Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no ha estat mai tallada. És el gloriós i l'hiperbori, el qui se'n va a les	misterioses	terres del nord i retorna d'allí als seus santuaris de l'illa i la
excepte la Necessitat i, fora del cosmos, distint, senyorejant-lo, un	misteriós	acte pur, tripersonal, que ara no ens ha d'ocupar, no convé. Germà bessó
havia sentit a les dones sobre aquella vida bategava un no sabia què de	misteriós	i fort, de càlid i impressionant que l'atreia i la torbava amb força
quin era el seu aspecte o la seva figura; però davant d'ell no sabia quin	misteriós	pressentiment feia ja tremolar la seva vida. V En ell hi havia
l'esperit. Ell en Mila va veure, sí, aquell no sabia què d'exòtic i	misteriós	que constituïa l'encís principal de la seva persona, aquell no sabia què
veure-la més temptadora, més irresistible al seu davant amb la promesa	misteriosa	de tot allò per què sempre havia dalejat. Per això havia sentit davant
la llum per primera vegada. Potser ens crida quelcom —algun efluvi	misteriós	— d'allò que de nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis. Arribem
veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella oferta com en un do	misteriós	, que omplia, de moment, les seves ànsies. Tota la seva vida, els seus
de la cançó li cantaven per l'esperit i difonien per tot el seu ésser una	misteriosa	excitació. Era una barreja d'alegria íntima per a ella, i de tristesa pel
d'alegria d'infants i de cançons, de rialles clares sota els porxos, de	misterioses	i íntimes crides. Mila imaginava que les fogueres es multiplicaven en la
de la festa la torbaven amb records llunyans i es sentia presa d'una	misteriosa	excitació. Pensà en ell i es digué, encara: "Totes les nits són nits de
seves inquietuds, i ho féu en un to que deixà en l'ànima de Mila una por	misteriosa	, un neguit de què no aconseguiria mai més veure's lliure. Així Mila, a
motiu que els justifiqués. El sentiment que dominava en ells era d'una	misteriosa	, d'una aclaparadora sensació de culpabilitat: era una mena de terror
d'una taula, li va tirar les cartes; va murmurar unes quantes paraules	misterioses	damunt de l'as de copes, que, segons sembla, havia sortit cap per avall;
el record de Mila (en aquest record es barrejava sempre per a ell una	misteriosa	inquietud); el de Sileta, el de l'amic mort, el de sa mare... En el
i les orenetes giraven per cels més benignes, per altres terres	misterioses	. Llavors Mila i son padrí —sobretot, ella— sospiraven sempre per les
en veu baixa l'oferiment; fingien tendresa, passió; prometien gaudis	misteriosos	, més o menys insistents, més o menys desvergonyides, segons el grau de
que atreia poderosament tots els qui el tractaven; una mena de simpatia	misteriosa	, que no sóc capaç de definir. A mi, conegut el caràcter apassionat i
de l'ancià Baldà li acudien a la memòria, bo i emplenant-lo d'un terror	misteriós	: "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa. Has de témer Déu." I també d'
de l'àlber i del brancatge complex i sinuós de la morera, sembla una	misteriosa	pagoda. De l'acàcia nua als avets salten dues mallerengues o primaveres
Encloïa exactament tots els avets del parc. El cel era d'un to rogenc,	misteriós	, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran de carena. Tot
puput (flauta idíl·lica, evocació pastoral haydniana), adés el cucut, més	misteriós	, més irònic —música burleta de cançó popular, tema emboirat i selvàtic. A
un petit assaig sobre la vida dels cucuts. Aquest ocell, que té fama de	misteriós	i gairebé d'invisible —a wandering voice— resulta un
estava atemorida, i interpretava com un auguri fatídic aquells	misteriosos	senyals. "Senyals al cel, treballs a la terra", deien unes noies
em mirava aquells dos marroquins, amb la xilaba brodada, els ulls vius i	misteriosos	. L'un d'ells era de pell molt negra, però d'aire intel·ligent. Tirava el
i de sostre altíssim. Entre les bigues s'endevinen teranyines i una vida	misteriosa	i agitada, animal, que la seva angúnia no li ha permès de contemplar.
