Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mirall M 3525 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mirall Freqüència total:  3525 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del passat. Però no s'hi aturarà gaire, perquè endevina el
"M'ha deixat de pedra", comentava la senyora Marigó. "Bah, bah, jocs de miralls", li va respondre la senyora Blasi. "Em malfio més d'ell que d'ella,
precisió passarem comptes." Narcís "Encara no t'has contemplat prou al mirall? Que el vols gastar? T'asseguro que fas goig", li va dir la senyora
El jove es va quedar sol, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi, sospito.
sobre el meu comportament. Tan sols em permeto d'embadalir-me al mirall. És algun mal? Si algú en sofreix, com escapar a la vida de relació, a la
em basto solitari." I els seus ulls es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets aquí?", el renyava, unes quantes hores després, en tornar de
l'assenyada cornucòpia. "Bona minyona, fidel. Emmarques, doncs, el mirall que li convé", s'aprofundia en el somni la senyora Magdalena Blasi. I es
són potser més difícils de tractar, però quedaran com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb monyeca. Les prendran per unes sabates de
com la seva imatge i el seu camí es confonen reflectits en el propi mirall ocult, límpid, fred, sever, incanviable, que no enganya mai. Dionís No hi
a causa de la seva irresoluta, dividida passió per Teseu i Hipòlit, mirall exacte del seu pare. Fedra, a frec de la menopausa, no és gaire
Costa s'havia acabat de rentar i estava pentinant-se davant d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la s'havia
Ja tornarà; potser ha anat a cercar Candiet. Tino Costa tornà davant el mirall, on, una mica inclinat, continuà pentinant-se. La mà, ara, li tremolava
la que havem referit. En elles es tracta només d'exemples, posats com un mirall als ulls de la gent i en els quals els bons han d'aprendre a perseverar
marges. Tot d'una el sol fa brillar els recs, que enlluernen —bocí de mirall pur. Cantava el cucut i, a primer terme, hi havia una simfonia de grills,
Molt interessant la de la llarga novel·la de Dorothy Richardson, mirall d'una època, però mancada de nervi dramàtic. A la tarda vaig al Pujolar i
la fosca que aleshores s'il·lumina, com un ascensor, i es troba davant un mirall a la dreta del qual veu un timbre negre sobre una placa blanca amb
amb cel, un rentamans, dues cadires, un tocador de fusta pintada, amb un mirall fosc d'imprevisibles ganyotes. Aquella havia estat la cambra de l'avi. La
la cosa desitjada, com jo creava, estúpid Narcís, la meva imatge en el mirall brut de l'aigua enllotada. Et miro rient, brandant el cap, rient amb
rera el llenç gris i pal·lidíssim d'aquest brut mirall on passen ombres de vianants, nets somriures, mirades
jo, vora teu, m'he sentit ple de força i tan jove com tu. Sols mentia el mirall. Helena, Helena, per tots els déus, creu-me. Ningú mai com tu no m'
amb la mateixa fúria, temps enrere. I com si et contemplessis en un mirall miraculós et veieres, nina encara, amb els cabells amollats sobre
els teus ulls contemplaren complaguts la teva pròpia imatge al fons del mirall. Esvelta, amb els cabells del color de panotxa, recollits, la pell
vista des d'una alçària de quatre mil metres, deu fer l'efecte d'un mirall de mà tot rodejat de safir. De forma lleugerament oblongada, la gran
i situat damunt del mapa, dóna la silueta, gairebé perfecta, d'aquells miralls de mà que s'estilaven abans. Dins d'aquest enorme aparell de coqueteria
des de les tauletes de nit sense potes, des d'orinals de llauna i els miralls estil imperi, fins als sacs de copra i de vainilla i els ananassos
com aquelles nines de l'any de la picor, que saludaven i es miraven al mirall. Perquè Madame Poroi, que deu haver parit aquelles vint vegades i no
polítiques havien deixat en la mentalitat d'alguns cercles i l'etern mirallet de la tradició neogòtica del poder com a fórmula de prepotència i
figura salvada!, com si des d'ara em veiés dintre la llum d'un mirall. Com l'apassionat que entre dues tanques fa via per
somni. Jo sol, i l'ombra dels xiprers, esperant-me mirall endins de l'aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu
batec feble del cor que m'he guanyat dintre la fosca. Pel meu mirall, si vols, passen rares semblances Davant del meu
si vols, passen rares semblances Davant del meu últim mirall, en veure'm sencer, malalt, potser acabat, potser
profunda de pergamí, d'ossos trencats, de vidre? I al mirall, entretant, es reflectia a poc a poc una perversa imatge,
des /Círculo\. Tan plantosa... Aquí mateix, davant aquest mateix mirall, amb sa modista agenollada... Tota tapada de diamants... Capítol
L'acte es desenrotlla en el primer dels salons vermells, davant un gran mirall. Una modista i dues cambreres treballen i van i vénen, conscients de la
si el dolor emmudís les llengües. El sacerdot es mirà de coa d'ull en el mirall d'una consola i es trobà en harmonia amb les circumstàncies, tan magre,
el raig de llum, variant la direcció, es va reflectir un moment dins el mirall d'una consola i encengué els daurats i les púrpures d'un vell sofà. La
fer una pentinadora; però el psicòleg havia de vibrar al davant d'aquells miralls amb marc de peluix i d'aquelles litografies en colors que representaven
vellut. A les nits de sarau, els salons apareixen decorats amb palmeres i miralls supernumeraris, amb la qual cosa adquirien un aire de cafè popular o de
aire de cafè popular o de barberia. Les males llengües deien que aquests miralls eren les llunes dels armaris de Dona Obdúlia, que aquells vespres
horabaixa en què es vestia per acudir a un sarau. Mentre estava davant un mirall, voltada d'una petita cort, comparegué la cosina, molt tirada de manteta,
mestres i sa crítica. Dona Obdúlia llevà per primera vegada els ulls del mirall per clavar-los en la interlocutora. —Idò mira, alerta amb sa crítica,
d'ells mateixos sucs celestes, potser? Sort que escassegen els miralls, puix que els poetes, en efecte, són ben ridículs
Em doloregen massa els peus; sóc granellut, diu el mirall; ric d'amagat, si puc, a llavis closos. Saltaré els
llunyà dels veïns. Albes lleganyoses i nits com miralls de tanta ceguesa; no trobo res blau. (Em
consciència que si no em creix grassa la bèstia cap mirall no em veurà engreixar. I també ho ha dit Josep Pla. Tants
faldilles, les cares àvides que em miren de tants miralls mal argentats quan ara m'hi porto al davant, els
Una altra espurna se t'encén i zigzaga per cent miralls de suplicat consentiment. Una baixa màgia vol
i Júlia. A l'altre costat, un balcó i un petit escalfapanxes amb un mirall vell a sobre. Al centre de l'habitació una taula rodona bon xic
despectiva, camina pel menjador, d'un aire avorrit. Al passar davant del mirall es contempla un instant, apartant-se un rull del front. Víctor, amb la
Merceneta. [(Se'n va de dret a l'escalfapanxes i treu de darrera el mirall un plec de papers.)] Merceneta. [(Per animar un xic

  Pàgina 1 (de 71) 50 següents »