Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del netíssim Pontos. Ben a contracor, el polit Pontos rebia les	misèries	i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari
vida nostra, sovint tan dura i amarga, és l'únic fràgil suport de la breu	misèria	de l'home, el prim envà alçat entre ell i l'enigma d'un basardós camí
és en veu baixa." "I això?", assenyalava la meva àvia. "Això,	misèries	. Es tapen de seguida amb un drap condigne. I també hi ha calces adequades
somnis. Pan "No gosaràs avui plantificar-me que això i això són també	misèries	", va envestir, sarcàstica, la meva àvia. "Déu n'hi do!", se
que ací no has pogut presenciar; veuries tristeses i alegries, glòries i	misèries	. Però acabaries per comprendre que la humanitat és la mateixa a totes
plana contínuament sobre la humanitat, abandonada a mercè de tantes	misèries	i malvestats: aquest somni que imagina un càstig per a cada impietat, una
l'ancià hauria oposat allò de sempre: l'obscuritat dels camins de Déu, la	misèria	de la nostra condició i la impotència del nostre feble judici. Ell, per
prop llur mut dolor i gaudir per darrera vegada de l'espectacle de llur	misèria	. Es tancaven finalment darrera d'ells les feixugues portes, i el seu
podia ja enlletgir-los amb una vellesa de llàgrimes, d'humiliacions i de	misèria	. Quant a Màrius, la seva pell blanca de vori, els seus fins i flexibles
fins a la regió lluminosa en què ella vivia i a declarar-li la seva	misèria	i la seva passió, i ella, ànima compassiva a la fi, s'havia deixat agafar
una semblant puresa, tan dolça bellesa, en aquest món de brutalitats i de	misèries	, i per a quin objecte la deu haver creada? Criatures així —es digué
i demacrat alçat per damunt de la infinita desolació que la vista de les	misèries	del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades havien imprès en les
què es devia haver fet dels sants; es demanava on devien raure entre la	misèria	i la vulgaritat, la duresa i la falta de fe del seu temps. ¿Estarien
la mateixa fosquedat, com una capa llòbrega sota la qual s'amagaven les	misèries	, la sordidesa, la fam, els vicis, les més horribles monstruositats. De
en efecte, molt pintada i retocada, en un esforç inútil per amagar la	misèria	i la decrepitud del seu cos. Tino Costa sentia créixer el seu malestar.
que mai en la seva ànima, per tal com estava més que mai ofegada de	misèries	, d'angúnies i de solituds. Tino Costa, des de l'infern on havia davallat
s'apropà al llit tremolant. Sentia una barreja de malestar per la sòrdida	misèria	que regnava pertot arreu d'aquell habitacle i de temor inconcret davant
vida que menà després; l'arrossegar el seu cos malalt entre el vici i la	misèria	, bevent i embriagant-se per no recordar, fins el dia que no pogué
d'un Dostoievski que ens prengui per personatges. Les nostres petites	misèries	, i les nostres petites virtuts, que a penes destriem en la rutina
que els d'avui. Més feliços i més admirables o envejables. Entre la	misèria	radical i el canibalisme —que encara perduren—, el sauvage mal
prevencions i a re-donar al sexe un sentit net i clar, sense picant ni	misèria	. La fisiologia, avui, més que no amb la vella idea d'"animalitat", es
o més benigne que la nostra actualitat adusta. Les catàstrofes i les	misèries	del passat s'esvaeixen, queden pulcrament negligides, i ens limitem a
àdhuc a França, fins a aquest matí i aquesta neu. La	misèria	i la grandesa, la tendresa i l'horror de la guerra troben en Owen
seva cohesió, endinsada en el laberint d'una ciutat que viu tota mena de	misèries	, vexacions, derrotes i vergonya, però no ens en diu res. Durant aquests
la caiguda. Quan tornava cap a ell, com un baf, la presència de tanta	misèria	suportada i admesa, veia el fadrí forner esperant, bo i estès a terra, de