sota el guiatge de les mans que aleshores l'abandonen en les profunditats	misterioses	. Mira cap a l'individu. —Està molt quiet. —Potser s'ha adormit...
sense el terror de l'examen, i com més esfereïdor, més imprevist, més	misteriós	sigui l'examen millor. I és evident que no podem acusar-los a tots de
llengua dúctil i madurada, amb mots d'un nou dring que produïen una	misteriosa	voluptuositat. En el pròxim viatge la dida li portava un diccionari
debades que lluités; era debades que s'esforcés contra aquella aprensió	misteriosa	. Els mals records acudien ara, sense esforç, a la seva memòria; hi
els infants. Llavors, en el silenci ple de temors avials, de	misterioses	reverències, el combregar avançava pel mig del carrer; davant anava
clara. Una tendresa infinita li muntava al cor des de la nit profunda i	misteriosa	, i, recolzada a la finestra, començà a sanglotar, dolçament. En el cel,
a deshora Ciutat, esquitxant-la d'espurnes i crineres, omplint-la de	misterioses	ressonàncies t'aclaparà el pensament que corregué, fuetejat com els
la manera de mirar. Recordava vagament aquell gest dels ulls, alhora	misteriós	i diàfan, a la vegada profund i molt clar... Sí, se n'havia anat, ja no
juraríem que són unes altres persones, afectades també per aquesta	misteriosa	transmigració. Aquestes observacions meves no són cap novetat. Molts
aquesta au, solitària i enorme, era un albatros. L'albatros és l'àliga	misteriosa	dels mars; d'un vol més resistent i ample que el còndor dels Andes, d'un
de fèmur i còccix, en seure, en aixecar-se i en caminar, tan elegant i tan	misteriós	, que us vénen ganes d'agenollar-vos quan passen. En el ram de les velles
i, si teniu la pega de trepitjar un coral verinós per excés d'àcids o per	misteriosos	estats biològics del zoòfit, la vostra nafra us pot donar treballs més
manera que no deixà d'ésser pintoresca: els minyons varen varar el llagut	misteriós	i amb aigua fins a la cintura obligaren les vaques, una per una, a tastar
Tu, i les quatre dones, travades pels braços, com en una mena de rugby	misteriós	, deixaren anar tot l'aire dels pulmons i, amb una musicalitat esgarrifosa
bell punt. Els historiadors romàntics, que eren partidaris dels retrucs	misteriosos	i de les confabulacions secretes, acusaren Ferran II d'haver aclaparat
amabilitat. Amb tot, Dona Maria Gradolí va aparèixer a la porta, molt	misteriosa	, saludà en veu baixa, besà la baronessa i s'assegué en una butaca, devora
i després ve una mena de silenci vívid, on es reorganitzen els afanys	misteriosos	de la naturalesa.] Escena primera [Jovita, a l'un costat de l'escena,
trencar la cinta de goma i corria com el vent... II Va ser molt	misteriós	. M'havia posat el vestit de color de fusta de rosa, una mica massa prim
sola vaig mirar el cel i només era negre. I no sé... tot plegat, molt	misteriós	... III Me'l vaig trobar plantat a la cantonada, de sorpresa, un
que sigui encara una actitud ritual, profundament greu i pregonament	misteriosa	. És, com digué Maragall, una "mística anella" i només accidentalment
no sospitava res, ni sabria mai res; i inclús la diligència secreta i	misteriosa	, amb la qual Guillem creia que el seu cop no podia fallar, acabava de
Marañón. Perquè heu llegit Proust, a tot arreu voleu descobrir lligams	misteriosos	, societats anormals; jo estic d'acord que això existeix a Barcelona com a
Frederic deia: "naturalíssim?... jo ho trobo completament	misteriós	i estrafolari. ¿Quina mena de relacions pot tenir Guillem amb aquest
s'hagués vestit, no hagués cridat, no haguessin pujat... La seva sortida	misteriosa	, que era potser per l'únic lloc on podia trobar una defensa, li semblava

Pàgina 1 (de 75)

50 següents