cal desconfiar dels	miops	... —Per què em dius aquestes coses? —es planyé sorrudament Saumell. —Si
sorrudament Saumell. —Si no t'ho dic a tu. Penso en Tàrrec, en tots els	miops	que he conegut. Tú, sortosament pels que et tracten —i no vull dir
s'hi recolzà. Era fosc, no havien encès el llum... —No hi veia gens. Sóc	míop	fins a l'impossible. No m'he atrevit a demanar... —L'escriu després, és
al nostre grup. És un home flac, d'un nas considerable, ros, molt	miop	, amb unes grans ulleres amb muntura d'or que li donen un aspecte d'home
el birret amb el pompó vermell, el caminar una mica incert —era molt	miop	i darrera els vidres gruixuts, anguniosos, de les seves ulleres els ulls
dos de petits —Serra i Viladomat— més vius que la tinya, un de molt alt i	miop	, gravat de la verola, que sembla un fantasma, i un de seriós i
un carbassó amb cames, i, com que camina una mica tibat com tots els	miops	, fa l'efecte d'un rave. Vesteix admirablement a l'anglesa i va
comprat, i ja sabeu que és nou i de bona fusta. IV El salador	miop	es meravellava de veure que des que feren els tractes amb En Vadó cada
Quan ja tenien pagats tretze-cents duros esclatà la revolució. El salador	miop	va desaparèixer de la vila. En Vadó seguí pescant fins que uns minyons
Els adjectius gran, suau, breu, lleu, greu, afí, sublim, mat,	miop	, núvol, màrtir, púber, àrab, partícip, hindú, i algun altre. Són
golós, golosia; valent, valentia; gosat, gosadia; malalt, malaltia;	miop	, miopia; quec, quequia. eria. Ex.: ximple, ximpleria;
després de passejar una estona i amb el cap un xic tirat endavant com a	miop	que era, comentà: —Ja ho veig, s'ha aprofitat la topografia del terreny
deguda a una misteriosa intervenció sobrenatural. Sols els ulls rodons de	miop	, sortits enfora, lluïen maliciosos darrera els vidres gruixuts de les
per esgotament. Així, generalment, se'l veia sol, rígid, encarcarat i	miop	com un mussol a la branca d'una olivera. De Ximénez, me n'havien parlat,
del moviment d'"Unió i Progrés". Quan Ximénez passava, enravenat i	miop	, la gent apartava les criatures i se'l mirava de cua d'ull com si fos la
a la Rambla. Mella caminava vestit de levita, amb els seus vidres de	miop	tremolant sobre el nas i l'aire d'enravenament engolat de la seva segona
davant de la redacció. Contemplava, amb el nas a l'aire, els ulls	miops	, un mocador de seda blanc al coll, el naixement del dia. En el tracte, em
m'impressionava, sinó, concretament, damunt de l'epigastri. A més, jo sóc	miop	. A través dels vidres òptics, els objectes em rendeixen la seva imatge
desmaiada; perduda de contorns. La visió del món és tan dolça per als	miops	, que tots som tímids, taral·lirots, propensos a diluir l'humor en la
subjecte esprimatxat de galtes i de tot el cos, amb encongiments de	miop	, era el seu home?: un home indolent, escàs de paraules, que no aprofundia
—¿Comprendre què? Em mirava fixament, amb aquella mirada fixa dels	miops	—per una coqueteria extravagant no vol gastar ulleres—; ha deixat anar un
jutge. Em mirava amb una curiositat mofeta, amb aquella mirada fixa, de	miop	sense ulleres; esclafí la seva rialleta esquerdada: —Quina casualitat! El
costat meu, es mirà l'autor de la pregunta a través dels seus vidres de	miop	. Després, amb la seva veu grisa, digué: —Accepto que estigueu avorrit. Jo
per als quals el summum de l'elegància consistia a aparèixer com	miops	i esguerrats. Aquesta ridiculesa, que vorejava la caricatura, no va tenir

Pàgina 1 (de 5)

50 següents