pressa, en qualsevol causa heroica. L'he gastada covardament, en petites	misèries	, i corrent sempre cap a una altra banda. Quan era noi ho sabia molt bé, i
Les paraules tenien un poder concret, creaven el dolor, la mort, la	misèria	. La paraula no sols designava la cosa, que prèviament era allí, sinó que
i paraules. Sabia que odiava el somriure satisfet que intenta amagar la	misèria	, i el dolor que xiscla amb evidència. Però, pobre Jeroni Campdepadrós,
desitgés, tot allò que arribés a obtenir. Pobre rei Mides d'un poble de	misèria	, d'un temps sense a penes realitat, cansat de les velles lleis,
en el temps de la meva convalescència a les Torres, quan em refeia de la	misèria	de Cervera, quan ella seia prop del meu llit i em mirava amb uns ulls
que la desvergonyida humanitat li produïa, però desitjava que tanta	misèria	, tant dolor, tant abús del fort contra el feble disminuís. Per això
la ciutat apestada i les portes es tanquen deixant a dins la por i la	misèria	, car els poderosos han tingut temps de fugir. Les esglésies queden
vore terra, i després d'això, les faves; a passar fam i fred, a patir	misèries	, i en lo perill que et fotessin un tiro a la closca, així que badessis, i
en les bestieses de què estava plena la vida; es preguntava també quantes	misèries	i abandonaments hi devia haver en aquella vida, però no era difícil
els parents, com s'havia esdevingut més d'una vegada, en casos d'extrema	misèria	, que no hi ha res que esbandeixi més la gent. Manuel mai no hi faltà. En
t'acompanyarà Manuel". I no hi podia haver perspectiva més negra,	misèria	més gran, expressió, tampoc, que dolgués més, per l'avenir que amb ella
es veia cada dia més sol, malmirat de tots i cada dia més enfonsat en la	misèria	i en l'isolament. Acostumat a la vagància, sense cap afecció per la
i ho feia i tot sobre la pròpia necessitat. S'havia anat enfonsant en la	misèria	, abandonant-se, i trobava gust a fer riure la gent amb les vergonyes de
un ventet que tallava, podia veure's ja la Pigada amb alguna companya de	misèria	, abrigades amb sacs i amb velles mantes destrossades, espigolant pels
hi havia ira del treball dur de cada dia, de la vida sense claror, de la	misèria	que l'endogalava. Però, a penes hagué proferit les darreres paraules, la
El pensament de la filla, de les privacions que havia de passar, de la	misèria	i l'abandó en què pujaven els seus netets, estava sempre present a la
Ara passen pel·lícules, documentals d'aquell temps, de tanta	misèria	. S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,
per damunt de la vida, sonaven les trompetes per sobre la	misèria	, sonaven les trompetes entre totes les fonts, les
per damunt de la vida, sonaven les trompetes enlairant la	misèria	, sonaven les trompetes entre totes les fonts, les
anònim, amargament anònim, si es vol l'amor assumpte de la seua	misèria	, de la seua conscient misèria, de l'incendi. Mai no
es vol l'amor assumpte de la seua misèria, de la seua conscient	misèria	, de l'incendi. Mai no serà cap plàcid record: serà una empenta,
el ventre petulant de la recent casada entre tanta	misèria	, entre tant d'estupor, el melic graciós, el ventre de sis
púrria musulmana filla de totes les malalties secretes i de totes les	misèries	visibles, que viu del greix dels ports africans i treballa principalment
retalls de llauna i amb fustes de caixes d'embalar. No es pot demanar una	misèria	més viva. A les cinc érem a bord; hem sabut que mentre nosaltres dinàvem
i en el lloc de l'anca es pot dir que eren una pura teranyina. Malgrat la	misèria	de la roba, portava una gorreta al cap, en forma de llonguet —com les que

Pàgina 1 (de 96)

50 següents